Jornada de l’ametller: passat, present i futur

Ja han passat 10 anys des de la primera jornada de l’ametller organitzada per l’IRTA. En aquest temps les jornades s’han convertit en un referent en aquest àmbit i han contribuït a que aquest cultiu doni un enorme salt qualitatiu. Però encara queda molts reptes per afrontar, com les gelades i les malalties emergents, i molt camí per recórrer per seguir impulsant aquest cultiu que en aquests moments travessa una època daurada.

19/06/2018

Una dècada dedicada a l’estudi de l’ametller

En els darrers anys l’ametller s’ha convertit en un dels cultius de més èxit a nivell català i també de tot l’estat. La implantació del cultiu en noves àrees de regadiu, el concepte d’ametller com a nou fruiter i la seva intensificació fa que el potencial productiu pugui incrementar-se fins a límits fins ara impensables. Aquest creixement es deu, en part, als diversos estudis i assajos que s’han fet arreu del país, però especialment a Catalunya, que han permès detectar punts de millora en el material vegetal i en el maneig agronòmic del cultiu com els que ha portat a terme l’IRTA, l’Institut d’Investigació de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que pretén impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic dins l’àmbit agroalimentari. Aquests estudis van servir, al seu torn, per assentar les bases de la creació de la primera jornada de l’ametller ara fa 10 anys.

A partir dels anys 70, el grup de fruits secs de l’IRTA va iniciar la investigació en l’ametller, tot començant un programa de millora genètica que s’ha convertit en tot un èxit. Primer als anys 90 i un anys després, el 2007 es van presentar en públic les noves varietats, el 2012 els nous porta-empelts, un any després els nous models productius i el 2014 les millores en el maneig agronòmic. Tots aquests avenços, que s’han anat exposant als agricultors, empresaris i experts en el marc de les jornades dedicades a l’ametller, han estat la punta de llança de la investigació d’aquest grup especialitzat en aquest cultiu. “L’equip comença a treballar als anys 70 per a millorar el cultiu en general, i és amb les primeres varietats de l’IRTA als anys 90, quan es comença a transferir tota la informació al sector. Però no és fins a la segona generació de varietats al 2007 que ens adonem que el cultiu té moltes possibilitats de creixement i es decideix organitzar una jornada dedicada a explicar i mostrar tot el treball fet” explica Xavier Miarnau, especialista de l’IRTA de Lleida i un dels impulsors de la jornada.

Aquest any, en la seva desena edició, s’ha volgut seguir contribuint a millorar el sector, transferint i donant a conèixer tota l’activitat que els especialistes de l’IRTA estan realitzant tant en l’àmbit de la millora vegetal com en el de la tecnologia de cultiu. En aquesta edició s’han presentat els resultats dels últims assajos de varietats i de maneig del cultiu. També s’ha abordat el mercat internacional de l’ametlla i finalment s’ha exposat la problemàtica de noves malalties en el cultiu com Xylella i els xancres de la fusta. La jornada va finalitzar amb una visita a camp per veure els assajos en què l’IRTA està treballant a Les Borges Blanques i que van despertar l’interès de tots els assistents. 

Moment durant la X Jornada de l'Ametller a Les Borges Blanques

Però la feina no acaba aquí. En 10 anys s’ha donat una gran empenta al sector, no només en nous materials vegetals, sinó també en tecnologia de cultiu, passant de secà a regadiu, però el marge de millora encara és ampli. “Estem molt contents ja que cada dia els agricultors són molt més professionals. Estem en un boom de l’ametller, però encara queda molt per fer, com l’impuls als nous regadius o afrontar el repte de les malalties bacterianes emergents que arriben de fora, com Xanthomones i Xylella  i d’altres que ja teníem, com les fúngiques, que augmenten al intensificar el cultiu i que s’incrementaran en el futur” comenta Miarnau.

“S’ha donat una gran empenta al sector, no només en nous materials vegetals, sinó també en tecnologia de cultiu, però el marge de millora encara és ampli”

Així doncs, encara queda molt camí per recórrer. Per això cal continuar investigant i fomentant el coneixement del cultiu de l’ametller en el marc d’aquesta jornada que ja s’ha convertit en una cita ineludible pels agricultors i en un marc de referència per tot el sector.

X Jornada de l’ametller

El sistema d’alta densitat com a model productiu

La X Jornada de l’ametller, que va comptar amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Xarxa-i.Cat i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, va acollir prop de 800 persones a l’Escola Agrària de les Borges Blanques els passats 30 i 31 de maig. La primera ponència va anar a càrrec de Marta Maldonado, tècnica de l’IRTA de Lleida, que va exposar el projecte demostratiu per a la “Implantació de models d’alta densitat en plantacions comercials d’ametller”, que és la continuació de tots els treballs de recerca realitzats fins ara per l’IRTA en diferents parcel·les d’assaig situades en finques experimentals de les Borges Blanques i Mas de Bover (Constantí) així com en altres finques comercials de tot l’estat. 

El model d’alta densitat consisteix en intensificar els marcs de plantació i canviar el sistema convencional de formació, passant d’arbres estructurants en vas clàssic a arbres en forma de mur fruiter. L’èxit d’aquest model es basa en la precocitat de l’entrada en producció, l’elevat potencial productiu, la mecanització total i la recol·lecció en continu. Dos dels punts claus són la reducció del període improductiu passant de 4-5 anys a 2-3 anys i la intenció d’elevar el potencial productiu establert entre 1.500-2.000 kg de gra/ha. L’objectiu és crear en els propers anys una xarxa d’assaigs i plantacions que serveixi de guia pels agricultors que vulguin implantar un sistema d’alta densitat, amb activitats d’experimentació i transferència tecnològica, a més d’elaborar un complet dossier tècnic amb el recull de tota la informació obtinguda de l’estudi. Aquesta activitat forma part del PDR de Catalunya 2014-2020.

Diferents varietats d'ametlla

‘Vairo’, la varietat més resistent a les gelades primaverals

Quina és la varietat d’ametller més resistent a les gelades primaverals? Aquesta era la pregunta que obria la tercera ponència de la jornada, en la qual Laura Torguet, tècnica de l’IRTA de Lleida, va ser l’encarregada d’explicar els resultats dels assajos que van començar el 2011 en una parcel.la experimental de Les Borges Blanques per tal de determinar la tolerància a les baixes temperatures a l’estadi de flor de l’ametller i, recentment, en fruits. I és que les gelades de principis de primavera suposen un greu problema per l’ametller, un dels cultius amb l’època de floració més precoç, ja que poden causar danys tant a les flors com en els fruits recent quallats, provocant elevades pèrdues de collita i una inestabilitat productiva. 

Durant anys, l’IRTA ha avaluat la tolerància de les flors i fruits en diferents estadis fenològics a diferents temperatures baixes (de -1ºC a -9ºC) utilitzant 20 varietats, amb un total de 1.500 flors i 750 fruits en cada assaig. Els resultats van mostrar que en flors es produeixen danys a partir de -3ºC i en fruits a partir de -2,5ºC, a més d’evidenciar que les varietats amb més tolerància al fred van ser ‘Vairo’, ‘Guara’, ‘Soleta’ i ‘Tarraco’ en flor i ‘Tarraco’, ‘Vairo’, ‘Constantí’ i ‘Masbovera’ en fruit. Les conclusions d’aquests treballs són importants per ajudar els agricultors en l’elecció de les varietats més idònies, com la ‘Vairo’, en el disseny de noves parcel·les d’ametller i, a mig termini, en els programes de millora genètica per obtenir varietats de floració tardana amb més tolerància a les gelades. I és que “el 50% de l’èxit de la plantació està en l’elecció de la varietat”, com va recordar Torguet.

“El 50% de l’èxit de la plantació està en l’elecció de la varietat”

Les malalties emergents, un repte de present i futur

La jornada també va abordar dues ponències dedicades a les noves malalties que afecten la collita; analitzant, en primer lloc, la Xylella fastidiosa, a càrrec d’Andreu Juan, cap del Servei d’Agricultura de la Conselleria d’Agricultura de les Illes Balears, i, en segon lloc, les malalties de la fusta per part del Dr. Florent Trouillas, especialista en extensió agrària del Departament de patologia de la UC Davis

La primera detecció de Xylella a Espanya va ser a l’octubre de 2016 a Porto Cristo, Mallorca, i aviat es va anar estenent per tot el territori balear. Al maig de 2018 es confirmen 692 mostres positives de bacteri a Balears, sent l’ametller el cultiu més afectat. La seva incidència depèn de diversos factors com l’edat de la plantació, el règim hídric, el component de varietat, la gestió del sòl i l’estat de la plantació. Per la seva part, Trouillas va explicar que la presència de xancres, una lesió produïda a l’escorça, en el tronc i branques dels arbres causada per fongs, és la principal causa de la mort dels ametllers a Califòrnia, i va advertir que les malalties de la fusta també poden persistir a mesura que les parcel·les envelleixen, fet que afecta el rendiment, la vida útil dels arbres, els costos de producció i  la rendibilitat de les mateixes. 

Duplicar la producció actual de l’ametlla és possible

Cada vegada és més freqüent trobar a Espanya plantacions ben cultivades i en regadiu amb produccions properes als 2.000 kg de gra/ha. Però aquest no és el sostre productiu. Els assajos de l’IRTA i altres centres de recerca permeten afirmar que és possible produir 3.000 kg i fins i tot 4.000, com va succeir a EUA en el passat. El Dr. Xavier Miarnau va explicar que les noves varietats del IRTA, del CEBAS-CSIC i CITA entre altres, la majoria auto fèrtils i de floració tardana, i els nous models intensius d’alta densitat amb diferents sistemes de formació poden ajudar a millorar el potencial productiu. Però on queda també marge de millora és en l’optimització del maneig agronòmic de les plantacions, especialment en la millora dels components de rendiment (nombre de flors, percentatge de quallat i pes del fruit). 

El 2015 l’IRTA va començar els assajos en diferents varietats a Les Borges Blanques per caracteritzar les caigudes fisiològiques de flors i fruits. L’estudi va permetre determinar que per millorar el quallat i evitar les caigudes s’ha de concebre el cicle de l’ametller com a bianual, amb un primer any on la inducció i la diferenciació floral determinen el nombre i qualitat de les flors de la campanya futura, i un segon any centrat en la pol·linització amb abelles i abellots, la fecundació/quallat i el creixement dels fruits. Tots aquests processos tenen marge de millora mitjançant amb el maneig agronòmic, principalment el reg, la fertilització i la poda. 

Ametllers de la finca experimental de l'IRTA a l'Escola Agrària de Les Borges Blanques

“En els últims anys moltes de les noves plantacions ja s’estan implementant en els nous regadius, amb noves varietats, en sòls fèrtils i amb models més intensius, passant de marcs de plantació amplis (7x7 m) a marcs molt més estrets (6x4 m, 5x5 m i 3x1 m), però el gran salt qualitatiu radica en un maneig agronòmic més apropiat. Ara mateix disposem de molta informació al nostre abast per als agricultors, com les èpoques de floració i maduració, les susceptibilitats a les malalties i fins i tot les varietats que s’adapten millor. Les expectatives pels propers anys són molt bones, amb un potencial productiu elevat que podria duplicar l’actual” conclou Miarnau.

“Les expectatives pels propers anys són molt bones, amb un potencial productiu elevat que podria duplicar l’actual”

Amb tot, la jornada deixa un escenari esperançador pel cultiu de l’ametlla, que encara el seu futur immediat amb bones perspectives de creixement i suficient marge de millora que permet preveure que molt aviat pugui oferir els seus primers fruits.

Els països asiàtics, un mercat de consum per explorar

La situació actual del comerç de l’ametlla està principalment condicionat per dos factors: l’oferta, influenciada per les condicions meteorològiques, i la demanda, influenciada pel mercat global i el potencial d’expansió del consum i el preu. Els principals països productors mundials són, per ordre, EUA, que representa el 80% del mercat, Austràlia i Espanya, que engloben un valor de mercat de més de 9.500 milions de dòlars. Però malgrat les xifres, l’ametlla encara té un potencial d’expansió més elevat. A la ponència “Comercialització de l’ametlla: Àsia i altres mercats emergents”, a càrrec d’Íñigo Vargas, responsable de projectes de Crisolar, es va exposar com, en els últims anys, s’ha iniciat l’expansió  del consum en alguns països asiàtics com la Xina, l’Índia o Corea del Sud. Les importacions de l’ametlla suposen en aquestes regions més de 30% del total d’importacions mundials. L’augment de la classe mitjana i el seu poder adquisitiu, la conscienciació creixent dels hàbits de vida saludables, així com una important tasca de màrqueting realitzada per l’entitat americana Almond Board of California, expliquen, segons l’expert, l’expansió del consum en tot el món, amb un increment del 118% en els últims 12 anys, però especialment a la Xina, amb un augment del 209% i l’Índia, amb un 221%. Per tant, la solidesa de la demanda actual de l’ametlla  als mercats tradicionalment consumidors, com Europa, així com les bones expectatives als mercats emergents permeten intuir un horitzó favorable pel mercat. A més, es preveu que ens propers 10 anys, quan les noves plantacions entrin en plena producció, els conreus espanyols puguin quadruplicar la producció actual, valorada en 50.000 tones de gra anual. 

Enllaços relacionats

  1. IRTA

Informació relacionada

  1. X Jornada de l'Ametller