Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

FORESTAL | 12/01/2018  UAB

Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

Un estudi constata que l’augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua han afavorit espècies mediterrànies com l’alzina, el garric o el roure martinenc. Les coníferes van perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012.

Font: UAB

Font: UAB

Les espècies i el tipus de comunitats vegetals canvien responent tant a les característiques físiques del terreny, com a factors climàtics o humans. Un estudi realitzat per investigadors i investigadores de la UAB i el CREAF, publicat a Forest Ecology and Management, mostra la dinàmica i com ha canviat la vegetació de tres grans regions de la península Ibèrica entre 1987 i 2012. L’article constata que, "després de l’abandonament de moltes zones rurals i el canvi d’ús de la terra, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d’aigua al sòl —com l’altitud, el pendent, la humitat del sòl i la radiació solar— juguen un paper molt important en els canvis dels boscos els darrers anys", explica l’autor principal de l’estudi, l’investigador de la UAB Juan José Vidal Macua. L’article destaca la disminució de les coníferes (especialment pins) i l'expansió dels planifolis mediterranis —arbres de fulla plana i ampla, com alzines i roures—, els quals podrien convertir-se en dominants en moltes àrees de la Mediterrània si continua la tendència climàtica d’augment de temperatures i menor disponibilitat d'aigua.

 

L’ús de la teledetecció i l'estadística en els models de canvi global

 

“Identificar les tendències a nivell regional i global i els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació requereix gestionar grans volums de dades. Fins ara, l’ús de fotografies aèries ha permès avenços importants, però la teledetecció amb satèl·lits és la millor eina per identificar tendències en la dinàmica de la vegetació a gran escala temporal i espacial”, explica Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB, investigador del CREAF i director de l’estudi. La investigació s’emmarca dins el projecte ACAPI, que està estudiant la dinàmica de les cobertes dels sòl i del clima a la península Ibèrica en els darrers 45-65 anys.

Per veure com han estat les tendències de canvi en els boscos de la península, l’estudi ha analitzat tres regions ibèriques. S’ha usat imatges del satèl·lit Landsat, una base de dades de sequera de la península Ibèrica (calculada gràcies als models climàtics del professor de la UAB Miquel Ninyerola), un nombre elevat d’altres variables ambientals i estadística computacional. Dues zones són del nord-est peninsular: una inclou bona part de Catalunya i l’altra de l’Aragó, amb una lleugera superposició (atès que coincideixen amb escenes de l'òrbita del satèl·lit), i ambdues arriben fins els Pirineus. La tercera, situada a Andalusia, inclou Sierra Nevada i bona part del sistema Penibètic.

 

Reducció de les coníferes a favor dels planifolis

 

A les coníferes en general els afecten molt les sequeres llargues, i és per aquest motiu que espècies com el pi roig, més ben adaptada a latituds fredes del nord d'Europa, han anat quedant relegades a zones humides i a cotes altes de les muntanyes. Això ha afavorit certs planifolis (arbres de fulla plana i ampla) com l’alzina, el garric i el roure martinenc. De fet, els resultats mostren que sota condicions de sequera, els boscos mixtos de planifolis i coníferes és més fàcil que passin a ser de només planifolis amb el temps. Tanmateix, en zones amb pocs episodis de sequera, algunes coníferes segueixen dinàmiques actives, especialment el pi blanc, que és capaç de competir amb l'alzina a les cotes mediterrànies més baixes.

Al nord, a les zones de Catalunya i l’Aragó, l'alzina i el garric s'han vist afavorides en aquelles zones més afectades per la sequera. Això ha passat tant en boscos madurs com en matollars, gràcies a que aquests planifolis perennes estan més adaptats a la limitació d’aigua. En zones de baixa radiació solar a Catalunya, les sequeres han afavorit un planifoli caduc com el roure martinenc en paisatges que comparteix amb el pi roig, menys adaptat al dèficit hídric.

No obstant, en general les transicions a boscos caducifolis necessiten disponibilitat d’aigua i humitat al sòl, i per això solen ser més freqüents al nord de la Península, i de forma més testimonial al sud, on el clima és més càlid i sec. Caducifolis com roures i faigs dominen la transició a partir dels 1000 m a les muntanyes, especialment als vessants nord, on hi ha més humitat. A l'Aragó, la zona del riu Cinca ha tingut una transició important de coníferes cap a caducifolis, atès que la llera d'aquest riu té uns sòls molt més adequats per als arbres de fulla caduca.

Cal tenir en compte que “la gestió històrica del territori, l'abandonament de la terra i la substitució de llenya per combustibles fòssils com a font d’energia també han contribuït a l'expansió dels planifolis”, explica Cristina Domingo, una de les autores de l’estudi i investigadora de la UAB i del CREAF. I alerta: “que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d’incendis al Mediterrani”.
 
 
Article de referència:

Vidal-Macua J.J., Ninyerola M., Zabala A., Domingo-Marimon C., Pons X. (2017). "Factors affecting forest dynamics in the Iberian Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and drought". Forest Ecology and Management, 406: pp 290-306. DOI: 10.1016/j.foreco.2017.10.011

Tota l'actualitat relacionada amb agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural


PESCA | 23/01/2018 RuralCat

El DARP publica un estudi científic sobre les badies del Delta de l'Ebre i el seu entorn

Properament, es posarà en marxa la taula de cogestió adaptativa de les badies del Delta de l’Ebre, per tal d’aconseguir-ne una producció aqüícola sostenible


FRUIT.NET | 22/01/2018 RuralCat

Fitxa Tècnica sobre l’efecte de diferents insecticides per al control de Pseudococcus viburn en pomera

Aquesta Fitxa Tècnica del projecte Fruit.Net ens explica els resultats dels assajos amb diferents matèries actives en plantacions comercials de pomera on s’havia detectat la plaga Pseudococcus viburni.


TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 22/01/2018 RuralCat

Jornades tècniques de la propera setmana

RuralCat et proporciona la llista de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica programades per la propera setmana, del 29 de gener al 4 de gener.


FRUIT.NET | 18/01/2018 RuralCat

Fitxa Tècnica sobre l’efectivitat del control biològic per al pugó gris de la pomera

Aquesta fitxa tècnica del projecte Fruit.Net ens explica que l’alliberació de fauna auxiliar de biofactories en plantacions de pomeres no va controlar satisfactòriament la plaga de pugó́ gris i que cal adoptar, addicionalment, altres mesures i tractaments.


AGRICULTURA | 18/01/2018 RuralCat

Fira de Mollerussa obre les inscripcions per a la Borsa Interpirinenca de Cereals

Fira de Mollerussa ha obert ja el termini per a inscriure’s a la 17a Borsa Interpirinenca de Cereals que acollirà la ciutat de Mollerussa el dia 16 de març, en el marc de la 146a Fira de Sant Josep. L’any passat, la trobada va aplegar més de 400 operadors de diferents països


PAE | 18/01/2018 RuralCat

Fitxa Tècnica sobre l'efectivitat d'extractes vegetals rics en silici en el cultiu de vinya ecològica

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat una nova fitxa tècnica amb els resultats d’un projecte de recerca dedicat a determinar l’efectivitat de l’aplicació d’extractes vegetals en el control de malalties fúngiques de la vinya.


AJUTS | 18/01/2018 RuralCat

La CE destina 169 milions a una nova campanya de promoció agroalimentària

Brussel·les obre la convocatòria d’ajuts a la promoció de productes agrícoles de 2018. El termini de presentació de propostes finalitza el 12 d’abril.


FRUIT.NET | 17/01/2018 RuralCat

Resultats de l’estratègia Fruit.Net per al cultiu de la pera

A RuralCat pots consultar els resultats de l’estratègia de control sanitari de Fruit.Net per tal d’optimitzar l’ús dels productes fitosanitaris i minimitzar els residus en la producció de pera.


EMPRENEDORIA | 17/01/2018 RuralCat

Guia per a la creació d’un pla de participació digital d’empresa

El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp acaba de publicar la Guia per a la creació d’un pla de participació digital d’empresa, amb l’objectiu que sigui una eina d’ajuda i suport per als emprenedors i les emprenedores del món rural de Catalunya.


RECERCA | 16/01/2018 RuralCat

L'IRTA-CReSA investigarà la possible relació entre casos de Creutzeldt Jackob i les malalties priòniques de cabres i ovelles

Des d'una perspectiva de 'una sola salut' (One health) falten dades tant epidemiològiques com experimentals per poder descartar amb certesa aquest supòsit a l’hora d’avaluar el risc zoonòtic associat a les malalties priòniques en petits remugants.


PREMIS | 16/01/2018 RuralCat

El Gremi Fusta i Moble convoca els premis Anells de la fusta

El Gremi Fusta i Moble promou i convoca, amb la col·laboració d’altres entitats destacades del sector, la present edició dels guardons Anells de la Fusta. El termini per presentar candidatures finalitza el 12 de març.


AJUTS | 15/01/2018 RuralCat

Ajuts al sector pesquer

Convocatòries obertes dels ajuts per al desenvolupament local participatiu de les zones dependents de la pesca i per la paralització temporal d'activitats pesqueres (modalitat arrossegament i encerclament).


AGENDA | 15/01/2018 RuralCat

Jornades tècniques de la propera setmana

RuralCat et proporciona la llista de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica programades per la propera setmana, del 22 al 28 de gener.


FORESTAL | 12/01/2018 UAB

Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

Un estudi constata que l’augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua han afavorit espècies mediterrànies com l’alzina, el garric o el roure martinenc. Les coníferes van perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012.


TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 12/01/2018 RuralCat

Jornades i activitats del PATT al gener

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) té previst realitzar el mes de gener 18 jornades tècniques i 6 seminaris tècnica arreu del territori català.