Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

FORESTAL | 12/01/2018  UAB

Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

Un estudi constata que l’augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua han afavorit espècies mediterrànies com l’alzina, el garric o el roure martinenc. Les coníferes van perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012.

Font: UAB

Font: UAB

Les espècies i el tipus de comunitats vegetals canvien responent tant a les característiques físiques del terreny, com a factors climàtics o humans. Un estudi realitzat per investigadors i investigadores de la UAB i el CREAF, publicat a Forest Ecology and Management, mostra la dinàmica i com ha canviat la vegetació de tres grans regions de la península Ibèrica entre 1987 i 2012. L’article constata que, "després de l’abandonament de moltes zones rurals i el canvi d’ús de la terra, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d’aigua al sòl —com l’altitud, el pendent, la humitat del sòl i la radiació solar— juguen un paper molt important en els canvis dels boscos els darrers anys", explica l’autor principal de l’estudi, l’investigador de la UAB Juan José Vidal Macua. L’article destaca la disminució de les coníferes (especialment pins) i l'expansió dels planifolis mediterranis —arbres de fulla plana i ampla, com alzines i roures—, els quals podrien convertir-se en dominants en moltes àrees de la Mediterrània si continua la tendència climàtica d’augment de temperatures i menor disponibilitat d'aigua.

 

L’ús de la teledetecció i l'estadística en els models de canvi global

 

“Identificar les tendències a nivell regional i global i els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació requereix gestionar grans volums de dades. Fins ara, l’ús de fotografies aèries ha permès avenços importants, però la teledetecció amb satèl·lits és la millor eina per identificar tendències en la dinàmica de la vegetació a gran escala temporal i espacial”, explica Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB, investigador del CREAF i director de l’estudi. La investigació s’emmarca dins el projecte ACAPI, que està estudiant la dinàmica de les cobertes dels sòl i del clima a la península Ibèrica en els darrers 45-65 anys.

Per veure com han estat les tendències de canvi en els boscos de la península, l’estudi ha analitzat tres regions ibèriques. S’ha usat imatges del satèl·lit Landsat, una base de dades de sequera de la península Ibèrica (calculada gràcies als models climàtics del professor de la UAB Miquel Ninyerola), un nombre elevat d’altres variables ambientals i estadística computacional. Dues zones són del nord-est peninsular: una inclou bona part de Catalunya i l’altra de l’Aragó, amb una lleugera superposició (atès que coincideixen amb escenes de l'òrbita del satèl·lit), i ambdues arriben fins els Pirineus. La tercera, situada a Andalusia, inclou Sierra Nevada i bona part del sistema Penibètic.

 

Reducció de les coníferes a favor dels planifolis

 

A les coníferes en general els afecten molt les sequeres llargues, i és per aquest motiu que espècies com el pi roig, més ben adaptada a latituds fredes del nord d'Europa, han anat quedant relegades a zones humides i a cotes altes de les muntanyes. Això ha afavorit certs planifolis (arbres de fulla plana i ampla) com l’alzina, el garric i el roure martinenc. De fet, els resultats mostren que sota condicions de sequera, els boscos mixtos de planifolis i coníferes és més fàcil que passin a ser de només planifolis amb el temps. Tanmateix, en zones amb pocs episodis de sequera, algunes coníferes segueixen dinàmiques actives, especialment el pi blanc, que és capaç de competir amb l'alzina a les cotes mediterrànies més baixes.

Al nord, a les zones de Catalunya i l’Aragó, l'alzina i el garric s'han vist afavorides en aquelles zones més afectades per la sequera. Això ha passat tant en boscos madurs com en matollars, gràcies a que aquests planifolis perennes estan més adaptats a la limitació d’aigua. En zones de baixa radiació solar a Catalunya, les sequeres han afavorit un planifoli caduc com el roure martinenc en paisatges que comparteix amb el pi roig, menys adaptat al dèficit hídric.

No obstant, en general les transicions a boscos caducifolis necessiten disponibilitat d’aigua i humitat al sòl, i per això solen ser més freqüents al nord de la Península, i de forma més testimonial al sud, on el clima és més càlid i sec. Caducifolis com roures i faigs dominen la transició a partir dels 1000 m a les muntanyes, especialment als vessants nord, on hi ha més humitat. A l'Aragó, la zona del riu Cinca ha tingut una transició important de coníferes cap a caducifolis, atès que la llera d'aquest riu té uns sòls molt més adequats per als arbres de fulla caduca.

Cal tenir en compte que “la gestió històrica del territori, l'abandonament de la terra i la substitució de llenya per combustibles fòssils com a font d’energia també han contribuït a l'expansió dels planifolis”, explica Cristina Domingo, una de les autores de l’estudi i investigadora de la UAB i del CREAF. I alerta: “que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d’incendis al Mediterrani”.
 
 
Article de referència:

Vidal-Macua J.J., Ninyerola M., Zabala A., Domingo-Marimon C., Pons X. (2017). "Factors affecting forest dynamics in the Iberian Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and drought". Forest Ecology and Management, 406: pp 290-306. DOI: 10.1016/j.foreco.2017.10.011

Tota l'actualitat relacionada amb agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural


ESCOLES AGRÀRIES | 20/07/2018 

Bona experiència dels alumnes de l’EA del Pallars durant la seva estada de formació a Finlàndia

Quatre alumnes del CFGM de Conducció d’activitats fisicoesportives al medi natural de l’EA del Pallars han gaudit de sis setmanes de formació a l’empresa finlandesa Vanhamäki Foundation. Els estudiants han qualificat l’experiència com a molt bona, tant a nivell professional com a personal.


DARP | 20/07/2018 

La previsió de collita de poma a Catalunya apunta un descens de l'1% i d'un 8% en pera

En el decurs de la presentació d'aquestes previsions, Carmel Mòdol ha fet palesa la decepció de l’Administració catalana i del sector per la reiterada negativa de la Comissió Europea a implementar la retirada extraordinària de fruita.


DARP | 19/07/2018 

Presentació dels resultats de la segona edició de l'Observatori del Món Rural

El món rural català presenta un atur més baix i una major creació d’empreses que l’urbà. Aquests són alguns dels resultats de l’Observatori del Món Rural 2018, que, entre altres coses, realitzen una comparativa entre la demografia, l’economia, els serveis i la qualitat de vida del món rural i els espais urbans.


DARP | 19/07/2018 

El Govern aprova el decret de venda directa de llet crua de vaca

La regulació determina els requisits sanitaris, de transport, manipulació i envasat que cal complir quan es ven llet crua.


DARP | 18/07/2018 

El tractat de lliure comerç Japó-Europa suposarà un estalvi de 12,5 milions d'euros per a la indústria agroalimentària catalana

El tractat bilateral de lliure comerç signat ahir a Tòquio entrarà en vigor el 2019 i es tradueix en la desaparició total o gradual de les taxes aranzelàries beneficiant sectors clau en les exportacions catalanes com els dels vins, caves i porcí.


TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 18/07/2018 

Jornades tècniques del 23 al 29 de juliol

RuralCat et proporciona la llista de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica programades per la propera setmana.


PROJECTES EUROPEUS | 17/07/2018 

L'EA de Manresa i l'IRTA participen en el programa europeu Organic Plus

Una quarantena d’experts, entre ells representants de l’Escola Agrària de Manresa, s’han trobat a la ciutat italiana de Pàdua per posar en marxa el projecte europeu Organic Plus, que té per objectiu cercar alternatives als recursos més controvertits de la producció ecològica.


REG | 17/07/2018 

El projecte PECT "Girona, Regió Sensible a l’Aigua” aposta per reduir la inestabilitat hidrològica a l’àrea del Baix Ter

Coordinat per la Diputació de Girona i el Campus de l’Aigua de la UdG, el projecte vol refermar la competitivitat socioeconòmica de la zona i les expectatives d’un creixement sostenible en la capacitat real dels recursos propis i el paisatge.


AJUTS | 17/07/2018 

Agricultura abona 5,77 milions d’euros de l'ajut a la gestió sostenible de zones humides a 1.730 beneficiaris

El passat divendres es va iniciar el pagament d'aquest ajut, l'objectiu del qual és establir un sistema de gestió de les zones humides amb un elevat grau de sostenibilitat.


AJUTS | 16/07/2018 

Obert el període de sol·licituds per als ajuts a la cooperació per al foment de cadenes curtes i mercats locals en el marc del PDR

Els ajuts, per un import total de 400.000 euros, estan cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), d'acord amb el que preveu el Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.


INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 16/07/2018 

L’IRTA durà a terme sessions demostratives gratuïtes de processament per altes pressions hidroestàtiques

Durant les sessions els experts de l’IRTA mostraran a les empreses com aconseguir productes alimentaris més saludables, segurs i innovadors.


AJUTS | 16/07/2018 

El Departament d'Agricultura convoca els ajuts a les línies del Pla d'Assegurances Agràries 2018

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha convocat els ajuts per al foment de l'ús de les assegurances agràries de les línies del Pla d'assegurances agràries per a l'any 2018.


PREMIS | 13/07/2018 

Agricultura convoca els guardons per al reconeixement d'actuacions en favor del sector pesquer català

Amb aquests premis el Departament d’Agricultura vol honorar les persones físiques i jurídiques que han aportat valor i dedicació al món de la pesca i reconèixer la seva contribució al manteniment de l'activitat pesquera tal com promou la política pesquera comuna.


TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 12/07/2018 

La jornada de referència “Els olis de Catalunya” exposa els resultats de la campanya 2017-2018

La jornada tècnica va servir també per exposar els controls oficials i de l’etiquetatge dels productes europeus més rellevants del sector i per presentar el portal dels olis de Catalunya de RuralCat.


ESTUDI | 12/07/2018 

Es publica un article científic sobre l’ús de diferents nutrients en una rotació de cultius farratgers

L’article està basat en els resultats d’un camp experimental ubicat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en què s’estableix una rotació farratgera de doble cultiu anual. El nitrogen és un nutrient essencial per al creixement i desenvolupament dels cultius, però en la fertilització, sobretot si és orgànica, també cal tenir present el cicle d’altres nutrients que s’emmagatzemen en el sòl són aprofitats pels diferents cultius implantats.