Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

FORESTAL | 12/01/2018  UAB

Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

Un estudi constata que l’augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua han afavorit espècies mediterrànies com l’alzina, el garric o el roure martinenc. Les coníferes van perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012.

Font: UAB

Font: UAB

Les espècies i el tipus de comunitats vegetals canvien responent tant a les característiques físiques del terreny, com a factors climàtics o humans. Un estudi realitzat per investigadors i investigadores de la UAB i el CREAF, publicat a Forest Ecology and Management, mostra la dinàmica i com ha canviat la vegetació de tres grans regions de la península Ibèrica entre 1987 i 2012. L’article constata que, "després de l’abandonament de moltes zones rurals i el canvi d’ús de la terra, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d’aigua al sòl —com l’altitud, el pendent, la humitat del sòl i la radiació solar— juguen un paper molt important en els canvis dels boscos els darrers anys", explica l’autor principal de l’estudi, l’investigador de la UAB Juan José Vidal Macua. L’article destaca la disminució de les coníferes (especialment pins) i l'expansió dels planifolis mediterranis —arbres de fulla plana i ampla, com alzines i roures—, els quals podrien convertir-se en dominants en moltes àrees de la Mediterrània si continua la tendència climàtica d’augment de temperatures i menor disponibilitat d'aigua.

 

L’ús de la teledetecció i l'estadística en els models de canvi global

 

“Identificar les tendències a nivell regional i global i els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació requereix gestionar grans volums de dades. Fins ara, l’ús de fotografies aèries ha permès avenços importants, però la teledetecció amb satèl·lits és la millor eina per identificar tendències en la dinàmica de la vegetació a gran escala temporal i espacial”, explica Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB, investigador del CREAF i director de l’estudi. La investigació s’emmarca dins el projecte ACAPI, que està estudiant la dinàmica de les cobertes dels sòl i del clima a la península Ibèrica en els darrers 45-65 anys.

Per veure com han estat les tendències de canvi en els boscos de la península, l’estudi ha analitzat tres regions ibèriques. S’ha usat imatges del satèl·lit Landsat, una base de dades de sequera de la península Ibèrica (calculada gràcies als models climàtics del professor de la UAB Miquel Ninyerola), un nombre elevat d’altres variables ambientals i estadística computacional. Dues zones són del nord-est peninsular: una inclou bona part de Catalunya i l’altra de l’Aragó, amb una lleugera superposició (atès que coincideixen amb escenes de l'òrbita del satèl·lit), i ambdues arriben fins els Pirineus. La tercera, situada a Andalusia, inclou Sierra Nevada i bona part del sistema Penibètic.

 

Reducció de les coníferes a favor dels planifolis

 

A les coníferes en general els afecten molt les sequeres llargues, i és per aquest motiu que espècies com el pi roig, més ben adaptada a latituds fredes del nord d'Europa, han anat quedant relegades a zones humides i a cotes altes de les muntanyes. Això ha afavorit certs planifolis (arbres de fulla plana i ampla) com l’alzina, el garric i el roure martinenc. De fet, els resultats mostren que sota condicions de sequera, els boscos mixtos de planifolis i coníferes és més fàcil que passin a ser de només planifolis amb el temps. Tanmateix, en zones amb pocs episodis de sequera, algunes coníferes segueixen dinàmiques actives, especialment el pi blanc, que és capaç de competir amb l'alzina a les cotes mediterrànies més baixes.

Al nord, a les zones de Catalunya i l’Aragó, l'alzina i el garric s'han vist afavorides en aquelles zones més afectades per la sequera. Això ha passat tant en boscos madurs com en matollars, gràcies a que aquests planifolis perennes estan més adaptats a la limitació d’aigua. En zones de baixa radiació solar a Catalunya, les sequeres han afavorit un planifoli caduc com el roure martinenc en paisatges que comparteix amb el pi roig, menys adaptat al dèficit hídric.

No obstant, en general les transicions a boscos caducifolis necessiten disponibilitat d’aigua i humitat al sòl, i per això solen ser més freqüents al nord de la Península, i de forma més testimonial al sud, on el clima és més càlid i sec. Caducifolis com roures i faigs dominen la transició a partir dels 1000 m a les muntanyes, especialment als vessants nord, on hi ha més humitat. A l'Aragó, la zona del riu Cinca ha tingut una transició important de coníferes cap a caducifolis, atès que la llera d'aquest riu té uns sòls molt més adequats per als arbres de fulla caduca.

Cal tenir en compte que “la gestió històrica del territori, l'abandonament de la terra i la substitució de llenya per combustibles fòssils com a font d’energia també han contribuït a l'expansió dels planifolis”, explica Cristina Domingo, una de les autores de l’estudi i investigadora de la UAB i del CREAF. I alerta: “que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d’incendis al Mediterrani”.
 
 
Article de referència:

Vidal-Macua J.J., Ninyerola M., Zabala A., Domingo-Marimon C., Pons X. (2017). "Factors affecting forest dynamics in the Iberian Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and drought". Forest Ecology and Management, 406: pp 290-306. DOI: 10.1016/j.foreco.2017.10.011

 

Us volem donar la més cordial benvinguda a RuralCat, la comunitat virtual agroalimentària i del món rural, un projecte innovador de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i una iniciativa pionera a l'Estat espanyol que suposa un nou concepte de comunicació a través d'Internet, i que té com a principal objectiu el desenvolupament del sector agrari, agroalimentari i rural.

El portal RuralCat és l'eina bàsica per a la transmissió del coneixement a través d'internet del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pel que fa a la prestació de serveis tecnològics, la formació, la transferència de tecnologia i l'assessorament als agricultors, ramaders, a la indústria agroalimentària, i a les seves associacions i organitzacions.

Mitjançant RuralCat es persegueix apropar les noves tecnologies al món rural i facilitar l'accés d'aquest col·lectiu a la informació, la formació i el serveis d'interès pel sector en particular, i del món rural, en general.

Es tracta d'una experiència col·laborativa, oberta a tots els professionals i persones relacionades amb l'àmbit de competències del Departament, que facilita que tot aquest col·lectiu del medi rural tregui el màxim profit de tenir a la seva disposició tot un seguit d'informacions, experiències i instruments relacionats amb les seves diferents àrees d'activitat.

En aquest sentit, RuralCat, vol reforçar el seu paper de comunitat virtual agroalimentària i del món rural, és a dir, l'espai en el qual diversos grups de persones vinculades al sector puguin generar diverses relacions i intercanvis; beneficiar-se de serveis, notícies i divulgació tècnica; tenir accés a la innovació, la transferència tecnològica i les noves tecnologies, i aprofitar-se de l'assessorament i la formació a distància. D'altra banda, RuralCat vol ser també, en el marc d'Internet, una finestra a través de la qual el ciutadà no vinculat al sector es pugui apropar al món rural i a l'agroalimentació.

Volem potenciar aquest espai de trobada i intercanvi per tal que esdevingui, junt amb el web institucional del Departament, un referent per al sector i un instrument de progrés, per tal d'aconseguir que aquest sector sigui cada vegada més fort i més capaç de fer front als reptes de futur.

 

 

RuralCat és un nou concepte de comunicació a través d'Internet. En ell es combinen figures diverses: un portal informatiu, una pàgina web amb serveis pensats per al món rural i agroalimentari de Catalunya, un sistema que permet vehicular a través de la xarxa la formació, tant la reglada que imparteix el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural com la continuada.


A més, RuralCat, permet que els seus usuaris accedeixin a potents eines de comunicació: correu electrònic, fòrums, etc.

Però, RuralCat pretén ser sobretot una comunitat virtual. Sota aquesta denominació entenem grups de persones amb interessos comuns (agricultors, ramaders, persones de l'agroindústria, estudiants, professionals de l'assessorament, etc.) que poden intercanviar informació i documentació i fomentar la relació usant les eines de comunicació amb una total autonomia dins del grup de treball.


Així, els que es connecten a RuralCat passen de ser subjectes passius d'una informació a ser actius, ja que les comunitats contribueixen també a crear informació perquè aquells que més saben del món agrari, ramader i alimentari de Catalunya són els que hi treballen dia a dia.


L'entorn permet també que RuralCat es personalitzi en funció dels interessos dels seus usuaris. Així, les dades de meteorologia que obté aquell que es connecta no són les generals de Catalunya sinó les de la seva comarca, amb apreciacions útils per a l'agricultura. 

 

 

 

Què puc trobar a RuralCat?


A RuralCat es pot trobar informació agrària, ramadera i serveis per al món rural.

Tornar a dalt.

 

Com està organitzat RuralCat?


A RuralCat hi ha dos nivells d'informació i serveis. El primer és de lliure accés a tots els visitants i inclou informació sectorial i també serveis i documentació útils per als professionals de l'agricultura, la ramaderia i tot el món vinculat a l'agroalimentació de Catalunya. Al segon nivell o intranet s'hi accedeix mitjançant una clau i una contrasenya. En aquest àmbit, les informacions i serveis tenen un caire més personalitzat, especialment vinculat als sectors de producció.
A més, els usuaris registrats tenen dret a un conjunt d'eines de comunicació: correu electrònic, fòrums, etc.

Tornar a dalt.

 

Com es pot fer la inscripció a RuralCat?


Hi ha dues maneres. La primera és omplint un formulari que es pot trobar en aquesta pàgina i donant un correu electrònic de contacte on posteriorment es farà arribar la clau d'entrada.
La segona manera es farà a través de entitats associatives que col·laborin amb el projecte, que inscriuran les persones que hi estiguin interessades i, per la mateixa via els hi remetran la forma d'entrar a la intranet i gaudir dels seus serveis.

Tornar a dalt.

 

Cal pagar alguna cosa per registrar-se a RuralCat?


No, RuralCat és un servei creat a iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat destinat a la comunitat rural i vinculada amb el món agroalimentari de Catalunya sota la filosofia de donar eines per ajudar a millorar el rendiment de les explotacions i comunitats del món rural.

Tornar a dalt.

 

Cal ser agricultor o ramader per estar vinculat a RuralCat?


No és imprescindible tenir una dependència directa del sector primari per tenir una vinculació a la comunitat virtual del món agroalimentari de Catalunya. L'espectre dels usuaris potencials és molt més gran: tot el món educatiu relacionat amb l'agricultura i la ramaderia; el món rural amb els seus serveis cada cop més relacionats amb l'hostaleria o totes les persones dedicades al sector alimentari de Catalunya hi tenen també cabuda.

Tornar a dalt.

 

Es pot participar a RuralCat?


Una característica diferencial de RuralCat respecte a d'altres productes similars és que primarà i molt la participació dels seus usuaris. A les pàgines de la intranet hi ha previstos fòrums on es contrastaran les opinions dels que hi vulguin participar i on es suggeriran temes d'interès per als usuaris. D'aquesta col·laboració es farà també material informatiu que permetrà donar vivesa a la comunitat.
A la part oberta també s'obriran puntualment fòrums de participació.
Independent d'aquests mecanismes, la comunitat disposa d'una bústia on es poden fer arribar tot tipus de preguntes, suggeriments o idees.

Tornar a dalt.

 

Quins serveis de comunicació dóna RuralCat?


La comunitat virtual té com un dels seus objectius facilitar l'accés de les persones que viuen en el món rural a les noves tecnologies de la comunicació i la informàtica. Per aquest motiu tots els que es donin d'alta a RuralCat tindran dret sense cost a una adreça de correu electrònic, amb domini RuralCat. També podran usar altres eines com "Qui hi ha" que permet saber en tot moment qui està connectat a RuralCat, participar en els fòrums que es convoquin o suggerir-ne de nous.

Tornar a dalt.

 

Tot el que es pot trobar ara és el que hi haurà a RuralCat?


No, el projecte RuralCat té un abast molt més important, i creixerà a poc a poc en la línia de donar cada cop més i millors serveis als agricultors, ramaders i persones del món rural. L'objectiu és aconseguir que RuralCat sigui una eina útil per a les persones.

Tornar a dalt.

 

Qui respon a les preguntes?


Quan les preguntes tenen a veure amb la mecànica de la Comunitat Virtual, la resposta correspon a l'oficina de projecte. Quan es tracti de qüestions relacionades amb possibles temes a debatre o a desenvolupar, la resposta se sotmetrà al comitè editorial on hi ha experts en les principals matèries de què es tracta a RuralCat. En tot cas, les propostes i idees que es plantegin seran analitzades amb atenció amb el benentès que aquesta comunitat serà allò que els seus usuaris vulguin que sigui.

Tornar a dalt.