ENTREVISTA | 27/07/2018  Ruralcat

Tristram Stuart i Carina Millstone  “A Catalunya tenim el privilegi de treballar amb organitzacions molt desenvolupades i actives”

En aquesta entrevista parlem sobre el malbaratament alimentari amb el reconegut expert a nivell mundial Tristram Stuart, autor del best-seller “Waste: Global Uncovering the Food Scandal” i d’altres llibres, cursos i conferències. També intervé Carina Millstone, directora executiva de l’organització Feedback, fundada per Stuart el 2009 i que promou, entre d’altres campanyes internacionals, els àpats “Feeding the 5000” que també s’han celebrat a Catalunya.

Tristram Stuart és comunicador, activista i expert en malbaratament d’aliments i fundador de l’organització Feedback. Carina Millstone és directora executiva de l’organització Feedback, escriptora i experta en sostenibilitat.

-Tristam, el 2009 vas publicar el llibre Waste: Global Uncovering the Food Scandal (Despilfarro: el escándalo global de la comida, Alianza Editorial, 2012), traient a la llum la qüestió del malbaratament d’aliments. Com creus que ha evolucionat la percepció del problema al llarg d’aquests anys?

Tristram Stuart: Quan vaig publicar el llibre, simplement, no es parlava de malbaratament a escala global i ara sí. Aquest canvi es deu en gran part a l’organització Feedback, que vaig fundar amb la meva col·lega Niki Charalampopoulou, i al treball que hem realitzat per transformar quelcom que s’entenia com a una opció personal en un concepte àmpliament acceptat com a símptoma dels problemes relacionats amb el sistema alimentari. El meu llibre va destapar com el malbaratament és endèmic en l’actual cadena de subministrament d’aliments i el seu catastròfic impacte ambiental. En la mesura que, durant aquests anys, això ha anat calant, s’ha produït un moviment popular per revaloritzar els aliments que cultivem i escometre l’amenaça que suposa el malbaratament per als nostres ecosistemes i el nostre planeta. Està clar que ara els responsables polítics i econòmics són conscients de la necessitat de tractar aquest tema, el que no està tan clar és si s’estan fent prou accions davant la crisi climàtica a la que ens enfrontem.

-Juntament amb l’organització Feedback heu impulsat els àpats “Feeding the 5000”, que donen de menjar a unes 5.000 persones aprofitant aliments que d’altra manera es desaprofitarien, i que també s’han celebrat a Catalunya. Què són i què voleu aconseguir amb aquests esdeveniments multitudinaris?

Tristram Stuart: Volem que la gent gaudeixi d’aliments deliciosos al mateix temps que alimentem el missatge de que el malbaratament és un problema seriós. Aquest és un dels objectius bàsics del moviment construït per Feedback.  Els àpats “Feeding the 5000”, que van començar a Londres al 2009 i s’han estès arreu del món, no només són una jornada de celebració, també construeixen aliances i coalicions d’organitzacions locals que, un cop ha acabat l’últim mos, prenen el relleu contra el malbaratament. A Catalunya, tenim el privilegi de treballar amb organitzacions molt desenvolupades i actives que ara són abanderades d’aquest moviment

“Sovint el aliments es malbaraten per les pràctiques comercials dels supermercats, per canvis d’última hora en les comandes, per previsions poc fiables de les quantitats que compraran o requisits estrictes pel que fa a la forma, la mida o el color dels productes”

-També heu creat una xarxa d’espigolament que involucra a productors, voluntaris i entitats benèfiques. Quin paper penses que pot jugar l’espigolament en la reducció del malbaratament d’aliments?

Tristram Stuart: L’espigolament combina diferents elements de l’enfocament de Feedback sobre el malbaratament.  Posa a la gent directament en contacte amb els aliments que conrea o menja, recalcant les causes sistèmiques del desaprofitament d’aliments, alhora que dona oportunitat de crear accions pràctiques que contribueixen a un canvi més global. La xarxa d’espigolament porta voluntaris als camps i granges del Regne Unit per rescatar, per a una bona causa, els excedents que d’altra manera es perdrien. Sovint el aliments es malbaraten per les pràctiques comercials dels supermercats, per canvis d’última hora en les comandes, per previsions poc fiables de les quantitats que compraran o requisits estrictes pel que fa a la forma, la mida o el color dels productes. L’espigolament no només salva aliments frescos i de qualitat per a boques famolenques sinó que també demostra dramàticament la dimensió del malbaratament en les explotacions, un fet que sovint s’amaga dels ulls del públic. 

-L’ús dels recursos i la generació de malbaratament estan vinculats al model alimentari. Amb Feedback heu dissenyat un model per a un millor sistema alimentari. En que consisteix aquest model?

Carina Millstone: El nostre model per a un sistema més sostenible es basa simplement en entendre que l’actual sistema és massa golafre i cobdiciós: utilitza massa recursos per produir aliments i, al llarg de la cadena de subministrament, en desaprofita un terç. El malbaratament s’ha d’entendre, primer, com un problema de sobreproducció. Podem produir suficients aliments per a tothom, tot i reduint les quantitats que demana el sistema, i fer un model més circular que reaprofiti millor el que ara es considera un residu. De fet, un dels principis del nostre model circular és la valorització com a recurs del que abans es considerava una resta. El millor seria que aquests excedents complissin la funció per la qual van ser produïts, és a dir, si eren per a consum humà aquest hauria de ser el seu destí però, si no, també poden ser aliments per la ramaderia o l’aqüicultura, fins i tot per l’adobatge dels sòls. Tots els nivells del sistema alimentari (sòls, vegetals, bestiar i humans) necessiten alimentar-se i restablir-se per a crear un futur sostenible.

“Un enfocament voluntarista no ho solucionarà, també és necessària una legislació per fer front a les pràctiques comercials deslleials”

-Alguns països europeus han començat a legislar sobre el malbaratament alimentari. Consideres que la regulació pot ser una eina convenient en aquest àmbit? Ets partidari d’una normativa que incideixi en l’aprofitament dels excedents o que també inclogui la prevenció? I mitjançant mesures de foment o incorporant mecanismes de control?

Carina Millstone: En realitat, la prevenció de la sobreproducció i la promoció de la reutilització efectiva dels excedents són dues cares de la mateixa moneda. Moltes de les causes del malbaratament tenen origen en el desequilibri de poders en les estructures del mercat. Un clar exemple són els supermercats que exerceixen un poder desmesurat respecte al dels agricultors que proporcionen els productes. Tampoc han d’assumir el cost, ja sigui econòmic o mediambiental, dels residus que generen les seves pràctiques a les explotacions, cosa que sí han de fer els proveïdors. Un enfocament voluntarista no ho solucionarà sinó que també és necessària una legislació per fer front a les pràctiques comercials deslleials. Nosaltres recolzem la legislació que s'està debatent a la Unió Europea per a regular les bones pràctiques comercials. En un mercat on es controlen les pràctiques nocives és més probable que un enfocament voluntari respecte a altres aspectes relacionats amb el malbaratament alimentari obtingui bons resultats.

 “el malbaratament s’ha de mesurar des de l’explotació fins al plat del consumidor; en cas contrari, ens arrisquem a perdre l’oportunitat de corregir el sistema”

-A més dels aspectes que ja hem comentat, quines consideres que són les prioritats per reduir el malbaratament en cadascuna de les baules de la cadena alimentària?

Tristram Stuart: En totes les etapes de la cadena de subministrament, des de la collita fins a les neveres de les llars, la prioritat hauria de ser la prevenció del malbaratament. Per saber perquè es produeix el malbaratament hauríem de tenir dades precises d’on, quan i quant malbaratament es produeix a cascuna de les diferents etapes de la cadena de subministrament. Hores d’ara, simplement no es disposa d’aquestes dates en gairebé cap de les etapes. Per això, tant les empreses com els governs, haurien de prendre’s seriosament el tema dels mesuraments. Avui dia la UE està consultant com ha de mesurar els excedents i els residus d'aliments i Feedback defensa fermament que el malbaratament s’ha de mesurar des de l’explotació fins al plat del consumidor; en cas contrari, ens arrisquem a perdre l’oportunitat de corregir el sistema. Volem que la publicació d’aquestes dades, tant als petits negocis com a les grans cadenes de distribució, es converteixi en la norma: aquest és el pas essencial que qualsevol empresa ha de fer per demostrar que està assumint seriosament la seva responsabilitat amb el nostre planeta.

Tristram Stuart és comunicador, activista i expert en malbaratament d’aliments i fundador de l’organització Feedback. Carina Millstone és directora executiva de l’organització Feedback, escriptora i experta en sostenibilitat.

El més llegit

Jornades tècniques del 15 al 21 d’octubre

La Cooperativa agrària Plana de Vic ha desenvolupat un concentrador de purins en dues fases per millorar l’eficiència en la gestió de les dejeccions

S’obren les inscripcions a 11 cursos de formació a distància