ENTREVISTA | 10/08/2018  Ruralcat

“La prioritat de PRIMA és entendre els lligams entre l’aigua, l’agricultura i l’alimentació i promoure’n una gestió integrada”

PRIMA és una iniciativa de 19 països de la vora del Mediterrani que, amb un fort suport de la Comissió Europea, promou i finança la recerca en aigua, agricultura i alimentació. La Fundació PRIMA, amb seu a Barcelona, va néixer amb l’objectiu de desenvolupar i aplicar solucions innovadores, eficients i sostenibles per la producció i subministrament d’aliments i aigua al Mediterrani.

Octavi Quintana-Trias es va formar com a metge a la Universitat de Barcelona. L’any 2002 es va incorporar a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea. Des de 1990 al 2000 va ser director general adjunt d’INSALUD (Instituto Nacional de la Salud) i entre 1996 i 1998 va ser president de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA) i fundador de la European Society of Quality Assurance on Health (ESQH). Actualment és director de la Fundació PRIMA.

Octavi Quintana-Trias es va formar com a metge a la Universitat de Barcelona. L’any 2002 es va incorporar a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea. Des de 1990 al 2000 va ser director general adjunt d’INSALUD (Instituto Nacional de la Salud) i entre 1996 i 1998 va ser president de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA) i fundador de la European Society of Quality Assurance on Health (ESQH). Actualment és director de la Fundació PRIMA.

-Quins són els principals eixos de treball actual?

Donat que entre el 70 i 80% de l’aigua dolça disponible en el Mediterrani es fa servir per l’agricultura i que el gran estrès hídric d’aquesta regió no farà sino exacerbar-se en les properes dècades a causa del canvi climàtic i l’explosió demogràfica no hi ha dubte que aquest és un repte social prioritari. El context en què es crea PRIMA és fer front a aquest repte que, malgrat la gran diversitat dels països riberencs, és comú en tot i cap país pot abordar tot sol. L’altre aspecte a tenir en compte és el flux migratori des de l’est i sud cap a Europa, sobretot de classes mitjanes que no troben feina als seus països d’origen. 

-Quins són els pilars fonamentals de recerca de la Fundació PRIMA?

Un objectiu prioritari és unir esforços perquè tots els països coordinin la recerca nacional, molt més important per recursos financers i humans que la transnacional. PRIMA ha d’actuar com un incentiu perquè els programes nacionals actuïn, per tant, amb objectius coordinats i , a ser possible, amb mètodes similars. Amb aquesta finalitat tots els projectes que finança PRIMA són transnacionals i d’equips que treballen junts, sempre un europeu amb un no europeu. Això implica que hi ha un intercanvi de mètodes de treball, que és la base per alinear programes nacionals. 

“PRIMA ha d’actuar com un incentiu perquè els programes nacionals actuïn amb objectius coordinats i , a ser possible, amb mètodes similars”

-Un altre aspecte característic del programa és el component d’innovació. Com es reflecteix?

La recerca és molt important però no és l’aspecte fonamental de PRIMA, que s’orienta cap a activitats més properes a aplicacions pràctiques. Això és important perquè es busca un impacte econòmic i social a partir de solucions innovadores que puguin desenvolupar el teixit econòmic al Mediterrani. En aquest sentit tenen molta importància les pimes, que són el 99% de les empreses a la regió. 

-La voluntat és, per tant, que els resultats de la investigació tinguin un impacte no només científic sinó també socioeconòmic?

Volem que els projectes siguin transdisciplinars i, sobretot, que integrin sempre les ciències socials i humanes perquè tinguin en compte l’impacte socioeconòmic i el mesurin. Els projectes de PRIMA  han de calcular l’impacte de la intervenció que proposen, no només a nivell científic, sinó també socioeconòmic i ambiental. 

“Es busca un impacte econòmic i social a partir de solucions innovadores que puguin desenvolupar el teixit econòmic al Mediterrani”

-La Fundació ha obert una convocatòria de subvencions amb ajuts de fons europeus per a projectes de recerca i innovació en estalvi d’aigua, agricultura i seguretat alimentària. Quina és la finalitat d’aquesta convocatòria?

L’aigua, l’agricultura i l’alimentació són sectors molt connectats entre sí i una prioritat de  PRIMA és entendre  els lligams entre els tres sectors i promoure una gestió integrada de tots ells entre els que prenen decisions. La millor manera de convèncer els decisors és amb evidències que demostrin que la gestió integrada és més eficient i per això es necessiten proves que han de ser subministrades per part dels projectes de R+I.

-Quants projectes han participat fins ara i quines temàtiques aborden? 

S’han rebut 877 projectes amb una mitjana de 7-8 equips per projecte. Això significa una mobilització de més de 6.500 equips. Es pot considerar un èxit tenint en compte que el programa va néixer l’estiu del 2017. La part negativa és que només es finançaran pocs projectes. Des del punt de vist científic els temes publicats a la primera convocatòria són força oberts per permetre una àmplia participació tant en nombre com en tipus de participants (públic i privat). Els temes no són molt novedosos, ja que el que es busca és més com s’aborden i plantejar noves idees per resoldre problemes coneguts. Es posa molt èmfasi en el petit agricultor i en la petita empresa que treballa amb aliments, que són la immensa majoria.

“Els projectes posen molt èmfasi en el petit agricultor i en la petita empresa que treballa amb aliments”

-Quina valoració global en fa?

En aquesta fase la taxa d’èxit serà del 2% per la secció 1 (finançada per la UE) i del 8% de la secció 2 (finançada per part dels estats participants). Per aquesta raó en el segon estadi anirem a taxes d’èxit superiors al 30%, de manera que només passaran a la segona fase el triple de projectes que podem finançar. L’avaluació es fa seguint els criteris de la Comissió Europea que és un bon estàndard. Per l’any que ve volem corregir aquesta taxa d’èxit tan baixa i augmentarem el pressupost, tot passant dels 50 milions d’euros d’aquest 2018 als 70 milions d’euros el 2019. D’altra banda, els temes seran més focalitzats i n’hi haurà menys.