FERTILITZACIÓ | 21/09/2017  Futur Agrarr/RuralCat

Life+ Futur Agrari presenta els seus resultats finals

Més de 130 persones han assistit a la jornada de camp que presentava els resultats obtinguts durant 4 anys per aquest projecte sobre la gestió de les dejeccions, cofinançat per la Unió Europea i coordinat pel DARP.

FUTUR AGRARI és un projecte cofinançat pel Programa LIFE+ de la Unió Europea que, des del seu inici al setembre de 2013, ha posat en pràctica tecnologies de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. El seu objectiu ha consistit en fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.

Castelló de Farfanya ha estat l’emplaçament escollit per a executar la jornada de camp que presentava els resultats del projecte Futur Agrari obtinguts durant dels 4 anys de desenvolupament. La jornada, que ha tingut una gran afluència de participants (més de 130) tot i la pluja persistent durant el matí, s’ha estructurat en 3 estacions on s’han presentat les principals actuacions de cadascun dels blocs que conformen el projecte: estació 1) en les granges porcines per a reduir l’excés del nitrogen i d’altres nutrients, i implementar sistemes de tractament que en facilitin la gestió posterior; estació 2) en l’aplicació del fertilitzant a camp per a trobar la dosi més adequada, el millor moment per a fer l’aplicació o la maquinària més adient; i estació 3) en els sòls amb una elevada concentració de nutrients procedents de l’agricultura, tot aplicant diferents sistemes d’extracció.

Després de les ponències dels tècnics implicats en el projecte, els assistents han tingut l’oportunitat de passejar-se i participar d’un seguit d’actuacions demostratives relacionades amb cadascuna de les estacions.

 

Millora de la gestió de les dejeccions a les explotacions

 

La primera estació s’ha destinat a explicar diferents opcions per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes a les granges de porcí. S’ha posat especial èmfasi en 3 aspectes que s’han demostrat clau de cara a la millora del maneig de les dejeccions ramaderes: la gestió de l’aigua, la gestió de l’alimentació i l’adopció de sistemes de tractament. L’ús de separadors sòlid-líquid cada cop tindrà més presència a les granges degut a un millor maneig del purí quan està separat en les fases sòlida i líquida: la fracció sòlida amb més matèria orgànica i un contingut de fòsfor més elevat pot ser transportada a major distància a zones en què convingui millorar la qualitat del sòl, i la fracció líquida més rica en nitrogen pot ser aplicada en zones més properes, i un cop el cultiu ja estigui implantat, mitjançant sistemes de fertirrigació.

 

Millora en l’aplicació del fertilitzant al camp

 

La segona estació ha englobat tots aquells aspectes relacionats amb la fertilització dels cultius. S’ha incidit molt en què per a efectuar una bona aplicació és tant important saber a priori la dosi de nutrient que es vol aplicar com que la quantitat que finalment s’aplica a camp s’aproximi a la desitjada. En aquest sentit, existeix maquinària per a aplicar purins que s’ajusta a aquest propòsit, ja sigui perquè incorpora nous sistemes d’aplicació per a dosificar de manera homogènia el purí (mànegues o tubs penjants) i reduir al mateix temps possibles pèrdues de nutrients cap a l’atmosfera (en alguns casos les reduccions poden ser de l’ordre del 50% del N que es perdria amb sistemes convencionals), o perquè incorporen eines com el conductímetre que estima la composició del purí en el moment de l’aplicació. L’ús del conductímetre ha fet canviar el concepte de la fertilització amb purins perquè avui dia ja podem saber amb una aproximació molt bona els quilos de nitrogen distribuïts durant el mateix moment de l’aplicació. Aquestes dues innovacions tecnològiques en els sistemes d’aplicació suposen una millora de la productivitat de les parcel·les substancial.

S’han arribat a entregar més de 600 butlletins d’assessorament personalitzats a agricultors que conreen cereals (panís i ordi) amb el recolzament de l’eina informàtica Fertinext i amb l’execució de més de 1700 anàlisis de nitrats en gran part sòls agrícoles regats per les aigües del Canal Algerri-Balaguer. Els tècnics del projecte consideren les anàlisis de sòls com una eina molt útil per a orientar la fertilització dels cultius, especialment pel que fa als macronutrients principals nitrogen, fòsfor i potassi. A la pràctica, alguns agricultors de la zona han estalviat una gran quantitat de diners en evitar aplicacions de fòsfor innecessàries degut als continguts disponibles al sòl d’aquest element.

Per al cultiu del panís, s’ha fet un pas més en l’assessorament amb la utilització de drons, avionetes i imatges de satèl·lit com a eina per a ajustar la recomanació de fertilització en cobertora en estadis fenològics propers a floració. La presa d’imatges no només ha permès observar l’estat de creixement del panís per decidir si cal realitzar la darrera aportació de nitrogen, la qual cosa pot suposar un estalvi econòmic, sinó que també ha servit per a detectar altres problemes de la parcel·la lligats a la qualitat del sòl o al funcionament dels sistemes de reg. En 3 anys de projecte s’han entregat personalment més de 180 butlletins d’assessorament amb aquest sistema d’agricultura de precisió.

 

Millora en la reducció o reaprofitament de l’excés de nitrats i nutrients al sòl

 

La tercera estació ha inclòs 3 tipus d’actuacions orientades a reduir o reaprofitar l’excés de nitrats i altres nutrients romanents al sòl arran de la fertilització de cultius agrícoles. En una de les zones de treball s’han sembrat 3 tipus de cultius (la civada negra, el raigràs italià i la colza farratgera) que capten els nutrients durant els mesos en què no hi ha el cultiu principal. D’aquesta manera s’evita que es rentin aquests elements i contaminin les aigües freàtiques degut a les pluges hivernals. En altres zones de Catalunya s’han combinat conreus agrícoles amb espècies forestals també amb aquest objectiu de retenció de nutrients: 1) línies d’arbres (noguers i freixes) plantades per a obtenir fusta noble, paral·leles i situades al mig de finques de cereals, i 2) franges d’arbres (xops, freixes, salzes i tamarius) situades al llarg d’un curs fluvial per a esmorteir els efectes del cultiu agrícola i amb fins energètics.

En aquesta darrera estació, a més a mes, s’ha explicat el concepte de l’anàlisi del cicle de vida per a mirar de conèixer els impactes que generen algunes de les alternatives utilitzades en el projecte per a aprofitar els nutrients excedentaris. Aquesta avaluació ambiental ha de permetre quantificar l’impacte i conèixer les possibilitats de millora dels diferents escenaris dissenyats.

En definitiva, el projecte plantejat integra una sèrie d’actuacions que tenen a veure amb el nitrogen i més específicament amb la gestió de les dejeccions ramaderes. Totes i cadascuna d’aquestes actuacions van encaminades a evitar el maneig inadequat dels fertilitzants, independentment del seu origen, maximitzar les produccions agronòmiques i millorar el benefici de les empreses agràries, i a reduir qualsevol impacte negatiu que es pugui donar sobre el medi.

Així, Futur Agrari ha intentat apropar als agricultors i tècnics del sector tots els coneixements i les eines disponibles en aquest camp. En general, la resposta ha estat molt positiva per part dels diferents agents implicats. La informació generada i aquella que es generi un cop finalitzat el projecte al març de 2018 estarà disponible a la seva pàgina web (www.futuragrari.cat) o bé en qualsevol de les institucions implicades.


 

Jornades tècniques del 10 al 16 de desembre

El Departament d'Agricultura efectua el pagament dels ajuts directes de la PAC del 2018 per un import de 218,3 M€

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes de desembre