VINYA | 21/11/2017  RuralCat

El desenvolupament de certes varietats de vinya permetria reduir l’ús de fitosanitaris

Experts del món del vi participen a una jornada organitzada per l’IRTA i RedVitis per a debatre les principals estratègies per a assolir una producció vinícola més sostenible

Imatge de la jornada celebrada a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Font: IRTA

Imatge de la jornada celebrada a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Font: IRTA

  1. IRTA

Les varietats de vinya resistents a malalties fúngiques, com l’oïdi i el míldiu, són motiu de debat en l’actualitat. La necessitat de reduir l’ús de tractaments fitosanitaris pel seu impacte ambiental i per la restricció normativa del seu ús, fa que la mirada dels productors i investigadors se centri en les varietats resistents. Aquestes varietats, algunes de les quals fa anys que estan autoritzades a països europeus com Suïssa i Alemanya, ara s’estan estenent per Itàlia i França, on fa temps que hi ha programes de millora específics en aquest sentit. A Espanya, també hi ha una iniciativa pública, canalitzada per l’IMIDA, pera a l’obtenció de Monsatrell i varietats de raïm de taula resistents a aquestes malalties. Al Penedès, la iniciativa de les bodegues Albet i Noya, Aleta Alella i Celler Josep Piñol vol introduir resistència a varietats autòctones, com el Xarel·lo o el Macabeu, entre altres.

El passat dijous 16 de novembre, 40 experts de diverses universitats i centres d’investigació es van reunir a l’última reunió plenària de RedVitis a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per a debatre els pros i les contres de l’ús d’aquestes varietats i per a combatre la incidència de l’oïdi i el míldiu i la necessitat de començar programes de millora genètica en aquesta línia. El debat va contribuir a entendre millor com aquest material vegetal pot canviar alguns dels models vitícoles actuals.

En relació a l’oïdi i el míldiu, les malalties amb que s’ha avançat més en relació a la resistència, es va incidir en que són malalties amb les que es conviu i se’n controla els efectes amb productes de contrastada eficàcia, tant en viticultura convencional com ecològica. No obstant això, les futures restriccions en l’ús del coure podrien canviar aquesta situació. L’oïdi té més incidència a l’arc mediterrani, en canvi el míldiu és més present a la vessant atlàntica i cantàbrica. L’ús adequat de models predicitiu de malalties i d’avisos de tractament basat en aquestes dades, juntament amb la incorporació de bones pràctiques en l’ús de maquinaria i millors formulacions de fitosanitaris podrien mitigar el problema, però indiscutiblement l’ús de varietats resistents és la millor estratègia per reduir l’ús de productes de síntesi.

Les varietats resistents són per tant una eina més adequada per a la gestió de malalties de la vinya. És important destacar que no es pot arribar cultivar amb tractament zero, ja que la pròpia evolució dels patògens pot superar els mecanismes de resistència que s’introdueixin a les varietats provinents de diverses espècies del gènere Vitis i Muscadinia mitjançant creuaments. S’ha comprovat que cal introduir un mínim de dos gens de resistència a cada malaltia per fer que la resistència sigui efectiva i amb més durada. També es recomana mantenir un nombre reduït de tractaments per a controlar altres malalties minoritàries. En aquest sentit també s’ha de tenir en compte que no es coneix encara quina serà la presència de malalties en el context del canvi climàtic, tot i que en certes zones es preveu una reducció de les condicions més favorables per al seu desenvolupament. 

La tipicitat dels vins de cada regió, que en molts casos s’associa a les varietats cultivades, també és una qüestió rellevant. Es poden obtenir varietats genèticament semblants a les varietats originals en el seu perfil enològic i agronòmic. En el procés de selecció que sol durar entre 10 i 20 anys, a més de seleccionar pels caràcters esmentats, se’n podrien afegir d’altres, com ara la seva adaptació a les condicions de cultiu, com ara la sequera. Per tal d’accelerar els processos de selecció del material vegetal caldrà fer una selecció assistida per marcadors moleculars i millorar les tecnologies de fenotipat massiu.

A la jornada també es va parlar sobre la regulació per al registre i autorització de les varietats, la nomenclatura en relació a les varietats d’origen i el finançament que es necessita per portar a terme l’activitat de millora.

Durant la jornada es va arribar a un consens sobre la utilitat de les varietats resistents a malalties com a eina útil per a una vinicultura amb menys presència de residus i més respectuosa amb el medi ambient, però no com a solució única. En un futur pròxim caldrà fer esforços combinats entre centres d’investigació, sector i administració pública per a que els programes de millora puguin tenir èxit.

La reunió va comptar amb representants de la Universitat Pública de Navarra, l’Instituto de las Ciencias de la Vid y el Vino, la Universitat de les Illes Balears, CEBAS-CSIC, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Lleida i l’IRTA. La reunió va servir també per fer un repas de les activitats desenvolupades i pendents de la RedVitis. Es va destacar el gran nombre d’activitats desenvolupades, especialment jornades tècniques, científiques i en col·laboració amb empreses i l’escola d’estiu RedVitis. També les estades d’intercambi d’investigadores joves i l’elaboració d’articles científics i de divulgació. Finalment es va revisar la proposta presentada a la nova convocatòria de xarxes d’excel·lència, en una aposta de continuïtat i innovadora:  RedVitis 2.0.