REG | 27/08/2018  Ruralcat

L’Oficina del Regant estudia com millorar la gestió de l’energia en el regadiu

La gestió de l’energia condiciona la rendibilitat de moltes explotacions agrícoles. La línia de treball de l’Oficina, que ha comptat amb la col·laboració d’Infraestructures.cat, s’ha concret en l’estudi del reg a baixa pressió, la contractació d’energia elèctrica i el bombament solar.

Vista dels assajos de reg per aspersió a baixa pressió. ETSEA, Universitat de Lleida.

Vista dels assajos de reg per aspersió a baixa pressió. ETSEA, Universitat de Lleida.

Els nous sistemes de reg, com el reg per degoteig i el reg per aspersió, són molt més eficients en l’ús de l’aigua que els sistemes de reg tradicionals. Per contra, aquests nous sistemes requereixen una major energia pel seu funcionament, que pot ser proporcionada per la pròpia orografia del terreny, aprofitant desnivells i regant directament per gravetat o, en altres ocasions, mitjançant sistemes de bombament per impulsar l’aigua. Per tant, ens trobem en la paradoxa de que per ser més eficients en l’ús de l’aigua es requereix consum d’energia, amb les seves implicacions tant econòmiques com ambientals.

La gestió de l’energia en el regadiu ha estat una de les línies importants de treball des de la creació de l’Oficina del Regant del DARP, ja que condiciona la rendibilitat de moltes explotacions agrícoles que requereixen energia per regar. Aquesta línia, que ha comptat amb la col.laboració d’Infraestructures.cat, s’ha concretat en diverses actuacions.

1. El reg a baixa pressió 

Aquesta tecnologia hauria de ser el pas previ a la gestió energètica. Es tracta de dissenyar sistemes amb baixos requeriments de pressió i, per tant, d’energia. Hom podria dir que l’energia més barata és aquella que no es consumeix.

En aquests sentit s’han realitzat assajos de reg per aspersió a baixa pressió, en col·laboració amb el Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida i les empreses Vyrsa, Naandanjain, Regaber i Sumihidro. S’ha avaluat la uniformitat d’aquest sistema de reg, amb l’objectiu de conèixer si el mercat disposa de tecnologia per poder dissenyar xarxes amb pressions requerides pel funcionament de l’aspersor inferiors a les que s’ha dissenyat fins ara. Això permet, per una banda, rebaixar la despesa energètica i, per altra banda, eliminar els bombaments en determinades ocasions.

La conclusió d’aquests assajos, corroborat pels resultats de centres de recerca de reconegut prestigi, és que el mercat disposa d’aspersors que, a baixes pressions (al voltant de 2 kg/cm2) i en els marcs d’aspersió convencionals (18*18 metres), permeten assolir uniformitats de distribució satisfactòries. De totes maneres aquests valors solen ser inferiors als valors d’uniformitat que s’obtenen amb les pressions habituals de funcionament (3 – 3,5) kg/cm2.

La implicació que això hauria de tenir no és que els nous regs en parcel·la s’hagin de projectar sempre a baixa pressió, sinó que es conegui la possibilitat d’emprar aquesta tecnologia en aquelles condicions que ho requereixin. Una altra implicació important en el disseny de xarxes de reg comunitàries és que, al disminuir la pressió necessària pel funcionament de l’aspersor, en alguns casos augmenta la superfície que es pot regar sense necessitat de sistemes de bombament. 

En un estudi realitzat per Infraestructures.cat s’ha determinat que per a la modernització d’una zona de 3.700 ha de la Col·lectivitat nº2 dels Canals d’Urgell, considerant aquests nous criteris de pressió, no és necessari el bombament del 23% de la superfície, en concret de 850 ha. En la imatge següent es mostra que el 24% de la superfície disposa d’una pressió inferior a 20 mca i, per tant, s’ha de bombar, el 53% disposa d’una pressió superior a 35 mca no requerint-se bombament, i el 23% restant, que disposa d’una pressió d’entre 20 i 35 mca, aplicant criteris de baixa pressió, no seria necessari el sistema de bombament.

Pressió disponible per gravetat. Estudi de Modernització del  Sector 4 (Col·lectivitat 2 CGR Canals Urgell).

2. Contractació d’energia elèctrica 

Un cop tenim un sistema dissenyat amb criteris d’optimització d’energia, tant pel que fa al reg en parcel·la, com a la xarxa de distribució col·lectiva i al sistema de bombament requerit, s’ha de realitzar la contractació d’energia. 

Inicialment es va partir d’una situació en què moltes instal·lacions de bombament no tenien la potència contractada optimitzada, en part degut a que, fins al canvi normatiu que es va produir a l’any 2013, el cost d’aquesta era molt inferior a l’actual. Després d’aquesta  modificació de la legislació, ha esdevingut vital tenir la potència contractada ajustada a les necessitats de cada cas, ja que en cas contrari, l’increment de la factura elèctrica és d’una enorme magnitud. 

L’Oficina del Regant ofereix els seus serveis per realitzar de forma gratuïta a les Comunitats de Regants l’estudi per conèixer la tarifa i la potència elèctrica a contractar en cada cas, així com recomanacions en la gestió i millores en la eficiència dels equips. A data d’avui, s’han realitzat més de 40 estudis, amb un estalvi de la factura elèctrica de més del 23%, que suposa un valor anual de 370.000 euros anuals.

Paral·lelament, s’han realitzat nombroses presentacions sobre aquesta temàtica al nostre territori. Es va fer una jornada sobre el mercat elèctric i les noves alternatives de contractació, també s’ha publicat la fitxa tècnica Contractació d’energia elèctrica, així com diverses comunicacions sobre els canvis legislatius que s’han anat produint.

Cal destacar també, en aquest apartat, la contractació col·lectiva d’energia elèctrica que s’està realitzant des de l’any 2012 en el marc del conveni entre el DARP i AFRUCAT, al qual s’han adherit 60 Comunitats de Regants amb importants estalvis aconseguits. 

3. El bombament solar, una bona alternativa

A partir de l’any 2014, coincidint amb l’alt cost de l’energia elèctrica i alhora una baixada important del preu de les instal·lacions fotovoltaiques, es començava a plantejar si el bombament solar era una alternativa viable per reduir la despesa energètica dels regadius. En aquells moments es començaven a realitzar les primeres instal·lacions d’una certa importància a la zona de Valladolid i, posteriorment, s’aprovava el marc regulador que tancava un període d’important incertesa. A principis del 2016, a la seu de l’Oficina del Regant, es va realitzar la primera jornada sobre aquesta temàtica: “Bombament solar en el regadiu, rebaixem la factura?”, la qual va despertar molt d’interès. Posteriorment, s’han realitzat altres jornades i visites tècniques a instal·lacions en funcionament. Els més 400 assistents en les diverses activitats realitzades són una mostra de la important expectació creada per aquesta nova tecnologia.

La fitxa tècnica El bombament solar en regadiu explica el marc normatiu actual, els factors que condicionen la viabilitat de les instal·lacions i descriu els principals elements d’un bombament solar.

Després de l’experiència assolida en els darrers anys, cal remarcar que en les noves instal·lacions és imprescindible un estudi detallat, fugint de solucions universals, essent realment necessari per a cada cas un vestit a mida. S’han d’analitzar les diferents configuracions i tecnologies per veure quina és la que millor s’adapta. Per això és requereixen equips pluridisciplinars, amb coneixements de generació fotovoltaica, de sistemes de bombaments amb variadors de freqüència, d’instal·lacions de reg i de sistemes de control. Aquest darrer és un aspecte vital per tal d’aconseguir una instal·lació eficient, fiable i totalment integrada al sistema de reg.

A la nostra zona ja es disposa de diverses instal·lacions en servei de diferents tecnologies que són un bon aparador de les possibilitats del sistema. A continuació es descriuran les que, al nostre criteri, es consideren més representatives. 

Comunitat de Regants de la Bassanova: 

-Planta fotovoltaica: 237 kWp amb seguidors a 1 eix.

-Configuració del sistema de bombament: injecció directa a xarxa i impulsió a bassa.

-Tipus de bombes: centrífugues horitzontals.

-Subministrament elèctric de recolzament: grup electrogen 250 KVA.

-Any de posada en servei: 2017.

Planta fotovoltaica CR Bassanova. Font:CR Bassanonova.

Comunitat de Regants Canal Algerri Balaguer:

-Planta fotovoltaica: 260 kWp amb seguidors a 2 eixos.

-Configuració del sistema de bombament: bombament a canal amb basses de regulació.

-Tipus de bombes: de desplaçament positiu.

-Subministrament elèctric de recolzament: línia de subministrament elèctric.

-Any de posada en servei: 2018.

Planta fotovoltaica  i canal CR Algerri Balaguer. Font: Manuel Lahuerta.

Finca el Prat de Boldú. Generalitat de Catalunya gestionada per la Cooperativa d’Ivars:

-Planta fotovoltaica: 27,6 kWp fixa sobre coberta a 2 vessants est-oest.

-Configuració del sistema de bombament: injecció directa per reg de finca a degoteig.

-Tipus de bombes: centrífuga horitzontal.

-Subministrament elèctric de recolzament: no en disposa. Possibilitat de connexió d’un grup electrogen.

-Any de posada en servei: 2018.

Planta fotovoltaica  i sistema de reg per degoteig de panís. Font: Miquel Trepat.

Autors: Xavier Guixà Martorell i Joan Latorre Pifarré (Divisió Obres Hidràuliques d'Infraestructures.cat).

 

Jornades tècniques del 10 al 16 de desembre

El Departament d'Agricultura efectua el pagament dels ajuts directes de la PAC del 2018 per un import de 218,3 M€

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes de desembre