FORESTAL | 25/12/2018  Ruralcat

El Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals del CTFC avalua l’estat actual de la genciana groga i el te de roca a Catalunya

L’estudi forma part del projecte INTERREG SUDOE ValuePAM, que ha elaborat una metodologia genèrica per a poder realitzar una diagnosi de l’estat actual d’una espècie silvestre en un determinat indret.

Prova d’ús de dron com a nova eina d’avaluació de poblacions de genciana

Prova d’ús de dron com a nova eina d’avaluació de poblacions de genciana

El Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals (Grup PAM), del Programa de Bioeconomia i Governança del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), porta des de l’any 1997 treballant en l’àmbit de la recol·lecció silvestre de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM), arran del projecte LIFE-Medi Ambient - Proyecto de demostración de la compatibilidad entre el aprovechamiento en recolección de especies medicinales autóctonas, la conservación del medio ambiente y la viabilidad de dichos cultivos en zonas rurales de los Pirineos (LIFE 97/ENV/E/000260), de la Universitat de Lleida.

Recentment, en el marc del projecte INTERREG SUDOE ValuePAMValorización de las Plantas Aromáticas y Medicinales silvestres: gestión sostenible de la biodiversidad vegetal y desarrollo socioeconómico de las zonas rurales del espacio SUDOE (2016-2018), el Grup PAM del CTFC, amb la col·laboració dels altres socis del projecte (d’Andalusia-Espanya, Alentejo-Portugal i Occitània-França), ha elaborat una metodologia genèrica per a poder realitzar una diagnosi de l’estat actual d’una espècie silvestre en un determinat indret. 

L’objectiu d’aquesta metodologia és, per una banda, decidir quina és la gestió més adequada per aquest recurs i, per l’altra, en el cas que l’espècie sigui recol·lectable, formular quin tipus d’aprofitament cal aplicar per a garantir que aquest sigui sostenible, tant per l’espècie com pel medi natural i recollir-ho tot en un pla de gestió. La gestió de l’aprofitament ha d’incorporar pautes que minimitzin l’impacte d’aquesta pràctica i proposar protocols de seguiment  en les poblacions recol·lectades.

En paral·lel, a Catalunya, s’ha treballat amb dues espècies pilot: genciana groga (Gentiana lutea L.) i te de roca (Chiliadenus glutinosus (L.).Fourr (sin. Jasonia saxatilis, J.glutinosa)), que actualment es recol·lecten amb finalitat comercial; l’arrel de genciana principalment per la indústria licorera i la planta de te de roca per herboristeria. 

Te de roca al seu hàbitat

Prat amb genciana groga

D’ambdues espècies, es va realitzar un estudi bibliogràfic complet, incloent des d’aspectes biològics i ecològics fins aspectes d’usos, mercat, legislació i protecció de les espècies, que ha permès obtenir una idea de la seva situació actual, tot completant-ho amb una anàlisi de la cadena de valor i una recopilació de noves aplicacions en diferents sectors productius. 

L’aprofitament de l’arrel de genciana està regulada a Catalunya i té una demanda estable, mentre que en el cas del te de roca, tot i amb un consum a la baixa, no hi ha cap regulació malgrat la seva vulnerabilitat al ser una espècie rupícola. Aquests estudis es van difondre amb dues jornades a Alp i Sort, i estan disponibles a la pàgina web del projecte.

D’altra banda, amb la genciana, es va fer una diagnosi de la situació actual del recurs aplicant la metodologia elaborada, escollint cinc zones del Pirineu on es podia o ja s’havia recol·lectat anteriorment l’arrel d’aquesta espècie. Durant l’estiu del 2017, es va recollir informació sobre l’abundància i estructura de la població, i mostres d’arrel per a la seva posterior anàlisi, per a saber si hi ha diferències de qualitat entre les poblacions. 

Aquest treball es va fer conjuntament amb els equips francesos del Conservatoire Botanique National des Pyrénées et Midi-Pyrenées (CBNPMP) i del Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalans (PNRPC), per a poder elaborar finalment unes directrius de recol·lecció de genciana comunes que es recullin en un pla de gestió de l’espècie a la zona del Pirineus.

L’estiu del 2018, es va completar aquest treball amb una prova pilot d’ús d’un dron com a eina complementària de la metodologia d’avaluació de poblacions de genciana. Els resultats van ser interessants i han permès començar a treballar amb aquesta eina i valorar-ne el seu potencial.

En el cas del te de roca, el treball realitzat ha consistit en verificar la presència de l’espècie en els indrets teòrics de distribució ecològica, i considerar la idoneïtat de la població per a ser aprofitada. S’han recorregut diferents espais del Solsonès i Alt Urgell, i s’ha pogut comprovar que la seva presència es irregular i no sempre accessible, ja que creix en parets verticals i també que no hem trobat presencia en localitzacions que havien estat inventariades amb anterioritat 

El projecte ValuePAM és hereu d’altres projectes i estudis que s’han anat fent al CTFC des dels inicis del grup en relació a l’activitat de recol·lecció silvestre de plantes aromàtiques i medicines (PAM), com la boixerola, els recursos forestals no fusters, la flora remeiera, flor d’Àrnica, així com material divers com dossiers, estudis, fitxes i documentació tècnica. 

D’altra banda, actualment el grup de PAM està involucrat en el projecte europeu INCREDIBLE, Innovation Networks for cork, resins and edibles que té com a objectiu teixir xarxes d’innovació entorn els diferents productes forestals no fusters com ara el suro, els bolets, les PAM, la reina i fruits.

Així mateix, el CTFC ha col·laborat amb l’Observatori Forestal Català per a fer un seguiment dels aprofitaments silvestres de les PAM, a partir de la informació del Programa Anual d’Aprofitaments (Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del DARP) i del Conselh Generau d’Aran, sobretot de genciana i boixerola, que són les espècies amb major aprofitament comercial a Catalunya. 

 

Jornades tècniques del 14 al 20 de gener

Les principals fires del sector agroalimentari i rural a Catalunya durant el 2019

RuralCat oferirà 29 cursos a distància en 85 edicions diferents durant el 2019