Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

FORESTAL | 12/01/2018  UAB

Els satèl·lits mostren com han canviat els boscos en 25 anys

Un estudi constata que l’augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua han afavorit espècies mediterrànies com l’alzina, el garric o el roure martinenc. Les coníferes van perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012.

Font: UAB

Font: UAB

Les espècies i el tipus de comunitats vegetals canvien responent tant a les característiques físiques del terreny, com a factors climàtics o humans. Un estudi realitzat per investigadors i investigadores de la UAB i el CREAF, publicat a Forest Ecology and Management, mostra la dinàmica i com ha canviat la vegetació de tres grans regions de la península Ibèrica entre 1987 i 2012. L’article constata que, "després de l’abandonament de moltes zones rurals i el canvi d’ús de la terra, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d’aigua al sòl —com l’altitud, el pendent, la humitat del sòl i la radiació solar— juguen un paper molt important en els canvis dels boscos els darrers anys", explica l’autor principal de l’estudi, l’investigador de la UAB Juan José Vidal Macua. L’article destaca la disminució de les coníferes (especialment pins) i l'expansió dels planifolis mediterranis —arbres de fulla plana i ampla, com alzines i roures—, els quals podrien convertir-se en dominants en moltes àrees de la Mediterrània si continua la tendència climàtica d’augment de temperatures i menor disponibilitat d'aigua.

 

L’ús de la teledetecció i l'estadística en els models de canvi global

 

“Identificar les tendències a nivell regional i global i els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació requereix gestionar grans volums de dades. Fins ara, l’ús de fotografies aèries ha permès avenços importants, però la teledetecció amb satèl·lits és la millor eina per identificar tendències en la dinàmica de la vegetació a gran escala temporal i espacial”, explica Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB, investigador del CREAF i director de l’estudi. La investigació s’emmarca dins el projecte ACAPI, que està estudiant la dinàmica de les cobertes dels sòl i del clima a la península Ibèrica en els darrers 45-65 anys.

Per veure com han estat les tendències de canvi en els boscos de la península, l’estudi ha analitzat tres regions ibèriques. S’ha usat imatges del satèl·lit Landsat, una base de dades de sequera de la península Ibèrica (calculada gràcies als models climàtics del professor de la UAB Miquel Ninyerola), un nombre elevat d’altres variables ambientals i estadística computacional. Dues zones són del nord-est peninsular: una inclou bona part de Catalunya i l’altra de l’Aragó, amb una lleugera superposició (atès que coincideixen amb escenes de l'òrbita del satèl·lit), i ambdues arriben fins els Pirineus. La tercera, situada a Andalusia, inclou Sierra Nevada i bona part del sistema Penibètic.

 

Reducció de les coníferes a favor dels planifolis

 

A les coníferes en general els afecten molt les sequeres llargues, i és per aquest motiu que espècies com el pi roig, més ben adaptada a latituds fredes del nord d'Europa, han anat quedant relegades a zones humides i a cotes altes de les muntanyes. Això ha afavorit certs planifolis (arbres de fulla plana i ampla) com l’alzina, el garric i el roure martinenc. De fet, els resultats mostren que sota condicions de sequera, els boscos mixtos de planifolis i coníferes és més fàcil que passin a ser de només planifolis amb el temps. Tanmateix, en zones amb pocs episodis de sequera, algunes coníferes segueixen dinàmiques actives, especialment el pi blanc, que és capaç de competir amb l'alzina a les cotes mediterrànies més baixes.

Al nord, a les zones de Catalunya i l’Aragó, l'alzina i el garric s'han vist afavorides en aquelles zones més afectades per la sequera. Això ha passat tant en boscos madurs com en matollars, gràcies a que aquests planifolis perennes estan més adaptats a la limitació d’aigua. En zones de baixa radiació solar a Catalunya, les sequeres han afavorit un planifoli caduc com el roure martinenc en paisatges que comparteix amb el pi roig, menys adaptat al dèficit hídric.

No obstant, en general les transicions a boscos caducifolis necessiten disponibilitat d’aigua i humitat al sòl, i per això solen ser més freqüents al nord de la Península, i de forma més testimonial al sud, on el clima és més càlid i sec. Caducifolis com roures i faigs dominen la transició a partir dels 1000 m a les muntanyes, especialment als vessants nord, on hi ha més humitat. A l'Aragó, la zona del riu Cinca ha tingut una transició important de coníferes cap a caducifolis, atès que la llera d'aquest riu té uns sòls molt més adequats per als arbres de fulla caduca.

Cal tenir en compte que “la gestió històrica del territori, l'abandonament de la terra i la substitució de llenya per combustibles fòssils com a font d’energia també han contribuït a l'expansió dels planifolis”, explica Cristina Domingo, una de les autores de l’estudi i investigadora de la UAB i del CREAF. I alerta: “que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d’incendis al Mediterrani”.
 
 
Article de referència:

Vidal-Macua J.J., Ninyerola M., Zabala A., Domingo-Marimon C., Pons X. (2017). "Factors affecting forest dynamics in the Iberian Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and drought". Forest Ecology and Management, 406: pp 290-306. DOI: 10.1016/j.foreco.2017.10.011

 

We would like to extend you a very warm welcome to RuralCat, the rural and agrifood world's virtual community, an innovative project launched by the Government of Catalonia and a pioneering initiative in Spain that heralds a new concept in Internet-based communication and which particularly targets the development of the farming, agrifood and rural sector.

The RuralCat portal is the Ministry of Agriculture, Livestock, Fisheries and Food's basic Internet-based knowledge transfer tool for conveying information on the availability of technological services, training, technology transfer and advisory services for farmers, livestock breeders, the agrifood industry and their associations and organisations.

RuralCat seeks to take the new technologies to the rural world and facilitate the rural population's access to information, training and useful services for the sector in particular, and for the rural world in general.

This is a collaborative experiment, open to all professionals and individuals associated with the Ministry's sphere of jurisdiction, that is intended to help people living in the rural world gain maximum benefit from access to a wealth of information, experience and tools related to their different areas of activity.

In this respect, RuralCat seeks to consolidate its role as a virtual community for the agrifood and rural world, providing a place where different groups of people associated with the sector can generate relationships and exchanges; benefit from services, news and technical information; gain access to innovation, technology transfer and new technologies, and use distance training and advisory services. RuralCat also aspires to be a window, within Internet, through which the general public can discover more about the rural world and the agrifood sector.

We aim to increase the visibility of this virtual meeting and information-sharing point so that, together with the Ministry's institutional website, it can become a reference point for the sector and a tool for progress, helping it to become stronger and better equipped to face the challenges of the future.

 

 

RuralCat is a new concept of Internet-based communication. It combines a number of different features: an information portal, a website with services conceived for Catalonia's rural and agrifood sector and a system for channelling through Internet both the formal training provided by the Ministry of Agriculture, Livestock, Fisheries and Food and lifelong learning programmes.


In addition, RuralCat users also have access to powerful communication tools: e-mail, forums, etc.

However, above all, RuralCat seeks to be a virtual community. This term is understood as groups of people with common interests (farmers, livestock breeders, people working in the agrifood industry, students, consultancy professionals, etc.) who can share information and documentation and foster relationships, using the communication tools with complete independence within the work group.


Thus, a person who connects to RuralCat, instead of being a passive recipient of information, is now an active participant, because the communities also contribute to creating information. After all, those who know most about farming, livestock breeding and food production in Catalonia are precisely those who earn a living from it.


In this context, RuralCat can also be customized to suit users' interests. Thus, the weather data obtained when they log on are not the general forecasts for Catalonia, but specific forecasts for their region, with useful insights for farming activities.

 

In this section you can consult the basic data on agriculture, livestock, fishing and the agri-food industry in Catalonia.