Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

En el marc del Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària 2013/2020, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, durant l’exercici pressupostari 2019, va destinar un import total de 35.903.499 euros a activitats d’R+D+i en l’àmbit agroalimentari i a la seva divulgació i transferència.

D’aquest import, 25.718.008 euros provenen de fons propis del Departament, que van suposar el 72% de la despesa total realitzada en activitats d’R+D+i. La resta del pressupost, 10.185.490 euros, es va obtenir del cofinançament de mesures a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

El finançament d’activitats d’R+D+i es va desglossar en 24,89 milions d’euros destinats al foment d’actuacions pròpies d’R+D+i (suport a infraestructures, projectes d’R+D, ajuts, etc., del qual més del 67% es va emprar en actuacions de suport als centres de recerca. Aquestes despeses es poden desglossar segons corresponguin a activitats d’R+D (19,82 milions d’euros) o activitats d’innovació (5,07 milions d’euros). La major part d’aquesta darrera xifra es va destinar a donar suport a la Cooperació per a la innovació mitjançant la creació i el funcionament de Grups Operatius de l’AEI, als ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i comercialització d’aliments, als ajuts destinats a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries amb la incorporació de nova tecnologia i a projectes innovadors de cooperació entre Grups d’Acció Local.

Pel que fa a actuacions de divulgació i transferència tecnològica, el Departament d’Agricultura va destinar un import de prop de 0,83 milions d’euros a activitats d’assessorament, divulgació i comunicació de resultats de l’R+D+i al sector agroalimentari. En aquest sentit, cal destacar les activitats desenvolupades en el marc del Pla anual de transferència tecnològica i del portal RuralCat.

Amb aquests imports mobilitzats, el Departament d’Agricultura va ser el tercer departament que més va contribuir al finançament d’activitats d’R+D+i en el conjunt de la Generalitat de Catalunya.

Font: DARP

Els passats 17 i 18 de febrer va tenir lloc la conferència online final del projecte UE H2020 OLEUM. Al llarg dels dos dies de la conferència final del projecte es van presentar els resultats assolits. En concret, el dia 17 de febrer es va centrar en l’impacte d’OLEUM en les futures polítiques de la UE sobre oli d’oliva, mentre que, el dia 18, es va parlar dels estudis de validació dels mètodes, d’altres eines analítiques proposades i de com impactarà OLEUM sobre l'economia i les pràctiques del sector de l'oli d'oliva.

El Laboratori Agroalimentari del DARP va participar en la fase de validació dels nous mètodes analítics desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (indicació de salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE / GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters etils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico-químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva”. També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en la l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS a l’objecte de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

El projecte OLEUM té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva, facilitant la detecció i fomentant la prevenció del frau en l'oli d'oliva. Aquest objectiu general compta amb tres objectius estratègics: desenvolupar mètodes analítics nous i/o millorats per assegurar la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva; desenvolupar una base de dades integrada d'assegurament de la qualitat de mètodes analítics d'oli d'oliva i dades relacionades amb les característiques químiques i organolèptiques; i donar suport a una comunitat mundial de laboratoris analítics competents implicats en les anàlisis de l’oli d’oliva, establint per tant una àmplia xarxa OLEUM.

El coordinador del projecte és Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna i compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements, procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

Els socis OLEUM han identificat quatre mancances principals en el coneixement actual que aborda el projecte: legislació i regulació, anàlisi, harmonització i coordinació, confiança del consumidor i del mercat.

El projecte s’emmarca dins el programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, marines, marítimes i d'aigües continentals, i recerca en bioeconomia” i amb el tema “autentificació de l’oli d’oliva”.

Font: LAC

L’empresa Mel Muria, ubicada al Perelló, acaba de certificar, de la mà de PEFC Catalunya, la primera mel provinent de boscos certificats en Gestió Forestal Sostenible d’Europa. La mel té el certificat en Cadena de Custòdia, reconegut a nivell mundial, que garanteix una mel de muntanya provinent de boscos ben gestionats que respecten el medi ambient i la biodiversitat.

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món i que es suma a altres productes forestals no fusters certificats com els pinyons, la castanya del Bierzo o el pernil d’aglà d’alta gama criat a les deveses andaluses.

Aquesta empresa familiar ha sabut fusionar la tradició apícola, el respecte per la conservació de la qualitat agroambiental de les muntanyes mediterrànies i la tecnologia més avançada per crear una gamma de productes apícoles d’altíssima qualitat, projectant-se a nivell internacional.

El president del Mel Muria, Rafel Muria, ha afirmat que el procés de certificació ha estat “fàcil i lògic, ja que nosaltres ja comptàvem amb processos interns per garantir la traçabilitat de la mel”. D’aquesta forma, el sector forestal i l’apicultura han treballat de la mà per donar valor als boscos enllà de la fusta i per tal de garantir la seva continuïtat i la seva conservació.

Al llarg de 20 anys de treball, l'Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, FECT Catalunya, ha aconseguit que 265.476 hectàrees de boscos de propietaris forestals privats i públics, l’equivalent al 20% de la superfície arbrada de Catalunya, estiguin certificades PEFC, i que 185 empreses transformadores i comercialitzadores a Catalunya tinguin certificada la seva Cadena de Custòdia pel sistema PEFC.