Els murs i les façanes verdes: història, classificació i reptes de futur
En aquest article tècnic s’analitzen aquests sistemes constructius que permeten tenir una façana coberta amb vegetació per reduir consums energètics, millorar el confort tèrmic i treballar conceptes biofílics.
Mur verd de Patrick Blanc al CaixaForum de Madrid. Foto: Guillem Lacoma. Aquest article tècnic ha estat publicat en el Dossier Tècnic 124 “Sistemes d'integració de vegetació en edificis”
01. Més enllà d’una solució estètica
Els nous reptes que suposa la sostenibilitat obliga a impulsar noves iniciatives, tècniques i solucions que tenen a veure amb la integració de la natura en el sector de la construcció, i no pas entesa com una solució estètica que millori el confort visual dels projectes arquitectònics, sinó que cada cop agafa més importància el verd com a element constructiu amb capacitats que ara comencem a posar en valor. És així com comencem a relacionar la vegetació amb els edificis per reduir consums energètics (cobertes verdes en són un altre exemple), millorar el confort tèrmic i treballar conceptes biofílics.
Sovint, quan parlem de jardineria vertical apareixen els termes de façana verda i mur verd. Són conceptes similars però no equivalents i solen portar a confusió, atès que el resultat sol ser molt similar. Tots dos sistemes constructius permeten tenir una façana coberta amb vegetació, però és important poder diferenciar els dos sistemes, atès que la tècnica, el cost d’instal·lació i el manteniment que impliquen són aspectes sovint molt diferents.
02. Façana verda
Una façana verda és un revestiment d’una façana amb utilització de planta trepadora mitjançant un sistema de malles o enreixats que permeten el creixement en vertical de les plantes. Les plantes poden estar plantades a terra, a peu de façana, o bé en testos o espais destinats a tal fi, i el temps d’implementació és variable, segons l’altura i tipologia de la façana respecte de l’altura inicial de planta que podem plantar.
Aquesta és la solució més emprada per revestir una façana i és la que menys requisits tècnics necessita a priori. Es tracta d’un sistema que necessita pocs exemplars vegetals per poder arribar a cobrir una gran superfície.
A favor, presenta el seu baix cost d’instal·lació (té una menor relació de plantes/m2, una instal·lació de reg més simple i menys kg d’estructura/m2), una major adaptació a la façana existent i un manteniment menor.
Dins de les façanes verdes trobem dos grups: façanes verdes amb única plantació a la base i façanes verdes a partir de mòduls de cultiu distribuïts per la façana.
02.01. Façanes verdes amb plantació única
Aquest tipus de solució és la més tradicional i la que origina el concepte d’envolupant vegetal. Es tracta del cultiu a peu de façana (a terra o en un mòdul de cultiu o jardinera) d’un o més exemplars que trepen per la façana (ajudats o no per estructures en malla) que revesteixen l’edificació o infraestructura. És, en general, el sistema més econòmic tant per la instal·lació com pel manteniment (sovint es pot resoldre amb escales, cistelles o plataformes elevadores), però la part més fràgil pot ser la pèrdua d’un exemplar vegetal que pot fer perdre molts m² de cobriment de façana. Quant a temps per tenir el revestiment, és el que més temps cal destinar per tenir un cobriment alt.
02.02. Façanes verdes amb diverses plantacions
Són sistemes basats en el cultiu de diverses espècies de plantes a diferents alçades (generalment en mòduls de cultiu o jardineres), amb exemplars trepadors i plantes voluminoses que aporten un cobriment parcial o total de la façana. Aquest tipus de façanes verdes requereixen una infraestructura que garanteixi la recollida d’aigües drenants, canonades d’abastament d’aigua i sistemes de subjecció especials per a treballs de manteniment de la vegetació.
Façana verda. Edifici Districlima, Barcelona 2021. Foto: Guillem Lacoma
03. Mur verd
Els murs verds són revestiments de façanes que necessiten un sistema més complex que el vist en una façana verda. En aquest cas els murs verds requereixen una subestructura on fixar els diferents sistemes de cultiu que permeten el desenvolupament de les plantes. En general aquests sistemes de cultiu disposen d’espais suficients per al cultiu d’una densitat de plantes d’entre 25 i 40 plantes/m² de port petit (jiffy o alvèol forestal) o mitjà (test de diàmetre 9 cm o de diàmetre 12 cm com a màxim).
De sistemes de cultiu, se’n poden diferenciar dos grans grups: els sistemes basats en el cultiu amb geotèxtil i els medis de cultiu basats en gàbies reblertes de substrat.
Els sistemes de cultiu basats en geotèxtil estan formats per un plafó posterior d’entre 4 i 10 mm de gruix de material impermeable. Generalment sol ser PVC (emprat sobretot quan es demana una resistència al foc elevada), poliestirè o un panell tipus Aquapanel® o equivalent. Sobre aquest suport es fixen un parell de geotèxtils de 250 a 450 gr/m² de densitat mitjançant grapes d’acer inoxidable (de 150 a 300 uts/m²). Sobre el segon geotèxtil es practiquen els talls a modus de butxaca per ubicar les plantes. En funció del grau de tecnificació, es pot tenir un sistema de butxaques cosides o semicosides en panells de mides ja fixes (sistemes més industrialitzats), fet que permet una comercialització més còmoda, alhora que redueix molt el temps d’instal·lació.
03.01 Mur verd. Geotèxtil-plantació amb substrat
Com hem comentat abans, els sistemes de cultiu amb geotèxtil es componen dels dos geotèxtils fixats a un extrasdós impermeable. En cadascuna de les butxaques, s’hi afegeix substrat (que pot ser molsa Sphagnum magellicum deshidratada, torba rosa, terra de castanyer, un substrat ad hoc, etc.). La quantitat de substrat variarà en funció de la mida de la butxaca, però en general sol oscil·lar entre els 250 ml i els 600 ml. Com més volum, més gran pot ser la mida de la planta que es planti inicialment, però la densitat és menor.
03.02 Mur verd. Geotèxtil-plantació amb arrel nua
Aquest sistema és el més sensible a canvis i el que més tecnificació demana de tots els sistemes de jardineria vertical que comentarem en aquest document.
Els murs verds són una solució ràpida i amb cobriment del 100% de la façana des del primer moment.
La plantació es fa netejant el substrat de les arrels dels plançons i col·locant la planta dins de la butxaca, de forma que un cop dins puguem fixar amb grapes (generalment) el geotèxtil exterior i l’interior per assegurar un contacte el més íntim possible. Així es garanteix que les arrels sempre tinguin contacte amb un medi de cultiu hidratat i amb nutrients, atès que com que el geotèxtil és un medi inert cal injectar-hi adob cada cop que es rega.
Com dèiem al principi, aquest és un sistema molt sensible ja que, en cas que el sistema de reg no garanteixi una humitat i aportació de nutrients constant, les plantes es poden deshidratar fàcilment per no tenir cap sistema (substrat orgànic o inorgànic) que els asseguri una major inèrcia. En qualsevol cas, aquesta “fragilitat” pot estar contrarestada amb sistemes de sensors que ajudin a notificar avaries, errors en el sistema o bé ajustar temps de reg per proporcionar la humitat necessària en cada zona.
Cpes d’un sistema de cultiu vertical amb geotèxtil. Font: Vertical ecosistema SL.
03.03 Mur verd. Gàbia amb substrat orgànic
Els sistemes basats en gàbies amb substrats orgànics tenen molta variabilitat en mides i materials, però sempre dins d’uns límits, atès el pes que tenen els mòduls de cultiu. Generalment trobem dos tipus de gàbies: gàbies metàl·liques i gàbies plàstiques. Els dos sistemes serveixen per contenir substrat, i les diferències rauen en el disseny dels espais per ubicar planta, lleugeresa/pes, durabilitat, sistema de drenar aigua sobrant, etc.
Els substrats orgànics, igual que en el cas dels murs verds de geotèxtil amb plantació amb substrat, poden variar en funció de la tipologia de planta que es vol cultivar, de la disponibilitat de l’instal·lador, de la necessitat de retenir o drenar aigua, etc. Així doncs, tindrem substrats més específics (Spahgnum magellicum, torba rosa, per exemple) o substrats més generalistes (mescles comercials més universals, per exemple).
Sistema de cultiu modular. Font: Vivers Ter SA
Aquest sistema aporta una gran inèrcia hídrica, és a dir, que en casos en què el sistema de reg no funcioni correctament (més per falta de reg que per excés), garanteix més temps per procedir a la seva reparació/ajust en comparació amb el sistema de geotèxtil, en el qual, com que hi ha menys substrat o no en té, la reparació ha de ser ràpida per evitar passar massa temps amb les arrels sense hidratació.
Els nous reptes de futur passen per aplicar noves tecnologies per fer eficient el reg, sobretot en sistemes tan sensibles com són els murs verds.
Hotel Sofitel Skipper, Barcelona. Sistema iPanel de Verdtical Ecosistema. Foto: Verdtical ecosistema SL.
03.04 Mur verd. Gàbia amb substrat inorgànic
Els sistemes de murs verds amb gàbies amb substrat inorgànic es limiten a poques solucions en el mercat. La principal solució i més majoritària és la d’emprar llana de roca com a medi de cultiu. Nombroses marques aposten per aquest sistema, atès que permet controlar l’adobat en cada reg i reté molta humitat alhora que, en entorns freds, protegeix les arrels de les baixes temperatures. L’altre tipus de solució està basada en mescles de materials minerals o provinents de processos industrials. Un exemple seria cultivar amb una mescla de sorra fina, vermiculita i perlita. De tota manera, és un sistema que no s’empra gairebé mai donada la seva complexitat a l’hora de fer les mescles de substrats i no tenir una solució estandarditzada.
04. Reptes de futur
Les façanes verds i els murs verds són solucions basades en sistemes diversos que són objecte de millores continues per part de fabricants, proveïdors de material vegetal, substrats i sistemes estructurals. Com hem vist, hi ha un grau de tecnificació i complexitat major en els sistemes de murs verds, ja sigui en la part de medis de cultius (gàbies, geotèxtils fixats a panells, etc.), ja sigui en el sistema de control del reg, ja sigui en la fabricació de substrats. Creiem oportú, doncs, classificar les línies de treball que pensem que seran les que marcaran els reptes de futur del sector de la jardineria vertical.
Torre Europa, Madrid. Mòdul de cultiu amb llana de roca. Foto: Guillem Lacoma.
04.01. Sistemes de reg
Com hem vist, hi ha sistemes que necessiten un major control del reg que d’altres. En aquest sentit ja s’estan aplicant sistemes de reg basats en sensors d’humitat en el substrat per saber quan i com regar, sensors de conductivitat elèctrica per adobar la quantitat i qualitat necessària en cada moment, sensors de cabal i pressió per saber si entra la quantitat d’aigua en cada reg, etc. Tot això ja ho tenim, però el que ara cal és aprendre a analitzar aquestes dades i interpretar-les per tal de fer realment eficient l’ús de l’aigua. De ben segur que els sistemes basats en intel·ligència artificial permetran interpretar correctament el creuament de totes les dades i donar a la planta l’aigua, els nutrients i la resta de condicions que necessita.
Mercat d’Olot, Girona. Sistema modular de Vivers Ter. Foto: Guillem Lacoma.
04.02. Medis i sistemes de cultiu
Els substrats són materials que, per norma general, s’extreuen de la natura. Són recursos que no presenten una circularitat clara (menys en el cas del compost vegetal o fems animals). El cas és que no podem estar rescabalant torbes, sorres de canteres, etc. per generar un material que ajudi a cuidar al planeta. En aquest sentit, ja hi ha estudis en què es treballa per generar nous substrats amb capacitats reals de ser emprats com a medis de cultiu amb una alta ciclabilitat.
Autoria
Daniel Guzmán Gonzàlez
CEO Verdtical Ecosistema SL.
Guillem Lacoma Huerva
Enginyer tècnic agrícola.
