Celebrem el Dia Mundial de les Abelles per reconèixer la seva importància i la feina dels apicultors

El 75% dels cultius destinats a l’alimentació humana depenen, almenys en part, de la pol·linització, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Les abelles, juntament amb altres pol·linitzadors, fan possible que arbres fruiters, hortalisses, cereals i plantes farratgeres donin fruits i llavors. Això té un impacte directe sobre la productivitat agrícola i sobre la dieta de milions de persones.

Per això, és important reconèixer el paper clau que tenen aquests insectes en la pol·linització, la biodiversitat i la producció d’aliments i cada 20 de maig se celebra el Dia Mundial de les Abelles. Tot i ser petites, les abelles són un dels éssers vius més importants per al nostre planeta.

En aquest sentit, les abelles són essencials per garantir la reproducció de moltes plantes, incloent-hi fruites, verdures i flors. Aproximadament un terç de la nostra dieta depèn de plantes pol·linitzades per abelles i altres insectes, inclosos aliments com pomes, ametlles o tomàquets. Aquest procés natural és vital per assegurar la biodiversitat dels ecosistemes i el bon funcionament de les cadenes alimentàries, ja que moltes espècies animals també depenen de les plantes que les abelles pol·linitzen.

Tot i la seva importància, les abelles es troben greument amenaçades. L’ús intensiu de pesticides, la pèrdua d’hàbitats naturals, les malalties com la varroasi o la pressió de depredadors com la vespa asiàtica, sumat als efectes del canvi climàtic, han provocat una disminució alarmant de les seves poblacions. Aquest retrocés també afecta el sector apícola. A Catalunya, s’ha passat de 2.187 explotacions apícoles el 2019 a 2.036 el 2024. Pel que fa a les arnes, han disminuït de 115.952 a 110.588, i la producció de mel s’ha reduït dels 2.172.000 kg als 1.849.000 kg actuals.

Davant d’aquest context, la formació i la transferència de coneixement es converteixen en eines fonamentals per reforçar la viabilitat de l’apicultura. A Catalunya, les Escoles Agràries ofereixen actualment 24 cursos relacionats amb l’apicultura, repartits entre 10 dels 15 centres formatius del territori. De fet, enguany prop de 400 alumnes han realitzat formació apícola, un increment notable respecte als 250 del 2022, en resposta a les noves dificultats del sector.

Entre els cursos impartits hi ha formacions sobre botànica apícola i pol·linització de conreus, productes derivats de la mel, bones pràctiques en sanitat apícola, maneig d’explotacions, anàlisi sensorial de mels i iniciació a l’apicultura. Tots ells estan coordinats per l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, pionera en formació apícola des de 1986.

Paral·lelament, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha anunciat nous ajuts per a projectes de recerca aplicada dins de la Intervenció Sectorial Apícola, en el marc del pla estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC), amb un pressupost de 519.464 €. Els projectes hauran de tractar temes com la varroosi, la síndrome de despoblament de ruscs, la detecció i anàlisi de mels, o el maneig d’espècies depredadores, entre d’altres. Aquests ajuts són dirigits a cooperatives agràries, agrupacions sanitàries, societats agràries i centres de recerca, amb l’objectiu de millorar la producció i comercialització dels productes apícoles i reforçar la competitivitat del sector.

A banda de la seva funció productiva, cal recordar que les abelles fan una contribució silenciosa però fonamental a l’equilibri ecològic i alimentari del món. La seva protecció no és només una qüestió ambiental, sinó també econòmica i social, especialment per a les zones rurals.

Font: DARPA