 |
Aigua - Núm. 2
09/09/2025
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
 |
| |
| Reutilització de l'aigua en sistemes agrícoles. Segueix l'aigua |
| |
| Aquest estudi analitza per què la implementació de tecnologies de reg avançades no sempre ha comportat estalvi d’aigua i, en alguns casos, ha augmentat el consum, amb guanys productius per als agricultors però amb resultats decebedors per a la planificació hídrica. Mitjançant una revisió extensa de la literatura, es construeix una base de dades sobre fluxos de retorn i reutilització de l’aigua en l’agricultura de regadiu, que evidencia la manca d’informació robusta en aquest àmbit. Les proves disponibles indiquen que els fluxos de retorn constitueixen una fracció rellevant del balanç hídric dels sistemes de reg i que ignorar-los explica bona part de la baixa eficàcia dels projectes d’estalvi. |
| |
|
|
|
| |
| |
 |
| |
Anàlisi i context climàtic de la sequera. 2021-2024
Data publicació: 01/06/2025
Autor: Servei Meteorològic de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Generalitat de Catalunya |
| |
| Aquesta nota d’estudi del Servei Meteorològic de Catalunya analitza la darrera sequera i la qualifica d’extraordinària en el registre observacional, tot destacant que la comparació amb episodis antics és sòlida sobretot en termes de precipitació, mentre que l’escalfament recent ha amplificat el dèficit hídric per l’augment de l’evapotranspiració. S’hi assenyala que les prediccions estacionals tenen poca utilitat a la Mediterrània i que el període humit recent encara no compensa el dèficit acumulat, en un context on els episodis secs es concatenen a escala de Mediterrània occidental. L’estudi conclou que aquestes evidències reforcen la necessitat d’estratègies d’adaptació i mitigació, i anuncia que aportarà dades per sustentar aquest diagnòstic. |
| |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Andalusia s’ha consolidat com a referent en el control de la qualitat de les aigües, gràcies a la tasca del Laboratori de Control de Qualitat Ambiental (LCCA), gestionat per l’Agència de Medi Ambient i Aigua. Aquest centre analitza anualment més de 14.600 mostres i realitza prop de 164.000 anàlisis, garantint estàndards elevats de seguretat i sostenibilitat. El conseller Ramón Fernández-Pacheco ha destacat a Motril el compromís de la Junta amb la protecció d’un recurs clau per a la salut pública i la gestió hídrica. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| L’escassetat d’aigua en agricultura fa necessari explorar estratègies de reg deficitari que permetin optimitzar l’ús del recurs sense reduir de manera significativa la producció ni la qualitat. En aquest context, aquest estudi avalua la resposta d’una plantació jove de caqui ‘Rojo Brillante’ (Persimon) a dues modalitats de reg deficitari controlat (RDC) i una de reg deficitari sostingut (RDS), amb l’objectiu de definir pautes de maneig hídric més eficients en aquest cultiu emergent al Mediterrani. |
|
|
| |
|
|
|
|
| |
| - Hacia una acuaponía circular en granjas rurales de pequeña escala |
| |
| L’aqüicultura a petita escala és essencial per a la seguretat alimentària, però afronta reptes com la dependència d’insums externs i la gestió de residus. Un estudi recent a Resources presenta la aquapònia circular integrada (ICAq) com a estratègia per convertir aquests desafiaments en oportunitats, augmentant la sostenibilitat i l’autosuficiència. L’ICAq recicla aigua i nutrients i transforma subproductes —com els fangs de peixos i les restes vegetals— en fertilitzants, bioenergia i fins i tot ingredients per a l’alimentació aquàtica. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Un estudi d’Auburn University i del USDA posa en dubte la pràctica habitual de dosificar el sulfat de coure segons l’alcalinitat de l’aigua en aqüicultura. Aquest criteri, sense base científica sòlida, pot afavorir la sobredosificació i generar impactes negatius sobre organismes beneficiosos i la salut dels ecosistemes aquàtics. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| L’agricultura vertical, basada en tècniques hidropòniques i aeropòniques, emergeix com una solució innovadora per al subministrament alimentari urbà. Optimitza l’espai, redueix el consum d’aigua i apropa la producció als centres de consum. Tot i que el concepte no és nou, el seu desplegament a gran escala comença a prendre forma, amb exemples com el projecte Terrazas Verdes a Medellín, que transforma terrats en horts productius amb impacte social i ambiental positiu. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, amb el suport de la Generalitat, ha instal·lat quatre mòduls d’ultrafiltració i quatre d’òsmosi inversa al parc del Trabuc de Castelló d’Empúries, al costat de l’ETAP d’Empuriabrava. Aquesta actuació estratègica millora la garantia de subministrament a la Costa Brava nord davant sequeres futures, en un context d’emergència climàtica. Els mòduls d’ultrafiltració actuen com a pretractament avançat per assegurar la qualitat de l’aigua procedent del pantà de Darnius-Boadella i d’efluents secundaris depurats. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| El projecte HAGRO impulsa un model innovador per a una agricultura més resilient, eficient i circular a Andalusia mitjançant l’ús segur d’aigües regenerades en el reg de l’olivar. Cofinançat per la Junta d’Andalusia i la Unió Europea, el consorci —liderat per Feragua, Cetaqua, Amaya, la Universitat de Còrdova i Agbar Agriculture— desenvolupa una eina digital per optimitzar la gestió de riscos, garantint seguretat, sostenibilitat i alineament amb la normativa europea. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El projecte WATER4CAST, centrat en l’optimització del reg amb eines de predicció i gestió intel·ligent de l’aigua, ha estat inclòs a l’Anuari 2025 de l’Agricultura i la Ramaderia Familiar, editat per la Fundació d’Estudis Rurals i promogut per la UPA. Aquesta publicació de referència, presentada a l’Ateneu de Madrid, consolida el potencial de transferència del projecte per a la modernització dels sistemes agrícoles. |
|
|
| |
|
|
|
|
| Publicacions científiques |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Aquest estudi mostra que la integració de dades gairebé diàries del satèl·lit Planet SuperDove amb variables agrometeorològiques pot estimar amb precisió la humitat del sòl en conreus de cotó regeneratiu sota condicions mediterrànies. El model desenvolupat va mostrar estabilitat entre campanyes i fiabilitat en diferents situacions d’humitat. Els resultats confirmen el potencial d’aquesta aproximació com a eina pràctica i transferible per millorar l’eficiència del reg en sistemes agrícoles sostenibles. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Aquesta revisió sistemàtica analitza com la teledetecció, les dades agrometeorològiques i les xarxes de sensors sense fils poden convergir per optimitzar el reg en cultius d’alt valor i alta sensibilitat hídrica, com el mango, l’alvocat i la vinya. L’estudi mostra que la integració d’aquestes tecnologies millora l’estimació de la demanda d’aigua i permet una gestió més sostenible i específica en condicions climàtiques variables. Tot i el seu potencial, persisteixen reptes com la calibració dels sensors, la complexitat en la integració de dades i l’escalabilitat de les solucions, mentre que l’ús de la intel·ligència artificial, bessons digitals i plataformes IoT assequibles es perfila com a camí de futur. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Aquest estudi avalua l’ús d’aigües no convencionals per al reg de mill en regions semiàrides, analitzant l’evapotranspiració, l’acumulació de biomassa i l’entrada de sals al sòl sota diferents nivells d’aigua i amb o sense fertilització orgànica. Els resultats mostren que la fertilització condiciona la resposta del cultiu i que un nivell intermedi de reg pot ser més eficient en relació amb el rendiment per unitat d’aigua consumida. El mill no va presentar símptomes d’estrès salí, però s’adverteix que l’ús continuat d’aigües residuals pot provocar salinització del sòl, la qual cosa exigeix una gestió acurada. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
