La indústria agroalimentària a Catalunya té un paper molt important com a generadora d’activitat econòmica i de llocs de treball. Conscients de la importància d’aquest sector en el teixit industrial català, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, del Departament d’Agricultura, treballa, entre altres,  per a fomentar i promoure la competitivitat d’aquestes indústries.

El “Suport a la indústria agroalimentària” té com a objectiu facilitar la informació i les eines necessàries per a la implantació i desenvolupament de les activitats,  acostant l’Administració a les indústries agràries i alimentàries del nostre territori.

ÚLTIMES NOTÍCIES

ESCOLES AGRÀRIES
 | 11/07/2019 

Els alumnes de l’EA de l’Empordà assoleixen el 100% d’ocupació

A punt de finalitzar el curs 2018/19 del CFGS de processos i qualitat a la industria alimentària que imparteix el centre de Monells, l’escola fa un balanç molt positiu del grau d’inserció laboral dels alumnes llicenciats i agraeix el suport de les empreses que els donen suport.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
 | 04/07/2019 

Conveni amb préstecs preferents per a finançar el desenvolupament del sector tofoner a Catalunya

El Pla d’Acció per al desenvolupament del Sector Tofoner a Catalunya preveu augmentar en 2.000 hectàrees la superfície destinada a aquest conreu.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
 | 25/06/2019 

El DARP ha participat al Congrés Internacional de Qualitat i Seguretat Alimentària

El congrés ACOFESAL 2019 es va celebrar del 19 al 21 de juny a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona.

TEMES D'INTERÈS


Novetats

ACTIVITATS


Col·legis col·laboradors

NOVETATS


Novetats

LES CARES DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

Fa centenars de milers anys, hi hagué a l’actual comarca de la Garrotxa una intensa activitat eruptiva que va remodelar el paisatge de forma espectacular. Avui en dia es fan evidents encara aspectes geomorfològics que recorden el rebombori de foc i rius roents de material fos provinents del cor de la Terra d’aquelles èpoques remotes; edificis volcànics, tossots, colades de lava, rescloses volcàniques, cingleres... i un sòl de tons rogencs característic d’aquestes contrades que amaga els seus petits secrets. L’any 1982, com a conseqüència d’una forta contestació social i científica, el Parlament de Catalunya aprovà una llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa per tal de protegir-la de l’explotació minera que va patir a partir de la dècada dels anys 60. Aquest nou Espai Natural, amb 40 volcans catalogats, 10 amb cràter i 22 d’escòries volcàniques en bon estat de conservació, es va passar a denominar Paratge Natural d’Interès Nacional, i les Reserves Integrals d’Interès Geobotànic, Reserves Naturals, amb l’objectiu, com diu la llei, d’assegurar “la protecció de valors qualificats per tal d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants”. I una d’aquestes activitats seculars dels pagesos d’aquest paratge privilegiat ha estat un conreu singular, únic: el dels fesols de Santa Pau.
ENTREVISTA
 | 05/07/2019 
Montserrat Miralles i Lluís Sunyer
Productors de fesols de Santa Pau
Sembla ser que a finals del segle XlX, un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, va “descobrir” els calçots. Segons diu la llegenda, aquest home, estant al tros, havia fet un foc a terra per escalfar el dinar, i li van caure, o va posar (això ja depèn de la imaginació de cadascú), uns grills de ceba a les brases. El cas és que els grills es van coure, i en Xat va decidir tastar aquelles ennegrides peces; els tragué la part socarrimada de fora i, quan aparegué el cor blanc i tendre de la ceba, les menjà. El resultat d’aquell tast, fruit d’una casualitat, li degué plaure de tal manera, que aquella pràctica de tractar i consumir la ceba arrelà entre la població. Fins aquí la llegenda, però el cas és que la llegenda ha esdevingut tradició, i els calçots, millorada la tècnica del conreu i afegides les salses, s’han convertit en la base d’un àpat comunitari i popular arreu: la calçotada ha esdevingut un acte festiu, lúdic, de rellevant i creixent importància en l’agricultura i restauració de Catalunya.
ENTREVISTA
 | 24/05/2019 
Sebastià Banús i Jordi Blanch
Productors de calçots de Valls