La cadena agroalimentària a Catalunya: regulació dels desequilibris i anàlisi com a cadena de valor

Aquest article tècnic ens introdueix en la cadena de valor dels productes agroalimentaris, el valor afegit que experimenten fruit d’un canvi de propietat entre els diferents operadors al llarg de les diferents baules que aporten valor afegit al producte.

01. Cronologia de la regulació dels desequilibris comercials al llarg de la cadena agroalimentària

La cadena agroalimentària està integrada per les baules de la producció, la transformació i la distribució, les quals es troben interconnectades i són interdependents les unes amb les altres. El sector productor és la baula més feble atesa l’elevada atomització en empreses petites i disperses al llarg del territori i l’estacionalitat i la naturalesa mateixa dels productes agroalimentaris peribles. La indústria i la distribució estan més concentrades, fet que genera uns desequilibris comercials importants, que a la pràctica es tradueixen en un major poder de negociació sobre el preu, les condicions de lliurament o el pagament dels productes agroalimentaris.

Detall de les baules de la producció, indústria i distribució de la cadena de valor de la poma. Fotos: DACC

Fruit dels desequilibris comercials al llarg de la cadena agroalimentària i en consonància amb els objectius de la Política Agrària Comuna de mantenir un nivell de vida digne als productors i garantir la seguretat alimentària (article 39 del Tractat de funcionament de la Unió Europea), l’any 2009 les institucions europees comencen a treballar amb el desenvolupament legislatiu per solucionar aquesta problemàtica social i econòmica.

Els desequilibris comercials normalment afecten el sector productiu, que és el sector més dèbil de la cadena agroalimentària.

En l’àmbit espanyol i com a normativa pionera dins l’àmbit europeu, es publica la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària (d’ara endavant, Llei 12/2013), que regula un paquet d’instruments legislatius obligatoris per a la cadena agroalimentària: obligació de contractació, compliment dels terminis de pagament i prohibició de pràctiques comercials abusives, fonamentalment.

La competència inspectora a Catalunya és compartida entre l’AICA (Agència d'Informació i Control Alimentaris) i el CadeCAT (Cadena Alimentària de Catalunya) mentre que la competència sancionadora depèn de l’àmbit d’aplicació de la relació comercial.

Paral·lelament, també s’estableixen les bases sobre mesures voluntàries i d’autoregulació, entre les quals destaquen l’observatori de la cadena i l’establiment de codis de bones pràctiques mercantils.

El sector de la producció es troba molt atomitzat al llarg del territori i l'agroindústria. Tret dels grans grups, destaca per la seva organització en petites i mitjanes empreses.

Així mateix, la Llei 12/2013 mateixa crea l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) com a òrgan adscrit al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) amb competència inspectora i sancionadora a escala estatal per comprovar que es compleixen les mesures obligatòries al llarg de les relacions comercials de la cadena agroalimentària.

Dipòsits d’oli. Foto: David Orozco Felip.

02. Creació del CadeCAT (DACC)

En aquest context, el DACC adquireix una nova competència de control arran de la Sentència 66/2017, de 25 de maig, del Tribunal Constitucional (TC) que dona la raó al recurs interposat per la Generalitat de Catalunya sobre la distribució de competències. El pronunciament del TC dictamina que les comunitats autònomes tenen la potestat sancionadora en les relacions comercials entre operadors amb seu en una mateixa comunitat autònoma, sempre que l’aliment s’hi comercialitzi majoritàriament.

La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DACC, i concretament el Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries, crea la unitat del CadeCAT (Cadena Alimentària de Catalunya), que s’encarrega del control de la Llei 12/2013 en l’àmbit de Catalunya.

03.  Anàlisi del sector agroalimentari a Catalunya des d’una perspectiva de cadena de valor

Una cadena de valor, tal com el seu nom indica, és el valor afegit que experimenta el producte fruit d’un canvi de propietat entre els diferents operadors al llarg de les diferents baules que aporten valor afegit al producte. És important assenyalar algunes característiques dels operadors de la cadena de valor del sector agroalimentari.

Sector de la producció

El sector de la producció, bàsicament l’agricultura i la ramaderia, dona feina a unes 56.600 persones a Catalunya, cosa que representa aproximadament un 2% de la població ocupada total.

El total d’explotacions a Catalunya són 48.891 i el 88% són gestionades per una persona física amb una mitjana de 13 ha/explotació, mentre que la resta es gestiona per persones jurídiques amb una mitjana de 35 ha/explotació (dades de la DUN 2019).

Segons dades del Gabinet Tècnic del DACC, la producció final agrària l’any 2018 a Catalunya és de 4.682 milions d’euros, que es desglossen aproximadament en un 61,2% la ramaderia i un 36,2% l’agricultura. La pesca i el sector forestal representen un total de 102,8 milions d’euros i 63,9 milions d’euros, respectivament.

Dins el sector de la ramaderia, cal destacar els subsectors del porcí, l’aviram i el boví de carn, i en el sector de l’agricultura la fruita fresca, els cereals i les plantes i flors.

Sector de l’agroindústria

L’Informe de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya de desembre de 2019 del DACC indica que el volum de negoci de la indústria alimentària a Catalunya l’any 2018 és de 27.940 milions d’euros (24.940 milions dels productes agroalimentaris i uns 3 milions de les begudes), cosa que representa un 24% de la indústria agroalimentària espanyola i un 20% del volum de negoci industrial a Catalunya, per la qual cosa és el sector més important del conjunt. En relació amb el nombre d’empreses agroalimentàries amb seu social a Catalunya, n’hi ha unes 3.922, de les quals el 74% tenen menys de 10 treballadors, un 20% de 10 a 49 treballadors, un 4% de 50 a 199 treballadors i un 2% més de 200 treballadors.

El sector de la distribució i en especial la baula minorista, en comparació amb el sector de la producció i l’agroindústria, es troba majoritàriament concentrat en grans grups empresarials.

Així doncs, la majoria de les empreses són de petita dimensió i cal destacar que es troben arrelades al territori, amb un elevat grau d’interdependència amb la baula de la producció.

Quant a l’ocupació, les empreses agroalimentàries localitzades a Catalunya aglutinen fins a 87.100 persones, cosa que representa pràcticament un 18% de l’ocupació total de la indústria catalana.

Sector de la distribució

El sector de la distribució està format pel comerç a l’engròs (majoristes) i pel comerç al detall (minoristes). La xifra de facturació total de la distribució a Catalunya (segons dades d’Alimarket i Sistema de Análisis de Balances Ibéricos) és de 34.724 milions d’euros repartida en aproximament 13.194 establiments, la meitat dels quals pertanyen a establiments de restauració i representen solament un 15% de la facturació.

El sector minorista a Catalunya està concentrat en grans grups empresarials que disposen de diversos tipus d’establiments: autoserveis, supermercats i hipermercats. Les cinc principals empreses de distribució (per superfície en metres quadrats) a Catalunya són Mercadona, Grupo Eroski, Condis supermercats, Bon Preu SA i Grup DIA, que concentren el 52% de la superfície de distribució minorista a Catalunya.

03. Comparativa de la cadena de valor

La distribució del valor afegit en la cadena agroalimentària queda afectada pel desequilibri entre les baules de la producció, la indústria i la distribució en termes econòmics i segons el nombre d’operadors tal com mostra la figura 1.

El sector de la producció aporta 4.690 M€ de facturació repartits en aproximadament 56.600 pagesos i ramaders, mentre la indústria distribueix 27.940 M€ de facturació entre 4.800 establiments industrials, i els gairebé 34.000 M€ de la distribució, els acaparen uns 6.000 establiments, dels quals gairebé 2/3 formen part d’un molt reduït nombre de grups empresarials.

Autoria:

Josep Adroher Carbó

Enginyer agrònom. Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries.

DACC.

jadroher@gencat.cat

Sandra Puig Ribas

Llicenciada en Biologia. Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries.

DACC.

spuigr@gencat.cat