ARTICLE TÈCNIC | 01/08/2022 Ruralcat

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, claus per avançar cap a un sistema agroalimentari sostenible

En aquest article tècnic s’analitza la problemàtica, les estratègies i les polítiques adoptades per fer front a les pèrdues i el malbaratament alimentaris en el sistema agroalimentari actual.

Foto: Fundació Espigoladors.

01. Introducció

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris al llarg de la cadena agroalimentària, des de la producció primària fins al consumidor final, és clau per avançar cap a un sistema agroalimentari sostenible. Així ho consideren les Nacions Unides, que han designat el 29 de setembre com a Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentaris.

En el marc del Pla d’acció de l’economia circular aprovat l’any 2015, la Comissió Europea (CE) adoptarà, en els pròxims anys, objectius jurídicament vinculants per reduir els residus alimentaris d’acord amb la revisió de la Directiva de Residus publicada l’any 2018, que obliga els estats membres a incloure la prevenció dels residus alimentaris en les seves estratègies nacionals, i la nova Acta delegada sobre la metodologia de quantificació publicada l’any 2019, que permetrà a la CE.

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris al llarg de la cadena agroalimentària és clau per avançar cap a un sistema agroalimentari sostenible

Tant la Comissió Europea, a través de la Plataforma Europea sobre les pèrdues i els residus alimentaris, com la FAO, a través de la Plataforma Tècnica sobre el mesurament i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, estan treballant per mobilitzar els diferents agents de la cadena agroalimentària a fi de passar a l’acció en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Ambdues institucions treballen amb l’objectiu final d’assolir la fita 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (reduir a la meitat el malbaratament alimentari l’any 2030 i reduir les pèrdues alimentàries).

La recent estratègia publicada per la Comissió Europea “De la granja a taula” per assolir una producció i consum més sostenibles dels aliments encara posa més de manifest la necessitat i urgència de prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris al llarg de la cadena agroalimentària. A Catalunya, el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) establia l’objectiu de reduir per a l’any 2020 un 50% del malbaratament alimentari respecte dels nivells de 2010. Més recentment, la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, té com a objectiu establir accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i accions de foment per augmentar l’aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària. La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris també és present en el Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya (2021-2026) que té com a objectius apostar per un model productiu socialment responsable, èticament acceptable, ambientalment sostenible i econòmicament viable.

02. La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentaris en el sistema agroalimentari actual

02.01 La dimensió del problema

Segons la FAO, la producció mundial d’aliments haurà d’incrementar-se un 70% l’any 2050 per poder abastir d’aliments l’augment de població previst de 7.000 a 9.000 milions d’habitants (FAO, 2009). Mentre, un terç dels aliments produïts per a consum humà es perden o malbaraten al llarg de la cadena agroalimentària, equivalents a 1.300 milions de tones l’any (FAO, 2011). A la Unió Europea, es perden o malbaraten aproximadament 88 milions de tones d’aliments cada any, equivalents a un 20% del total d’aliments produïts o 173 kg per persona (FUSIONS, 2016). A Catalunya, es malbaraten més de 262.000 tones anuals d’aliments a les llars, comerços al detall i restauració, equivalents al 7% dels aliments adquirits o 34,9 kg per persona (ARC I UAB, 2012). Des d’un punt de vista més sectorial, l’any 2018 es van generar a Catalunya més de 32.000 tones de pèrdues i malbaratament alimentaris de préssecs i nectarines a la producció primària, agroindústria i distribució a l’engròs, 16.000 tones de poma i 10.800 tones de pera (DACC, 2019). Els aliments es perden o malbaraten al llarg de la cadena agroalimentària, des de la producció primària fins al consumidor. Mentre les pèrdues al començament de la cadena són més freqüents als països en desenvolupament, el malbaratament atribuïble al consumidor predomina als països desenvolupats (FAO, 2011).

Les causes que generen aquestes pèrdues i malbaratament són múltiples. A la producció primària, les pèrdues es produeixen principalment com a conseqüència dels preus baixos i l’incompliment dels estàndards estètics a la indústria agroalimentària, els aliments es malbaraten per falta de planificació, tares o maquinària ineficient; a la distribució, els aliments es malbaraten en el transport o emmagatzematge, i els consumidors malbaraten els aliments per diferents raons com ara l’incompliment de les tècniques de conservació o la confusió entre data de consum preferent i data de caducitat.

No obstant, en moltes ocasions, les pèrdues i el malbaratament alimentaris que es produeixen en una baula de la cadena poden tenir la seva causa en una baula anterior o posterior, o en causes alienes a la responsabilitat de l’empresa (requeriments dels clients, canvis en la demanda, cancel·lacions d’última hora, etc.).

02.02 Impactes econòmics, socials i ambientals

Aquests aliments perduts o malbaratats generen uns impactes ambientals, econòmics i socials que posen en entredit la sostenibilitat del sistema agroalimentari actual. No només per l’impacte generat en la seva producció, processament, distribució i venda, sinó també per la seva gestió com a residu.

Quan es perd o malbarata un aliment, s’estan malbaratant els recursos naturals, tecnològics i humans necessaris per posar-lo a disposició del consumidor. A més, els impactes associats al malbaratament alimentari incrementen a mesura que aquest es produeix en les etapes finals de la cadena agroalimentària.

Econòmicament, la pèrdua o el malbaratament d’aliments fan menys competitives les empreses, encareixen la despesa de les llars i obliguen els poders públics a destinar recursos per gestionar uns excedents que s’haguessin pogut aprofitar. A escala global, les pèrdues i el malbaratament alimentaris tenen un cost de 936.000 USD per a l’economia mundial (FAO, 2014). A Catalunya, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i restauració té un cost de 841 M€ anuals, equivalents a 112 € per persona i any (ARC i UAB, 2012).

Socialment, les pèrdues i el malbaratament alimentaris posen de manifest les desigualtats del nostre sistema alimentari actual. Es calcula que n’hi hauria prou amb la reducció d’un 25% de les pèrdues i el malbaratament al món per acabar amb la malnutrició de tot el planeta.

Ambientalment, les pèrdues i el malbaratament alimentaris són responsables d’un 8% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (IPCC, 2014). Si les pèrdues i el malbaratament alimentaris fossin un país, ocuparien la tercera posició entre els principals emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Al món, cada any es perden o malbaraten un terç dels aliments produïts per a consum humà per múltiples causes que posen de manifest la ineficiència del sistema agroalimentari actual.

A la vegada, les pèrdues i el malbaratament alimentaris són responsables d’una gran pèrdua dels recursos naturals utilitzats per produir aquests aliments com ara l’aigua, el sòl o l’energia. Es calcula que un 28% de la superfície agrícola del món s’utilitza per produir aliments que mai acabaran sent consumits (FAO, 2013). Les pèrdues i el malbaratament alimentaris també tenen un impacte en la pèrdua de biodiversitat a causa de l’impacte generat en la producció d’aquests aliments no consumits, el qual s’ha produït principalment a causa de pràctiques agrícoles no sostenibles o de l’expansió de l’agricultura a zones més salvatges (desforestació).

Els aliments perduts o malbaratats generen uns impactes ambientals, econòmics i socials que posen en entredit la sostenibilitat del sistema agroalimentari actual.

03. Estratègies i polítiques adoptades per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i avançar cap a un sistema agroalimentari sostenible

03.01 Polítiques i estratègies internacionals

En els últims anys, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentaris ha cobrat rellevància en l’agenda pública internacional.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides adoptats l’any 2015 dins de l’Agenda 2030 inclouen la fita específica 12.3 relacionada amb la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris dins de l’ODS 12 de Producció i Consum Responsable:

“Reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita mundial en la venda al detall i pel que fa al consum, i també reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues postcollita”.

Assolir la fita 12.3 és clau no només per assolir l’ODS 12 de Producció i Consum Responsables, sinó també per aconseguir l’ODS 2 de Fam Zero, i d’altres com l’ODS 13 d’Acció Climàtica, l’ODS 10 de Reducció de les Desigualtats, l’ODS 14 de Vida Submarina o l’ODS 15 de Vida Terrestre.

Més recentment, les Nacions Unides han designat el 29 de setembre com el Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris per fer una crida i reforçar l’acció en la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris tant en el sector públic (autoritats locals i nacionals) com en el sector privat (empreses i individus).

Un altre exemple dels esforços de les Nacions Unides per assolir la fita 12.3 és la creació l'any 2020 de la Plataforma Tècnica sobre el mesurament i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que té com a objectiu avançar en la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris per assolir els objectius de reducció l’any 2030.

03.02 Polítiques i estratègies europees

Atesa la transversalitat de la problemàtica, la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris s’ha tractat en diferents polítiques europees: polítiques en matèria de residus, però també política agrícola i pesquera, polítiques de qualitat i seguretat alimentària o polítiques de la cadena alimentària.

El Pla d’acció de l’economia circular, aprovat per la Comissió Europea (CE) l’any 2015, identifica la prevenció dels residus alimentaris com una de les 5 àrees prioritàries per avançar cap a una economia sostenible i competitiva. Aquesta àrea reconeix els impactes ambientals, socials i econòmics dels residus alimentaris i estableix diferents accions per prevenir-los.

En línia amb la fita 12.3, la CE va establir els objectius següents no vinculants de reducció dels residus alimentaris als estats membres: un 30% de reducció per a l’any 2025 i un 50% per a l’any 2030. La revisió de la Directiva de Residus publicada l’any 2018 obliga els estats membres a incorporar la prevenció dels residus alimentaris en les seves estratègies. Addicionalment, aquesta Directiva obliga els estats membres a quantificar els nivells de residus alimentaris segons la nova Acta delegada publicada el maig de 2019 i a reportar cada any aquestes dades a la Comissió Europea.

Així, la metodologia de quantificació dels residus alimentaris publicada per la CE permetrà tenir una quantificació comuna i coherent per a les diferents baules i estats membres. Per formalitzar aquesta metodologia, la CE va publicar el novembre de 2019 una Decisió d’execució amb el format de comunicació que hauran d’utilitzar els diferents estats membres per reportar les dades de residus alimentaris. Les dades obtingudes dels residus alimentaris permetran a la CE establir objectius de prevenció jurídicament vinculants per als diferents estats membres.

Amb l’objectiu de donar suport al compromís d’assolir la fita 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, la Plataforma Europea sobre les Pèrdues i els Residus Alimentaris està treballant en diferents àmbits per facilitar les eines necessàries i ajudar els estats membres i actors de la cadena alimentària en la prevenció dels residus alimentaris. Per aconseguir aquest objectiu, la Plataforma treballa amb els subgrups següents: donació d’aliments, quantificació dels residus alimentaris, acció i implementació, marcatge de les dates i prevenció dels residus alimentaris.

L’Estratègia “De la granja a taula” recentment aprovada per la Comissió Europea incorpora la reducció de la pèrdua i el malbaratament alimentaris com un objectiu clau per avançar cap a una producció i consum sostenibles dels aliments. Aquesta prioritat també és en línia amb la reforma de la nova PAC que demana als estats membres una producció més sostenible i eficient dels aliments.

L’Estratègia de Bioeconomia, aprovada per la Comissió Europea l’any 2012, identifica els aliments descartats al llarg de la cadena agroalimentària com una oportunitat per valoritzar aquests excedents i generar noves cadenes de valor.

03.03 Polítiques i estratègies catalanes

En l’àmbit català, la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris és un objectiu de país en què treballen diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, que tracten la temàtica des del punt de vista de la salut i seguretat alimentària, l’eficiència i sostenibilitat de la cadena agroalimentària i el consum i comerç dels aliments, passant per la distribució gratuïta fins a la gestió dels residus. Cal fer una referència, a més, als objectius de reducció de Catalunya del PRECAT.

La Comissió Europea està treballant per facilitar les eines necessàries i ajudar els estats membres i actors de la cadena alimentària a assolir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3.

Aquestes diferents accions i polítiques adoptades en l’àmbit català es coordinen mitjançant la Comissió Interdepartamental sobre la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris liderada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) on estan representats els diferents departaments competents en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Catalunya ha respost a les directrius internacionals i europees i ha posat en marxa diferents accions per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

El Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya (2019-2020), aprovat el passat 2019, recull projectes de 47 organitzacions catalanes implicades com a impulsores, i planteja implementar 133 projectes que incideixen en tots els sectors de la cadena alimentària, distribuïts arreu del territori.

Complint el compromís adoptat en el Pla d’acció esmentat anteriorment, el DACC ha posat en marxa una sèrie d’accions sota l’estratègia "Aprofita" els aliments que s’articulen en 5 àrees de treball: 1. Coneixement, 2. Sensibilització, 3. Accions de prevenció i reducció, 4. Regulació i 5. Governança compartida.

Més recentment, es va aprovar la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que té com a objectiu establir accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i accions de foment per augmentar l’aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària. En el marc d’aquesta Llei, el Govern haurà d’elaborar, conjuntament amb el Consell Català de l’Alimentació, un Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Paral·lelament, el DACC ha aprovat el Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya i actualment està elaborant l'Estratègia de Bioeconomia de Catalunya. En relació amb la primera, la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris serà clau per avançar cap a un sistema alimentari sostenible des d’un punt de vista econòmic, social i ambiental. En relació amb la segona, la valorització dels aliments descartats al llarg de la cadena agroalimentària genera una oportunitat per desenvolupar noves cadenes de valor basades en la bioeconomia circular.

04. Reflexions finals

Una de les majors problemàtiques del nostre sistema agroalimentari actual és la seva ineficiència, que té com a conseqüència la generació de pèrdues i malbaratament d’aliments al llarg de la cadena agroalimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Es tracta d’una problemàtica complexa, transversal i multicausal, en la qual tots els agents de la cadena agroalimentària, incloent els sectors públic i privat, tenen part de responsabilitat.

Els experts afirmen que la prevenció de #111 les pèrdues i el malbaratament alimentaris pot contribuir significativament a la mitigació dels efectes del canvi climàtic, assegurar la provisió d’aliments, incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i, en definitiva, avançar cap a un sistema agroalimentari més sostenible (econòmicament, socialment i ambientalment). No obstant, per assolir la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de manera eficient i efectiva, és important que aquest objectiu estigui integrat en altres polítiques públiques i estratègies complementàries.

Europa està liderant les polítiques en matèria de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris en línia amb les directrius marcades per les Nacions Unides en relació amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3 de l’Agenda 2030. L’establiment d’objectius jurídicament vinculants segons la revisió de la Directiva de Residus i la publicació de la metodologia comuna de quantificació i format de comunicació permetran als diferents estats membres avançar en el mesurament de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, un primer pas essencial per gestionar la prevenció de manera efectiva.

No obstant, la metodologia de quantificació publicada per la Comissió Europea té algunes limitacions importants, com el fet de no incloure les pèrdues alimentàries a la producció primària. Cal que la Comissió Europea continuï treballant conjuntament amb la visió de la FAO i les Nacions Unides per proporcionar el coneixement i les eines necessàries perquè tots els actors se sentin identificats i s’hi impliquin com a part de la solució. Els canvis en la regulació i l’establiment d’estratègies són necessaris, però han d’estar acompanyats per l’acció dels agents de la cadena agroalimentària.

Catalunya ha respost a les directrius establertes en l’àmbit internacional i europeu i ha posat en marxa diferents accions per avançar en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i contribuir a un sistema agroalimentari sostenible. L’exemple més clar és l’aprovació aquest any 2020 de la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

La necessitat i urgència de prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i de disposar d’un sistema agroalimentari resilient i sostenible encara s’ha fet més evident amb la situació d’emergència alimentària provocada per la pandèmia de la COVID-19.

Només amb una visió integral i col·laborativa podrem assolir un repte tan complex com el de la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i avançar cap a un sistema agroalimentari sostenible.

Autoria: