Les dietes, un aspecte clau per transitar cap a sistemes alimentaris saludables i sostenibles
En aquest article tècnic es parla del sistema alimentari actual i de les dietes saludables i sostenibles.
L’alimentació és el factor amb major potencial per superar els reptes del sistema alimentari, gràcies al seu potencial per optimitzar i millorar la salut humana i la del planeta.
01 El sistema alimentari actual és sostenible?
Els sistemes alimentaris sostenibles són aquells que proporcionen seguretat alimentària i nutricional a tothom, de manera que no comprometen les bases econòmiques, ni socials, ni mediambientals per a les futures generacions. Compleixen les tres dimensions de sostenibilitat: l’econòmica (són rendibles arreu); la social (tenen amplis beneficis per a la societat), i mediambiental (tenen un impacte positiu o neutre per al medi ambient) (FAO, 2018).
Per tant, perquè el sistema alimentari global actual esdevingui sostenible, hi ha dos reptes principals. D’una banda, proveir de prou quantitat d’aliments, tant en quantitat com en qualitat, la població mundial que va augmentant, de manera que aquesta població tingui un bon estat nutricional i de salut, i, per tant, es pugui combatre tota forma de malnutrició. D’altra banda, frenar la degradació dels recursos ambientals i naturals del planeta per assegurar un futur segur a la població actual i a les generacions futures (FAO and WHO, 2019).
Segons els experts, l’alimentació és el factor amb major potencial perquè el sistema alimentari superi aquests grans reptes gràcies al seu potencial per optimitzar i millorar la salut humana i la del planeta (Willett et al., 2019). No obstant, si l’alimentació no és l’adequada, també té impactes negatius tant en la salut humana com en la del planeta.
Les sis dimensions de la seguretat alimentària. Font: HLPE, 2020.
01.01 Salut de les persones
Actualment, més de 820 milions de persones no tenen accés a prou aliments per gaudir d’una alimentació saludable.
Encara en són més aquelles que tenen accés a prou aliments, però segueixen dietes de baixa qualitat o mengen més quantitat d’aliments dels recomanats (EAT, 2019). Tot i la tendència de les darreres dècades de disminució del nombre de persones que pateixen fam, durant els últims anys s’hi ha observat un canvi i ha tornat a augmentar per tercer any consecutiu (HLPE, 2020).
Així, seguint una tendència a l’alça, la població que pateix qualsevol forma de malnutrició ha crescut progressivament durant els últims anys. Mentre que, al mateix temps, les persones amb obesitat i sobrepès han augmentat a un ritme alarmant, fins a arribar a considerar-se una pandèmia global (FAO and WHO, 2019).
A més, s’estima que l’impacte econòmic global que suposa la malnutrició en totes les seves formes arriba als 3,5 trilions de dòlars anuals, tenint en compte que només el sobrepès i l’obesitat suposen uns 500 bilions de dòlars anuals (FAO and WHO, 2015).
01.02 Salut del planeta
L’alimentació és la responsable del 20- 35% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Alhora, contribueix en gran mesura a l’emergència climàtica per les conseqüències devastadores en l’ús del sol, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. El 70% de l’esgotament de les reserves d’aigua fresca s’atribueixen a l’agricultura (FAO, 2017).
No totes les formes d’alimentació, enteses com a dietes o patrons alimentaris, tenen els mateixos impactes. Gràcies a tècniques com ara l’anàlisi de cicle de vida, hi ha investigadors que han identificat els aliments que tenen un major impacte ambiental. Dins els actuals patrons alimentaris, aquests aliments són les carns vermelles, com la vedella de producció intensiva, i els aliments processats, que són consumits en majors quantitats i freqüències en les societats occidentals i, sobretot, en les zones més urbanitzades (Springmann et al., 2018; Willett et al., 2019).
A més, un terç dels aliments produïts per al consum humà a escala mundial es perden o malbaraten al llarg de la cadena alimentària (Gustavsson et al., 2011), fet que genera un impacte negatiu tant ambiental i social com econòmic perquè tots els recursos que s’han invertit en aquests aliments s’acaben desaprofitant. Aquests impactes creixen a mesura que els aliments es malbaraten en les últimes baules de la cadena alimentària, com ara el consum a les llars (FAO, 2014).
“L’alimentació té un gran potencial per optimitzar i millorar la salut humana i la del planeta.”
02. Com diuen els experts que s’ha d’actuar?
Pels motius exposats, hi ha la necessitat imperiosa de transformar radicalment els sistemes alimentaris actuals a sistemes alimentaris saludables i sostenibles. La comissió EAT - The Lancet, un grup d’experts del món de la salut pública, agricultura, ciències polítiques i sostenibilitat ambiental, l’han anomenat The Great Food Transformation (EAT, 2019). Defensen que hi ha prou evidència científica com per aplicar de manera immediata un enfocament holístic del sistema alimentari, considerant la seva complexitat. Així, cal canviar totes les polítiques que afecten l’alimentació i el planeta, com són les agrícoles, de seguretat alimentària, de salut i comercials (Springmann et al., 2018; Willett et al., 2019; HLPE, 2020).
Per complir els Acords de París i d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la comissió EAT planteja tres aspectes clau que cal abordar de manera immediata i simultània: la transició global cap a dietes saludables i sostenibles, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i la millora de la sostenibilitat de les tècniques de producció d’aliments.
03. Què són les dietes saludables i sostenibles?
Segons la FAO i l’OMS, “les dietes saludables i sostenibles són aquelles que promouen totes les dimensions de salut de les persones i el seu benestar; alhora, generen una pressió i impacte positiu en el medi ambient; són accessibles, assequibles, saludables i justes, i culturalment acceptables” (FAO and WHO, 2019). L’objectiu és assolir el creixement i desenvolupament òptim per a totes les persones que contribueixi al benestar físic, mental i social en totes les etapes de la vida de les generacions actuals i les futures (FAO and WHO, 2019).
“Les dietes saludables i sostenibles són aquelles que promouen totes les dimensions de salut de les persones i el seu benestar; alhora, generen una pressió i un impacte positiu en el medi ambient; són accessibles, assequibles, saludables i justes, i culturalment acceptables.”
A més d’això, les dietes saludables i sostenibles també contribueixen a prevenir totes les formes de malnutrició existents i reduir el risc de patir malalties no transmissibles derivades de la dieta, alhora que preserven la biodiversitat i la salut planetària (FAO and WHO, 2019).
03.01 Recomanacions globals per aconseguir dietes saludables i sostenibles
Les dietes de les persones conformen la demanda de productes agrícoles, de manera que poden ser considerades els factors principals que configuren els sistemes de producció i distribució d’aliments sostenibles. Per aquest motiu, s’han dissenyat uns models de dietes saludables i sostenibles universals, per a totes les persones i per al planeta, per guiar la transformació global del sistema alimentari (EAT, 2019) i fer possible un desenvolupament estable i saludable de la vida al planeta (Springmann et al., 2018).
Segons els experts, per assolir aquesta transformació, cal doblar el consum de fruites, verdures, fruita seca i llegums, mentre cal reduir el consum d’aliments com la carn vermella i el sucre a menys del 50% dels nivells actuals globals (EAT, 2019; FAO and WHO, 2019). Aquestes dietes, a més de ser sostenibles, són saludables, ja que el consum de productes d’origen vegetal i la reducció d’aliments processats i de carn vermella estan associats a una reducció de diferents formes de malnutrició i de malalties derivades com la diabetis, el sobrepès, l’obesitat i les malalties cardiovasculars (Willett et al., 2019).
03.02 Com promoure aquesta transició?
Tot i que les dietes saludables i sostenibles universals són compatibles amb moltes dietes tradicionals de diferents regions del planeta, no impliquen que tothom hagi de menjar exactament el mateix, ja que no prescriuen una dieta exacta. Contràriament, el que fan és ressaltar els grups d’aliments i els seus rangs d’ingesta recomanada que, combinats en una dieta, optimitzen la salut global. Evidentment, cal adaptar-les i interpretar-les a escala local o regional per arrelar-les a la seva cultura, geografia i població (EAT, 2019; FAO and WHO, 2019).
Segons The Lancet, el consum global de carn vermella, de vegetals rics en midó (com les patates) i ous supera en un 288%, un 293% i un 153%, respectivament, les recomanacions d’ingesta diària. Alhora, el consum de la resta de grups d’aliments roman per sota del que és recomanat. No obstant, no hi ha un patró únic i hi ha diferències entre regions. L’Amèrica del Nord és un clar exemple de l’excés de consum de carn vermella, ous i vegetals rics en midó. D’altra banda, l’Àfrica sub-sahariana i el sud-est asiàtic només superen la ingesta de l’últim grup. I, en el cas de regions menys industrialitzades, hi ha un consum molt per sota de les recomanacions de carns vermelles i derivats animals (EAT, 2019).
Els experts recomanen actuar immediatament en les zones occidentalitzades com ara els Estats Units i Europa. D’una banda, cal promoure-hi una reducció del consum de carn vermella i aliments processats i substituir-los en part per proteïnes d’origen vegetal com els llegums combinats amb cereals integrals. Alhora, cal duplicar el consum de fruites, verdures i fruita seca. D’altra banda, això permetria que les àrees menys industrialitzades com els països de l’Àfrica sub-sahariana puguin augmentar el consum de carn vermella respecte dels nivells de consum actuals, si es considera necessari. Sempre, fent-ho fins als nivells recomanats per cobrir els requeriments nutricionals de la població, sobretot de ferro i proteïna (FAO & Biodiversity International, 2010).
03.03 Aspectes culturals i territorials de les dietes saludables i sostenibles
Perquè les dietes saludables i sostenibles arribin per quedar-s’hi, cal tenir en compte el rol que tenen les cultures, les economies i els ambients que envolten l’alimentació de cada regió. Hi ha una multitud de factors que influencien les nostres dietes i hàbits alimentaris. Alhora, hi ha moltes eines i metodologies que poden ajudar a analitzar-los per fer una transició més efectiva. Per fer-ho, la FAO i l’OMS recomanen (FAO and WHO, 2019):
- Incloure mòduls, adaptats a les diferents ètnies i cultures que viuen en una mateixa regió, a les guies de recomanacions nutricionals.
- Mostrar els aliments com a desitjables i abellidors a les campanyes de promoció perquè la gent els esculli.
- Elaborar estudis previs per identificar els aliments amb major contingut nutricional i menor impacte ambiental segons el seu preu de compra per adaptar les recomanacions als diferents grups de població segons el seu poder adquisitiu.
- Fer seguiments de les accions i polítiques que s’apliquin per saber si estan tenint l’efecte desitjat i, en cas negatiu, poder-les adaptar.
Consum global dels principals grups d’aliments amb referència a les recomanacions de dietes saludables i sostenibles universals, les que asseguren una vida estable per als humans i per al planeta. Font: EAT, 2019.
03.04 I la Dieta Mediterrània?
Per sort, no tot està per inventar, ja que hi ha dietes territorials que són saludables i sostenibles com és el cas de la Dieta Mediterrània. Aquesta dieta es basa en un elevat consum d’aliments d’origen vegetal i un moderat consum dels d’origen animal. És coneguda i recomanada mundialment pels seus beneficis per a la salut, sobretot per prevenir malalties cardiovasculars. Múltiples estudis assenyalen que, a més, té una petjada ecològica inferior a la d’altres dietes occidentals (FAO and WHO, 2019).
Tot i que la Dieta Mediterrània ha anat perdent adeptes durant els últims anys, és possible revertir-ho promovent canvis d’hàbits en l’alimentació, com ho demostra l’èxit de la Nova Dieta Nòrdica. Aquesta dieta es considera una dieta jove, ja que va ser promoguda pels governs dels països nòrdics des de l’any 2005, tant pels seus beneficis saludables com ambientals, amb un gran èxit entre el jovent (FAO and WHO, 2019).
03.05 Altres reptes que acompanyen la promoció de dietes saludables i sostenibles: seguretat alimentària i pèrdues i malbaratament alimentaris
Tant la seguretat alimentària, entesa com la innocuïtat dels aliments, com les pèrdues i el malbaratament alimentaris són aspectes a considerar en la promoció de dietes saludables i sostenibles.
Els aliments contaminats poden arribar a causar més de 200 malalties agudes i cròniques a escala mundial, la magnitud de les quals és igual que la del VIH, la malària i la tuberculosi (FAO and WHO, 2019). Poden ser causades tant per bacteris, virus, fongs o paràsits com per químics procedents de la contaminació, processament i envasat dels aliments, i per algunes toxines naturals. En països no industrialitzats, durant els darrers anys, hi ha hagut nous brots de malalties procedents d’aliments contaminats. La majoria d’aquests aliments, justament, són els recomanats per prevenir malnutrició i malalties cardiovasculars (EAT, 2019). A més, sembla que la crisi climàtica podria desenvolupar un augment dels brots d’aquest tipus de malalties (FAO and WHO, 2019). Cal introduir al debat que augmentar el consum de fruites i verdures sense aplicar accions de prevenció de les pèrdues i el malbaratament pot agreujar aquesta problemàtica i repercutir negativament en el medi ambient. El principal motiu és que els productes d’origen vegetal com els cereals, les verdures, les fruites i els vegetals rics en midó constitueixen el 85% de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que es produeixen globalment al llarg de la cadena alimentària (FAO, 2013). D’altra banda, es podrien reduir les pèrdues i el malbaratament a través de l’augment del consum d’aliments d’origen animal i processats, ja que, segons la FAO (2013), es perden i malbaraten menys que els d’origen vegetal. Tot i això, aquesta última opció tindria repercussions negatives tant per a la salut de les persones com per a la del planeta (EAT, 2019; FAO and WHO, 2019).
04. Reflexions finals
El futur pròxim no es presenta gaire esperançador a causa de la predicció d’augment de la població mundial per a l’any 2050, i l’occidentalització dels seus patrons de consum (UN, 2017; EAT, 2019).
No obstant, hi ha prou evidència científica per actuar de manera immediata per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una de les vies d’acció és la transició global a dietes saludables i sostenibles. Els experts recomanen que en països industrialitzats com el nostre mengem més fruites, verdures, cereals integrals i fruita seca, i menys aliments processats i carn vermella. Les recomanacions nutricionals han de fomentar el consum d’aliments de proximitat i de temporada, si pot ser agroecològics, per promoure també la resiliència i l’economia local (HLPE, 2020). Per assegurar una bona acceptació i implementació de les dietes, han de ser culturalment, econòmicament i socialment acceptables per a tota la població.
Cal incloure criteris de sostenibilitat (econòmica, social i mediambiental) a les guies nutricionals de cada país o regió. A Catalunya, la guia “Petits canvis per menjar millor” (ASPCAT, 2019) n’és un bon exemple. També es pot accelerar aquesta transició afegint criteris de sostenibilitat a la compra pública d’espais com ara menjadors escolars (Lassen et al., 2019), hospitals (Sonnino and Mcwilliam, 2011) o àmbits laborals.
Per assegurar la salut de les persones i del planeta, cal una transformació radical cap a sistemes alimentaris sostenibles que assegurin el dret a l’alimentació (EAT, 2019; HLPE, 2020). Per fer-ho, cal adoptar polítiques dissenyades i aplicades des d’una visió de seguretat alimentària i d’enfocament de sistemes alimentaris, tal com recomanen el Grup d’Alt Nivell d’Experts en Seguretat Alimentària i Nutrició (HPLE, sigles en anglès) en el seu últim informe (HLPE, 2020). És a dir, polítiques que considerin la complexitat dels sistemes alimentaris i la seva interrelació amb altres sectors i sistemes, i polítiques adreçades a resoldre problemàtiques i contextos específics (HLPE, 2014; Springmann et al., 2018; FAO and WHO, 2019).
“Tant la seguretat alimentària, entesa com innocuïtat dels aliments, com les pèrdues i el malbaratament alimentaris són aspectes importants a considerar en la promoció de dietes saludables i sostenibles”
Tal com s’ha esmentat anteriorment, l’impacte que té el sistema alimentari global actual en el medi ambient, la desigualtat social i econòmica, i el ràpid procés d’occidentalització de les dietes arreu són motius suficients per iniciar la transformació dels sistemes alimentaris. Cal sumar a aquesta evidència els efectes de la pandèmia global de la COVID-19 que estem vivint, la qual ja ha tingut un impacte profund, ha empitjorat la situació global i l’ha feta encara més crítica. Aquesta transformació millorarà la resiliència dels sistemes alimentaris i progressarem en l’assoliment de l’ODS 2 (Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible). Alhora, serem més a prop d’assegurar el dret a una alimentació saludable i sostenible a tothom (HLPE, 2020).
Autoria:
Raquel Díaz Ruiz
Projectes a la Fundació Espigoladors
Berta Vidal Monés
Investigadora a la Fundació Espigoladors.
Doctorand al CREDA-UPC-IRTA
