Les cooperatives agràries: protagonistes de l’Estratègia alimentària de Catalunya
Aquest article tècnic parla sobre les cooperatives agràries i el seu paper en l’Estratègia alimentària, la bioeconomia circular i la sobirania alimentària.
Les cooperatives agràries, esdevindran tractores de la transformació de l’activitat productiva del país cap a un model de bioeconomia circular i de producció sostenible.
Prop de 200 cooperatives agràries, que sumen uns 29.000 socis, són al capdavant de més de la meitat de la producció agrícola del país i una quarta part de la ramadera. Un protagonisme destacat en un sector estratègic per al país, tant pel que fa a la seva economia general, com a la creació de llocs de treball i al necessari equilibri territorial.
El sector agroalimentari català representa una mica més del catorze per cent del nostre PIB i una quarta part del negoci industrial i, molt important, més d’un quinze per cent dels llocs de treball al nostre país.
Parlem del primer sector econòmic del país. Que Catalunya respongui als reptes de sostenibilitat que tenim, passarà en bona mesura perquè el conjunt del món agroalimentari i, de manera específica, les cooperatives agràries, esdevinguin tractores de la transformació de l’activitat productiva del país cap a un model de bioeconomia circular i de producció sostenible.
“Les cooperatives agràries, esdevindran tractores de la transformació de l’activitat productiva del país cap a un model de bioeconomia circular i de producció sostenible”
01. Estratègia alimentària: de la bioeconomia circular a la sobirania alimentària
Passem del coneixement a l’acció. De saber que l’alimentació és un nexe que comunica l’agricultura, la ramaderia i la pesca amb la salut de les persones i amb el medi ambient. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’ha compromès a fer realitat un gran objectiu de país: l’Estratègia alimentària de Catalunya. Una estratègia on les cooperatives tenen un paper clau, que va molt més enllà de representar una tercera part de la producció agrària del país.
Foto: DACC
L’Estratègia alimentària és un element clau per avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que l’ONU vol fer realitat d’avui al 2030 i de les polítiques europees com De la granja a la taula (Farm to Fork Strategy). Parlem d’una estratègia única per a tot el país, compartida i construïda amb tots els sectors implicats, des de la producció d’aliments fins als consumidors, la ciutadania en definitiva, passant per les indústries d’elaboració, transformació i distribució alimentària, fins arribar a la venda, al comerç i a la restauració.
“L’Estratègia alimentària és un element clau per avançar en els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que l’ONU vol fer realitat d’avui al 2030 i de les polítiques europees”
L’aposta de l’Estratègia alimentària és tan ferma com ambiciosa: assolir que el sector primari català sigui socialment responsable, ambientalment sostenible i econòmicament viable.
Aquests tres àmbits s’alineen perfectament amb els ODS. Això vol dir que, els propers anys, hem de protagonitzar un creixement equilibrat i regenerador del nostre entorn. Un creixement que treballi en favor de la transició a nous models de producció sostenibles, que facin una prevenció eficaç de les pèrdues i el malbaratament alimentari i que preservin els recursos naturals dels quals depèn el sistema alimentari. Dels quals tothom depèn.
Una estratègia alimentària pensada per fer front a l’emergència climàtica de manera eficaç. Sabem que hi ha una relació directa entre la salut del sol, de l’aigua, de l’aire, de les plantes, dels animals i del mar... i de les persones, i cal actuar en conseqüència.
Una estratègia alimentària que també té entre els seus objectius visibilitzar i posar en valor les dones del sector primari, com a base per aconseguir la cohesió territorial i l’arrelament de la població a les zones rurals i marítimes. Augmentarem el nombre de dones titulars d’empreses agroalimentàries i també la seva participació en els òrgans de decisió i representació. Govern i sector agrari actuarem en conseqüència per assolir els objectius previstos.
Interpel·larem el conjunt de la ciutadania a fer del consum de productes de proximitat la norma. I fer normal la producció sostenible, basada en la bioeconomia circular, i que aquesta creixi per donar resposta al repte d’aconseguir un grau més elevat d’autoproveïment alimentari a Catalunya. Per deixar de dependre tant dels aliments que ens venen de fora. Per deixar de ser tan vulnerables en una qüestió tan determinant com és aquesta, que ara s’està expressant amb tota la seva cruesa amb l’agressió militar russa a Ucraïna. Per això cal reforçar els productors alimentaris del país i posicionar-los com cal en els àmbits social, cultural i econòmic del país. I ho farem.
02. Govern i cooperatives agràries: una fructífera col·laboració que va a més
El compromís de la Generalitat de Catalunya amb el món cooperatiu agrari ve de lluny. Si el 1931, el president Francesc Macià presidí l’assemblea constitutiva de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, tres anys més tard s’aprovava la Llei de bases de la cooperació per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles. Una legislació que va ser considerada com una de les més avançades al món i elogiada per l'Oficina Internacional del Treball (OIT). Després de la nefasta i dolorosa dictadura franquista, el nostre país en recuperava una legislació pròpia el 1983. L’actual normativa, aprovada al Parlament el 2015, suposa el reconeixement de la importància del cooperativisme per al desenvolupament social i econòmic del país. I ara, anem molt més enllà d’aquest necessari reconeixement.
Ja fa uns vint anys que la Generalitat ha anat establint polítiques de suport a les cooperatives agràries. Més recentment, es va establir el Programa de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries, amb una inversió que ha anat incrementant-se contínuament i que enguany fa un gran salt endavant: dels 4,7 milions d’euros de 2017 als 12,1 milions d’enguany. És a dir, en cinc anys hem incrementat financerament aquest programa en més d’un 250%.
“L’actual normativa sobre cooperatives, aprovada al Parlament el 2015, suposa el reconeixement de la importància del cooperativisme per al desenvolupament social i econòmic del país”
La convocatòria d’ajuts per al foment de la millora de la competitivitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràries vol reforçar, aquests dos propers anys, la bona feina feta anteriorment i obrir una nova etapa d’aquesta indispensable col·laboració entre el Govern i el món cooperatiu: impulsar projectes duradors que tinguin un impacte directe sobre la cura i protecció del medi ambient, la millora de la nostra societat, començant per la salut, i el desenvolupament econòmic del territori. I aquest és un tret característic de les cooperatives: el manteniment de l’estabilitat i la qualitat de l’ocupació. Una resiliència en l’activitat laboral i econòmica indispensable per garantir l’equilibri territorial i evitar el despoblament rural. A més, les cooperatives són una baula fonamental que uneix els camps i les granges amb els consumidors, amb el conjunt de la ciutadania i amb el país.
En aquesta fructífera línia de col·laboració entre la Generalitat i el sector de les cooperatives agroalimentàries per anar assolint els objectius de l’Estratègia alimentària, la nova convocatòria d’ajuts està orientada a fomentar el producte local, la sostenibilitat ambiental i també econòmica, la transformació digital del sector agroalimentari i la seva orientació cap a l’economia circular, amb projectes transformadors que afavoreixin l’arrelament territorial de la seva activitat. Un factor clau per al futur del país en el qual les cooperatives han de tenir un gran protagonisme, pel seu gran poder de resiliència pel que fa al manteniment i la qualitat de l’ocupació.
Un futur per a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i les indústries agroalimentàries. Un futur per al medi ambient i la lluita contra l’emergència climàtica, gràcies la compra de productes de proximitat. Un futur saludable per a les persones gràcies a una alimentació fonamentada en el consum de productes de proximitat i de temporada. Un futur de progrés per al conjunt del país, amb una Catalunya equilibrada territorialment i pròspera econòmicament, per al desenvolupament d’un sector primari basat en l’excel·lència i la cura de l’ecosistema.
Per això calen respostes integradores que incloguin tots aquests sectors, i de forma especial les cooperatives agroalimentàries. Fer-les realitat és el compromís del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i del Govern.
Autoria:
Joan Gòdia Tresanchez
Director General d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia. DACC.
