ARTICLE TÈCNIC | 07/08/2024 Ruralcat

Millora de la gestió forestal i l’aprofitament dels recursos forestals de Catalunya

En aquest article tècnic es parla sobre la situació actual del sector forestal del territori, els reptes i les oportunitats de futur i les iniciatives existents per fomentar la gestió dels boscos i l’ús dels productes forestals

Dossier Tècnic 127 "Cap a una bioeconomia circular a Catalunya"

01 Situació actual

Catalunya disposa de 2.074.390 hectàrees de superfície forestal (incloent-hi boscos, prats de dent, matollars i erms, entre d’altres), que representa el 65% de la superfície total. D’aquestes hectàrees, el 64% són boscos (1,3 Mha). El creixement mitjà d’aquests boscos, obtingut per comparació entre el tercer i quart Inventari forestal nacional (IFN), és de 2,24 m3 /ha·any per les coníferes i 1,74 m3 /ha·any pels planifolis. Aquest creixement representa 3,7 Mm3 /any en total. De tot aquest creixement, només se n’aprofita una tercera part, el que es tradueix en una mitjana d’aprofitaments de fusta i llenya al voltant d’1 Mm3 /any durant els darrers 10 anys.

A més, la propietat forestal de Catalunya és majoritàriament privada. Concretament, el 75% és de propietat privada (1,56 Mha), mentre que el 25% restant és de titularitat pública (0,51 Mha). Addicionalment, no tots els boscos catalans compten amb plans d’ordenació forestal, ja que només estan ordenats un 39% de la superfície pública (201.191 ha) i un 30% de la privada (461.812 ha).

El sector forestal a Catalunya es troba actualment en un moment de canvi, derivat de la pròpia conjuntura mundial i de la necessitat d’adaptar-se a un entorn mudant que alhora es dirigeix cap a un horitzó on la sostenibilitat i els principis de la bioeconomia i l’economia circular seran imprescindibles. La gestió forestal també és necessària per assolir alguns dels Objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides.

“El sector forestal a Catalunya es troba actualment en un moment de canvi i es dirigeix cap a un horitzó on la sostenibilitat i els principis de la bioeconomia i l’economia circular seran imprescindibles”

01.01 Valorització de la cadena forestal

Actualment, la valorització de la cadena forestal té tres línies principals de productes (taula 1): fusta per a la indústria, estella i llenya. Les dues darreres es destinen a la generació de bioenergia (190.270 m3 i 289.701 m3 respectivament el 2022). Pel que fa a la fusta per a la indústria, els quatre destins a Catalunya són: les serradores, la producció de fusta laminada encreuada (CLT), la producció de pals, perxes i estaques, i la trituració per a exportació. La taula 1 també especifica l’origen de la fusta de roll emprada a la indústria i distingeix entre la importada (133.838 m3 ) i la produïda al país (454.993 m3 ), i també mostra el resultat final de la transformació industrial, ja sigui producte elaborat o els diferents tipus de subproductes (estella, serradura i escorça).

Taula 1. Produccions dins la cadena forestal a Catalunya (any 2022). Font: Estadístiques d’aprofitaments forestals del DACC i de l’Enquesta industrial de productes d’IDESCAT. Per fer comparables les xifres de les dades d’origen, s’unifiquen i simplifiquen a m³ comptant densitats 1t/m³.

Com es pot observar, s’extreu 1 Mm3/ any de fusta dels boscos catalans, dels quals un 57% entra a la indústria de primera transformació (principalment serradores), un 26% es destina a llenya i el 17% restant s’estella per a usos energètics.

Pel que fa a la producció industrial, la major proporció (41% del total tallat a Catalunya) es destina a la producció de fusta serrada i a la indústria de segona transformació, principalment envasos i embalatges. En tot cas, també resulta significativa la producció de pals, tornejats, perxes i estaques (9%), així com la fusta de trituració que s’exporta per a la producció de paper i taulers (7%). En canvi, la fabricació de CLT actualment només absorbeix un discret 0,6% de la producció catalana de fusta, tot i els seus grans avantatges com a material de construcció.

Quant als subproductes del processament de la fusta, se’n diferencien tres tipus: estella, serradures i escorça, de les quals es generen un total de 424.271 m3 que acaben al mercat com a pèl·lets, jaç de bestiar, etc. Aquesta quantitat, sumada a l’estella i la llenya per a bioenergia, fa un total de 904.243 m3 de subproductes forestals generats a Catalunya.

01.02 Productes no fusters

D’entre els productes forestals no fusters, el més rellevant a Catalunya són els bolets, amb una producció molt variable segons els anys. Com a mitjana, la producció del període 2018-2022 ha estat de 66,3 kg/ha. Pel que fa a la producció comercial, el 2022 se’n van comercialitzar 2.790 tones, tot i que la mitjana anual del període 2018-2022 va ser significativament superior, amb 4.270 tones. S’ha de tenir en compte que el 2018 va ser un any de gran producció de bolets, amb 10.710 tones.

La cadena forestal té tres línies principals de productes: la fusta per a la indústria, l’estella i la llenya. A més a més, el bosc genera productes no fusters: els bolets, la tòfona, els pinyons i les plantes aromàtiques i medicinals.

Pel que fa a la resta de productes no fusters, la producció de tòfona negra a la temporada 2022-2023 va ser de 2.850 kg, mentre que la mitjana de la producció anual en el període de 2018-2022 va ser de 3.140 kg. La producció de pinyó blanc, entès com la fruita seca que és la llavor del fruit (pinya) del pi pinyer (Pinus pinea) va ser de 28 tones l’any 2020, similar a la mitjana anual de 26 tones en el període 2014-2019. Quant a les plantes aromàtiques i medicinals silvestres, el 2020 els aprofitaments en terrenys públics van ser de 22 tones de boixerola i d’1,30 tones de plantes medicinals. Cal tenir en compte que els productes no fusters, amb excepció de la tòfona, tenen una baixa incidència econòmica en el sector forestal per diversos motius com, per exemple, l’afectació per plagues, el furtivisme o la manca d’un marc regulador.

Una de les principals tendències els propers anys en relació amb aquests productes serà la consolidació en la regulació i la traçabilitat de la seva comercialització.

02. Principals reptes i oportunitats de futur

L’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, en línia amb el que també preveu l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola 2021-2027, planteja impulsar un escenari de desenvolupament de la bioeconomia en el qual la producció catalana de fusta de roll s’incrementi un 30%, la qual cosa implica assolir un volum anual d’1,3 Mm3 . Amb aquest augment, compatible amb els criteris de gestió forestal sostenible definits a la Conferència de Lisboa de Forest Europe, s’asseguraria:

- Cobrir les necessitats de la indústria d’embalatge catalana, tot reduint la seva dependència de les importacions de fusta de roll. El creixement d’aquesta indústria és fonamental per estimular la gestió forestal. Tot i que hi ha una forta demanda de palets a causa de l’alt grau d’exportacions de la indústria catalana, el creixement d’aquest sector actualment es troba obstaculitzat per una manca de matèria primera originària dels boscos catalans.

- Disposar de gairebé 100.000 m3 de fusta de roll per al desenvolupament d’una indústria forestal de segona transformació que valoritzi la fusta de més qualitat per a la construcció.

- Proveir matèria primera al gremi del moble català, amb una facturació anual de 1.322 M€, per cobrir una part de la seva producció amb fusta local.

- Mantenir l’activitat de les empreses productores de tornejats, pals, perxes, etc.

- Garantir els compromisos d’exportació d’algunes empreses catalanes a papereres externes.

- Subministrar biomassa a les actuals centrals de generació elèctrica i calderes tèrmiques, i també fornir l’increment previst a l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola 2021-2027.

- Continuar amb la producció actual de llenya. No se’n preveuen futurs increments atès que s’ha mantingut relativament estable els darrers anys.

03. Iniciatives existents per fomentar la gestió dels boscos i l’ús dels productes forestals

03.01 Construcció industrial i mobiliari de fusta

Construir amb fusta permet una reducció en l’ús de materials, ja que té una major eficiència tèrmica, en la generació de residus i en el temps d’instal·lació. I, a més a més, cada metre cúbic construït en fusta fixa una tona de CO2 atmosfèric i evita l’emissió de dues tones més en comparació amb el ciment. Per tant, el desenvolupament de nous materials constructius basats en la fusta, com és el cas de la fusta laminada encreuada (cross laminated timber, CLT), suposa una oportunitat per incrementar l’eficiència energètica, reduir les emissions del sector de la construcció i augmentar el valor afegit de la fusta.

La tecnologia CLT és eficaç per a moltes escales de disseny i penetra ràpidament en la indústria de la construcció comercial com una alternativa ràpida i més sostenible a les superestructures d’acer o formigó. Utilitza tecnologia de fabricació digital molt precisa que permet un muntatge ràpid i minimitza la necessitat de mà d’obra. Al sector forestal li permet capitalitzar els recursos naturals del territori i contribuir a dinamitzar la indústria catalana de primera i segona transformació.

A Catalunya, hi ha una empresa que treballa des de fa anys aquest material amb fusta de Pirineu: Fustes Sebastia comercialitza el seu CLT amb el nom SOLID CLT i també fabrica bigues laminades.

Una altra iniciativa que iniciarà la producció a final de 2025 prové del Grup Boix, i el posicionarà com a principal productor de CLT a Catalunya amb 20.000 m3 anuals, una inversió prevista de 30 M€ i una ocupació de 20 persones.

Amb l’objectiu d’accelerar l’ús i la valorització de la fusta local serrada, així com de donar suport a les iniciatives empresarials esmentades, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) està construint el nou Hub d’innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya. Aquest hub tindrà una unitat d’assajos i una planta de prototipatge on es desenvoluparan productes innovadors. Servirà per a la realització de prototips, per fer proves prèvies a la certificació dels productes, tant per a projectes propis com de tercers, i per acompanyar les empreses en el procés de certificació a través dels assajos.

El Hub també treballarà per generar manufactures amb fustes del país i material de qualitat per a mobiliari i fusteria. Actualment, aquest sector importa gairebé tota la fusta que necessita.

03.02 Taulers de partícules

La multinacional austríaca Kronospan, un dels principals productors de taulers de partícules del món, va obrir la seva primera planta de fabricació a partir de fusta reciclada a Tortosa el 2021. A l’estiu de 2023, va signar un acord amb la Generalitat de Catalunya per fer una inversió de 150 M€ en una nova línia de taulers OSB que utilitzarà fins a 300.000 tones de fusta verda anual. El seu objectiu és fer de Tortosa i l’Aldea un centre del sector de la fusta de la Península.

Aquesta iniciativa suposarà un gran revulsiu per a la valorització de la fusta del sud del país, que donarà viabilitat econòmica a molts dels tractaments silvícoles que són necessaris a les demarcacions de Tarragona i sud de Lleida.

03.03 Biocombustibles forestals

El foment de la producció de calor a partir de combustibles forestals és l’objectiu principal de l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola 2021-2027 i un dels objectius estratègics de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030.

CLT de fusta catalana (Hub forestal). Foto: Marc Trilla

Iniciativa Pinyons catalans. Foto: Francesc Cano

També es recull a l’Estratègia del Pirineu, aprovada el passat mes d’abril amb l’Acord del Govern 85/2023, que relaciona amb l’àmbit forestal dos dels seus vuit grans eixos:

- Eix 3. Una gestió forestal sostenible, la fusta com a recurs

- Eix 8. Un Pirineu compromès amb les energies renovables

Anteriorment, l’any 2015, es va aprovar l’Acord de Govern per a la instal·lació de 26 calderes de biomassa en edificis de la Generalitat de Catalunya a les capitals de comarca de l’Alt Pirineu per promoure la gestió forestal sostenible.

En aquesta línia, s’ha dissenyat el Projecte de transformació de la xarxa de calor amb biomassa forestal del Centre penitenciari de Puig de les Basses, finançat amb el Fons Climàtic.

Totes aquestes iniciatives persegueixen la substitució del combustible fòssil que ara s’utilitza per a biomassa obtinguda de la gestió forestal dels boscos locals. No només suposa una reducció en les emissions de CO2 , sinó també la reducció en el risc d’incendi forestal i la generació de riquesa al mateix territori, contribuint globalment als Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides 7. Energia neta i assequible, 9. Indústria, innovació i infraestructures i 13. Acció climàtica.

La innovació existent de les noves xarxes de calor, més eficients i netes, amb la col·laboració del CTFC i de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), s’incorporarà a totes les iniciatives esmentades de l’Estratègia del Pirineu.

03.04 Mecanització i impuls de silvicultura sostenible i propera als processos naturals

Les iniciatives de mecanització són impulsades per empreses privades d’aprofitaments i primera transformació de la fusta, l’Administració i el CTFC.

Persegueixen tecnificar i facilitar els tractaments forestals amb maquinària adaptada als nostres boscos.

La silvicultura naturalística s’ha impulsat decididament a l’Estratègia forestal de la Unió Europea 2030 i a l’Estratègia forestal espanyola horitzó 2050. El nostre país està més proper a aquest tipus de gestió que altres països europeus, però caldrà innovar i reforçar-la amb el suport de les unitats del DACC implicades i el CTFC.

03.05 Productes forestals no fusters

La innovació en la col·laboració publicoprivada ha de seguir avançant i donant bons resultats en la producció de tòfona. Així mateix, la innovació i la dotació d’un necessari marc regulador de l’activitat extractora ha d’ajudar a aflorar més riquesa en el territori per a l’aprofitament de bolets i pinyons. En aquest cas, el registre de la marca “Pinyons catalans”, l’extensió del cultiu amb plantes empeltades (FCSA-CTFC) i la instal·lació d’una factoria a l’Empordà significaran un nou plantejament de producció, com en el seu moment va suposar el cultiu de la tòfona.

03.06 Bioproductes

La construcció d’una biorefineria a escala de planta pilot a partir de fusta i els seus subproductes (serradures, escorces, etc.) per a l’obtenció de bioplàstics (Universitat de Lleida, CTFC, Ajuntament de Balaguer) i d’una altra al Hub tecnològic forestal del CTFC, a més de l’existent actualment al CTFC, obre un nou camp de generació de noves cadenes de valor a partir dels subproductes del sector forestal donaran fruit que els propers anys.

Un procés similar tindrà lloc amb les noves línies de treball desenvolupades pel CTFC i EURECAT per produir teixit tèxtil sostenible a partir de cel·lulosa de les nostres espècies forestals.

El nou Hub tecnològic del CTFC també comptarà amb laboratoris demostratius i preindustrials per a la producció d’olis essencials i altres bioproductes a partir de plantes aromàtiques i medicinals, que juntament amb aliances amb empreses del sector de la perfumeria, la farmàcia i l’alimentació oferiran alternatives als cultius tradicionals.

Autors