ARTICLE TÈCNIC | 30/12/2024 Ruralcat

Bioeconomia i resiliència socioambiental

En aquest article tècnic es parla sobre la bioeconomia i com el contingut de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 entronca amb l’aprovada per la Comissió Europea el 2012

Dossier Tècnic 127 "Cap a una bioeconomia circular a Catalunya". Ecosistema forestal. Foto: Francisco Lloret.

01 Context

El 2021, el Govern va aprovar els objectius i el contingut de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC2030), que defineix la bioeconomia com “un model econòmic circular i sostenible basat en l’ús de recursos biològics renovables i locals per produir béns i serveis en tots els sectors econòmics.” Els objectius específics de l’EBC2030 són (i) millorar l’aprofitament de la biomassa de Catalunya; (ii) desenvolupar un teixit empresarial basat en la bioeconomia circular arreu de territori, amb especial atenció al primer sector; (iii) fomentar l’ús i consum de bioproductes, bioenergia i biomaterials al mercat; i (iv) promoure els paisatges agroforestals resilients i la provisió sostenible de serveis ecosistèmics.

L’EBC2030 entronca amb els objectius principals de l’Estratègia europea de bioeconomia aprovada per la Comissió Europea (EC) el 2012, que són la gestió sostenible del recursos naturals i la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquests objectius es mantenen en l’actualització de 2018 d’aquesta Estratègia, a la qual s’incorporen de forma explícita el concepte d’economia circular, la protecció dels ecosistemes i la comprensió dels límits ecològics de la bioeconomia, tot posant un èmfasi especial en el fet que el seu desenvolupament es faci atenuant les pressions sobre el medi i els seus valors, protegint la seva biodiversitat i promovent el conjunt de serveis ecosistèmics.

L’EBC2030 també entronca amb el Pacte verd europeu (European Green Deal) aprovat per la CE el 2019, que pretén que Europa esdevingui climàticament neutra el 2050 a través de cinc pilars: clima (amb una disposició normativa específica), energia (descarbonitzant els diferents sectors), edificis (impulsant la renovació per fer-los més eficients energèticament), indústria (donant suport a la seva reconversió) i mobilitat (potenciant formes de transport públic i privat menys contaminants, saludables i barates). El Pacte verd europeu ha esdevingut el marc central de referència en relació amb el Pla de recuperació econòmica europeu per fer front als efectes de la crisi provocada per la covid-19. Enllaça a més amb tres grans estratègies europees aprovades el 2020: l’Estratègia de la biodiversitat (reforçada el 2023 amb l’aprovació de la Llei europea de restauració de la natura), l’Estratègia forestal europea i l’estratègia De la granja a taula (Farm to Fork). Es tracta, doncs, d’un clar alineament de les polítiques europees, en les quals la implementació de l’Estratègia europea de la bioeconomia juga un paper destacat, i on s’emfatitza que la bioeconomia ha de ser circular i un agent de la conservació de la biodiversitat i del capital natural.

02. Bioeconomia i funcionament dels ecosistemes

L’aposta per la bioeconomia sorgeix de la constatació que no podem continuar exhaurint els recursos i degradant els ecosistemes que són la base de les nostres societats. S’emmarca en un nou paradigma inclusiu on la distinció entre societat i entorn natural s’esvaeix i emergeix el concepte d’un sistema socioecològic que integra tant els processos propis de la natura com els socioeconòmics, i en el qual a més es reconeix la influència creuada dels dos components pel que fa a la salut respectiva, tant dels ecosistemes com de les persones (d’acord amb el marc conceptual d’Una sola salut). Aquesta nova mirada posa el focus en els processos ecològics que tenen lloc als ecosistemes i en la seva íntima relació amb les societats humanes, per determinar que la utilització dels ecosistemes ha de ser sostenible. Per tant, el desenvolupament de la bioeconomia només s’entén com a possible si es garanteix en tot moment el manteniment d’ecosistemes funcionals i sans.

“L’EBC2030 entronca amb els objectius principals de l’Estratègia europea de bioeconomia aprovada per la Comissió Europea”

La bioeconomia posa en valor els béns i serveis que obtenim dels ecosistemes (tal com recull, per exemple, el panell intergovernamental de biodiversitat i serveis ecosistèmics, IPBES; www.ipbes.net). Aquests inclouen serveis d’aprovisionament (com la producció d’aliments, fonts d’energia, materials i productes químics), serveis de regulació (del clima, del cicle de l’aigua, control de l’erosió) i serveis culturals (estètics i recreatius, espirituals o educatius). Les visions més actuals dels serveis ecosistèmics els situen en el marc més inclusiu de les contribucions de la natura a les persones (NCP, per les seves sigles en anglès), que posa al centre els aspectes culturals i de valors socials que contextualitzen aquestes contribucions. Tot aquest nou marc conceptual permet, a més, definir escenaris futurs positius pel que fa a la relació entre les societats i la natura (com els Nature Futures Framework (NFF) de l’IPBES; www.ipbes.net/scenarios-models), i que poden ajudar a dissenyar i avaluar polítiques a múltiples escales. La consciència que el benestar de les persones depèn del manteniment d’ecosistemes sans i diversos ha donat lloc també al concepte de solucions basades en la natura (NBS), que utilitza els processos que tenen lloc als ecosistemes de manera ‘natural’ com a element clau per fer front als reptes ambientals actuals, incloent-hi la mitigació i l’adaptació a l’emergència climàtica.

Ecosistema forestal. Foto: Francisco Lloret.

Però, què fa que un ecosistema sigui funcional i es mantingui sa? La recerca en ecologia de les darreres dècades ha posat de manifest que un dels aspectes clau que determinen el funcionament dels ecosistemes, potser el més integrador, és la biodiversitat en un sentit ampli. Els ecosistemes més diversos tendeixen a ser més productius i més estables (i, per tant, més resilients a les pertorbacions), i això s’ha demostrat en multitud d’experiments, treballs de modelització i estudis observacionals en una gran varietat d’ecosistemes terrestres i aquàtics. Hi ha molts processos que expliquen aquest rol central de la biodiversitat, però la majoria es poden resumir en un: la complementarietat entre les espècies. Com més espècies tenim en una comunitat i, sobretot, com més diferents són aquestes espècies en el seu funcionament, més eficient és l’ús dels recursos (p. ex. energia, matèria) a l’ecosistema, i més ampli el rang de condicions que aquestes espècies (en conjunt) poden tolerar. De la mateixa manera, una major diversitat funcional d’espècies promou la multifuncionalitat dels ecosistemes, és a dir, una oferta més àmplia dels seus serveis (o contribucions), dels quals ens podem beneficiar. La diversitat funcional i la multifuncionalitat són unes de les apostes més segures en un context de canvis accelerats, tant en les condicions ambientals com en les dinàmiques socials. Les implicacions de la biodiversitat per la dinàmica actual i futura dels ecosistemes, i de les seves contribucions a la societat, són enormes. Per exemple, sabem que en el context actual d’escalfament climàtic els boscos catalans estan canviant cap a una major dominància d’espècies tolerants a la sequera, que tenen taxes de creixement baixes. Això hauria d’implicar una reducció en la productivitat dels boscos, però aquesta reducció és molt menor que l’esperada perquè cada vegada tenim boscos més diversos, especialment pel que fa als mecanismes de tolerància a la sequera, la qual cosa fa que puguin funcionar en un rang de condicions més ampli. En aquest cas, la biodiversitat està actuant, si més no de moment, com una assegurança enfront d’una conseqüència negativa del canvi climàtic. Aquest rol central de la biodiversitat en el funcionament i la dinàmica actual i futura dels ecosistemes es reconeix explícitament en totes les estratègies per promoure la bioeconomia.

“El desenvolupament de la bioeconomia només s’entén com a possible si es garanteix en tot moment el manteniment d’ecosistemes funcionals i sans”

03. Promoció de la bioeconomia davant el canvi global: la resiliència com a valor clau

L’aposta per la bioeconomia és, en definitiva, indissociable de la necessitat d’afrontar un canvi global que ha agreujat la crisi ambiental en què ens trobem. Aquest canvi està forçant a incorporar els principis de la bioeconomia no tan sols en les activitats productives directament relacionades amb l’extracció de recursos naturals (com l’agricultura, la ramaderia, la pesca, el sector forestal o la mineria), sinó també en tots els sectors que estan directament o indirectament relacionats amb el medi (com la salut, la cultura, l’oci o la provisió d’aigua i energia).

Així, l’exhauriment de recursos naturals i el deteriorament de la qualitat ambiental ens porta irremeiablement a la urgència d’aplicar nous models de sostenibilitat i circularitat, els quals estan conformant la nova bioeconomia. A més, la destrucció de la biodiversitat comporta la pèrdua de funcionalitats essencials dels ecosistemes i amenaça els principis bàsics de les societats humanes, als quals també s’enfronta la bioeconomia. Com hem comentat abans, una major biodiversitat proporciona vies alternatives per mantenir els processos propis dels ecosistemes, com la fixació de carboni atmosfèric o el reciclatge de compostos químics, així com un ventall més ampli en les respostes i la capacitat d’adaptació davant un medi en canvi constant. Per tant, la bioeconomia ha de ser proactiva en el manteniment de la biodiversitat, donat que basa l’èxit del seu funcionament en els processos naturals que en depenen.

El canvi climàtic, englobat en el canvi global, comporta un seguit de profundes alteracions del sistema socioecològic. Entre aquestes alteracions trobem una variabilitat climàtica exacerbada que en el cas de Catalunya es concreta en un increment d’onades de calor i períodes perllongats de sequera que, a més d’esdeveniments catastròfics com els incendis forestals, afecta els sistemes agraris, sanitaris i tota la cadena de producció depenent del subministrament regular d’aigua.

La integració de la bioeconomia en un funcionament dels ecosistemes canalitzat per la seva biodiversitat permetrà que pugui afrontar millor pertorbacions i alteracions que afecten conjuntament els ecosistemes i el propi entorn social. Aquesta capacitat dels sistemes socioecològics de mantenir el seu funcionament essencial, adaptant-se en la mesura del possible a les noves situacions, és el que coneixem com a resiliència. Òbviament, aquesta resiliència socioecològica està íntimament associada a la dels ecosistemes ecològics i incorpora, a més, el component socioeconòmic.

Conèixer els mecanismes que proporcionen resiliència esdevé, per tant, el pas previ fonamental per implementar estratègies i accions, i avançar-se a les situacions de deteriorament. Per tant, la bioeconomia ha d’incorporar i garantir el manteniment d’aquests mecanismes de cara a esdevenir també resilient en el context actual de canvi climàtic i socioeconòmic.

Alguns d’aquests mecanismes són la diversificació d’agents (i, per tant, de la biodiversitat, com s’ha explicat anteriorment) i l’extensificació de processos (en contraposició a la intensificació, per exemple d’usos del territori o d’activitats agroramaderes i forestals), la connectivitat (tot i que modulant-la amb determinats filtres per evitar la propagació de pertorbacions), l’aprofitament i reciclat dels excedents i residus, o la incorporació i adaptació en els nous contextos de la informació prèviament generada. Aquests principis generals s’han d’aplicar a les situacions locals, atenent a les seves potencialitats, però sense ultrapassar els límits que marquen la sostenibilitat de les múltiples funcionalitats de l’ecosistema (per exemple, en termes de serveis ecosistèmics), tal com estableix l’Estratègia europea de biodiversitat. Tot i reconèixer que aquests sistemes locals estan immersos en sistemes més amplis fins arribar a una escala global, aquesta sostenibilitat no és compatible amb una circulació de béns entre regions distants dirigida exclusivament per criteris comercials.

“L’exhauriment de recursos naturals i el deteriorament de la qualitat ambiental ens porta irremeiablement a la urgència d’aplicar nous models de sostenibilitat i circularitat, els quals estan conformant la nova bioeconomia”

04. Conclusió

En definitiva, cal concebre la bioeconomia com un marc transformador de la nostra relació productiva amb la natura, regit per principis ecològics i enfocat a assegurar la sostenibilitat del sistema socioecològic i la seva resiliència davant el canvi ambiental. Això comporta la necessitat d’identificar els principals mecanismes implicats i les formes operatives d’implementar-los, i només serà possible a través de la promoció del coneixement científic, del desenvolupament d’eines efectives (models, cartografies, etc.) i del diàleg entre el coneixement científic, la pràctica de la gestió i la planificació i acció de les polítiques públiques.

Per saber-ne més

- BIGGS R, SCHLÜTER M, SCHOON ML. (2015). Principles for building resilience. Sustaining ecosystem services in social-ecological systems. Cambridge Univ. Press, Cambridge

- DÍAZ, S. et al. (2018) Assessing nature’s contributions to people. Science 359: 270-272.

- DÍAZ, S. et al. (2020) Set ambitious goals for biodiversity and sustainability. Science 370: 411-413. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Unit F– Bioeconomy (2018) A sustainable bioeconomy for Europe: strengthening the connection between economy, society and the environment. European Comission.

- GARCÍA-VALDÉS,, R; VAYREDA, J; RETANA, J; MARTÍNEZ-VILALTA, J (2021) Low forest. productivity associated with increasing drought-tolerant species is compensated by an increase in drought-tolerance richness. Global Change Biology 27: 2113-2127.

- TILMAN, D; ISBELLl, F; COWLES, JM. (2014). Biodiversity and Ecosystem Functioning. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics 45:471-493

Autors