La pesca i el mar
Durant els darrers 10 anys, el sector pesquer de diferents confraries de la costa catalana i diversos investigadors de l’ICM-CSIC han estat col·laborant en el marc de projectes científics d’àmbit estatal i europeu a través de diversos ajuts de fons estructurals. Fruit d’aquestes col·laboracions, s’han anat establint diverses accions de gestió pesquera.
Sortida del port de les barques d’arrossegament. Foto: Anabel Colmenero
Introducció
Els oceans de tot el planeta estan sotmesos a una sobreexplotació pesquera que provoca el col·lapse de moltes pesqueries (FAO, 2016). La mar Mediterrània no n’és una excepció (Fernandes et al., 2017; STECF 2016, 2017). Aquesta sobreexplotació està principalment relacionada amb l’elevada capacitat tecnològica de les flotes actuals i amb l’alta potència dels seus motors. Aquests aspectes de sobrecapacitat tecnològica, juntament amb la manca global d’informació sobre l’estat de les poblacions explotades i amb la manca i la deficiència dels programes de seguiment de les pesqueries, fan molt difícil la tasca de recuperació de les poblacions explotades. Les conseqüències principals d’aquesta sobreexplotació, més enllà dels canvis ecosistèmics, són una reducció de la biomassa total disponible i de la mida mitjana dels individus capturats.
Durant els darrers 10 anys, el sector pesquer de diferents confraries de la costa catalana i diversos investigadors del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM-CSIC han estat col·laborant en el marc de projectes científics d’àmbit estatal i europeu a través de diversos ajuts de fons estructurals. Fruit d’aquestes col·laboracions, s’han anat establint diverses accions de gestió pesquera: unes s’han reflectit en Plans de gestió establerts per la Comissió Europea; unes altres han estat objecte de publicació d’ordres ministerials al BOE, i unes altres han quedat exclusivament adscrites als documents i acords interns entre confraries.
Figura 1. Mapa de les diferents iniciatives de gestió que s’estan duent a terme per a les principals espècies d’interès comercial al llarg de la costa catalana. Algunes van ser aprovades la primavera de 2018 per les Juntes Generals de cadascuna de les confraries involucrades. D’altres es van aprovar fa temps (Pla de gestió de la sonsera, Pla de gestió de la gamba de Palamós, vedat del lluç de Roses), i d’altres són d’aprovació més recent (gamba vermella del cap de Creus, vedat de l’escamarlà entre Roses i Palamós, vedat de Blanes-Palamós, pesqueria de peix blau de l’Empordà nord i pesca de pop roquer a Vilanova i la Geltrú). Font: Institut de Ciències del Mar.
"Les conseqüències principals de la sobreexplotació pesquera, més enllà dels canvis ecosistèmics, són una reducció de la biomassa total disponible i de la mida dels individus capturats"
Entre les accions específiques, cal destacar la pesqueria del sonso de les comarques de Barcelona i de Girona, la gamba de Palamós, el lluç de Roses, l’escamarlà de Roses i Palamós, el pop de Vilanova i la Geltrú i, finalment, els casos més recents de la pesqueria de peix blau de l’Empordà nord i de la gamba vermella del cap de Creus (fig. 1).
Totes aquestes iniciatives de gestió específiques han estat acordades entre el sector i els científics i avalades, finalment, per les diferents administracions.
02. El programa de seguiment i gestió de les pesqueries de Catalunya
Tenint en compte que les darreres avaluacions de l’estat de les poblacions de les principals espècies comercials de la costa catalana indiquen que la gran majoria estan sobreexplotades, la tendència de les captures és decreixent i el rang de talles capturades cada cop se centra més en individus més petits, molts per sota de la talla de primera maduresa (Fernandes et al., 2017), és urgent prendre mesures de gestió pesquera específiques i/o generals per recuperar les principals poblacions que suporten la pesqueria comercial a la costa catalana. Amb el propòsit de donar cabuda a aquestes iniciatives de gestió i de donar forma a un model de governança de la pesca professional a Catalunya, promogut per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, el maig de 2017, es va crear l’ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar).
Mitjançant l’ICATMAR, es pretén incidir en la regulació dels recursos a través de plans de gestió encarats a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica que incloguin la participació i la implicació de l’Administració, el sector pesquer, el món científic i el món associatiu. Es considera que les mesures de gestió s’han d’implementar de manera consensuada amb els sectors pesquers implicats i que finalment haurien de ser avalades per les diferents administracions competents (catalana, estatal i europea), cosa que s’anomena comunament Cogestió. L’objectiu final és que aquestes mesures de gestió comportin una millora dels indicadors biològics de les poblacions i els ecosistemes on aquestes habiten. En aquest sentit, es pretén:
a) Establir i consolidar les mesures de cogestió que actualment s’estan implementant de manera individual a les diferents pesqueries de la costa catalana.
b) Posar en comú tota l’experiència acumulada aquests darrers anys i col· laborar amb el sector per traspassar el coneixement científic adquirit al conjunt de confraries de la costa catalana. Per poder prendre mesures de gestió, primer cal comptar amb un bon seguiment de la pesqueria. En aquest sentit, s’està desenvolupant (juliol de 2018 - setembre de 2020) un projecte de col·laboració entre científics i pescadors, finançat pels Fons Europeus (FEMP), i un programa de mostreig, finançat també pels Fons Europeus, però canalitzat mitjançant l’ICATMAR. Aquests dos programes, que actuen coordinadament, tenen com a objectiu inicial la millora del coneixement de l’estat de les principals poblacions d’espècies comercials de la costa catalana gràcies a accions conjuntes entre el sector pesquer i els científics.
Laboratori de l’ICM, treball amb el lluç (Merluccius merluccius). Foto: Elisabetta Broglio
El projecte es desenvolupa al llarg de tota la costa catalana i, en concret, es focalitza en el seguiment de les pesqueries de les espècies més rellevants des del punt de vista poblacional, econòmic i social. A fi de dur-lo a terme, s’ha dividit la costa catalana en tres sectors: Nord, Centre i Sud. En cadascun, s’han determinat les espècies i/o pesqueries més rellevants.
Laboratori de l’ICM, treball amb la sardina (Sardina pilchardus). Foto: Marc Balcells
Les principals tasques del projecte són: un mostreig biològic als principals ports de pesca amb periodicitat mensual durant un mínim de dos anys, l’adquisició de dades pesqueres històriques i actuals de tota la costa (mapes de captures i la seva distribució espai- temporal) i la creació d’un banc de dades que permeti l’anàlisi i l’avaluació dels estocs pesquers.
Captura de gamba (Aristeus antennatus). Foto: Anabel Colmenero
El detall de les pesqueries i les àrees concretes d’acció d’aquestes són les següents:
1. Pesqueria de sonso i llengüeta. Sotmesa a un Pla de gestió de la Unió Europea. Aquesta pesqueria s’estén des de Barcelona fins a l’Estartit. Des de juny de 2012, es realitza un mostreig intensiu la pesqueria de sonsera per obtenir les dades necessàries per a l’estudi científic. El Comitè Permanent de Cogestió de la Sonsera, format per dos representants de cadascuna de les parts, acorda una sèrie de mesures tècniques de gestió i un calendari per als vaixells durant el desenvolupament de l’estudi científic realitzat per l’ICMCSIC. Aquest Comitè es reuneix mensualment en les sessions de control establertes per avaluar els detalls de les captures i les quotes assignades als pescadors i gestionar l’evolució de l’activitat.
D'esquerra a dreta: Sonso (Gymnammodytes cicerelus); pescadors de sonsera llevant l’art i barca de sonsera feinejant. Foto: projecte SONSO
2. Pesqueria demersal amb art d’arrossegament que comporta un estudi de les comunitats explotades de plataforma, talús superior i talús mitjà. En aquest cas s’estudien, com a espècies objectiu, el lluç i el pop blanc a la plataforma, l’escamarlà al talús superior i la gamba vermella al talús mitjà, al llarg de la costa catalana. A la zona sud, també s’inclou a l’estudi la galera i el llagostí (fig.2). Es realitzen embarcaments on es prenen mesures de talla de totes les espècies comercials i també s’agafa una mostra del rebuig per valorar l’impacte en la comunitat bentònica.
Figura 2. Variabilitat espacial al llarg de la costa catalana de les captures de lluç (Merluccius merluccius), d’escamarlà (Nephrops norvegicus) i de gamba vermella (Aristeus antennatus), que exemplifiquen les 3 grans zones de les pesqueries demersals del marge català: plataforma (verd), talús superior (blau) i talús mig (marró), respectivament. Mapa: José Antonio García.
3. Pesqueria de petits pelàgics. Aquesta pesquera es du a terme mitjançant l’art d’encerclament o teranyina. S’estudia al llarg de la costa, des de Roses fins a Tarragona, i les espècies objectiu són la sardina i el seitó. Les mostres s’obtenen a partir del peix desembarcat al port en arribar les barques mitjançant les llotges de les confraries. També està previst fer alguns embarcaments (especialment al golf de Roses, on s’ha constituït un comitè de cogestió del peix blau) per obtenir dades de la captura real i de les espècies by-catch d’aquesta pesqueria.
Laboratori de l'ICM. Treball amb el pop roquer (Octopus vulgaris). Foto: Projecte FEMP/SAP
4. Pesqueria de pop roquer. Aquesta pesquera es desenvolupa amb arts artesanals (cadups i nanses), i una part amb art d'arrossegament. S'està estudiant actualment al port de Vilanova i la Geltrú, on s'han obtingut mostres d'arrossegament i actualment se n'obtenen d'artesanals. També és previst iniciar el mostreig d'aquesta espècie a Sant Carles de la Ràpita.
Una de les missions principals d’aquest projecte és que les tasques conjuntes desenvolupades al llarg del territori entre científics i pescadors s’acabin traduint finalment en una millora de la governança pesquera a través de les diferents iniciatives de cogestió.
Article extret del Dossier Tècnic nº 100: “Innovació i transferència de coneixement”
Per saber-ne més:
Autoria:
Laura Recasens Albadalejo
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Marta Coll Monton
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Anabel Colmenero Ginés
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Antoni Lombarte Carrera
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Pilar Sánchez Zalacaín
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Roger Villanueva López
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC
Joan B. Company Claret
Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC