El blat tou de qualitat, en el marc dels regadius del Segarra-Garrigues

La construcció del canal Segarra-Garrigues, amb un recorregut total de 85 km, ha permès posar en regadiu superfícies de cultiu de 71 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues. La majoria són zones amb una notable tradició cerealícola, que l’arribada del reg, els ha permès incrementar els rendiments de cultius com el blat tou i obrir així nous reptes i oportunitats. Entre aquestes hi ha la producció de blat tou de qualitat, en particular millorant. En aquest article es repassaran diferents aspectes d’aquest cultiu en regadiu.

El PECT Motors pel Segarra-Garrigues

El Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Motors pel Segarra-Garrigues neix d’una iniciativa impulsada per agents del territori i liderada per entitats públiques locals de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a la transformació econòmica del territori, amb un fort component d’innovació. En aquest es treballa en diferents conreus: la vinya, la poma d’altura, el pistatxer, l’olivera i el blat tou de qualitat. Tot i que, la rendibilitat d’aquest darrer cultiu és sovint inferior a altres opcions de regadiu es pretén millorar la seva agronomia i produccions, per tal de facilitar el seu encaix, quan la conjuntura de preus i rendiments ho permeti. Per això, s’han realitzat parcel·les demostratives amb varietats de qualitat, estratègies de fertilització i reg i s’han assessorat explotacions de diversos productors.

El blat tou millorant

El Reial Decret 1615/2010, de 7 de desembre, estableix la norma de qualitat del blat tou i dur; la qual, es modifica posteriorment amb el Real Decreto 190/2013, de 15 de març. Aquesta, en el cas del blat tou, estableix cinc grups en funció del contingut en proteïna, la força (W), la relació P/L, l’índex de caiguda i la degradació proteolítica (Taula 1). Normalment, es considera blat millorant el que es classifica dins el Grup 1, que es caracteritza per mostrar valors de força superiors a 300. La indústria farinera també pot apreciar els blats tous dels Grups 2, 3 i 4, que presenten valors de força variables, però, amb una relació P/L amb una menor tendència cap a la tenacitat.

Taula 1. Classificació del blat tou en Grups de qualitat, segons estableix el Reial Decret 1615/2010, de 7 de setembre, modificat pel Reial Decret 190/2013, de 15 de març.

Els principals aspectes agronòmics que cal considerar per tal de produir blat tou de qualitat són:

• El material vegetal. La qualitat depèn en gran mesura de la genètica de cada varietat. En el projecte es prioritzen els genotips que permeten obtenir blats millorants (Grup 1) i de força mitjana a elevada i equilibrats (Grup 2).
• La fertilització nitrogenada, que requereix una gestió adequada de la quantitat de nitrogen aportada al cultiu i del moment d’aplicació.
• El reg, per tal d’aconseguir rendiments elevats i la qualitat demandada.

El material vegetal

Durant les campanyes 2018-19, 2019-20 i 2020-21 s’han realitzat parcel·les demostratives de varietats de blat tou d’hivern i de primavera, que es caracteritzen per la seva elevada qualitat farinera, amb l’objectiu de contrastar la seva adaptació a diferents localitats, en el marc del regadiu del Segarra-Garrigues.

La campanya 2018-19 s’ha realitzat una parcel·la demostrativa amb blats tous de primavera a Verdú (l’Urgell), on s’han inclòs les varietats CALIFA SUR, CONIL, LG ACORAZADO, LG ARROBA, LG TRAFALGAR, RGT MIKELINO i VALBONA. Aquesta mateixa campanya a Artesa de Segre (la Noguera) s’han assajat AMBROGIO, BASILIO, GHAYTA, METROPOLIS, PORTICCIO, RGT ALTAVISTA, RGT MIKELINO, SEPIA, SOLEHIO i VALBONA. La campanya 2019-20 s’han provat els següents blats hivernals i de primavera CALIFA SUR, ELETTA, LG ACORAZADO, LG AFICION, LG ANTIQUE, LG HURACAN, RGT MIKELINO, STENDHAL i TOGANO a Montgai (la Noguera); mentre que, BASILIO, ELETTA, GHAYTA, METROPOLIS, PROSA, STENDHAL, RGT ALTAVISTA, RGT MIKELINO i TOGANO a Artesa de Segre. Finalment, aquesta campanya 2020-21, s’han sembrat les varietats BOLOGNA, CALIFA SUR, ELETTA, LG ACORAZADO, METROPOLIS, REBELDE, RGT MIKELINO i VALBONA a Montgai (Figura 1).

Figura 1. Parcel·la demostrativa de varietats de blat tou millorant de Montgai (la Noguera), de la campanya 2020-21.

A partir del gra obtingut de cada varietat en les diferents parcel·les demostratives s’ha avaluat la seva qualitat farinera. El contingut en proteïna depèn en gran mesura del material vegetal cultivat. Agafant com a referència la parcel·la demostrativa d’Artesa de Segre, de la campanya 2019-20, s’ha observat que les varietats que han presentat els continguts en proteïna més elevats han estat PROSA i TOGANO (Figura 2). Aquestes, han presentat valors marcadament superiors, en prop de 3 punts percentuals, a altres blats com RGT ALTAVISTA, ELETTA o STENDHAL. Tot i això, en aquesta parcel·la, totes les varietats han donat continguts en proteïna superiors al 13 %.

Figura 2. Contingut en proteïna de la parcel·la demostrativa de varietats de blat tou de qualitat a la localitat d’Artesa de Segre (La Noguera) durant la campanya 2019-20.

Considerant els paràmetres alveogràfics (W i relació P/L), a la mateixa parcel·la demostrativa, els blats que han donat farines que es poden classificar com a millorants han estat PROSA, TOGANO, ELETTA i METROPOLIS (Figura 3). Les varietats que han presentat valors de força mitjana a alta (entre 200 i 300) han estat RGT MIKELINO, GHAYTA i STENDHAL. El paràmetres alveogràfics depenen en gran mesura de la genètica de cada varietat.

Figura 3. Paràmetres alveogràfics (W i relació P/L) de les varietats de blat tou sembrades a la parcel·la demostrativa d’Artesa de Segre (la Noguera), durant la campanya 2019-20.

Figura 4. Rendiment de les varietats de blat tou a la parcel·la demostrativa de la localitat d’Artesa de Segre (la Noguera), durant la campanya 2019-20.

Moltes vegades els blats millorants, amb una major qualitat farinera, presenten produccions inferiors als d’altres de menor qualitat o amb destí per a la fabricació de pinso. Així podem observar que, a la mateixa finca, alguns dels rendiments més baixos s’han obtingut amb TOGANO i PROSA (Figura 4), dues varietats que han destacat per la seva qualitat com a blats millorants. En el moment d’escollir l’opció de produir blat de qualitat sempre caldrà considerar el seu potencial de rendiment, juntament amb el sobrepreu que es pugui obtenir per la seva qualitat.

Els rendiments mitjans que s’han obtingut amb la varietat METROPOLIS a la localitat d’Artesa de Segre, durant les campanyes 2018-19 i 2019-20 ha estat de 5700 kg/ha.

L’interès del cultiu del blat tou de qualitat depèn també de la rendibilitat d’altres cultius que poden competir per les mateixes parcel·les, com poden ésser el blat tou per a pinso, l’ordi, el pèsol proteaginós, la colza, etc. La campanya 2019-20 s’ha realitzat una comparativa amb diferents cultius a l’indret de Coscó, dins el municipi d’Oliola (la Noguera). S’han sembrat les varietats de blat de qualitat LG ACORAZADO i VALBONA, el blat amb destí pinso RIMBAUD i l’ordi SOLIST (Figura 5).

Figura 5. Parcel·la demostrativa amb diferents cultius a Coscó - Oliola (la Noguera), durant la campanya 2020-21.

El rendiment més elevat s’ha obtingut amb el blat per a pinso RIMBAUD, amb 7752 kg/ha; per sobre del dels blats de qualitat VALBONA i LG ACORAZADO, amb 6134 i 5863 kg/ha, respectivament. La producció de l’ordi SOLIST ha estat de 7015 kg/ha. Per obtenir els ingressos bruts s’ha de considerar el preu de venda del gra, que ha estat més elevat en els blats millorants (aproximadament 20 €/t més que el blat per a pinso). D’aquesta forma, els majors ingressos bruts s’han obtingut amb el blat pinso, seguit dels blats de qualitat, per davant de l’ordi (Figura 6). Tot i això, aquest resultat podria variar depenent de la campanya o per la introducció de noves varietats de blat tou millorants més productives.

Figura 6. Ingressos bruts (€/ha) de la parcel·la demostrativa amb diferents cultius de la localitat de Coscó – Oliola (la Noguera), durant la campanya 2019-20.

La fertilització nitrogenada

La fertilització nitrogenada té una gran repercussió sobre la productivitat i la qualitat del gra. Quan la disponibilitat de nitrogen al sòl es baixa, l’aportació d’adob nitrogenat contribueix inicialment a augmentar, tant el rendiment com el contingut en proteïna, fins assolir uns valors màxims. L’objectiu és aconseguir rendiments elevats i un contingut en proteïna superior al 13 % en els blats millorants i a l’11 % en la resta de blats panificables, que és el que demanda la indústria farinera.

A més de la quantitat de nitrogen, és molt important el moment d’aportació. Quan es realitza entre l’afillament i l’inici de l’encanyat té un efecte més marcat sobre el rendiment; mentre que, quan s’aplica a partir de fulla bandera la incidència és més gran sobre el contingut en proteïna. Per això, quan es volen aconseguir continguts elevats d’aquest darrer paràmetre es recomanen aportacions prop de l’aparició i extensió de la darrera fulla. A les Figures 7 i 8 es mostra la variació del rendiment i el contingut en proteïna amb l’aportació d’adob nitrogenat en estadis més inicials (inici encanyat) o més tardans (fulla bandera).

Figura 7. Incidència de la fertilització nitrogenada en el rendiment a la varietat RGT TOCAYO, a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), durant la campanya 2019-20.

Figura 8. Incidència de la fertilització nitrogenada en el contingut en proteïna a la varietat RGT TOCAYO, a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), durant la campanya 2019-20.

Cal tenir en compte, que quan s’aporta tot el nitrogen de forma tardana augmenta el contingut en proteïna però pot disminuir el rendiment del cultiu. Per tant, cal buscar aconseguir l’equilibri entre la quantitat de nitrogen i el moment d’aplicació. A les Figures 7 i 8 es pot observar que aplicant 40 kg N/ha en una cobertora precoç i 40 kg N/ha en una més tardana s’obté a la vegada un rendiment i un contingut en proteïna elevats en comparació amb els altres tractaments.

El reg

El preu de l’aigua al regadiu del canal Segarra-Garrigues és elevat. És per això, que cal realitzar un ús eficient de l’aigua, essent important determinar l’estadi del cultiu en què cal efectuar el darrer reg. Deixar de regar de forma prematura pot provocar un descens del rendiment; mentre que, finalitzar-lo un cop el cultiu no necessita aigua incideix en un augment del consum i del cost del reg. Així, s’han establert diverses parcel·les demostratives, les campanyes 2018-19 i 2020-21 a Coscó – Oliola (Figura 9) i la 2019-2020 a Vilanova de l’Aguda (la Noguera), amb estratègies que incorporen diferents estadis en que es deixa de regar.

Figura 9. Parcel·la demostrativa de reg a Coscó – Oliola (la Noguera), durant la campanya 2020-21.

Per determinar el millor moment per finalitzar el reg, s’han utilitzat dos metodologies, una basada en el nombre de dies després d’espigat (Taula 2) i l’altra en la mida relativa del gra en comparació amb la longitud de la gluma (Taula 3). En tots dos mètodes es té en compte el tipus de sòl.

Taula 2. Estratègia de finalització de reg segons el tipus de sòl, amb el mètode del nombre de dies després d’espigat

Taula 3. Estratègia de finalització de reg segons el tipus de sòl, amb el mètode de l’observació de la mida relativa del gra en comparació amb la longitud de la gluma.

El sector més productiu de la parcel·la demostrativa de la campanya 2018-19 d’Agramunt (l’Urgell), va ser el que es va finalitzar el reg 20 dies després d’espigat i quan el gra tenia una mida equivalent al 75 % de la longitud de la gluma.

Consideracions finals

La producció de blat millorant i de qualitat per a la indústria farinera és una opció pels regadius del Segarra-Garrigues. Tot i això, el seu interès dependrà dels rendiments assolits i del preu de venda de la collita. També, cal considerar la rendibilitat dels altres cultius que poden competir per una mateixa superfície de conreu.

L’oferta actual de material vegetal permet cultivar varietats amb una elevada qualitat farinera i una bona adaptació a aquestes zones de cultiu. La majoria de blats millorants són de primavera (LG ACORAZADO, VALBONA, etc.); tot i que, també n’hi ha d’hivernals (PROSA, TOGANO, METROPOLIS, etc.). Existeixen diferències notables entre genotips en el contingut en proteïna i en els paràmetres alveogràfics.

La gestió de la fertilització nitrogenada, tant des del punt de vista de la quantitat de nitrogen aportada, com del moment d’aplicació, és un punt clau per a poder assolir els mínims de qualitat demandats per la indústria farinera. Les aportacions tardanes de nitrogen permeten augmentar el contingut en proteïna.

Agraïments

La major part dels resultats s’han obtingut en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Motors del Segarra-Garrigues, projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)-DGAL i la Diputació de Lleida.

Autoria

Joan Serra Gironella                      

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles

Joan Fañé Bolibar                          

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles