ARTICLE TÈCNIC | 23/08/2021  Francesc Reguant

Fons Next Generation i modernització dels regadius

La Unió Europea ha impulsat els Fons Next Generation EU (NG), amb un doble objectiu; d’una banda, aportar recursos per a fer front als impactes directes de la pandèmia de la Covid 19; per altra banda, propiciar una gran transformació en l’economia de la Unió Europea vers una nova estratègia de creixement basada en l’anomenat Green Deal Europeu a fi d’avançar en un model econòmic sostenible i integrador de la mà de les tecnologies verdes i de les tecnologies digitals. En línia amb aquesta vocació transformadora cap a una economia orientada a la sostenibilitat, un dels objectius destacables és la modernització i millora de l’eficiència dels regadius.

La pandèmia de la Covid 19 ha trasbalsat l’economia i ha trencat equilibris essencials del nostre benestar. Els seus impactes s’han comparat a una guerra. Conscient de la seva gravetat, la Unió Europea ha impulsat els Fons Next Generation EU (NG). L’objectiu d’aquests fons és doble; d’una banda, aportar recursos per a fer front als impactes directes de la pandèmia; d’altra banda, propiciar una gran transformació en l’economia de la Unió Europea vers una nova estratègia de creixement basada en l’anomenat Green Deal Europeu a fi d’avançar en un model econòmic sostenible i integrador de la mà de les tecnologies verdes i de les tecnologies digitals.

Pel finançament d’aquests fons el Banc Central Europeu es proposa endeutar-se a 30 anys. D’aquí la denominació “next generation” que fa referència a que serà la nova generació qui assumirà el retorn d’aquest deute. D’alguna manera, el propòsit i justificació és que l’actual generació resolgui l’impacte de la Covid 19, i endreci i transformi l’economia cap a un futur sostenible que podrà gaudir la nova generació.

A fi de portar a terme l’aplicació dels fons cada estat ha d’elaborar un Pla on indiqui les prioritats, dins del marc estratègic establert pels fons NG, les actuacions i els fons a aplicar-hi. A Espanya aquesta programació s’anomena Pla de Recuperació Transformació i Resiliència. La totalitat de recursos a gestionar per aquest Pla són 69.528 M€, una aportació econòmica gegantina i singular.

El regadiu com a eina de sostenibilitat

En línia amb aquesta vocació transformadora vers una economia orientada cap a la sostenibilitat un dels objectius destacables és la modernització dels regadius vers el regadiu eficient. Certament, el regadiu eficient és per a l’agricultura de precisió la clau per a una agricultura sostenible on es redueix notablement el consum d’aigua i on la planta rep les aportacions d’aigua i de fertilitzants de manera precisa i d’acord amb les necessitats de la planta en cada moment. Alhora és una eina decisiva contra el canvi climàtic, atès que multiplica els rendiments de les plantes i, en conseqüència, permet reforçar l’autoproveïment i reduir importacions. A més, pels seus efectes induïts en l’ocupació esdevé una eina essencial de desenvolupament rural i equilibri territorial. Aquest objectiu de modernització de les infraestructures hidràuliques i dels sistemes d’irrigació existents ha estat també recollit així mateix per les 17 recomanacions que la Comissió Europea va formular el desembre passat en relació a l’aplicació de la PAC a Espanya. En el mateix sentit la reforma de la PAC inclou l’agricultura de precisió i la millora del regadiu a la llista de pràctiques agrícoles que podrien rebre suport dins dels eco-esquemes.

La millora del regadiu en el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència

El Pla distribueix aquests recursos entre 10 anomenades “palanques” o grans objectius transformadors. Una de les palanques és la que fa referència a l’”Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura” la qual compta amb 14.407 M€, el 20,7 % del total, distribuïts en tres components:

  1. Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans. 6.536 M€. 9,4% del total.
  2. Pla de rehabilitació d’habitatges i regeneració urbana. 6.820 M€. 9,8% del total.
  3. Transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer. 1.051 M€. 1,5% del total

En el si del tercer component està previst un “Pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadiu”. L’objectiu de la modernització del regadiu és promoure l’estalvi d’aigua i l’eficiència energètica instal·lant sistemes de reg més eficients i. en molts casos. fent ús de fonts d’aigües no convencionals.

La concreció d’aquest objectiu de millora dels regadius el va exposar el passat 25 de juny el ministre d’Agricultura, Luis Planas, que va presentar l’acord signat amb la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA) pel qual es van acordar un conjunt d’actuacions en matèria de modernització de regadius que sumen una inversió pública de 332 M€ que, amb l’addició de recursos privats, espera mobilitzar 500 M€.

Malgrat que la distribució dels fons Next Generation es centralitza des de l’Estat, des de les CCAA, i Catalunya en concret, han reclamat que la gestió dels fons es correspongui amb la seves necessitats i pes específic en el conjunt estatal. Amb aquesta finalitat es va crear la Comissió CONEXT a l’octubre passat amb l’encàrrec de prioritzar aquells projectes que serien de major interès i oportunitat com a beneficiaris dels fons NG. Com a resultat dels treballs d’aquesta comissió es van seleccionar 22 projectes. Un d’ells sobre la “Racionalització de l’ús de l’aigua” que compta amb dos subprojectes, un dels quals consisteix en la modernització dels principals regadius de Catalunya per tal de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions. Aquest document certifica la coincidència inicial d’objectius entre les diferents administracions en l’apartat de la necessària modernització dels regadius.

Consideracions operatives

Malgrat els recursos dels fons NG destinats a l’objectiu de modernitzar els regadius, el cost de les inversions necessàries és alt. Per poder assolir un nivell òptim de realitzacions transformadores caldrà comptar amb la suma sinèrgica de fons provinents de diferents orígens, entre ells recursos de la PAC i, sens dubte, recursos privats. La complexitat dels actors implicats en el finançament, la realització i la gestió dels projectes de modernització de regadius requerirà reforçar el diàleg i la negociació en els diferents nivells de decisió i d’implicació.

Tot i la importància estratègica del regadiu per aportar solucions sostenibles, aquest és encara un objectiu poc o mal entès per la cultura urbana. Caldrà insistir més en explicar els impactes d’aquesta opció vers una alimentació sostenible, suficient i assequible. La creació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que integra els diferents vectors implicats en aquesta temàtica, pot afavorir a una gestió més eficient del regadiu a Catalunya.

Autoria:

Francesc Reguant

President de la Comissió d’Economia Agroalimentària

Informació relacionada