CadeCAT: Cadena Alimentària de Catalunya
La unitat CadeCAT (Cadena Alimentària de Catalunya) del DACC depèn de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i s’encarrega del control de les relacions comercials de la cadena agroalimentària establertes a Catalunya d’acord amb els aspectes regulats per la Llei 12/2013 per a la millora del funcionament de la cadena alimentària, en endavant Llei 12/2013.
01. Presentació
La unitat CadeCAT (Cadena Alimentària de Catalunya) del DACC depèn de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i s’encarrega del control de les relacions comercials de la cadena agroalimentària establertes a Catalunya d’acord amb els aspectes regulats per la Llei 12/2013 per a la millora del funcionament de la cadena alimentària, en endavant Llei 12/2013.
Els objectius d’aquesta normativa són molt ambiciosos i pretenen millorar el funcionament de la cadena agroalimentària en benefici dels operadors i dels consumidors, i aconseguir una major equilibri i transparència en les relacions comercials. Les mesures obligatòries regulades van encaminades a protegir l’operador més feble, normalment el sector productor.
Infografia sobre el CadeCAT. Font: elaboració pròpia
L’àmbit d’aplicació de la Llei 12/2013 comprèn totes les baules i sectors de la cadena agroalimentària, tret de:
-lliuraments d’un soci a la seva entitat associativa (cooperatives, societats agràries de transformació, organitzacions de productors) sempre que, en virtut dels seus estatuts, estigui obligat a fer-ho,
-activitats de transport i el canal HORECA,
-relacions comercials amb consumidors finals, i
-exportacions o importacions amb operadors fora del territori nacional.
El CadeCAT controla que els operadors agroalimentaris tinguin contractes de compravenda i paguin dins del termini legal (30 dies per a productes peribles i 60 per a d’altres).
02. Metodologia de treball
El controls del CadeCAT es poden executar d’ofici en base a possibles indicis o problemes estructurals del sector agroalimentari d’acord amb unes instruccions internes (Pla de control). També es poden iniciar a partir de denúncies d’operadors agroalimentaris o d’expedients traslladats de l’AICA per raó de competència sancionadora.
Aspectes a controlar en les relacions comercials de compravenda de productes agroalimentaris d’acord amb la Llei 12/2013. Font: elaboració pròpia
La metodologia de treball consta de 4 fases:
-Planificació: el Pla de control mateix especifica les necessitats de control, la mostra, el període, el tipus de control (administratiu o sobre el terreny) i les instruccions genèriques d’actuació.
-Execució: normalment, es realitzen els controls a un operador que pertany a la baula industrial i, a partir d’aquests controls, se sol·licita la documentació següent d’una mostra dels seus proveïdors i clients: contractes alimentaris, factures, albarans de lliuraments i justificants bancaris.
-Comprovació: un cop recopilada la documentació, s’estudien les relacions comercials per analitzar si compleixen els aspectes que estipula la Llei 12/2013.
-Actuació: si es troben infraccions tipificades a l’article 23 de la Llei 12/2013, s’inicia el procediment sancionador.
03. Plans de control desenvolupats
Des del primer trimestre de 2018, el CadeCAT ha dut a terme 7 plans de control d’ofici d’acord amb les necessitats sectorials de cada moment i 2 plans per indicis d'incompliments (garrofes i cítrics):
-fruita de pinyol
-oli d’oliva
-raïm per a vinificació
-cítrics
-conills
-fruits secs
-canal distribució
En els 5 primers ja ha finalitzat el procediment sancionador.
En aquests plans s'han controlat les baules de producció, indústria i distribució, a excepció del raïm per a vinificació i el canal distribució.
En relació amb les característiques dels controls, s’ha executat el Pla de fruita de pinyol i el sector cunícola mitjançant control administratiu, mentre que els altres 3 han estat controls sobre el terreny. Els plans de fruita de pinyol i oli d’oliva s’han realitzat sobre la campanya anterior, i, en canvi, els controls de raïm per a vinificació, cítrics i sector cunícola durant la campanya actual.
04. Resultats dels plans de control realitzats pel CadeCAT
Els resultats dels Plans de control que duu a terme el CadeCAT permeten obtenir informació sobre el funcionament i les deficiències de les relacions de la cadena en un sector agroalimentari determinat.
Atès que solament es controla una mostra, els resultats no són representatius ni extrapolables a tot el sector, sinó que serveixen com a indicadors d’impacte.
Camp de cítrics. Foto: DACC
El CadeCAT comprova la documentació facilitada per l’operador i, en cas de trobar incidències, estudia a quin òrgan sancionador competent (AICA o DACC) s’ha de traslladar l’expedient per iniciar el procediment sancionador.
La pàgina web del CadeCAT publica els resultats dels plans de control realitzats; s’hi especifiquen la informació general, el nombre i tipus d’infraccions i les sancions proposades.
04.01 Incidències detectades en contractació
En l’estudi de la contractació de les relacions comercials controlades en els 5 sectors, s’ha trobat un elevat grau d’incidències, les quals es troben tipificades a la Llei 12/2013 com a infraccions.
A continuació, s’analitzen els resultats de 233 relacions comercials on en 184 casos és obligatori formalitzar un contracte.
Les principals incidències detectades per ordre d’importància han estat l’absència de contracte, no establir un preu cert al contracte i no incloure altres clàusules al contracte com serien les condicions dels lliuraments, els drets i les obligacions de les parts, i les condicions de la durada i renovació i extinció del contracte.
El sector del raïm per a vinificació ha presentat uns resultats molt favorables atès que totes les relacions comercials estaven emparades per un contracte de compravenda i solament s’han detectat algunes incidències menors.
Els sectors de l’oli d’oliva i del conill destaquen per tenir una elevada incidència en l’absència de contractes (un 79% i 42%, respectivament), bàsicament entre la baula de la indústria i la producció. Tanmateix, cal esmentar que en el sector de fruita de pinyol s’han trobat moltes relacions comercials emparades per un contracte però sense la fixació d’un preu cert (un 70%), mentre que en el sector dels cítrics s’han trobat altres incidències menors en els contractes (55%) com ara no pactar les condicions dels lliuraments ni de pagament.
Radiografia dels resultats dels plans de control realitzats pel CadeCAT en relació amb l’estudi de la contractació. Font: elaboració pròpia
04.02 Incidències detectades en els terminis de pagament
El termini de pagament d’acord amb la normativa de morositat ha de situar-se dins dels 30 dies des del lliurament per als productes agroalimentaris peribles (fruita fresca, olives, raïm, etc.) mentre que per als altres productes agroalimentaris ha de situar-se en 60 dies (oli, vi, cereals, etc.).
Els resultats evidencien que els sectors que paguen amb més retard són el de la fruita de pinyol seguits del sector de raïm per a vinificació, ja que s’han trobat pràcticament un 90% i 75% d’incidències en les relacions comercials controlades. En ambdós sectors, i pel que fa al pagament de la fruita i del raïm, el termini mitjà de pagament és superior a 70 dies, el doble que permet la normativa, tot i que en el raïm es permeten 2 fases de pagament en els casos de raïms inclosos en denominacions d’origen.
El sector cunícola destaca per ser un dels sectors en què els operadors de la cadena agroalimentària paguen a termini, tot i que s’hi han trobat algunes incidències. El termini mitjà de pagament del conill viu al ramader per part dels escorxadors se situa en 27 dies, mentre que el pagament de la carn és aproximadament d’uns 29 dies.
En els sectors de l’oli d’oliva i dels cítrics, les relacions comercials pagades fora de termini representen aproximadament un 50% respecte del total de relacions controlades. En l’oli d’oliva, els incompliments es troben majoritàriament en el pagament de les olives per part dels molins d’oli, ja que el termini mitjà se situa en uns 66 dies, el doble del límit d’acord amb la normativa de morositat (30 dies).
Resum dels 5 plans de control realitzats pel CadeCAT (2018-2020). Font: elaboració pròpia
04.03 Conclusions
Des dels orígens del CadeCAT, s’han imposat 144 infraccions corresponents a la realització dels 5 plans de control sectorials, les quals han donat lloc a l’inici de diferents procediments sancionadors. Aproximadament, el 70% dels expedients sancionadors s’han traslladat a la unitat jurídica del DARP per raó de competència, mentre que el 30% restant s’han traslladat a l’AICA.
Les principals infraccions trobades pel CadeCAT són l’incompliment del termini de pagament, l’absència de contracte i la no-fixació d’un preu al contracte
Dades recopilades derivades de l’execució de 5 plans de control realitzats pel CadeCAT. Font: elaboració pròpia
Les sancions proposades pel CadeCAT fins a l’actualitat per raó de la seva competència sancionadora pugen a 145.522 euros i es distribueixen de la manera següent al llarg de la cadena agroalimentària: un 68% a la baula industrial i un 32% a la baula de la distribució (24% a majoristes i 8% a minoristes).
Els controls no tenen finalitat recaptadora, sinó que pretenen aconseguir un efecte dissuasiu i exemplificador per equilibrar la cadena alimentària i protegir l’operador més feble, que normalment és el productor, enfront dels operadors amb major poder de negociació.
Article extret del Dossier Tècnic nº 110: “La cadena agroalimentària de Catalunya"
Per saber-ne més:
Autoria:
Ernest Espinàs Piñol
Responsable d’Estudis i Comercialització Agroalimentàries
Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. DACC
Josep Adroher Carbó
Enginyer agrònom
Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. DACC