Adaptació del cultiu del llúpol a Catalunya
Aquest article tècnic ens introdueix en el cultiu del llúpol, un dels sectors en creixement gràcies a l’impuls de la producció local de cervesa.
Plantació pilot experimental de llúpol DACC-IRTA a l'Escola Agrària del Solsonès. Juny 2019 (Foto: A. López Querol)
01. Introducció
El cultiu del llúpol (Humulus lupulus L.) és objecte d’interès creixent durant els darrers anys a Catalunya com a conseqüència de l’impuls del sector de la producció local de cervesa. La necessitat d’abastiment aliè d’extracte de llúpol comercial suposa un input a considerar en els costos de fabricació i, alhora, una certa limitació per a l’experimentació amb nous aromes i sabors i les noves variants de cervesa que se’n poden derivar.
D’altra banda, el llúpol constitueix l’ingredient més preuat i “venerat” pels apassionats del món de la cervesa artesanal, tant del sector productor com del consumidor. De manera similar a l’enologia, el món del llúpol es mou en un univers de varietats, aromes, textures i sabors que, amb més de 250 varietats actualment cultivades, proporciona un ventall gairebé infinit de possibilitats organolèptiques. També de manera similar al món de la vitivinicultura, hi ha la “cultura del llúpol” que es manifesta de manera especialment viva en les zones rurals tradicionalment productores. Les successives anyades, amb les seves particulars característiques, són objecte de vivències col·lectives locals i turístiques en les localitats productores, sobretot centreeuropees, on els primers llúpols recol·lectats cada any són motiu ancestral de celebracions tradicionals.
La possibilitat de producció autòctona del llúpol a emprar en la fabricació de cerveses artesanals a Catalunya ha obert la curiositat i l’interès per aquest cultiu a casa nostra, on el sector pot trobar en aquesta producció local un atractiu i un valor afegit importants en el producte elaborat final.
Recollint aquesta inquietud i la demanda d’informació sobre el cultiu per part del sector de la producció local de cervesa, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries van posar en marxa l’any 2016 una petita plantació experimental de llúpol a la comarca del Solsonès per poder generar informació sobre les particularitats d’aquest cultiu i les seves possibilitats d’implantació a Catalunya. Aquest article ofereix les principals dades, experiències i observacions recollides en aquesta plantació durant aquests anys.
La possibilitat de producció autòctona de llúpol per a la fabricació de cerveses artesanals a Catalunya pot aportar atractiu i valor afegit importants al producte final.
02. Situació actual del cultiu del llúpol a Catalunya
Com a producció agrícola, el llúpol està considerat un cultiu industrial. A Espanya, solament se’n cultiven 593 ha que proporcionen unes 914 t de llúpol (MAPA, 2019), destinades en un 98% a la indústria cervesera, i que resulten totalment insuficients per cobrir la demanda espanyola, que ha d’importar-ne la major part.
La manca de llúpol per fabricar cervesa durant la dècada dels 40 del segle passat va propiciar la creació l’any 1945 de l’empresa estatal Sociedad Española de Fomento del Lúpulo amb la intenció d’incentivar aquest cultiu i poder així abastir la indústria cervesera espanyola en desenvolupament. L’empresa va promoure la implantació del llúpol a la zona nord peninsular, però no va aconseguir atraure i consolidar l’interès per aquest sector productiu a altres zones, tret d’una concreta de la província de León. Aquesta societat va actuar de facto durant mig segle com a monopoli del sector, concedint permisos de cultiu, marcant els preus de compra del llúpol i comercialitzant-ne la totalitat de la producció. La superfície de llúpol va anar incrementant-se fins a arribar al seu màxim a començaments dels anys 80 del segle passat, on van arribar a cultivar-se’n gairebé 2.000 ha. A partir de l’entrada d’Espanya a la UE, el sector va anar perdent importància progressivament fins a arribar al seu mínim l’any 2008 amb 498 ha de cultiu i 819 t de producció. Des d’aleshores, la superfície dedicada al cultiu s’ha anat recuperant lentament fins a arribar a les 593 ha l’any 2019. La caiguda dels preus de comercialització del llúpol entre els anys 2011 i 2014 va fer abandonar l’activitat a força productors, de manera que l’any 2015 el llúpol a Espanya es produïa solament en 515 ha i la producció total no arribava a les 900 t. En aquest mateix any, l’empresa multinacional americana Hopsteiner va comprar la Sociedad Anónima Española de Fomento del Lúpulo. De l’any 2015 ençà, la superfície dedicada al cultiu ha remuntat un 15,15% fins a les 593 ha censades l’any 2019 que han generat una producció total de 914 t de llúpol sec (Hop Report 2019, EU).
La figura 1 mostra l’evolució de la superfície i producció de llúpol a Espanya en el decenni 2008-2019. No deixa de sorprendre el descens progressiu de la producció total de manera inversament proporcional a l’increment de la seva superfície. Aquest decrement en la productivitat del cultiu s’explicaria per la baixa tecnificació agronòmica, la manca de renovació varietal i una dèbil estructura productiva que encara es basa en l’activitat familiar a temps parcial de caràcter secundari, i amb una mitjana d’edat molt alta entre els agricultors que s’hi dediquen.
La major part de petites indústries cerveseres catalanes utilitzen llúpol deshidratat importat en forma de pèl·lets.
Aproximadament el 90% d’aquesta superfície s’ha concentrat tradicionalment a la zona nord de la província de León, sobretot a la conca alta del riu Órbigo, i es troba en regressió des de fa anys a causa del baix nivell de mecanització del cultiu i la reduïda dimensió de les explotacions, d’estructura familiar i poc professionalitzades, que l’any 2019 era solament de 2,3 ha de mitjana, mentre que a Alemanya és de 18 ha, a Eslovàquia de 32 ha, a la República Txeca de 43 ha i de 12,5 ha com a mitjana en el conjunt de la UE.
El notable increment de la producció de cervesa artesanal a Espanya i a Catalunya, i l’interès paral·lel sorgit pel cultiu del llúpol, han fet que s’hagin establert algunes plantacions pioneres en altres zones per mirar d’obtenir aquesta matèria primera en el propi territori. Aquestes noves plantacions es localitzen principalment a la Rioja, Navarra i Catalunya.
La irrupció “oficial” de plantacions de llúpol a Catalunya comença l’any 2015 amb l’establiment de 7 ha de noves plantacions. En els 4 anys següents, aquesta superfície s’ha incrementat en un 200% fins a les 21 ha censades oficialment l’any 2019 (DACC, 2021). Hi ha més superfície dedicada al cultiu, però no consta en les estadístiques oficials. Es tracta de petites plantacions familiars, en zones d’horta, o plantacions experimentals per provar el cultiu i/o diferents varietats que no es dediquen a la producció comercial.
La figura 4 mostra la distribució comarcal de les 21 ha de cultiu censades. Gairebé tota aquesta superfície ho és en condicions de regadiu, però cal esmentar també que en 3 ha les plantacions de llúpol són en secà. La distribució geogràfica d’aquesta superfície no és exclusiva de la Catalunya “humida”, sinó que les plantacions existents es troben disperses pel territori en condicions agroclimàtiques ben diferenciades, des de Ponent fins a les comarques litorals del nord-est (fig).
Com s’ha exposat anteriorment, en els darrers anys hi ha hagut a Catalunya un desenvolupament important de la fabricació i el consum de cervesa artesanal, de manera que, quan encara no fa més de deu anys pràcticament només hi havia al mercat cervesa elaborada per les grans empreses i indústries del sector, ens trobem avui amb més d’un centenar de cerveseries artesanals o microcerveseries, cadascuna de les quals fabrica i ofereix diferents tipus de cervesa segons els ingredients i processos de fabricació utilitzats. La major part d’aquestes petites indústries utilitzen pèl·lets importats de llúpol dessecat de les varietats requerides segons el tipus o la marca de cervesa a produir. Algunes de les cerveseries artesanals més consolidades en l’activitat han començat a utilitzar llúpol de producció pròpia, cosa que dona segell identitari al producte i n’incrementa el valor afegit en elaborar la cervesa amb el 100% dels ingredients i del procés com a producte de proximitat.
03. Zones de Catalunya potencialment més favorables al cultiu
Des d’un punt de vista edafològic, els sòls on el llúpol es desenvoluparia a priori més favorablement serien els sòls àcids o de tendència àcida, amb pH inferior a 7. Com pot observar-se a la figura 5, la major part de comarques interiors de Catalunya tenen sòls majoritàriament alcalins i solament les zones pirenaiques i prepirenaiques, i també el massís del Montseny, bona part d’Osona i comarques gironines del Ripollès, la Selva i el Gironès, mostren sòls amb pH més o menys àcids. També hi ha una petita zona interior al nord del Baix Camp i sud-oest de la Conca de Barberà on els sòls mostren pH neutres o amb lleugera tendència àcida (fig. 5), que correspon a la serra de Prades i el seu entorn.
Tot i que el llúpol, com a espècie, prefereix sòls de tendència àcida, el nivell d’alcalinitat del sòl no sembla ser, però, un factor limitant al cultiu. De fet, hi ha diverses plantacions establertes a les comarques de Ponent en zones amb sòls marcadament alcalins, on aquest fet no sembla limitar-ne la viabilitat agronòmica. Resulta, però, presumible que aquestes mateixes plantacions en sòls neutres o lleugerament àcids podrien mostrar millors condicions de vegetació i probablement rendiments productius superiors.
A més de les característiques del sòl, l’altre factor determinant de la millor o pitjor adaptació d’un cultiu a una determinada zona és la seva climatologia. De la mateixa manera que l’orografia, les característiques climàtiques del territori català són marcadament diverses. En solament 200 km es pot passar de l’extrema aridesa dels secans del pla de Lleida, amb uns 300 mm de pluviometria anual, a zones humides amb règims pluviomètrics superiors als 1.000 mm anuals, al nord del massís del Montseny.
Una humitat relativa alta durant els mesos de vegetació activa del llúpol és un factor climàtic favorable per al desenvolupament òptim del cultiu.
És cert que la manca de pluviometria suficient per al cultiu del llúpol es pot resoldre mitjançant aportacions hídriques, de manera que, allà on això sigui possible, les necessitats hídriques de les plantes poden quedar satisfactòriament cobertes. Però hi ha un altre factor climàtic que cal tenir també en compte en la definició de les condicions òptimes per a la vegetació del llúpol: es tracta d’una humitat ambiental relativament elevada durant els mesos de màxima activitat vegetativa (juny a agost). Aquestes condicions d’humitat relativa més o menys elevada durant els mesos d’estiu no són freqüents al país i ens trobem amb moltes zones, com el pla de Lleida o les comarques de la Catalunya Central, on la disponibilitat d’aigua de reg pot satisfer sense problemes les necessitats del llúpol, però les baixes humitats relatives de l’estiu impliquen un estrès important al cultiu. Hi ha, és clar, maneres de corregir-ho, com sistemes de nebulització, ombreig, etc., però que qüestionen seriosament la viabilitat econòmica de la inversió.
Es pot fer una aproximació teòrica a les zones a priori més favorables al cultiu en secà a Catalunya atenent les seves característiques climàtiques i comparant-les amb les existents a la zona europea que concentra la major superfície dedicada al cultiu del llúpol, on el cultiu mostra una perfecta adaptació i on els seus rendiments mitjans de 2,4 t/ha (Bayerische Landesanstalt für Landwirtschaft, 2019) són dels més elevats del continent. Es tracta de la regió alemanya del Hallertau, a la zona central de Baviera, on la textura, profunditat i fertilitat dels sòls i les especials característiques climatològiques de la zona fan que el llúpol sigui la producció agrícola per excel·lència des de fa segles. En aquesta regió agrícola de paisatges dominats per turons suaus, s’hi concentren unes 19.000 ha dedicades a la producció de llúpol que la converteixen en la zona amb la major concentració d’aquest cultiu al món, en què es produeix el 35% del total del llúpol mundial.
La climatologia durant el període vegetatiu del llúpol a la regió del Hallertau es caracteritza per un règim tèrmic marcadament suau, sense temperatures elevades i amb una moderada insolació. Les temperatures màximes mitjanes durant els mesos d’estiu oscil·len entre els 18º C i els 24º C. L’època de major pluviometria de l’any és justament la de màxim desenvolupament vegetatiu del llúpol, entre maig i agost, en què es registren més de 100 mm mensuals de pluviometria mitjana, amb 11 dies de pluja al mes. Aquest elevat règim pluviomètric estiuenc propicia una alta humitat relativa mitjana a l’aire durant aquest període, que oscil·la entre el 65% i el 70%. La precipitació mitjana total anual és de 943 mm. L’absència de gelades a partir de mitjan abril i els escassos episodis de vent fort a la regió completen aquest escenari climatològicament ideal per al llúpol.
Tret de les plantacions en regadiu, el règim de temperatures màximes elevades i pluviometria escassa de les zones central i meridional de Catalunya no les fa, en principi, favorables al cultiu.
Difícilment trobem a Catalunya una zona amb característiques climatològiques semblants a les del Hallertau. Les comarques que més s’hi acosten, encara que sigui parcialment, són les situades més al nord del país, sota la influència del Pirineu. Els règims tèrmic elevat i pluviomètric escàs de les situades a les zones central i meridional de Catalunya semblarien no ser tan favorables, en principi, a propiciar una bona vegetació i desenvolupament del cultiu, tret de les plantacions en regadiu. Les figures 6 a 10 mostren les principals dades termopluviomètriques de 17 observatoris representatius de les comarques centrals i septentrionals de Catalunya respecte de la regió bavaresa del Hallertau (Wolnzach). Els gràfics pretenen poder comparar aquestes dades per identificar aquelles zones del nostre territori que més s’assemblarien climatològicament a aquesta regió alemanya on es concentra la major superfície cultivada de llúpol al món. La figura 6 mostra aquestes dades pel que fa a la pluviometria mitjana mensual.
Pot observar-se clarament que el règim de pluges durant el cicle vegetatiu del llúpol (de maig a agost) a les nostres comarques és típicament mediterrani en situar-se en aquest període l’època de l’any amb menys precipitació. Contràriament, les dades del Hallertau mostren la màxima freqüència i intensitat pluviomètriques de l’any justament en aquest període en què s’enregistren pluviometries mitjanes mensuals superiors als 100 mm. A Catalunya, no hi ha cap comarca amb aquestes característiques. Les que més s’hi acostarien serien el Ripollès, la Garrotxa, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i les zones més al nord del Berguedà i el Lluçanès.
Temperatures màximes especialment elevades a l’estiu poden provocar situacions d’estrès al cultiu que seran més o menys greus segons la varietat de llúpol cultivada
Pel que fa al règim de temperatures, la figura 7 mostra les mitjanes mensuals dels mateixos 17 observatoris del centre i nord de Catalunya respecte de les enregistrades al Hallertau. La distribució mensual de temperatures mitjanes és similar en les 18 localitzacions, però els valors són majoritàriament inferiors en la regió centreeuropea, sense arribar en cap cas als 20º C. A Catalunya, hi ha un règim de temperatures mitjanes relativament similar a la Cerdanya, el Ripollès, l’Alta Ribagorça, la zona nord del massís del Montseny entre Osona i la Selva, l’Alt Urgell i les zones nord del Berguedà i el Lluçanès, a més del massís de les muntanyes de Prades, entre la Conca de Barberà i el Baix Camp (fig. 7).
Contràriament, les diferències més marcades en el règim tèrmic es troben en els valors de les temperatures màximes i mínimes mitjanes mensuals, tal com mostren les figures 8 i 9. A la regió del Hallertau, les màximes mitjanes durant el cicle vegetatiu del llúpol oscil·len entre els 18º C i els 24º C, mentre que a Catalunya ho fan entre els 25º C i els 38º C (fig. 8). Aquest règim tèrmic de màximes resulta especialment elevat en els mesos d’estiu, i pot provocar situacions d’estrès al cultiu que seran més o menys greus segons les varietats de llúpol cultivades, cosa que en determinarà la millor o pitjor adaptació a la zona. Com a exemple, l’adaptació a les nostres condicions de la varietat SAAZ, una de les més valorades per les seves qualitats aromàtiques, és especialment dolenta a les zones amb temperatures màximes estiuenques altes, que provoquen alteracions fisiològiques en la planta que veu frenat el seu desenvolupament vegetatiu.
Les zones catalanes on el règim de temperatures màximes durant el cicle vegetatiu del llúpol és menys elevat són el Ripollès, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el vessant nord del Montseny i el microclima de les muntanyes de Prades.
En la figura 9, pot observar-se la mateixa distribució mensual en el cas de les temperatures mínimes mitjanes. No deixa de resultar sorprenent que aquest paràmetre es mostri superior durant tots els mesos de l’any a la regió alemanya respecte de totes les localitzacions catalanes analitzades, on les mínimes mitjanes són clarament inferiors. No sembla que aquest règim de mínimes hagi d’afectar el llúpol abans de la seva brotada anual, però en el cas de la Cerdanya hi ha un risc clar de gelades tardanes que poden afectar-la. En aquesta zona serà, per tant, aconsellable eliminar els primers brots anuals del llúpol i calçar de nou les plantes per endarrerir la nova brotada i protegir-la d’aquesta possibilitat de gelades.
De l’observació de les figures 8 i 9, resulta especialment destacable l’escassa amplitud tèrmica mitjana existent a la regió bavaresa respecte de la que mostren les localitats catalanes. Durant els mesos de vegetació activa del llúpol, aquesta diferència tèrmica és solament de 10º C, com a màxim, mentre que a les nostres comarques és molt superior. L’amplitud tèrmica major en aquest període s’observa a la Cerdanya on oscil·la entre els 29º C i 31º C. Al Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, és de 27º C a 29º C. Les amplituds menors es localitzen a la zona de Banyoles, el Baix Empordà i el vessant nord del Montseny, on es situen entre els 22º C i 24º C. En totes les comarques, en tot cas, l’amplitud tèrmica mitjana durant el període vegetatiu del llúpol és entre el doble i el triple de l’enregistrada al Hallertau.
Les comarques catalanes amb millors condicions edafoclimatològiques per al cultiu del llúpol en secà són les situades més al nord, sota influència pirinenca.
La humitat relativa del aire és un altre factor climatològic que sembla influir en una millor vegetació de les plantes de llúpol. Els llúpols del Hallertau es desenvolupen durant l’època vegetativa amb humitats relatives mitjanes del 66% al 68%. A les comarques catalanes seleccionades, trobem dades relativament similars entre el 65% i el 71% a l’Alta Ribagorça, la Garrotxa i el nord del Montseny i del Berguedà, i fins i tot superiors al Ripollès. Contràriament, les més baixes s’enregistren a la Noguera Alta, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell.
La figura 11 mostra una aproximació primària de les zones de Catalunya on les condicions de sòl i clima podrien semblar més favorables a la implantació del cultiu del llúpol. Com reflecteixen els gràfics anteriors, les peculiars característiques climàtiques de la regió alemanya del Hallertau no són reproduïbles a les nostres comarques, però algunes hi mostren una aproximació en alguns dels paràmetres, de manera que podria pensar-se que ofereixen a priori unes millors condicions per al desenvolupament amb èxit d’aquest cultiu.
04. Plantació experimental DACC-IRTA: experiències i resultats
Fins ara, no hi ha hagut a Catalunya referències documentals de resultats locals i comportament del cultiu des dels serveis de l’Administració, i les poques iniciatives en aquest sentit són de l’àmbit privat. És per això que la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del DACC i l’IRTA van creure d’interès l’establiment i manteniment d’una petita plantació pilot experimental de llúpol per tenir una base experimental que ajudés a proporcionar informació sobre les característiques, particularitats de maneig i viabilitat agronòmica i productiva d’aquesta espècie a aquells agricultors interessats en el seu cultiu a casa nostra.
La plantació experimental es va plantejar amb 5 varietats de llúpol de característiques productives i qualitatives diferenciades. Les varietats han estat: MAGNUM, NUGGET, CASCADE, PERLE i SAAZ. L’any 2019, es va substituir aquesta última varietat per CENTENNIAL. El disseny experimental ha estat en blocs complets a l’atzar amb 3 repeticions. Cadascuna de les parcel·les ha estat formada per 4 plantes de la mateixa varietat. El nombre total de microparcel·les experimentals ha estat de 15, amb un nombre total de 60 plantes a avaluar. El marc de plantació utilitzat ha estat de 3,2 m de distància entre fileres i 1,5 m de distància entre plantes.
La parcel·la experimental es va establir durant la campanya 2016 a Olius (el Solsonès), en sistema de producció convencional i amb la previsió inicial de mantenir-hi el cultiu durant 4 campanyes productives. La campanya 2017 va ser la primera en què es van obtenir les primeres inflorescències en determinades varietats. L’entrada en producció de la plantació es va produir a la campanya de 2018, i pot considerar-se que va arribar a ser plena durant la campanya de 2019. En els apartats següents, es fa un resum dels principals resultats obtinguts durant l’esmentada campanya de 2019.
A la campanya de 2020, s’ha transformat el sistema de cultiu de la plantació de producció convencional a ecològica, tot esperant obtenir noves dades i experiències de maneig del cultiu en aquest tipus de sistema productiu.
04.01 Comportament varietal
En la plantació pilot, s’han avaluat les característiques agronòmiques, productivitat i adaptació a la zona de 5 varietats comercials de llúpol amb interès per a la producció cervesera. El material vegetal a avaluar ha estat format per varietats cultivades en zones tradicionalment productores que ofereixen característiques qualitatives diferenciades entre si, per poder valorar el seu contingut en la producció final. Les 5 varietats implantades i a avaluar inicialment en la parcel·la experimental van ser NUGGET, MAGNUM, PERLE, CASCADE i SAAZ. Les dues primeres són varietats tradicionalment cultivades pel seu elevat contingut en α-àcids destinats a donar l’amargor a la cervesa, mentre que les altres tres són varietats anomenades aromàtiques i utilitzades per a la definició de diferents sensacions organolèptiques en diversos tipus de cervesa.
Després de les dues primeres campanyes, una de les conclusions més evidents de la plantació inicial va ser la manca d’adaptació de la varietat SAAZ a les condicions de la zona. Les plantes d’aquesta varietat de llúpol van mostrar un desenvolupament vegetatiu molt deficient, amb problemes de tipus fisiològic relacionats molt probablement amb les elevades temperatures estivals pròpies de gran part de les nostres comarques interiors.
La traducció pràctica sobre el terreny va ser un creixement vegetatiu frenat, un desenvolupament del sistema foliar escàs i amb força problemes sanitaris, i produccions finals marcadament baixes en relació amb la resta de varietats assajades. Per aprofitar la plantació per a l’avaluació d’una altra varietat, es va decidir arrencar les plantes de SAAZ i substituir-les per plantes de la varietat CENTENNIAL, catalogada com a aromàtica i també de doble ús. Les plantes de la nova varietat es van plantar a finals de l’hivern de 2019.
Les varietats NUGGET i CASCADE ja van produir inflorescències durant la campanya 2017, mentre que MAGNUM en va obrir algunes. PERLE i SAAZ pràcticament no en van emetre. Aquesta precocitat i intensitat d’emissió de flors va ser directament proporcional als nivells de vegetació i vigor mostrats per les diferents varietats durant el cicle vegetatiu. Aquest mateix perfil de comportament es va repetir a la campanya 2018 i va tornar a repetir-se l’any 2019, en plena producció de les varietats. Mentre que CASCADE i NUGGET s’han mostrat ben implantades i adaptades i en plena producció, el retard vegetatiu i baixa producció de PERLE en la campanya 2019 apunten a una deficient adaptació a la zona i/o condicions de cultiu. Contràriament, NUGGET i CASCADE s’han mostrat perfectament adaptades a les condicions existents a la zona i semblen, ara mateix, les millors opcions varietals entre les avaluades. La taula 1 mostra un resum del comportament varietal del material vegetal avaluat respecte dels principals paràmetres que defineixen el cicle vegetatiu.
Les varietats NUGGET i CASCADE han mostrat una bona adaptació a la zona i semblen una bona opció varietal per a les nostres condicions.
04.02 Cicle de cultiu i precocitat a floració
Com s’ha esmentat, en la campanya 2019, es va implantar la varietat CENTENNIAL en substitució de SAAZ. Cal, doncs, tenir present aquest fet a l’hora de valorar els resultats d’aquesta nova varietat, ja que es tracta del seu primer any de vegetació, lluny encara de la seva entrada en plena producció.
Totes les varietats van mostrar un estat d’implantació correcte. Les 4 varietats, a part de CENTENNIAL, van mostrar un nivell de brotada i desenvolupament vegetatiu correctes, amb diferències entre si (taula 2). Les varietats PERLE i MAGNUM van tenir un desenvolupament vegetatiu normal, mentre que NUGGET, i sobretot CASCADE, van ser les varietats que van mostrar millor implantació, vigor i desenvolupament vegetatiu. Aquestes referències de vigor i desenvolupament es corresponen amb les observades prèviament durant les campanyes 2017 i 2018.
A banda de CENTENNIAL, totes les plantes de l’assaig van arribar sobradament a l’altura màxima de l’estructura de suport de la plantació. Cal destacar, però, el vigor i la bona implantació que van mostrar les plantes de CENTENNIAL, ja que el 50% ja van assolir els 6 m d’altura de l’estructura en aquest primer any de plantació. Les plantes de la varietat PERLE van iniciar la brotada unes 2 setmanes més tard que MAGNUM, CASCADE i NUGGET (taula 2). Això podria fer disminuir el nivell de potencial sensibilitat a gelades tardanes d’aquesta varietat respecte de les altres, però, alhora, comporta un cicle vegetatiu més tardà amb una floració també més tardana i els riscos climàtics que això pot implicar. Caldrà valorar aquests aspectes d’acord amb les condicions agroclimàtiques de les localitats on se situïn les plantacions.
Pel que fa al vigor de vegetació, NUGGET ha estat la varietat que ha assolit amb més velocitat l’altura màxima de l’estructura de la plantació, amb una diferència mitjana de 13 dies respecte de MAGNUM i CASCADE.
PERLE ha assolit el seu estadi de màxim creixement vegetatiu gairebé 1 mes i mig més tard que NUGGET. Això pot determinar una pitjor adaptació a les condicions de la zona en coincidir part d’aquest estadi de màxim desenvolupament vegetatiu amb el període d’elevades temperatures estiuenques en bona part de les nostres comarques.
La varietat PERLE mostra una brotada i un cicle vegetatiu clarament més tardans que els de la resta de varietats avaluades. MAGNUM, NUGGET i CASCADE semblen les varietats que millor s’adapten a les nostres zones interiors d’acord amb la seva data de floració.
CASCADE i MAGNUM també han mostrat un magnífic vigor i desenvolupament vegetatius, però una menor velocitat de desenvolupament respecte de NUGGET. El comportament de PERLE en aquest sentit ha seguit un patró similar, però més endarrerit que CASCADE i MAGNUM i amb un marcat retard d’1,5 mesos respecte de NUGGET.
La data de floració ha estat clarament diferenciada segons les diferents varietats assajades. Així, la més precoç ha estat MAGNUM i la més tardana PERLE, 30 dies més tard (taula 2). Aquesta diferència pot resultar important a l’hora de definir la conveniència o no d’una vaietat o altra, segons les condicions de cultiu de cada lloc. MAGNUM, NUGGETi CASCADE semblarien les varietats més adaptades a la zona segons la data de floració. PERLE, contràriament, apareix com una mica massa tardana (taula 2 ).
La distribució de dates de floració i maduresa durant la primera campanya de plena producció de 2019 i anteriors permet dibuixar un calendari dels períodes de floració i recol·lecció esperats, segons varietats, d’acord amb el seu comportament observat.
La figura 13 mostra les dates d’inici de floració de les 4 varietats avaluades durant les 3 campanyes (2017-2019). Aquesta data és variable segons les característiques climatològiques de cada campanya, però s’observa que l’ordre de precocitat entre les varietats segueix un patró similar.
La figura 14 mostra la durada mitjana dels períodes des de la brotada a la floració i maduresa de les diferents varietats assajades durant la campanya de 2019. Tot i que és freqüent que les dates de maduresa siguin directament proporcionals a les de floració, no ha estat així en les varietats de llúpol avaluades. Si bé PERLE s’ha mostrat tardana a la floració, el seu període entre aquesta i la maduració ha estat molt curt (30 dies) en relació amb el de les altres varietats (fig. 14). Cal destacar el dilatat període de floració a maduresa de MAGNUM (57 dies) que la pot fer més sensible a riscos fitopatològics i climatològics. CASCADE i NUGGET semblen mostrar una durada del període floració-maduresa força més equilibrat. Tot i tractar-se del primer any vegetatiu en plantació, cal destacar el període especialment curt de 21 dies entre floració i maduresa de CENTENNIAL (fig. 14).
El cicle a maduresa és un caràcter important a considerar a l’hora de definir l’estructura varietal d’una plantació de llúpol.
Aquesta informació sobre precocitat a floració i cicle a maduresa avaluades en aquesta plantació experimental pot resultar d’especial utilitat a l’hora de planificar noves plantacions a la zona o en zones agroclimàticament similars, ja que poden ajudar a dibuixar-ne l’estructura varietal òptima, no solament des d’un punt de vista productiu, sinó també dels requeriments i la millor gestió de la mà d’obra necessària en les tasques de recol·lecció i processament del llúpol.
04.03 Problemàtica fitosanitària
Pel que fa als problemes fitosanitaris del cultiu, cal dir que els cicles vegetatius 2017 i 2019 van estar marcats per un règim tèrmic estiuenc amb temperatures especialment elevades fins a maduresa i per la manca de la pluviometria habitual a la zona. En ambdues campanyes, les condicions de calor i sequera extremes, amb baixa humitat relativa ambiental, van propiciar intensos atacs d’aranya (Tetranychus urticae), a la qual el llúpol s’ha mostrat especialment sensible. La realització sistemàtica preventiva de 4 tractaments acaricides a la plantació va ser important per contenir al màxim problemes especialment greus d’aranya l’any 2019.
La presència de colònies de pugons (Phorodon humuli) també ha estat un dels problemes fitosanitaris permanents en les 3 campanyes de cultiu. El seu control s’ha hagut de fer mitjançant tractaments insecticides. Les possibilitats d’atac generalitzat de míldiu (Pseudoperonospora humuli) s’han controlat mitjançant la realització sistemàtica de tractaments fungicides preventius.
Les varietats que han mostrat un millor estat sanitari en conjunt han estat CENTENNIAL i PERLE, probablement pel seu cicle més tardà. La figura 11 mostra un esquema que reflecteix el millor o pitjor estat sanitari global de les varietats avaluades a final de cicle. Aquestes tres alteracions fitopatològiques han estat recurrents al llarg de les 3 campanyes d’implantació de la plantació i semblen definir-se com les més importants a controlar en el cultiu en aquestes zones.
04.04 Resultats productius
Aquest paràmetre té plena significació en la campanya de 2019 on la plantació va assolir la plena producció, tret de la varietat CENTENNIAL. Durant la campanya de 2017, la varietat que va mostrar una millor entrada en producció va ser NUGGET, amb una mitjana de 606 kg/ha de flors seques, al 10% d’humitat. A més del bon vigor i desenvolupament vegetatiu mostrat per NUGGET durant el cicle de cultiu, la seva bona sanitat i una major durada del període entre floració i maduresa van influir probablement en una major i/o més precoç emissió de flors. La màxima productivitat avaluada en les parcel·les d’aquesta varietat va arribar als 889 kg/ha de flors seques en aquest primer any de vegetació completa (2017).
L’entrada en producció l’any 2018 de totes les varietats va modificar l’apreciació sobre NUGGET feta l’any 2017. L’any 2018, va destacar l’elevada productivitat mostrada per CASCADE, significativament superior a la de totes les altres varietats. Va superar la de NUGGET en un 77% en passar lleugerament dels 2.000 kg, que semblaria la producció mitjana a assolir intuïtivament com a normalment esperable en el cultiu de llúpol en plena producció en aquestes zones.
La taula 3 mostra l’anàlisi dels resultats de producció de llúpol (kg/ha d’inflorescències seques al 10% d’humitat) obtinguts durant la campanya de 2019. Els resultats van confirmar la bona adaptació a les condicions de la zona i cultiu i els excel·lents resultats de CASCADE amb una producció mitjana de 3.095 kg/ha de cons secs al 10% d’humitat, significativament superior a les de la resta de varietats (taula 3). Aquest nivell de producció supera gairebé en un 35% la producció de NUGGET (2.295 kg/ha), que podria considerar-se com a referència de bona adaptació i rendiment a la zona. La precocitat a floració de MAGNUM i/o el seu llarg període de floració a maduresa semblen perjudicar les expectatives productives que el seu cicle vegetatiu similar a CASCADE semblaria predisposar.
Sorprenen els baixos resultats productius de PERLE (747 kg/ha), un 32,6% dels assolits per NUGGET com a varietat clàssica de referència. Sense danys fitosanitaris aparents, una brotada i un cicle a floració marcadament endarrerits respecte de les altres 3 varietats avaluades podrien explicar en part aquest pobre resultat productiu, inferior al de la campanya 2018 (1.155 kg/ha). Tot plegat fa pensar en una adaptació deficient d’aquesta varietat a les condicions d’aquestes zones.
Els atacs d’aranya roja, pugons i míldiu semblen els principals problemes fitopatològics a controlar en el cultiu de llúpol a Catalunya.
Tant MAGNUM com NUGGET dupliquen els seus rendiments mitjans obtinguts l’any 2018, mentre que CASCADE els incrementa un 53,4%. MAGNUM sembla situar-se en uns nivells de producció per sota del que podria esperar-se com a raonable a la zona. El comportament productiu erràtic de PERLE ha de seguir valorant-se un cop entrada en plena producció. NUGGET se situa en uns bons nivells de productivitat i mostra una bona adaptació vegetativa a les condicions agroclimatològiques i de cultiu. Finalment, CASCADE s’ha mostrat com la varietat millor adaptada i amb un potencial productiu més alt. En la campanya de 2018, quan va entrar en producció, ja es va situar en nivells productius bons, i l’any 2019, en plena producció, s’ha situat en nivells excel·lents (3.095 kg/ha). En el conjunt de les 3 campanyes de vida de la plantació experimental, CASCADE acumula una producció de 5.526 kg/ha, un 36,7% superior a la de NUGGET.
Als bons rendiments mostrats per CASCADE, cal afegir que es tracta d’una varietat aromàtica i de doble ús, i, per tant, millor cotitzada comercialment. Tot plegat fa pensar que, a manca de confirmar l’estabilitat d’aquest bon comportament productiu i adaptació en campanyes posteriors, som davant d’una varietat, juntament amb NUGGET, que poden arribar a oferir molt bons resultats productius (2.000 a 3.000 kg/ha), fruit d’una adaptació satisfactòria a la zona.
04.05 Qualitat de la producció
La figura 16 mostra els resultats de l’anàlisi del contingut en olis essencials de les mostres preses a cada parcel·la durant la campanya de 2018.
Els resultats no detecten diferències significatives en el contingut total d’olis entre 3 de les 4 varietats analitzades, però sí entre aquestes 3 varietats i NUGGET. Aquests resultats reflecteixen la catalogació d’aquestes varietats com a aromàtiques i de doble ús, mentre que NUGGET se situaria com a referència del grup de varietats amargants, amb elevats nivells d’α-àcids, però baixa en compostos essencials.
CASCADE es mostra com una de les varietats més interessants en noves plantacions a Catalunya, tant per la seva alta productivitat com per la seva bona adaptació a les nostres condicions.
MAGNUM i PERLE mostren el contingut en olis essencials més elevat, propi de les varietats anomenades aromàtiques. CASCADE ha mostrat un nivell d’olis essencials també bo, però inferior, i els seus resultats qualitatius podrien catalogar-se com els d’una varietat de doble ús. Aquestes característiques qualitatives, juntament amb els bons resultats productius, la fan aparèixer de moment com una de les varietats potencialment més interessants amb vistes a la seva implantació en sistemes productius comercials de llúpol a Catalunya, en el tipus de zona en què s’ha dut a terme l’assaig.
Pel que fa al contingut en α-àcids, NUGGET i MAGNUM s’han mostrat com les varietats amb un contingut més elevat d’aquests compostos que confereixen l’amargor a la cervesa. Les diferències en contingut d’aquests components respecte de PERLE i CASCADE són estadísticament significatives. En el cas de MAGNUM, som davant d’una varietat altament interessant qualitativament, ja que ha mostrat elevats nivells tant d’α-àcids com d’olis essencials. Pel que fa al contingut en β-àcids, cal destacar l’elevat contingut d’aquestes substàncies que han mostrat els cons de CASCADE, significativament superior al de les altres 3 varietats.
La recol·lecció de la campanya de 2018 es va dur a terme en dues dates per a cada varietat per veure si l’endarreriment en aquesta operació afectava significativament la qualitat de la producció. Amb aquest objectiu, també es van determinar en laboratori els continguts en α i β àcids dels cons recol·lectats en una segona data més tardana de la normal. Els resultats de les analítiques i l’anàlisi de contrast entre aquests resultats en 1a i 2a dates de recol·lecció mostren que l’endarreriment no sembla afectar negativament el contingut en α i β àcids de la producció. Aquest resultat és important, ja que pot permetre una millor gestió logística de la recol·lecció sense minvar la qualitat de la producció.
05. Viabilitat del cultiu en producció ecològica
El Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE) preveu el cultiu de llúpol en producció ecològica, la qual cosa representa una opció d’interès creixent per donar major valor afegit a l’escassa producció catalana de llúpol. Aquest sistema de producció sem bla més fàcilment aplicable en petites plantacions on el control del cultiu, sobretot fitosanitari, pot resultar més fàcil i eficient. El cultiu no és ja en producció convencional un cultiu senzill, ja que és relativament exigent en nutrients i requereix un acurat control fitosanitari i del maneig general. En producció ecològica, tindrem, a més, una sèrie de limitacions afegides, com ara la manca de fitosanitaris autoritzats a ser aplicats al cultiu i la limitació de productes fertilitzants a utilitzar.
A Catalunya, les principals dificultats en el cultiu ecològic del llúpol rauen en la fertilització i el control fitosanitari, sobretot de malalties de tipus fúngic. En el primer cas, el llúpol requereix disponibilitat abundant de nitrogen fàcilment assimilable durant el seu ràpid i vigorós creixement vegetatiu en què produeix una gran quantitat de biomassa en molt poc temps. L’escassa disponibilitat de fertilitzants orgànics autoritzats en el cultiu ecològic i el seu baix contingut en nitrogen suposen una dificultat important per a la fertilització del cultiu. Resulta pràcticament inevitable la utilització de grans quantitats de fertilitzants orgànics, siguin fems o compostats, que hauran d’aplicar-se al sòl aprofitant l’època de l’any en què les plantes encara no són al terreny i amb prou antelació per al requeriment de transformació del nitrogen orgànic fins a formes directament assimilables per la planta. Aquesta aportació anual haurà de garantir alhora els nivells de fòsfor i potassi que requereix el cultiu tot tenint en compte l’escassa mobilitat del fòsfor en el sòl i el temps que triga en poder ser assimilat per les plantes. Això implicarà en la majoria de casos una molt generosa fertilització orgànica a la parcel·la on s’hagi d’implantar el llúpol i amb prou mesos d’antelació, amb els límits que l’actual normativa sobre fertilització preveu per a cada zona.
Les necessitats de nitrogen del llúpol en vegetació poden ser parcialment aportades també per altres vies. Hi ha diferents formulats autoritzats en agricultura ecològica, anomenats genèricament biofertilitzants, a base de microorganismes, dejeccions animals i altres substàncies que poden resultar útils i més fàcils d’aplicar, ja sigui directament al sistema foliar de la planta o bé mitjançant fertirrigació.
El cultiu ecològic del llúpol requereix el maneig correcte d’un ecosistema interdependent dins de la plantació que cal conèixer, cuidar i mantenir.
El manteniment d’un bon estat sanitari en una plantació ecològica de llúpol no és senzill. En el cas de les malalties fúngiques i pensant sobretot en infeccions freqüents i importants de míldiu (Pseudoperonospora humuli), el control resulta difícil per les poques eines autoritzades disponibles. Si fins ara estaven autoritzats els tradicionals productes a base de coure per al seu control, des d’aquest any 2021 ja no hi ha cap formulació de coure autoritzada al registre de productes fitosanitaris espanyol per a la seva aplicació al cultiu del llúpol. Altres productes que podien tenir certa eficàcia contra el míldiu, com ara formulacions a base de fongs del gènere Trichoderma, també han deixat d’estar autoritzades en el cultiu. Actualment, únicament resten autoritzats alguns extractes de plantes, amb una eficàcia limitada, i per això caldrà actuar de manera preventiva amb totes aquelles eines al nostre abast per evitar possibles infeccions d’aquesta malaltia. En aquest sentit, poden resultar útils una poda una mica més tardana del que és habitual i el desfullat de la part inferior de la planta. També sembla mostrar-se útil l’aplicació foliar d’alguns biofertilitzants amb efecte vigoritzant (Rost, J., 2019) Tot i això, en anys favorables al fong, els atacs de míldiu més enllà de la floració poden comprometre seriosament tant la producció com la qualitat final del llúpol.
El control d’insectes patògens sol concentrar-se a frenar la proliferació de les poblacions d’aranya roja (Tetranychus urticae) i de pugons (Phorodon humuli). L’absència de productes autoritzats útils en aquest sentit obliga a establir estratègies concretes tendents a afavorir la presència i el desenvolupament d’entomofauna auxiliar que dugui a terme el control biològic dels paràsits.
El cultiu ecològic del llúpol requereix el maneig correcte d’un ecosistema interdependent dins de la plantació, el qual s’ha de conèixer, cuidar i mantenir per fer viable el cultiu. Cal ser conscients, però, que, d’acord amb els resultats de diverses experiències en aquest àmbit, els rendiments productius del llúpol en sistema ecològic respecte dels de la producció convencional poden veure’s reduïts de manera sensible segons els anys.
Autoria:
Antoni López Querol
IRTA Lleida.
Josep Anton Betbesé Lucas
IRTA Lleida.
