Construïm el nostre futur a través de la formació i el talent
Aquest article tècnic commemora els 50 anys de les escoles agràries.
Estem en uns moments convulsos. El nostre sector ha d’afrontar-se a grans reptes, com són l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, la producció d’aliments en quantitat suficient per alimentar tota la població, la producció sostenible, la preservació dels recursos naturals, l’impuls de patrons més saludables, la dignificació de l’activitat agrària, el relleu generacional i la incorporació dels joves, l’increment de la presència i lideratge femenins, l’augment general de costos per l’increment de preus de l’energia, combustibles i matèries primeres a causa de les tensions internacionals, o el fet de rebre uns preus més justos en la cadena de valor alimentària.
Diferents imatges de les escoles agràries que mostren la varietat d’activitats. Fotos: EA d’Alfarràs, EA de Vallfogona de Balaguer, EA del Pirineu, EA d’Amposta i EAA de l’Empordà.
Tots aquests reptes inciten la possibilitat d’engegar estratègies actives i compartides. Amb aquest objectiu, el Departament va aprovar el 2021 el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, que defineix el sistema alimentari que volem al nostre país.
En aquesta estratègia les escoles tenen un paper fonamental mitjançant la formació, l'assessorament, la transferència de tecnologia, el foment de l’emprenedoria i la mentoria dels joves. Totes aquestes accions tenen com a objectiu fer més competitives les empreses agroalimentàries a través de la digitalització, la millora de l’eficiència productiva, l’augment de valor afegit a les produccions i l’increment de la sobirania alimentària. Per preservar el futur del planeta, també és necessari fer les empreses agroalimentàries més sostenibles utilitzant cada cop més les energies renovables i la bioeconomia circular. Aquests darrers anys, amb la pandèmia, s’ha posat de manifest la importància de produir aliments i la resiliència del sistema alimentari que tenim, fet que ha de servir per posar en valor i dignificar els professionals agraris com a actors estratègics en l’economia del país. Finalment, no podem oblidar la reduïda presència de les dones en el sector. Hem d’incrementar-la per donar-li la consistència i fortalesa que requereix.
Les escoles tenen un paper fonamental mitjançant la formació, l'assessorament, la transferència de tecnologia, el foment de l’emprenedoria i la mentoria dels joves.
La formació és una eina cabdal per als que la reben i el coneixement s’acumula per tal de ser utilitzat especialment en els moments que es volen aplicar canvis d’orientacions productives de les empreses agroalimentàries i també per trobar respostes en moments de dificultats. Aquesta capacitat de resposta i d’èxit en l’activitat professional agrària està molt relacionada amb l’interès i predisposició de la formació que s’ha rebut, fet que he pogut comprovar amb el contacte i seguiment que he mantingut amb antics alumnes que vaig conèixer en aquella època a l’Escola de Vallfogona de Balaguer. Les característiques de la formació de les escoles agràries, reglada i contínua, li dona una especial singularitat que fa que es generi un fort vincle professional i emocional entre professors i futurs empresaris agraris que perdura, en molts casos, durant tota la vida laboral.
La xarxa d’escoles del Departament és un fet diferencial amb altres territoris i un dels patrimonis a preservar més importants de què es disposa. Estic totalment convençut que és un element fonamental de la política agrària i que el nivell de formació dels empresaris agraris d’un país està directament relacionat amb el seu grau de desenvolupament. Per això, és necessari tenir un servei de formació, assessorament i transferència robust i flexible per adaptar-se als nous canvis i realitats que vivim.
És un element fonamental de la política agrària i el nivell de formació dels empresaris agraris d’un país està directament relacionat amb el seu grau de desenvolupament.
A tots aquests reptes que tenim plantejats només hi podrem fer front si, com a societat i com a Administració, som capaços de liderar nous projectes que actuïn com a tractor en aquesta nova etapa d’adaptació, com poden ser la creació d’una nova escola especialitzada en noves tecnologies, els espais de demostració foodtech en escoles situades en àmbits territorials estratègics i la dels dinamitzadors d’assessorament, entre d’altres.
Reunió de directors a l’EAF de Sta. Coloma de Farners, maig de 2014. Al davant i d'esquerra a dreta: Enric Campi i Gabriel Esquius (EAF de Sta. Coloma de Farners), Teresa Colell (EAA de l'Empordà), Carme Solà (EA del Solsonès), Glòria Colom (EA de Manresa), Juan Martínez (EA d'Amposta), Alba Vila (EA del Pallars), Jaume Altisent (EA d'Alfarràs), Francesc Valverde (EA de Vallfogona de Balaguer). Darrere, d'esquerra a dreta: Xavier Vidal (EA d'Espiells), Josep Maria Masses (RuralCat SSCC), Joan S. Minguet (Cap de Servei), Manel Gustemps (EA de Tàrrega), Llorenç Arnau (Supervisor SSCC), Manel Gispert (EA de Gandesa), Ernesto Pinto (EA del Pirineu), Ramon Baró (EA de Borges Blanques), Anna Prat (SSCC), Ramon Cuadros (EA de Tàrrega), Pilar Pando (EA de Mas Bové), Ricard Gonzàlez (Supervisor SSCC). Foto: Servei de Formació Agrària.
Tinc un vincle molt especial, i de fa molts anys, amb les escoles de formació agrària. El meu inici va ser el 1994 com a gerent de l’Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer, i com a primera tasca se’m va encomanar el traspàs d’Agrícola Experimental SL a l’escola. Mesos després, quan es van celebrar els 25 anys, vaig passar a ser-ne el director fins a començaments de l’any 2000. Era una escola petita amb pocs alumnes, sense residència, però aviat vaig entendre la singularitat i tasca que desenvolupaven les escoles i el servei que donen al sector agrari. Vaig coincidir, en aquells moments, amb un fort lideratge del responsable del Servei i del seu equip, que ens estimulava a engegar nous projectes.
He tingut la sort d’anar passant per diferents llocs de treball en el Departament, però, sens dubte, l’època de la qual conservo millors records i on vaig poder aplicar més directament els meus coneixements va ser l’etapa com a professor a l’escola. Només se celebren 50 anys un cop a la vida, i m’agradaria que serveixin per fer una parada i un balanç de tota la feina realitzada. És clar que la capacitat d’adaptació i de resposta de les escoles ha estat una realitat al llarg de la seva història. En el centre de tot el sistema es troben les persones que són essencials per dur a terme els projectes.
Podeu estar molts satisfets de la tasca realitzada i us ho vull agrair a tots: professors, personal d’administració, de cuina, de finca, personal del Servei i de la Subdirecció. Aquest moment també ens ha de servir per mirar al futur i preparar-nos per donar resposta al que el sector necessita.Segur que ens en sortirem, i per això us vull encoratjar a continuar treballant pel sector agroalimentari de Catalunya.
Feliços 50 anys d'Escoles Agràries!!!
Infografia de les escoles agràries
Autoria:
Joan Godia Tresanchez
Director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia.
DACC.
