Control de la vespa asiàtica (Vespa velutina) en el sector apícola
Aquest article tècnic ens introdueix en el control de la vespa asiàtica en el sector apícola, i explica diferents mètodes per fer-ho.
Les vespes asiàtiques es comencen a veure al medi natural sobretot a partir de finals d’estiu entre plantes que produeixen nèctar, com les heures a la tardor (esquerra) o molt puntualment capturant insectes (dreta). Amb paciència i sort, es pot veure com, un cop feta una captura, es pengen d’un branquilló per processar la proteïna i dur-la al vesper. Les seves preses preferides són les abelles de la mel, però en aquest cas es tracta d’una abella silvestre (Halictus sp. mascle). Text i fotos: Narcís Vicens.
01.Introducció
L’arribada d’espècies exòtiques ha augmentat en les últimes dècades a causa del transport de persones i mercaderies a gran escala. Si bé no totes les espècies exòtiques generen impactes negatius, algunes tenen importants repercussions econòmiques i ecològiques. Els costos de gestió destinats a la prevenció, control i erradicació de les espècies invasores suposen despeses importants per a les administracions públiques i també els particulars.
Si bé no totes les espècies exòtiques generen impactes negatius, algunes tenen importants repercussions econòmiques i ecològiques.
La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie nativa d’Àsia que s’ha introduït recentment a Europa (foto superior). La primera observació es va produir a França l’any 2004, on va arribar a través d’un carregament de terrissa importada des de la Xina amb destinació al port de Bordeus. Des de llavors, s’ha estès a nombrosos països: Itàlia, Espanya, Portugal i Anglaterra. Els primers exemplars de vespa asiàtica a la península Ibèrica es van detectar l’any 2010 a Navarra i el País Basc, i posteriorment a Portugal (2011), Galícia i Catalunya (2012). L’any 2014, es va confirmar la seva presència a Cantàbria, Astúries, la Rioja i Castella i Lleó. Actualment, l’espècie és present a bona part de la regió de la costa atlàntica i a l’est de la costa Mediterrània, però expandint-se cap a l’interior de la península (Rojas-Nossa et al., 2021).
L’èxit de l’expansió de la vespa asiàtica radica en diferents factors, principalment el clima, la presència de fonts d’alimentació, l’absència de depredadors i competidors directes i l’elevada capacitat d’adaptació i depredació (Rodríguez-Flores et al., 2019). El clima subtropical temperat és el més favorable per a la vespa asiàtica, mentre que els ambients més freqüentats són els forestals i agrícoles, les urbanitzacions i les zones periurbanes. Solen construir els nius a les branques més altes dels arbres més grans, tot i que també es poden trobar a menys alçada. Els depredadors més importants que s’han identificat són l’aligot vesper europeu (Pernis apivorus), el qual destrueix parcialment els nius de vespa per alimentar-se de les larves (Macià et al., 2019), i els abellerols (Merops apiaster). Tot i això, la seva eficàcia com a agents de control biològic està limitada per la seva distribució i estacionalitat.
El clima subtropical temperat és el més favorable per a la vespa asiàtica, mentre que els ambients més freqüentats són els forestals i agrícoles, les urbanitzacions i les zones periurbanes.
Si bé la vespa asiàtica està associada a problemes de salut humana, l’impacte més important és sobre l‘abella de la mel (Apis mellifera) i conseqüentment sobre el sector apícola. Tot i que la vespa és un depredador generalista i oportunista, les abelles representen la seva font d’alimentació principal: el 38% de la seva dieta (Rome et al., 2021). A més de l’impacte directe de depredació sobre les abelles, també exerceix una elevada pressió davant del rusc que provoca la disminució de l’activitat de les abelles. Aquest fenomen es coneix amb el nom de paràlisi alimentària i afecta greument la producció de mel i recol·lecció de pol·len, i també el rendiment de l’activitat apícola, ja que moltes colònies es veuen greument afectades i la seva supervivència a l’hivern es veu compromesa (Requier et al., 2019). A això, també se li ha d’afegir l’impacte de diferents malalties que afecten les abelles com pot ser la varroasi, una malaltia produïda per un àcar (Varroa destructor) que actua com a ectoparàsit de les abelles i que pot causar una elevada mortalitat en la colònia. Si bé no hi ha estudis que posin de manifest l’acció combinada de la vespa asiàtica amb altres malalties, cada cop són més els/les apicultors/res que creuen que les colònies d’abella de la mel que arriben a finals d’estiu amb un millor estat de salut i vigor seran les que podran resistir millor els efectes de la vespa asiàtica.
02. Mètodes de control
Les primeres investigacions sobre la vespa asiàtica a escala mundial daten de l’any 1991, mentre que el primer article d’àmbit europeu es va publicar l’any 2009 coincidint amb l’expansió de l’espècie per Europa. A partir de l’any 2011, la publicació d’articles sobre la vespa asiàtica segueix una tendència a l’alça tant a escala global com europea. Dels 155 articles que s’han publicat fins a l’actualitat (mitjançant consulta al Web of Science el 20 de novembre de 2020), només 38 tracten sobre mètodes de control per reduir la pressió d’aquesta espècie.
Figura 1: Percentatge d’articles científics que tracten sobre diferents mètodes de control de la vespa asiàtica; els mètodes de control químic i biològic són els més rellevants. Font: elaboració pròpia.
Els mètodes de control als quals s’han destinat més esforços en investigació són els relacionats amb el control químic i el control biològic, seguits dels quals persegueixen localitzar i destruir els nius de vespa asiàtica (Turchi & Derijard, 2018) (fig. 1). Tot i que els mètodes de control físic han rebut menys importància, són els que gaudeixen de major aplicació entre el sector apícola. A la taula 1, trobareu una breu descripció dels diferents mètodes, i també els seus pros i contres més destacats d’acord amb la bibliografia revisada.
Els mètodes de control als quals s’han destinat més esforços en investigació són els relacionats amb el control químic i el control biològic, seguits dels quals persegueixen localitzar i destruir els nius de vespa asiàtica.
Control químic: es basa en l’ús de substàncies químiques per al control de la vespa asiàtica. Hi ha diferents variants d’aquest mètode: les trampes per atrapar obreres, les trampes per atrapar reines, les trampes de feromones, la utilització d’obreres com a portadores de verí al niu i els esquers enverinats. D’aquesta varietat de mètodes, un dels més prometedors és el de les trampes de feromones que es basa en la utilització de les feromones sexuals que les vespes mateixes generen per atraure’s entre si i reproduir-se. Per contra, les trampes per atrapar obreres i reines són mètodes molt més barats, però que generen més impactes al medi perquè són poc selectius pel que fa a les espècies que capturen i poden escampar productes tòxics en el medi (Wen et al., 2017).
Control biològic: mètodes basats en la utilització d’organismes vius o virus amb l’objectiu de controlar la vespa asiàtica. Les variants d’aquest mètode de control es diferencien segons quin organisme s’utilitzi per controlar la invasió (insectes, nematodes, fongs, aus, àcars i virus). El principal problema d’aquest mètode és la difícil implementació per no pertorbar o desestabilitzar l’ecosistema amb l’entrada de noves espècies. Si es realitza d’una manera adequada, afavorint les espècies autòctones per fer front a espècies invasores, seria un mètode de control molt respectuós envers el medi ambient (Beggs et al., 2011).
Control físic: mètodes de control basats en la utilització de mecanismes físics per eliminar les vespes o dificultar-ne el moviment en una zona determinada. Les variants d’aquests mètodes són: els morrions, les trampes passives, les trampes i arpes elèctriques i la utilització de la raqueta de bàdminton per colpejar les vespes. El morrió consisteix a col·locar una malla a l’entrada al rusc de les abelles per impedir el pas de les vespes, però permetre el pas de les abelles. És un mètode econòmic, respectuós envers el medi ambient i selectiu, tot i que la seva efectivitat és limitada. Respecte de les trampes passives, són trampes formades per una malla en forma d’embut que es disposa a sota del rusc de les abelles i permet l’entrada de les vespes però no la sortida. La seva particularitat és que l’olor de les abelles mateixes fa la funció d’atraient per a les vespes. El problema d’aquesta trampa és que genera estrès al rusc d’abelles del damunt de la trampa. En canvi, les trampes i arpes elèctriques són les variants amb major efectivitat, eficiència i selectivitat, tot i que els costos de manteniment i compra són molt elevats. Aquests dos mètodes tenen l’objectiu d’electrocutar les vespes per matar-les o fer-les caure en un recipient en què quedaran atrapades (Bonnefond et al., 2020; Requier et al., 2020).
Exemples de mètodes de control físic per reduir l’afectació de la vespa asiàtica en abellars de la mel durant els mesos de més activitat de vespa asiàtica, de setembre a novembre. Els morrions tenen per objectiu limitar l’accés de la vespa asiàtica al rusc mitjançant la utilització de malles que impedeixin el seu pas, però hi ha variants d’aquest mètode que també serveixen per capturar vespes (com l’observat a la fotografia). Les arpes elèctriques són marcs envoltats de fils electrificats que provoquen l’electrocució de les vespes asiàtiques en entrar en contacte amb dos fils separats a una distància d’aproximadament 2 cm. Text i foto: Universitat de Girona.
Mètodes basats en la localització del niu: mètodes l’objectiu principal dels quals és identificar el niu de vespa. Les variants d’aquest mètode tenen a veure amb quin mitjà es detecta el niu: radar harmònic, drons, triangulació i seguiment a ull de vespes a la tornada al niu. Els mètodes més prometedors són el radar harmònic i la utilització de drons, ja que tenen valoracions molt favorables en termes d’efectivitat i selectivitat (Kennedy et al., 2018; Lioy et al., 2019).
Mètodes basats en la localització del niu: mètodes l’objectiu principal dels quals és identificar el niu de vespa. Les variants d’aquest mètode tenen a veure amb quin mitjà es detecta el niu: radar harmònic, drons, triangulació i seguiment a ull de vespes a la tornada al niu. Els mètodes més prometedors són el radar harmònic i la utilització de drons, ja que tenen valoracions molt favorables en termes d’efectivitat i selectivitat (Kennedy et al., 2018; Lioy et al., 2019).
Mètodes basats en la destrucció del niu: mètodes on l’objectiu és destruir el niu de vespa asiàtica un cop identificat utilitzant alguna de les metodologies presentades anteriorment. Les variants d’aquest mètode tenen a veure amb com es destrueix el niu: injecció de biocides, injecció de vapor o trets d’escopeta. Tant la injecció de biocida com la injecció de vapor són molt eficaços, tot i que la injecció de vapor és un mètode molt més respectuós envers el medi ambient (Ruiz-Cristi et al., 2020).
Tècniques basades en ADN: a partir de modificacions genètiques, es pretén propagar el gen recessiu de la infertilitat entre la vespa asiàtica per fer un control poblacional de la invasió. El punt negatiu d’aquest mètode es que és molt recent i encara en investigació; a més, la modificació de gens pot ocasionar danys severs si s’aplica sense mesura (Turchi & Derijard, 2018).
Altres: dins aquesta categoria, trobem mètodes més diversos, que si bé no fan referència directa al control de l’espècie poden ajudar a la detecció precoç o a aplicar mesures adaptatives per afavorir la resiliència dels abellars.
-Control a partir de la geografia: mètode basat en la utilització de dades geogràfiques per predir les zones més susceptibles de ser ocupades per la vespa asiàtica i d’aquesta manera adoptar unes mesures de control o unes altres. La seva eficàcia i eficiència estan directament relacionades amb els mètodes de control complementaris (Lioy et al., 2019; Rodríguez-Flores et al., 2019).
-Monitoreig de les abelles: consisteix a fer un seguiment de les necessitats de les abelles i aportar a les caixes d’abelles alimentació suplementària perquè puguin passar l’hivern sense dèficit alimentari (Requier et al., 2020).
-Suport de la ciutadania: es basa a educar la població per fer-la participar activament en la detecció de la vespa asiàtica perquè posteriorment ho notifiqui a les autoritats competents. És un mètode molt important per controlar la vespa perquè no genera impactes negatius, i el cost d’educar és mínim si es compara amb els beneficis de tenir la població ben informada (Leza et al., 2018).
D’acord amb consultes al sector apícola català, els mètodes de control més utilitzats entre apicultors/res són en ordre d’importància les trampes amb líquid atraient (control químic) i els morrions i les arpes elèctriques (control físic). Els dos primers mètodes gaudeixen de bona reputació per ser fàcils d’aplicar i de baix cost econòmic. Tot i gaudir de bona acceptació, l’eficàcia a llarg termini de les trampes amb líquid atraient no està demostrada per cap estudi i es considera un mètode poc selectiu que pot ocasionar danys a altres espècies. Els morrions no generen efectes adversos a altres espècies, però l’efectivitat, segons els/ les mateixos/xes apicultors/res, és molt variable segons cada situació. Les arpes elèctriques són el tercer mètode més utilitzat en el sector, possiblement a causa de l’elevat cost que presenten, però hi ha unanimitat a afirmar que es tracta d’un mètode amb bons resultats.
Taula 1: Característiques dels diferents mètodes de control i variants d’aquests mètodes per fer front a la vespa asiàtica que s’han trobat a la literatura científica. Font: elaboració pròpia.
03. Conclusions
Fins avui, no s’ha trobat un mètode de control completament eficaç per controlar i/o erradicar les poblacions de vespa asiàtica. Segons la literatura científica, els mètodes més prometedors per reduir la pressió de la vespa asiàtica són les trampes de feromones i les tècniques basades en ADN, tot i que aquestes últimes encara estan en fase molt incipient i la seva utilitat està per determinar. Tot i això, els mètodes de control físic com els morrions i les arpes elèctriques i la utilització de mètodes de detecció precoç en determinades situacions (com seria el cas d’illes) també són i seran molt importants en un futur pròxim. Segurament, la millor estratègia és utilitzar diversos mètodes de control a la vegada. Un exemple de control eficaç de la invasió de la vespa asiàtica es pot trobar en les illes Balears, on es van utilitzar diversos fronts per erradicar aquesta espècie. L’estratègia de control es va centrar en: la detecció precoç dels individus amb trampes amb esquers i tòxics, la participació ciutadana mitjançant la detecció de nius i individus de vespa asiàtica, les trampes per a reines fundadores a la primavera, la detecció del niu per triangulació d’individus i l’extracció i destrucció de nius de vespes (Leza et al., 2021). Els procediments esmentats anteriorment són un exemple d’èxit, tot i que és important tenir en compte que convé adaptar qualsevol estratègia de control a les circumstàncies del territori.
Autoria:
Daniel Muñoz Garcia
Ambientòleg
Departament de Ciències Ambientals
Facultat de Ciències
Universitat de Girona
Núria Roura Pascual
Professora agregada
Universitat de Girona
