RAMON SARROCA CAPELL “Les darreres dues dècades de la història han estat marcades per importants canvis socials i econòmics, i conseqüentment, en el sector agroalimentari i en el cooperativisme”
Parlem amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).
Pagès productor de préssec, pera i cereals, Ramon Sarroca és president de la cooperativa Almenar Fruits des de 1994. Fruit de la seva convicció en els valors del cooperativisme agrari, va impulsar la creació de la secció fruitera d’ActelGrup, cooperativa a la qual va estar vinculat amb càrrecs de responsabilitat fins al 2019. Entre d’altres, també va participar en la constitució d’Afrucat i va ser fundador de la DOP Pera de Lleida, entitat que va presidir fins que va assumir la presidència de la FCAC l’any 2014.
Quina és la valoració general que fa d’aquests 20 anys de programes de suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la competitivitat de les cooperatives agroalimentàries?
Durant els darrers 20 anys el lideratge dels successius consells rectors de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha impulsat, conjuntament amb els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, un instrument molt sòlid i eficient per afavorir la intercooperació i la millora de la competitivitat de les cooperatives. La voluntat política expressada en diferents resolucions del Parlament de Catalunya i la implicació dels Governs han estat essencials per assolir la fita que ara celebrem, els 20 anys de la intercooperació.
Els successius Governs han estat sensibles a les necessitats del cooperativisme agrari, han aprovat bases reguladores dels diferents programes que hem treballat conjuntament des de la Federació, i han previst pressupostos plurianuals, en general adequats a les necessitats de les cooperatives que han liderat i impulsat projectes d’intercooperació. La nostra valoració és positiva.
Com han evolucionat les cooperatives en aquestes darreres dues dècades?
Les darrers dues dècades de la nostra història han estat marcades per importants canvis socials i econòmics en el nostre país i, conseqüentment, en el sector agroalimentari i en el cooperativisme. Si a principis de l’actual segle la bonança econòmica general va comportar un estancament del sector agroalimentari –hi havia sectors econòmics més atractius–, a partir de 2008 el sector demostra la seva fortalesa i resiliència i passa a liderar l’activitat econòmica del país amb un increment de les exportacions fins a nivells inimaginables a principis de segle. D’aquests canvis, les cooperatives agràries n’han estat actores importants, cosa que ha consolidat el seu lideratge sectorial i territorial i ha demostrat aquesta resiliència i capacitat d’adaptació als canvis que les situen, avui, en una posició privilegiada per afrontar projectes ambiciosos en cada un dels sectors on som presents.
“A partir de 2008 el sector alimentari demostra la seva fortalesa i resiliència i passa a liderar l’activitat econòmica del país amb un increment de les exportacions fins a nivells inimaginables a principis de segle”
Les dades demostren aquesta evolució positiva i els increments globals de facturació del conjunt de cooperatives vinculades a la Federació (un 30%); els increments de facturació mitjana per cooperativa (un 70%) i de facturació mitjana per soci (un 218%) demostren aquestes millores en l’eficiència i l’efectivitat de les estructures cooperatives, on el talent n’és una peça clau.
Com valoreu l’increment de més recursos previstos pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per als propers anys?
La implicació i complicitat del Departament d’Acció Climàtica és imprescindible en l’assoliment dels objectius, perquè el cooperativisme agrari té el fonament en la seva base social, que a Catalunya està molt dispersa pel territori i, alhora, és molt variada.
Aquesta complicitat, que s’articula entre les persones que liderem el cooperativisme –i que hauran de liderar-lo en el futur– i els governs del país, són essencials per traslladar a aquesta base social un missatge comú que generi confiança. Sense la confiança, cap estructura empresarial pot créixer, especialment el cooperativisme.
Per tant, la previsió de consolidar i ampliar els recursos disponibles per a aquestes línies d’intercooperació és imprescindible i la valorem molt positivament.
“Sense la confiança, cap estructura empresarial pot créixer, especialment el cooperativisme”
Cal ara vetllar perquè es vagin confirmant i concretant les diferents partides pressupostàries pluriennals i es disposi d’una nova base jurídica que contempli les necessitats de futur del cooperativisme. Aquesta nova base jurídica haurà de tenir una visió àmplia i ambiciosa, que permeti liderar projectes sectorials i territorials més enllà de les cooperatives. Som ambiciosos i tenim les capacitats per dur-los a terme.
Cap a on han d’anar les cooperatives a curt i llarg termini?
A curt termini les cooperatives haurien de consolidar els projectes d’intercooperació en què estan immerses. Els darrers cinc anys s’ha incrementat notablement l’activitat en aquesta línia estratègica i cal aquesta consolidació. Alguns dels darrers projectes iniciats van més enllà de l’activitat tradicional de producció d’aliments, sobretot entren en la bioeconomia circular, un nou sector que està impulsant la Unió Europea i que ens ha de permetre, al cooperativisme, obtenir més valor d’aquelles fraccions de matèries que produïm i que no són pròpiament aliments. En definitiva, passar de pagar per gestionar residus a generar activitat a partir de la gestió i l’aprofitament de coproductes de base orgànica. Altres projectes estan vinculats al canvi de paradigma en el sector energètic i les cooperatives es preparen per fer front a una incertesa en augment tot adaptant les seves estructures als nous escenaris geopolítics. I també estan en curs projectes d’increment de la presència del cooperativisme en la cadena de valor agroalimentària, tot apropant els aliments que produeixen al consumidor final.
A llarg termini, els objectius són molt més ambiciosos perquè en menys de 10 anys hauríem de concentrar l’activitat de les 178 cooperatives de primer grau d’avui a menys de 100, sempre mantenint obertes les portes de les actuals instal·lacions per donar servei de proximitat a tots els socis i sòcies actuals, així com a les persones que viuen en els municipis on tenim presència.
“La intercooperació, conjugada amb la innovació i el talent, és essencial per assolir totes aquestes fites”
A aquest objectiu de reducció del nombre de cooperatives hem de sumar-hi el d’increment de l’activitat econòmica, que mesurem en la facturació global. Aquest increment de facturació ha de provenir de dues vies oposades en la cadena de valor: per la via d’un increment del volum i valor del producte a transformar provinent dels nostres socis; i per un increment del valor de les vendes total i unitari. Les principals palanques per assolir aquests increments seran, sens dubte, la incorporació d’innovacions en els nostres processos de producció, en els nostres productes i en les formes d’organitzar-nos i, en gran mesura, per la incorporació del millor talent que es vulgui implicar amb el cooperativisme. Finalment i sobretot, haurà de venir acompanyat d’una millor capacitat de comercialització dels productes finals. I tot això sense oblidar l’objectiu d’aconseguir les millors liquidacions als productes dels socis i sòcies de les cooperatives per tal de garantir-ne la viabilitat econòmica i social.
I la intercooperació, conjugada amb la innovació i el talent, és essencial per assolir totes aquestes fites.
