GABRIEL PÉREZ LUQUE “Aquests elements verds, sovint de mides reduïdes, es converteixen en elements de connexió en el sistema d’espais verds, i afavoreixen la biodiversitat urbana”
Parlem amb Gabriel Pérez Luque, enginyer agrònom i professor agregat i investigador del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació. És doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya en el programa “Àmbits de recerca en l’energia i el medi ambient a l’arquitectura”.
El Dr. Gabriel Pérez Luque és professor agregat i investigador del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació (https://www.deie.udl.cat/ca/). És doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (2010), en el programa de doctorat “Àmbits de recerca en l’energia i el medi ambient a l’arquitectura”, enginyer agrònom per la Universitat de Lleida (1995) i per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). L’any 2018 va crear el grup de recerca IT4S de Tecnologies Innovadores per a la Sostenibilitat (https://it4s.cat) i va començar a liderar, juntament amb els membres del grup, els seus propis projectes de recerca (2021 SGR 00512). Les principals àrees de recerca que ha desenvolupat durant els darrers anys fan referència a l’ús de la infraestructura verda en l’entorn urbà, fonamentalment les cobertes i façanes verdes, com a eina per oferir serveis ecosistèmics tant a escala d’edifici com urbana. Actualment ocupa el càrrec de director del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació.
Podeu explicar breument els teus temes de recerca i el grup de recerca?
La meva recerca es centra principalment en els sistemes d’integració de la vegetació en l’envolupant dels edificis, és a dir, les cobertes i façanes verdes. Després d’un període de cinc anys com a professor associat, em vaig incorporar a la Universitat de Lleida (UdL) com a professor col·laborador i vaig fer la tesi doctoral en el programa “Àmbits de recerca en l’energia i el medi ambient a l’arquitectura” de l’Escola Tècnica i Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 2010 vaig llegir la tesi amb títol “Façanes vegetades. Estudi del seu potencial com a sistema passiu d’estalvi d’energia, en clima mediterrani continental”. Des d’aleshores, he desenvolupat recerca en aquest àmbit. El 2018, juntament amb altres companys de la UdL, vam engegar el Grup de Recerca “Innovative Technologies for Sustainability” (IT4S 2021 SGR 00512), la missió del qual és la recerca en temes de sostenibilitat en la indústria, l’agricultura i l’arquitectura i edificació.
Estudiem en profunditat la integració de cobertes verdes i la integració de sistemes d’enjardinament vertical a la pell de l’edifici per tal de millorar l’aïllament tèrmic i acústic dels edificis, així com la reducció de l’efecte illa de capçalera urbana (UHI) i la reducció del soroll urbà a les ciutats. Altres temes de recerca desenvolupats estan relacionats amb la construcció sostenible i l’impacte ambiental del sector de la construcció. Entre d’altres, investiguem sobre l’ús de materials reciclats i sostenibles en comptes dels actuals d’alt impacte, i també sobre l’avaluació del cicle de vida (ACV) per avaluar l’impacte ambiental de les solucions constructives dissenyades.
Com a enginyer agrònom, què et va portar treballar en infraestructura verda solucions basades en la natura?
Doncs resulta que crec ser d’aquestes persones amb perfils molt transversals, a qui li agraden moltes temàtiques. De fet, vaig fer Enginyeria agrònoma perquè m’agradava la biologia i la natura, però no volia solament centrar-me en la biologia. Un cop a la carrera, em vaig començar a interessar pel medi ambient, sense deixar de banda ni l’expressió gràfica ni el paisatge, temàtiques a les quals em vaig dedicar professionalment durant deu anys en acabar la carrera, com a professor de delineació d’edificació i enginyeria i fent alguns projectes de jardineria i paisatge. En entrar a la universitat per impartir assignatures d’expressió gràfica i construcció sostenible, en les titulacions d’Enginyeria industrial i d’Arquitectura tècnica, vaig descobrir la temàtica de la integració de vegetació en els edificis, la qual unia els dos àmbits en què m’havia format i especialitzat; l’agronomia i l’arquitectura-edificació.
Actualment, la meva titulació d’enginyer agrònom, i els coneixements en arquitectura i edificació, em permeten abordar aquesta temàtica de recerca, tot complementant-me perfectament amb professionals de l’arquitectura, enginyeries de l’edificació, industrials i civil, i biologia, entre altres.
Quin és el valor afegit de les cobertes i façanes verdes respecte dels sistemes de jardineria urbana tradicionals?
Els sistemes de coberta i façana són un complement ideal als elements dels sistemes d’espais verds tradicionals. En aquelles zones més denses de la ciutat, on altres tipologies de jardineria urbana com els jardins, parcs o boscos urbans ja no són una opció, les cobertes i façanes verdes permeten integrar vegetació, molt propera als ciutadans, en aquests espais d’oportunitat que són les cobertes i façanes dels edificis. Aquests elements verds, sovint de mides reduïdes, es converteixen en elements de connexió en el sistema d’espais verds, i afavoreixen la biodiversitat urbana, a la vegada que proporcionen els seus beneficis a escala local, de barri o edifici.
“La relació innata dels humans amb la natura, és a dir la biofília, és una estratègia molt potent de disseny arquitectònic que no pot ser menystinguda”
Ara bé, aquest efecte “de proximitat” és el que fa que siguin una molt bona opció en qualsevol edifici, encara que no estigui en una zona altament densificada. Aquest fet és crucial en casos de mobilitat reduïda de la ciutadania, ja sigui gent gran, horaris de treball molt exigents i amb poc temps de descans, hospitals, etc.
Poden contribuir les cobertes i façanes a la millora de la salut i el benestar de les persones?
De fet, és una de les seves virtuts. Els darrers anys s’ha fet molta recerca sobre temes de caire tècnic i mediambiental. Així, s’ha estudiat en profunditat la contribució d’aquests sistemes a l’aïllament tèrmic i acústic de l’edifici, la protecció dels materials de façana. També és ben coneguda la seva contribució a la reducció de l’efecte d’illa de calor, a la reducció de l’escorrentia urbana i el suport a la biodiversitat en el medi urbà. Ara bé, hi ha beneficis vinculats als àmbits de la salut i el benestar, i també de caire social, que a causa de la dificultat d’avaluar el seu impacte i d’assignar-los un valor numèric i, per tant, econòmic, s’han deixat de banda de forma sistemàtica.
La relació innata dels humans amb la natura, és a dir la biofília, és una estratègia molt potent de disseny arquitectònic que no pot ser menystinguda. D’entre els diferents criteris de disseny biofílic, el que es refereix a l’experiència directa de la natura és possiblement el que proporciona més beneficis per a la salut i el benestar de les persones. Així, el contacte directe amb els elements fonamentals com ara l’aigua, la terra, les plantes o els animals, ha de formar part de la nova arquitectura i planificació urbana. En aquest context, la jardineria tradicional, entesa com un servei, ha de deixar pas a models en què els la ciutadania pot interactuar amb aquests elements fonamentals, en el nostre cas les plantes. La vegetació integrada en la pell dels edificis està més al servei d’aquests nous reptes de disseny arquitectònic i urbà que centrats en les persones.
A l’hora de fer front a un projecte d’una coberta verda, caldria fer una anàlisi prèvia dels grups d’interès vinculats a aquest projecte i buscar fórmules per a la seva interacció i col·laboració, de forma que el projecte es convertís en un nexe d’unió de tots aquests col·lectius, sovint amb interessos diversos (usuaris directes i indirectes, promotors i propietaris, empreses de manteniment, Administració municipal, etc.)
“Sovint no es dona prou importància al fet que, un cop implementats, aquests projectes esdevenen alguna cosa més que un enjardinament”
Has comentat que les cobertes i façanes verdes també poden contribuir als aspectes socials. Com es produeix aquesta provisió de beneficis socials, i quins són?
N’hi ha molts i de diferent naturalesa. Per exemple en podríem destacar els que refereixen a la participació i la cohesió social. Sovint no es dona prou importància al fet que, un cop implementats, aquests projectes esdevenen alguna cosa més que un enjardinament. Es converteixen en un espai, temps enrere infrautilitzat, que el veïnatge redescobreix, en el qual les vistes sobre la ciutat solen ser magnífiques (efecte mirador), en el qual es socialitza ja sigui de forma passiva o activa. Moltes comunitats i institucions organitzen activitats (trobades, reunions de veïns, concerts, horticultura urbana, classes, etc.). Així, la mesura del nombre d’activitats, nombre d’accessos anuals, quantitat de productes agrícoles produïts, etc. poden esdevenir indicadors de l’èxit d’aquests projectes. És molt important monitorar aquest èxit per poder assignar un valor a l’impacte social d’aquests sistemes de renaturalització urbana.
D’altra banda, voldria destacar alguns projectes on es maximitza aquest caràcter social, com són la coberta en edifici residencial del Porxos d’en Xifré, en la qual el veïnatge i treballadors de les oficines troben un fantàstic espai de relaxació i convivència. Un altre projecte són les cobertes de l’edifici de la cooperativa per a la integració social de persones amb discapacitat intel·lectual, les quals tenen cura i interactuen amb les cobertes, especialment les de plantes aromàtiques i l’hort urbà. I finalment el projecte de l’escola Pérez-Iborra, en què els alumnes tenen la possibilitat de gaudir d’un espai de formació renaturalitzat de primer ordre, en una de les zones més denses de Barcelona.
Finalment, com visualitzes el futur d’aquests sistemes d’integració de la vegetació en edificis?
Penso que tenen un futur molt esperançador. Han arribat al sector de l’arquitectura i l’edificació per quedar-se. Si fem balanç de l’evolució fins ara, podem confirmar que les tecnologies estan molt madures i el sector està creixent. Les prestacions que donen els sistemes constructius són molt bones. Ara bé, cal exigir als tècnics del sector, és a dir arquitectes, enginyers i empreses constructores, que coneguin els sistemes constructius i els sàpiguen utilitzar i implementar de forma correcta.
Cal tenir en compte que no es tracta de jardineria convencional, i un dels errors actuals és confondre aquests dos àmbits. Així estan apareixent empreses i nous llocs de treball vinculats única i exclusivament a la integració de la vegetació en els edificis, fet que és molt positiu.
“Estan sorgint empreses i nous llocs de treball vinculats única i exclusivament a la integració de la vegetació en els edificis, fet que és molt positiu”
D’altra banda la majoria dels beneficis que proporcionen estan sobradament demostrats i científicament provats.
Els principals reptes de futur tindran a veure amb el monitoratge d’aquests beneficis en casos reals i l’avaluació del seu impacte real, per tal de poder fer anàlisis de cost-benefici. Amb aquestes dades es podran fer fórmules per compensar el principal escull amb què es troben, que són els costos de manteniment. L’activació de les cobertes i la mesura del seu èxit social forma part d’aquesta estratègia. Finalment, l’adaptació dels sistemes constructius a unes condicions més extremes degudes al canvi climàtic també serà un dels reptes de recerca futurs. En aquest sentit, el nostre grup de recerca ha posat en marxa fins a tres projectes, dos nacionals (Resbuilt i Xeroroof) i un projecte europeu LIFE (BIG4LIFE), que esperem que donin els seus fruits els propers anys.
“L’adaptació dels sistemes constructius a unes condicions més extremes degudes al canvi climàtic serà un dels reptes de recerca futurs”.
