Josep Panadès "Volem donar a conèixer el màxim possible els productes de Lleida"
Josep Panadès, president d'Asofruit
Quins són els principals objectius d'Asofruit?
Són regular la necessitat que hi ha de tenir qualitat alimentària, promocionar tot el que té de bo la nostra fruita i donar-li prestigi i, en definitiva, ajudar les empreses associades a ser més competitives.
L'any 1978 Asofruit va nèixer com a associació de productors i professionals de fruites i verdures a Lleida, com ha evolucionat l'entitat en aquests 26 anys d'història?
Va néixer en uns moments difícils per a les exportacions de peres llimoneres i com sempre, les associacions busquem aquests moments per poder ajudar-nos els uns als altres. En aquest temps hi ha hagut anys de tota mena, la fruita cada any és diferent. Hi va haver anys quan Asofruit va tenir un prestigi molt important, després van sorgir altres associacions i en el moment en que van sorgir problemes, Asofruit va tornar a agafar més importància. A partir de l'any 2003, que es canvia la junta, agafem més embranzida i es dóna un altre aire a la situació.
Quines són les activitats i serveis principals que ofereix als seus associats?
Per exemple, a nivell d'investigació, es col·labora amb l'IRTA, on estem dins el consell, sobretot donant idees i mostrant les necessitats que hi ha al sector. En altres temes, Asofruit intervé en la redacció del conveni del personal de cada campanya, es paga la seguretat social i altres temes laborals. En aquest sentit, estem creant un empresa de serveis per tal de cobrir totes les necessitats que hi pugui haver en la comercialització i conservació de la fruita.
Un altre d'aquests serveis és la formació continuada, com creu que pot afavorir la feina dels productors?
Aquest és un repte que tenen totes les empreses i des d'Asofruit s'ha vist la necessitat professionalitzar el sector. Cada vegada és més difícil trobar els comandaments intermedis mentre que fa anys era complicat trobar personal de confecció i peonatge, cosa que ja està resolta. Ara falta personal qualificat a nivell d'encarregats de magatzems. La comercialització també és diferent, abans aquesta tasca la feia un mateix, però ara la situació ha canviat i es necessita gent preparada per exportar, viatjar, parlar idiomes i saber de comerç. Per això es col·labora amb la Universitat de Lleida per fer uns masters de comercialització de producte agroalimentari i també en formació constant en tot el referent a la producció, envasat i comercialització de la fruita a les centrals.
El 20 de maig de 2003 va assumir la presidència de l'associació, quins reptes es marca pel futur?El més important és la posada en marxa d'una empresa de serveis que cobreixi les necessitats actuals, començant per la traçabilitat
El més important és la posada en marxa d'una empresa de serveis que cobreixi les necessitats actuals, començant per la traçabilitat i continuant amb la unificació en aquesta empresa de temes que ara tenim contractats amb diverses entitats, com ara riscos laborals, sanitat vegetal, producció integrada, etc. Les empreses estem fent un gran esforç per posar-nos al dia en aquestes temes i creiem que portar tot això des d'una única empresa, gestionada des d'Asofruit, pot ser molt bo, ja que per una sola empresa és molt difícil resoldre aquests problemes tècnics en solitari.
I pel que fa a la promoció dels productes?
Estem col·laborant amb PRODECA i COPCA per anar a fires, com ara la de Berlín al mes de febrer, o en missions comercials cada any. També creiem que és important que els productors estableixin consorcis d'exportació, agrupant-se a nivell de comercialització independent, i en els que Asofruit pot donar suport en la part tècnica i gestió d'ajudes. Una altra iniciativa en promoció és l'
Ara fruits de Lleida
, amb la diputació i Catalunya Qualitat, amb la que, aprofitant la marca
Ara Lleida
volem donar a conèixer el màxim possible els productes del territori.
L'ús de les noves tecnologies cada vegada és més comú i necessari, com valora la situació del sector de cara a incorporar aquestes noves eines?
En el que estem molt interessats i on estem treballant des de fa anys, és en la tecnologia que s'utilitza per a la confecció de la fruita. Totes les màquines d'avui dia ja van via ordinador, tots els aspectes de la fruita ja es controlen informàticament, però aquesta tecnologia avança tan ràpidament que és difícil adaptar les màquines, i això és molt costós. Pel que fa a Internet, pràcticament totes les empreses estan connectades, algunes amb web pròpia, i en temes de comercialització és lògic que tothom estigui al dia en aquest aspecte, sobretot en exportació.
Un dels objectius d'Asofruit és el suport a les tasques d'investigació al sector hortofruticola, tenen cap iniciativa en marxa amb investigadors?
Fa temps que col·laborem amb l'IRTA i funcionem molt bé. Tenim la gran sort de tenir-lo a Lleida i de tenir una molt bona sintonia amb els investigadors. S'està investigant en producció, però també en tema de emmagatzematge i conservació i podem donar idees en investigació en fruita.
Com es beneficien els productors i professionals d'aquesta col·laboració amb la investigació?
L'IRTA té obertes les portes als productors per a qualsevol consulta en producció i, a més, quatre vegades l'any, dues a Lleida i dues a Mollerussa, fan el que s'anomena "L'IRTA portes obertes", on fan una explicació de tot el que estan fent en plantació, varietats de fruita, calibres, mercat, etc. I aquestes sessions sempre estan plenes, el que vol dir que estan bé.
I finalment, quin balanç fa de l'any 2004 en el sector a Lleida?
La campanya 2003 / 2004 va ser de molta producció, no va ser fabulosa quant a preus a causa de tanta producció, però es va acabar amb un preu normal, fins i tot una mica alts en producte conservat a cambra, sobretot en pera i poma. El préssec i la nectarina van tenir uns preus molt alts a causa de la falta de producte a Europa, així que va ser un any molt beneficiós. Quant el 2004, la campanya que vam començar aquest estiu és totalment diferent, amb molt producte a Europa i menys aquí, encara que el preu era força bo. La campanya d'hivern sembla que porta el mateix tarannà. Però una vegada es treguin els resultats de la producció, no seran els esperats tenint en compte els preus de venda. Això pot provocar diferències entre les finques, la que hagi tingut més producció tindrà millors resultats, tot i que el preu sigui el mateix que el que es pagui a una explotació amb menys producció que no hagi donat prou quilos per hectàrea de producció. Hi haurà diferències molt grans entre productors.