David Coll "Els enginyers tècnics agrícoles hem posat a l'abast dels pagesos la innovació tecnològica"
Com creu que han contribuït els Enginyers Tècnics Agrícoles al desenvolupament agrari i rural català?
Crec que la principal aportació es veu en l'important modernització del camp català que avui trobem. I també en la forma de treballar dels professionals de l'agricultura i l'especial sensibilització i conscienciació que tenim els enginyers agrícoles, els pagesos i els ramaders de com actuar per assumir els nous conceptes de sostenibilitat, benestar animal i qualitat agroalimentària. Els enginyers tècnics agrícoles hem posat a l'abast dels pagesos la innovació tecnològica generada pels científics a través d'una comunicació entenedora.
Quin és el principal avantatge de col·legiar-se?
Suposa estar en un col·lectiu on tots tenim la mateixa formació i reptes professionals, per tant, un lloc on trobar interlocutors i amics i on créixer personalment i professional. També és un avantatge treballar conjuntament per a formar-se en les noves tecnologies, aplicacions legals, discussió de normes legals, assegurances de responsabilitat civil, formacions específiques de diferents àrees tècniques, etc. El Col·legi s'ocupa de la defensa dels interessos dels Enginyers Tècnics Agrícoles davant les diferents administracions des de la força que dóna fer-ho des d'una corporació de Dret Públic que garanteix la competència professional.
Quins aspectes destacaria de l'actual Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya?
El nombre de col·legiats a 31 de desembre de 2005 és d'uns 2.200 a nivell de tot Catalunya. Quant pressupost, a nivell de les diferents demarcacions de Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona i Tortosa, els recursos financers dels que disposen estan íntegrament destinats a reinversió constant en serveis per als Enginyers Tècnics. Això permet que els cursos de preparació, actes, seminaris, prevenció de riscos laborals, másters, etc, siguin una constant en el dia a dia. Val a dir que anualment es realitzen, entre totes les demarcacions, mes de 50 cursos o actuacions diverses.
Quines són les principals accions que duu a terme el Col·legi?"El Col·legi garanteix que els professionals col·legiats tinguin una preparació suficient"
A més de la formació continua i de reciclatge, el Col·legi és una corporació de Dret Públic que garanteix que els professional col·legiats tinguin una preparació i formació suficient per a poder projectar i executar en totes aquelles matèries pròpies de l'Enginyeria Agrícola. Som un òrgan de diàleg i consulta de la pròpia administració i actuem també com a defensors de la competència professional.
Quin moment està vivint la professió en aquest moment?
Es pot dir que ens trobem en un moment de canvis. L'Espai Europeu d'Educació Superior, que és d'aplicació a tots els països de la Unió Europea, comporta que els nous enginyers agrícoles tindran una formació de 4 anys, que se'n dirà de 'Grau', i a més existiran els post-graus i el doctorat. Això suposarà que en un futur, no més enllà del 2010, els enginyers de la branca agrària estiguin agrupats sota un únic col·legi, agrupant dos o tres perfils dins la mateixa branca.
Quines relacions manteniu amb el Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya i amb l'Escola d'Agrònoms de Lleida?
Són excel·lents, el diàleg és constant i crec que davant d'un futur comú el millor és gaudir d'aquestes relacions per tal de poder afrontar un repte nou i apassionant.
Quins creu que són els grans reptes de futur per als enginyers tècnics i perits agrícoles de Catalunya?"El més important és aconseguir que els pagesos i ramaders puguin guanyar-se bé la vida""
Els més grans reptes són estar a l'altura de les necessitats i preocupacions que la societat actual genera. El medi ambient, la modernització tecnològica, l'adaptació de les explotacions a les noves mesures de benestar animal, la gestió del territori i la seva ordenació des d'un punt de vista sostenible, però també paisatgístic, la producció d'aliments de qualitat, etc. Ara el més important és aconseguir que els pagesos i ramaders puguin guanyar-se bé la vida per tal de garantir un reequilibri territorial necessari per a tota la ciutadania. Els enginyers tècnics agrícoles hem de posar a disposició dels professionals del món rural tots aquells instruments i noves tècniques de què disposem per tal de fer-los competitius i reconeguts. Una qüestió que avui ens preocupa és la cada vegada major intervenció de l'administració en la gestió i distribució dels ajuts comunitaris o propis, de forma que la llibertat d'assessorament i d'elecció d'enginyers tècnics agrícoles independents per part dels agricultors i empresaris del sector està en entredit. Això representa una involució i un major intervencionisme dirigit.
Quin paper creu que té la incorporació de la gent jove i les noves tecnologies en la professió?"Si no hi ha jovent el camp es mor"
Fonamental, si no hi ha jovent el camp es mor, el món rural es desertitza i el medi ambient es degrada, la biodiversitat minva i les oportunitats de generar noves tecnologies i aplicar-les s'invalida. Amb gent jove i noves tecnologies els enginyers tècnics podrem garantir la producció d'aliments sans i sota les normes que la pròpia administració i els consumidors ens demanden.
Ens pot parlar de la Fundació de l'Enginyeria Agrícola Catalana?
Es dedica a l'elaboració de les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme, l'única que ho fa a nivell de tot l'Estat i que fa que avui puguem dir que els enginyers agrícoles som els principals especialistes en jardineria i paisatgisme. També és un instrument per a la coordinació dels cursos de formació i reciclatge que des del Col·legi es creu oportú desenvolupar a nivell de les diferents demarcacions.
Enguany es compleix el 150 aniversari de la creació de la titulació de perit agrícola. Com s'ha celebrat?
Diferents publicacions catalanes i de tot l'estat n'han fet esment, i s'ha efectuat un acte al Parlament de Catalunya, on el president del parlament va rebre a més de 150 companys, un especial reconeixement al nostre col·lectiu per part de l'òrgan sobirà de Catalunya. També, s'han organitzat diferents actes a nivell d'estat on s'han celebrat jornades i s'han realitzat xerrades.