Mònica Ros  "Els purins són un subproducte ideal per a la fertilització"

Mònica Ros és Enginyera Agrònoma, té 34 anys i, des del novembre del 2000, dirigeix l'ASFAC (Associació Catalana de Fabricants de Pinsos), una organització activa i dinàmica que compta amb 107 membres als quals presta diversitat de serveis i accions, fent un treball rigorós i representant-los davant l'administració pública i d'altres organismes.
Des de fa uns quants anys l'ASFAC estudia i explota alternatives en l'alimentació animal. Quines han estat les fites més importants que heu aconseguit?
La fita més significativa va ser la signatura l'any 2002 d'un conveni entre els Departaments de Medi Ambient, Agricultura i ASFAC, per promoure l'optimització de la formulació dels pinsos destinats a l'alimentació animal. Arran d'aquell conveni i d'unes dades extretes sobre la situació de l'alimentació en porcí a Catalunya, es va poder concloure que encara s'havia difós poc la importància del desenvolupament de les fórmules nutricionals que contemplessin a més dels criteris productius, els aspectes mediambientals. Això coincidia en el temps amb la preparació dels plans de dejeccions ramaderes que calia presentar. En algunes àrees van sorgir dificultats per disposar de les terres que la normativa exigia i, per això, es van proposar uns criteris de reducció de la proteïna bruta a les dietes per afavorir la disminució de la càrrega de nitrogen dels purins i aplicar aquestes dejeccions com a fertilitzant amb uns criteris més favorables.

"Un dels principals actors en la minimització de la càrrega contaminant dels purins és una bona gestió de l'alimentació."

En relació a les BPA, com contribueix l'ASFAC en la millora de l'estratègia alimentària?
Un dels principals actors en la minimització de la càrrega contaminant dels purins és una bona gestió de l'alimentació. La formulació dels pinsos és una àrea molt estudiada i desenvolupada per departaments de nutrició altament especialitzats, que desenvolupen dietes molt específiques i en les quals s'ha anat introduint la variable mediambiental com a criteri a l'hora de formular. Promovent i difonent les possibilitats de confeccionar fórmules que productivament funcionen a la perfecció amb el mínim nivell de proteïna i d'altres nutrients en cada estat fisiològic de l'animal, crec que es pot contribuir considerablement a les bones pràctiques agràries, ja que obtindrem uns purins que contindran un menor nivell de nutrients en excés. No obstant, és necessari també un bon tractament d'aquestes dejeccions ja que no hem d'oblidar que en el balanç global, a Catalunya som netament importadors de proteïna i d'altres elements per a l'alimentació de la nostra cabana ramadera.
Quines són les principals conseqüències de les millores que apliqueu als pinsos?
Creiem que allò que no és necessari que entri al cicle a través de l'alimentació perquè no serà aprofitat per l'animal, no es traslladarà a les dejeccions. Aquesta és una reducció molt directa per a determinats nutrients i, fins i tot, força immediata, encara que no es pot oblidar tota la resta de factors (maneig de pinso i d'aigua, instal·lacions, etc') que juguen un paper fonamental en possibilitar que la dejecció tingui uns nivells d'elements sobrers mínims.
Es pot parlar d'una estratègia de prevenció als tractaments?
No sé si es tracta de prevenció dels tractaments ja que molt probablement caldrà continuar aplicant-los, però en tot cas l'objectiu seria rebaixar al mínim els volums que calgui tractar a favor d'un aprofitament millor del fertilitzant.

"El sector productor de pinsos es troba en un moment en què els criteris mediambientals han pres molta importància i condicionen considerablement les dietes que s'estan formulant."

Quin és, per a vosaltres, el model ideal de gestió de fertilització orgànica i mineral?
Com en altres àmbits, crec que l'aspiració seria assolir un equilibri total. Aquest equilibri, en el cas de Catalunya, pot ser bastant complicat, ja que no hem d'oblidar que tenim una activitat ramadera molt important i la desenvolupem amb un dèficit en moltes de les primeres matèries per a l'alimentació, com en el cas de la proteïna que importem. A nosaltres no ens agrada parlar dels purins com a residu, ja que considerem que són un subproducte ideal per a la fertilització. Es tractaria doncs, de fer-ne una bona gestió i aplicació per tal que deixessin de considerar-se un problema i esdevinguessin cada vegada més un valuós fertilitzant pels sòls.
Quins són els components i additius dels pinsos compostos que tenen més impacte en la reducció de nitrats i les BPA?
Ja fa uns anys es van començar a utilitzar enzims, com les fitases, per reduir l'impacte del fòsfor en el mediambient. Aquesta pràctica està molt extesa i funciona bé. Els enzims possibiliten una millor digestió de l'element i, per tant, redueixen el seu impacte excessiu en els purins. Pel cas dels nitrats es tracta de no fer dietes amb un excés de proteïna. Recentment, moltes de les reduccions dels nivells màxims d'oligoelements en els pinsos que s'han legislat han tingut com a principal motiu la problemàtica mediambiental (per exemple, pel que fa al coure). Així doncs, el sector productor de pinsos es troba en un moment en què els criteris mediambientals han pres molta importància i condicionen considerablement les dietes que s'estan formulant.

"Totes les iniciatives que persegueixen una millora de la situació respecte als excedents de nutrients en les dejeccions ramaderes són bones."

Creus que la indústria de fabricació de pinsos es troba preparada tècnicament per adoptar procediments de fabricació que aportin solucions en la reducció del nivell de nitrogen en les excrecions dels animals?
Per a determinades mesures, la preparació tecnològica i d'equipaments de les fàbriques no és determinant. Es tractaria, doncs, d'insistir i difondre més coneixements sobre aquest tema. No cal oblidar que la nutrició animal és un àmbit àmpliament desenvolupat i estudiat aquí i a arreu, així que les persones que se'n responsabilitzen estan altament capacitades per a proposar i implementar canvis en les fórmules que, per altra banda, tenen una agilitat i mobilitat molt elevades. Quan les mesures ho han requerit (per exemple, per a l'aplicació de fitases) les instal·lacions s'han adaptat per incloure un dispositiu d'aplicació pensat específicament per a determinats productes o tractaments, ja que el benefici mediambiental obtingut és molt notable.
L'anomenat "Projecte Columela" es va traduir amb la creació del GESFER. Com valoreu aquest tipus d'iniciatives de l'Administració?
Totes les iniciatives que persegueixen una millora de la situació respecte als excedents de nutrients en les dejeccions ramaderes són bones. En aquest sentit, la creació d'organismes específics per estudiar aquesta qüestió ens ha de permetre avançar en coneixement, recerca, planificació i avaluació de mesures amb aquesta mateixa finalitat. Esperem que la recent creació del Consorci sigui positiva i que la tasca que s'hi està fent s'orienti i doni resposta a la problemàtica actual que els ramaders pateixen com a responsables directes en la gestió dels seus excedents.
Quins són els plans imminents d'ASFAC?
En el camp dels purins, ens agradaria poder avaluar ara els resultats de l'aplicació del programa de reducció de la càrrega contaminant dels purins mitjançant l'alimentació animal. Aquesta avaluació, quatre anys després d'engegar la mesura, ens pot permetre valorar en quin punt ens trobem i fer plans de futur per continuar avançant cap a la promoció de millores en l'àmbit de la formulació dels pinsos. Així podrem contribuir a situar Catalunya en una posició millor quant a generació i composició de dejeccions que, sens dubte, ha de revertir en millores en la gestió, tractament i aplicació posteriors d'aquestes dejeccions.