Josep Maria Riba "Hem de fer fàcil la gestió de les dejeccions amb eines i informació"
Com descriuria la iniciativa GESFER?
GESFER és una eina per integrar, coordinar i territorialitzar la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització en general. Entre els seus objectius destacaria la millora de la gestió de les matèries orgàniques que poden usar-se com a fertilitzants, amb prioritat de les dejeccions ramaderes, per tal d'assolir el major grau de valorització amb ple respecte pel medi ambient, així com la promoció de l'ús principal de les dejeccions ramaderes en la fertilització agrícola basada en criteris agronòmics. El Consorci també vol propiciar l'ús correcte de qualsevol fertilitzant, de naturalesa orgànica o mineral, de manera que es garanteixi i es millori la qualitat dels sòls i les aigües, en tant que medis receptors principals, i col·laborar amb el sector agrari, l'Administració i qualsevol altra agent implicat per al correcte compliment de les disposicions normatives relatives a l'ús de matèries fertilitzants.
Per quin motiu es decideix crear GESFER?
GESFER sorgeix a partir del treball en conjunt dels Departaments d'Agricultura i de Medi Ambient en el projecte "Columnela", que cercava la correcta utilització de les dejeccions com a fertilitzants. La motivació era el disseny i aplicació d'una nova estratègia de suport a la fertilització basada en el fet d'una situació no resolta i una legislació europea cada cop més exigent. Aquest projecte es va desenvolupar durant l'any 2004 i d'ell van sorgir una entitat pel control de la qualitat del sòl i GESFER com a entitat per promoure la gestió. En el marc de diverses taules de fertilització i conjuntament amb el sector, el juliol del 2005 es va arribar a l'acord de govern que crea GESFER.
Són pioners en aquest tipus d'experiència?
A nivell de l'estat espanyol sí, i en trobades amb representants d'altres administracions, es capta un interès i curiositat per conèixer l'evolució del projecte. Tanmateix, a altres nivells (Europa, Canadà, etc) hi ha experiències que tenen alguns elements d'aquesta iniciativa.
Qui forma part del Consorci i qui més voldríeu que s'hi incorporés?"Seria interessant incorporar el món local al Consorci"
Un dels trets diferencials de GESFER és la composició del Consell Rector, el màxim òrgan de govern. Aquest combina l'administració, tres departaments de la Generalitat de Catalunya i nombroses entitats professionals. L'ampliació dels membres de GESFER correspon al Consell Rector. Des de la visió del dia a dia, penso que podria ser interessant incorporar el món local al Consorci, quan fos adient, ja que les actuacions de GESFER són i han de ser molt territorialitzades.
Quines són les característiques principals d'aquest projecte?
Jo diria que els trets principals són tres. El primer és que sector i administració afronten a través de GESFER una problemàtica conjunta. En segon lloc, l'entitat integra tot el que està al voltant de la dejecció ramadera i matèries orgàniques, i la fertilització. I finalment, GESFER treballa a nivell territorial.
Quines són les principals fites que s'han aconseguit fins ara?
Les nostres actuacions han començat fa molt poc, però a data d'avui, les dues principals fites són els avanços en les sinèrgies amb l'administració i l'acostament al territori.
Com es pot combatre l'impacte negatiu de les dejeccions ramaderes?
Sempre i quan sigui negatiu (no podem perdre de vista que l'impacte és positiu si es fa una correcta utilització) la resposta és: depèn. Cada zona té la seva problemàtica específica. Els eixos a treballar són Informació, cal que el gestor tingui la informació tècnica al seu abast i la utilitzi; Gestió logística i administrativa, pel ramader sovint la gestió de les dejeccions és un problema, així que cal un ens que doni suport tècnic i optimitzi la base territorial; i Tractaments, quan el desequilibri entre terra i dejeccio ramadera és estructural, el camí a seguir han de ser els tractaments. Creiem que cal buscar el mínim cost i per tant, aprofitar les estructures existents, i a partir d'aquí treballar amb un paquet d'actuacions adaptades a cada situació.
Com es pot fomentar una gestió sostenible dels purins?
En primer lloc cercant i aplicant solucions a aquelles situacions que tinguin problemes logístics, de transport i aplicació, tractament, emmagatzematge, etc . I a la vegada, assolir una correcta fertilització en l'acció de l'aplicació.
Quines zones tenen situacions d'excedents i quines tenen dèficit de matèria orgànica al sòl?
Les paraules excedent i dèficit són relatives. A més, la situació és molt diversa i canviant, ja sigui a nivell de comarca, de municipi, de partida, etc. En general, allà on hi ha més densitat d'explotacions ramaderes hi ha més dificultat per l'aplicació al sòl. Així, podríem fer tres grups, en funció de l'equilibri entre la densitat ramadera i la superfície agrícola. De més a menys densitat tenim:
- Terres de Girona, des dels Vallés fins als Pirineus i la plana de Lleida.
- Prepirineu i Pirineu de Lleida. Punts del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
- Resta de Catalunya.
Quins són els objectius immediats i a mig termini del Consorci?
A curt termini hem de fer fàcil la gestió de les dejeccions amb eines i informació (tècnica i de tot tipus). També cal intervenir conjuntament amb els agents per impulsar accions i/o resoldre situacions urgents i concretes. Aquest treball s'ha d'anar desenvolupant territorialment, de manera que es vagi abastant tot el territori. A mig i llarg termini, cal establir les vies i mecanismes per tal que les situacions problemàtiques relatives a dejeccions i altres matèries orgàniques tinguin una sortida.
Per què és important conscienciar el ramader sobre l'ús de dejeccions com a fertilitzant?
Per tal que quan porti a terme la seva gestió integri el fet de buidar la bassa amb la idoneïtat del moment i la dosi segons el que el conreu necessita i de manera que ho aprofiti al màxim.
Com creu que evolucionarà la manera de concebre la professió ramadera en els propers anys?"L'associacionisme pot ser una bona opció entenent-lo com una gestió col·lectiva"
Des del punt de vista de les dejeccions, l'associacionisme pot ser una bona opció entenent-lo com una gestió col·lectiva. El ramader domina la producció ramadera i les dejeccions poden esdevenir un problema, en aquesta situació, associar-se pot permetre al ramader centrar-se al màxim en la producció. Associar-se també pot ser una bona manera d'optimitzar la base territorial agrícola de la zona, de manera que el ramader a qui manqui sòl agrícola el pugui trobar en el conjunt de la zona. Finalment, la gestió col·lectiva permet incorporar-hi la figura de tècnics que coordinin la gestió logística, administrativa i tècnica.