Àngel Peretó 'El nostre sistema d'alimentació de truges és el més adequat per ajustar els costos d'alimentació'
Què el va motivar a crear una granja de truges reproductores?
L'experiència que tenia amb l'explotació agrícola ramadera familiar (amb una granja porcina i una de vedells).
Quina capacitat té actualment la seva granja i quina ha estat la seva trajectòria?
L'any 2000 vam començar amb un procés de cicle tancat de les truges: teníem 500 mares i 500 porcs d'engreix. En tres anys, vàrem fer un canvi no substancial, ja que teníem un projecte per poder posar 4000 porcs d'engreix. Al 2003 els vam canviar per 1576 mares i 184 de recria, que són les que actualment tenim a la granja.
"Vam visitar diverses explotacions de països pioners en sistemes de benestar animal"A la seva granja ha implementat un innovador sistema d'alimentació electrònica per a truges reproductores, per què es va decantar per aquest sistema?
L'empresa Rotecna va ser la que ens va insta·llar el sistema d'alimentació de la granja i ells mateixos ens van recomanar que n'introduíssim un que s'adaptés a les normes que entraran amb vigor l'any 2013. Llavors, vam decidir entre les dues parts, anar a veure diferents explotacions a Alemanya i Holanda, que són països pioners en sistemes de benestar animal, per saber quin era el més adequat a la nostra explotació. Finalment ens vam decantar pel de l'empresa alemanya Mannebeck.
A grans trets, com funciona aquest sistema?
Consisteix en unes màquines d'alimentació a través d'un túnel que disposa d'una porta d'entrada amb un sensor d'identificació. La verra porta un xip a l'orella i, si l'animal no ha menjat, la màquina l'identifica i li obra la porta. Quan l'animal és dins el túnel, la màquina li administra l'alimentació que li correspon, segons indica la corba assignada amb porcions de 85 grams cada 17 segons i 100 centímetres d'aigua. Quan ha acabat i, segons el que s'hagi introduït prèviament en el sistema informàtic, la verra torna al corral o va al corral de selecció.
"Es necessita ma d'obra qualificada amb coneixement de les eines informàtiques"Quins canvis va necessitar fer a la granja per tal d'adaptar-la a les característiques que el sistema requereix?
Tota la gestació de benestar animal es va fer nova, així que no van ser canvis sinó nova construcció.
Després de diversos anys utilitzant aquest mètode, quins avantatges li ha aportat?
En general, les verres estan més tranquil·les, no tenen tantes esteriotipies al estar lliures i poder caminar, pareixen millor i n'hi ha menys nascuts morts.
S'ha trobat amb algun problema?
Aquest sistema requereix molt treball amb l'ordinador i, per tant, es necessita ma d'obra més qualificada amb coneixement de les eines informàtiques. També fan falta més treballadors per poder controlar els animals del grup (grups de 250 mares).
"Guanyar el PITA 2005 ens ha suposat molt reconeixement a l'esforç dels darrers anys."Ha previst realitzar altres propostes innovadores en la seva granja?
Ara instal·larem uns reguladors de temperatura per cadascuna de les sales de la granja perquè les puguem controlar mitjançant un ordinador portàtil o un telèfon mòbil. També està en projecte posar a les màquines d'alimentació un sistema per mesurar la grassa dorsal de les verres i assignar a cada una l'alimentació més adequada.
Sent pioner a Catalunya de l'alimentació electrònica en reproductores, creu que altres explotacions del sector porcí implementaran aquest sistema en les seves granges?
Jo crec que aquest és el sistema més adequat per ajustar els costos d'alimentació d'una granja, ja que l'alimentació que es dóna als animals és individualitzada. Per això penso que sí que l'implementaran altres granges.
Arrel d'aquesta aposta per la innovació en la seva explotació, ha guanyat el Premi a la Innovació Tecnològica Agrària 2005, què ha suposat aquest fet per a la seva empresa?
Ens ha suposat molt reconeixement a l'esforç dels darrers anys.