Jordi París "El desenvolupament integral d'una comarca és possible a partir de molts microprojectes"
Quines característiques de la Conca de Barberà van fer que s'interessessin pel programa Leader?
Tradicionalment. ha estat una comarca agrícola i rural i la vinculació de l'entorn i la gent amb el món rural ha estat molt intensa. L'any 1992 el Consell Comarcal va iniciar un projecte de desenvolupament rural que pretenia dinamitzar tots els sectors econòmics i diversificar l'economia comarcal. S'establien inversions, tant públiques com privades, sota l'estratègia comuna del Programa de Desenvolupament Rural de la Conca de Barberà, adreçades a incrementar la renda dels habitants de la comarca per tal que disposessin dels mateixos serveis que els habitants de la ciutat. Una part d'aquesta estratègia s'emmarcava perfectament en la filosofia de la Iniciativa Comunitària Leader II.
Quin tipus de projectes s'han dut a terme a la comarca?"El potencial de la Ruta del Cister no es traduïa en riquesa i es va incentivar la creació d'allotjaments rurals "
En el marc de la IC Leader II (1994-1999, efectiu 1996-1999) es va incidir a crear infraestructures turístiques. El potencial de la Ruta del Cister no es traduïa en riquesa per a la comarca i es va incentivar la creació d'allotjaments rurals, que podien complementar la renda i millorar la vida dels petits municipis, frenant el despoblament i donant vida als pobles. Encara avui, en molts petits pobles, les cases rurals segueixen sent les úniques activitats econòmiques a banda dels agricultors. En el vessant del cooperativisme i el vi, els cellers modernistes de la comarca tenen una doble potencialitat: l'elaboració de vins de la DO Conca de Barberà i caves i un aprofitament turístic com a edificis modernistes singulars. També s'ha potenciat la producció autòctona com la varietat del trepat.
I en altres activitats econòmiques?
S'han potenciat iniciatives que permetessin crear llocs de treball i un teixit econòmic comarcal. S'incorpora el comerç com a font de vida i servei mínim per als municipis, en el turisme i en l'atenció al ciutadà. El turisme rural s'ha consolidat com a oferta de primer ordre, les cooperatives agràries s'han modernitzat, s'ha incentivat l'esforç en la comercialització i s'han fomentat les agrobotigues com a punts de venda de la producció agrícola, local i supracomarcal.
Tenim exemples concrets de projectes?
Tenim pobles, amb menys de 20 habitants, que disposen de tres cases rurals, un restaurant i un petit hotel rural. Tenim la primera casa rural de la província de Tarragona amb la distinció de la Q de qualitat turística. Tenim molts petits comerços que donen servei turístic i de primera necessitat en els petits municipis. Tenim un museu del vi a l'interior d'una cooperativa modernista. En definitiva, el més important és que s'ha creat una dinàmica, s'ha incrementat l'autoestima de la població. En aquests moments s'estan creant activitats sense el suport de la IC Leader Plus, per una dinàmica iniciada i per un suport i assessorament que es presta als promotors. El desenvolupament integral d'una comarca no es possible a partir d'un projecte concret, sinó que són molts microprojectes, sota una filosofia i estratègia comuna.
De qui provenen els projectes presentats?"Catalunya no ha apostat per un model d'inversions públiques i privades i això ha comportat dificultats"
Fonamentalment de particulars. La majoria d'inversions del sector públic de suport a les inversions privades han estat realitzades al marge del IC Leader, però sí sota una estratègia comuna del Programa de Desenvolupament Rural. Això també ha comportat molts problemes de coordinació temporal no sempre ben resolts. Grups d'altres comunitats autònomes tenen més llibertat i poden compaginar inversions públiques i privades, però a Catalunya no es va apostar per aquest model i això ha comportat dificultats.
Quin paper ha tingut el Grup d'Acció Local (GAL) en el desenvolupament dels projectes?
El servei de suport als emprenedors és fonamental per al desenvolupament dels projectes. Inicialment, s'analitza la viabilitat dels projectes i es crea un nexe de confiança entre el promotor de la idea i el servei de dinamització. Els agents públics i privats units en el GAL permeten donar a conèixer a tots els municipis el suport i l'estratègia plantejada. El Consell Comarcal ha contribuït a una millor difusió i gestió dels projectes i a crear un clima de confiança en el Programa de Desenvolupament Rural de la Conca de Barberà. I el GAL, com a ens integrat per representats públics i privats, permet dissenyar més eficientment les intervencions i els programes.
Com valora els resultats obtinguts al llarg dels anys?"El procés de desenvolupament rural s'ha d'entendre com una aposta a llarg termini"
El procés de desenvolupament rural s'ha d'entendre com una aposta a llarg termini. Diferents estudis a nivell europeu mostren que com a mínim han de passar almenys 10 anys per començar a veure algun resultat. La Iniciativa Leader és una eina més per contribuir al procés, però ha d'anar acompanyada d'altres mesures i programes. El desenvolupament del turisme rural ha estat un factor on s'evidencien transformacions. També les cooperatives agràries han fet una transformació del procés de producció i comercialització molt important. Però si hi ha un aspecte a destacar són els intangibles. L'ànim dels emprenedors, l'esperit comarcal. A principis dels 90 hi havia un desànim, una voluntat de treballar per als altres i no d'iniciar activitats econòmiques. Aquest aspecte sí que ha canviat. La confiança en la comarca, en el món rural, en viure i treballar i desenvolupar la comarca ha incrementat. Finalment, el conjunt de complicitats i la fórmula de treball a través d'un Grup d'Acció Local és un dels resultats a destacar. La compaginació de representants públics i privats en la decisió del futur de la comarca es pot considerar com un dels resultats positius del procés.
El repartiment de fons europeus està variant en els darrers anys, ha afectat això d'alguna manera a les iniciatives Leader desenvolupades a la comarca?
De moment no ha afectat negativament. Durant aquest període l'efecte ha estat positiu a través de diversos intercanvis amb els nous estats membre per tal de transmetre el coneixement adquirit durant aquests anys i aprendre d'ells. Penso que serà en el futur, davant la nova programació, quan pot afectar a nivell econòmic, si pensem que els recursos seran menors i que haurem de rendibilitzar i innovar molt més. La imaginació per contribuir al desenvolupament amb menys recursos serà molt important, però també cal tenir clar que la situació actual, després de 10 anys, també és millor per tant, amb menys recursos es pot seguir treballant eficientment.