Mª Rosa Llombart  "Els mètodes culturals són importants per arribar a un equilibri a l'entorn i un bon control de plagues"

La Mª Rosa Llombart és enginyera tècnica agrícola i treballa des de l'any 1994 a l'Agrupació de Defensa Vegetal de El Poal (Pla d'Urgell). En aquesta ADV s'han posat en pràctica diverses tècniques de protecció integrada aplicats als cultius de la poma, la perera i els fruiters de pinyol. Llombart ha parlat amb RuralCat per compartir l'experiència acumulada per aquesta agrupació quant a tècniques de control de plagues.
Quines actuacions es duen a terme a l'ADV El Poal?
En primer lloc, donem assessorament tècnic en el control de plagues i malalties en fruiters de llavor. També comuniquem qualsevol sospita de la presència de paràsits especialment perillosos i participem en el seu seguiment i control. Fomentem la difusió i l'aplicació de bones pràctiques agràries, de condicionalitat i salut laboral i vetllem pel correcte compliment de la legislació fitosanitària Per últim, també col·laborem amb el SSV i el centre UdL-IRTA en la realització d'assajos, aplicació de nous mètodes de control de plagues i la transferència tecnològica, ja que som una baula d'enllaç entre l'administració i l'empresari agrícola.

Quines són les plagues a les que s'enfronten habitualment els fruiters de la Plana?
Les plagues més importants són la carpocapsa en perera i la mosca de la fruita en pomera, ja que ataquen directament a la fruita, disminuint la producció. En perera també afecta la psil·la, que provoca taques en fruit produïdes per la melassa, que excreten les nimfes, i la fumagina (fong). A més es produeix un debilitament vegetatiu degut a les picades dels adults i les nimfes.

Quins son els mètodes alternatius de lluita contra plagues que heu desenvolupat des de l'ADV?
Els dos mètodes de control de plagues que representen una bona alternativa o complement al control químic són la confusió sexual de carpocapsa i de barrinadors de fusta, i la captura massiva de la mosca de la fruita.

"Els productes sintètics que s'utilitzen en confusió sexual no resulten tòxics ni pel treballador, ni consumidor ni pel medi ambient"

En els últims anys, com han evolucionat aquestes plagues?
En carpocapsa (Cydia pomonella), la pressió de plaga ha disminuït a la nostra zona amb la utilització de la tècnica de confusió sexual de des de l'any 1998, és a dir, la mitjana d'adults capturats en trampes de monitoreig actualment està per sota del llindar de tractament i el més important es que s'han reduït els danys sobre fruits. En canvi el nivell de captures de mosca de la fruita s'ha anat incrementant en les últimes tres campanyes encara que els danys sobre fruits són mínims. Hem observat un avançament en la data de la primera captura d'adult de mosca, per això aquest any 2009 hem col·locat els pots de captura massiva en pomera golden més aviat, a meitat de juny. La utilització d'aquest mètode de control ens ha permès disminuir dràsticament els tractament químics a prop de la collita. La psil·la de la perera és la plaga que més problemes ens comporta donat que no tenim cap mètode alternatiu als tractaments químics que ens doni un resultat òptim pel agricultor, ja que amb una petita taca de melassa al fruit ja hi ha prou per que no sigui comercial.

En què consisteix la tècnica de confusió sexual?
La confusió sexual implica la utilització de feromones, substàncies químiques que serveixen perquè es comuniquin individus de la mateixa espècie. La confusió sexual consisteix en l'alliberació continuada de la feromona específica de l'espècie que es pretén controlar, en una quantitat suficientment elevada que no permeti als mascles orientar-se i trobar a les femelles, i per tant, aparellar-se i produir posta d'on sortirien les larves que produirien danys en fruit.

Quins avantatges tenen aquestes tècniques respecte d'altres de més tradicionals?
Amb aquests mètodes el producte sintètic que s'utilitza és la feromona de cadascuna de les espècies o bé d'altres atraients que no resulten tòxics ni pel treballador, ni consumidor ni pel medi ambient. Al aplicar-se de forma localitzada en punts de la finca no deixa residus sobre el fruit. També redueix el desenvolupament de resistències als plaguicides ja que en la majoria dels casos la seva aplicació comporta una reducció del nombre d'aplicacions.

"Crec que en el futur, els mètodes de control de plagues que ara considerem alternatius deixaran d'estar en un segon pla. Tots els mètodes estaran a primera línia."

Quina problemàtica us planteja el control de la mosca de fruita?
És una plaga que ataca directament al fruit, la presència de la mosca marca el llindar de tractament i la reducció dels productes químics autoritzats incrementa el risc que es creïn resistències. Cal destacar que amb l'increment de les poblacions de mosca de la fruita ha quedat emmascarada la reducció aconseguida del nombre de tractaments químics necessaris per al control de carpocapsa, ja que els productes aplicats per combatre totes dues espècies són els mateixos.

Quins sistemes alternatius s'han utilitzat pel control de la mosca de la fruita?
En les campanyes de 2007 a 2009 hem fet servir la captura massiva, que consisteix en capturar el màxim nombre d'individus per tal de reduir les poblacions de les finques mitjançant unes trampes funnel cebades amb atraients de mascles i femelles.

Com veu el futur de la lluita contra les plagues?
Crec que els mètodes de control de plagues que ara considerem alternatius deixaran d'estar en un segon pla. Tots els mètodes estaran a primera línia. Hem de ser conscients de que els mètodes culturals, com el maneig de la cobertura vegetal per afavorir depredadors i parasitoids, són importants per arribar a un equilibri en l'entorn i un bon control de plagues en les finques.