Paolo de Castro "El repte no és reduir la producció sinó produir més per alimentar al món"
Paolo de Castro, president de la Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu (PE). Font: PE
En plena escalada de "la pitjor crisi del sector lacti de les últimes dècades", el president de la comissió d'Agricultura del Parlament Europeu, Paolo de Castro, explica les causes, conseqüències i possibles sortides d'una situació que ha portat als ramaders de mitja Europa a mobilitzar-se en defensa dels seus interessos.
Senyor de Castro, perquè és tan baix el preu que es paga als ramaders per la llet?
És la major crisi del sector lacti de les últimes dècades, provocada per problemes de demanda causats per l'estat de l'economia internacional i la crisi financera. S'hi uneix que grans actors com la Xina han retallat significativament les importacions. Amb el mateix nombre de vaques i la mateixa política, a la tardor de 2007 vam tenir just el problema contrari: preus extremadament elevats. En aquell moment jo era el ministre d'Agricultura a Itàlia i vaig tenir moltes reunions sobre com gestionar els preus amb la comissària Mariann Fischer Boel.
Què ha de fer la Unió Europea, a més de comprar els productes lactis?
Ara hem d'estimular el consum, i potser a finals d'aquest any o a la primavera de 2010 vegem senyals positius al mercat. Ja ha pujat un vint per cent el preu de la llet en pols. Ja s'han pres algunes iniciatives, com el programa de llet en els col·legis. Totes les decisions encaminades a augmentar la demanda i el consum són importants. Per minimitzar el risc d'inestabilitat de preus, la Unió Europea ha d'introduir un sistema d'assegurances, un paracaigudes per als ramaders finançat en part per la Unió, en part pels Estats membres i en part per ells mateixos.
Suposen una amenaça els aliments importats?
No podem ser proteccionistes. Com més fort és l'agricultura europea, major és la seva capacitat d'exportar productes agrícoles a tot el món. En qualsevol cas, hem d'assegurar-nos que els productes que arriben de fora segueixen la mateixa normativa que l'agricultura europea pel que fa al medi ambient, benestar animal, canvi climàtic, etcètera.
"El problema és que els productors agrícoles no tenen poder al mercat"
Alguns països, com Nova Zelanda, es plantegen estimular la demanda utilitzant la llet per a la producció de biofuel.
Personalment no sóc partidari de realitzar una transició de l'alimentació a l'energia. Europa necessita produir aliments, perquè la demanda mundial és enorme. El repte no és reduir la producció, sinó produir-ne més per alimentar al món. Molts països a l'Àfrica estan preocupats pel futur de la producció d'aliments, perquè segons l'últim informe de la FAO, 45 milions d'hectàrees de les seves terres han estat comprades pel Japó, Corea del Sud i la Xina per plantar cereals destinats a produir biodièsel.
Perquè els baixos preus que es paguen als ramaders no es tradueixen sempre en un abaratiment de la llet al mercat?
El problema és que els productors agrícoles no tenen poder al mercat: en l'altre extrem se situa el gran sistema de distribució dels supermercats. Necessitem un nou instrument per ajudar els agricultors a organitzar-se més enllà de les cooperatives i les associacions de productors. També hem d'augmentar els controls per reduir l'especulació, però això no és el problema principal.