Carmel Mòdol  “Aquest pla vol fer front a una crisi endèmica que ha deixat una pèssima retribució al sector”

Carmel Mòdol és Director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Va cursar estudis d’enginyer tècnic agrícola i d’enginyer agrònom a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat membre del Consell d’Administració de la CCRTV (2000-2003), diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012) i vicepresident de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament (2006-2010). Així mateix, ha treballat en diferents empreses internacionals del sector agrícola i ha constituït una empresa dedicada a la producció i comercialització de fruita dolça.

Carmel Mòdol és Director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

-El sector fructícola català travessa una situació delicada. Quina és la seva diagnosi actual?

El Pla d’Acció de la Fruita Dolça és el resultat d’un treball de conjunt amb tots els agents implicats: productors, distribuïdors, comercialitzadors i l’Administració. El grup de treball neix de la necessitat de pensar seriosament com canviar les estructures i dinàmiques per sortir del pou en què ha entrat el sector comercialitzador de la fruita dolça des de fa uns anys d’ençà de l’embargament provocat pel vet rus al producte europeu l’any 2014 després de l’annexió de la Península de Crimea per part de Rússia. El sector més afectat ha estat el de la fruita dolça, al tenir una caducitat curta i que no permet estoc, que ha provocat que desapareguin 80 milions de quilos d’un mercat que estava consolidat. Això provoca també una llacuna en el mercat i una diferència de preus d’uns 18 cèntims de mitjana respecte als anys anteriors que fa que el sector hagi de vendre per sota dels costos de producció. Aquest pla, per tant, vol fer front a una crisi endèmica de quatre anys de durada que ha deixat una pèssima retribució als pagesos i un endeutament per poder assumir les posteriors campanyes que ha arribat a un límit insostenible.

“El grup de treball neix de la necessitat de pensar seriosament com canviar les estructures i dinàmiques per sortir del pou en què ha entrat el sector comercialitzador de la fruita dolça”

-Quins són els principals objectius del Pla d’Acció de la Fruita Dolça que s’ha implementat?

El Pla, que té una durada de tres anys, es basa en 4 eixos principals, que són la reorientació de la producció, el reforç al sector, el foment del consum i la professionalització i creixement. S’inclouen 32 mesures que pivoten sobre la pròpia Administració catalana i el sector productor amb la intenció de provocar un canvi de mentalitat i incentivar diverses reflexions estratègiques per afrontar el futur immediat del sector. També s’inclouen altres mesures  anticrisi que necessiten permís europeu i una mesura complementària per reclamar al Ministeri d’Agricultura que demani a la Comissió Europea que es continuïn mobilitzant els fons de mesures extraordinàries de contingència per compensar la pèrdua dels  80 milions de quilos de producte vetat. Es preveu que la campanya d’enguany es recullin 100 milions de quilos menys però, malgrat tot, no creiem que s’equilibri l’oferta i la demanda. Temem que durant aquesta campanya torni a passar el mateix i que, malgrat no haver-hi un excés d’oferta, les condicions del mercat provoquin una retenció de la compra i l’acumulació de producte que provoqui un abaratiment del preu. Per aquest motiu hem demanat que s’habilitin els 80 milions de quilos per tal que, si cal, es retiri el producte del mercat i s’eviti que es pugui especular amb ell.  

“Hem demanat que s’habilitin els 80 milions de quilos per permetre, si cal, retirar el producte del mercat i s’eviti que es pugui especular amb ell”

-Pel que fa a la reorientació de la producció, el Pla contempla mesures com la reconversió varietal. En què consisteixen?

Es preveu implantar un pla de reconversió varietal com a eina puntual d’estabilització de les hectàrees, ja que hem detectat una sobreproducció i un excessiu creixement en algunes varietats i espècies que han provocat una comercialització de la fruita a preus poc rendibles. A més, algunes varietats no estan alineades amb la demanda del mercat, pel que cal una reconversió varietal sobretot  en aquelles varietats considerades Commodities de menor qualitat i poc competitives. També es pot millorar l’entorn del sector a partir de l’ordenació de les plantacions i varietats de préssec i nectarina, orientant els incentius a varietats concretes, a més de potenciar noves varietats de més valor i recuperar-ne de tradicionals. En aquest sentit cal destacar un estudi elaborat recentment per l’IRTA permetrà identificar les varietats més resistents i que puguin aguantar fins a 40 dies en fred. Això permetrà arribar a mercats més llunyans, que el producte tingui més recorregut i augmentar el valor de mercat de les explotacions. Així mateix, també es contempla un pla d’arrencades, que inclou l’arrancada extraordinària de 2.000 hectàrees de fruita de pinyol per treure 80.000 tones del mercat, a un preu valorat en 5.000 euros per hectàrea, que cobraria l’agricultor per retirar la producció d’aquesta  fruita excedentària del mercat i el seu compromís de no tornar-ne a plantar.

-Un dels eixos del Pla és el foment del consum. L’informe apunta a una pèrdua progressiva del consum de fruita dolça a les llars catalans. Quines són les principals causes d’aquesta davallada?  

El consum de fruita fresca per càpita a Catalunya és de 26,32kg, una xifra força baixa tenint en compte la capacitat productiva i els preus més aviat baixos. Cal revertir aquesta tendència per recuperar el consum perdut en els darrers anys. Una de les causes de la davallada podria ser la forma de presentació de la fruita al consumidor. Es sap que la comoditat en la forma de consumir-la influeix en part dels consumidors i, per combatre-ho, cal estudiar nous formats que permetin una presentació del producte pelat i tallat per a ser consumit de forma immediata i còmoda. Un altre factor a destacar, tenint en compte que el 90% de la fruita produïda a Catalunya s’exporta a l’exterior, és optimitzar les pràctiques de la recollida pensant si el producte arribarà al mercat de proximitat o va destinat a països llunyans.  

“Cal revertir aquesta tendència per recuperar el consum perdut en els darrers anys”

-Un altre aspecte seria posar en valor les propietats nutricionals de la fruita, cert?

Sense dubte, per això també proposem establir un clúster per posar en contacte a productors i distribuïdors de fruita a punt i que posi en valor les qualitats organolèptiques del producte recent collit, i emfatitzar els beneficis de la fruita per la salut. És cert que la millor manera de prevenir les malalties és tenir una alimentació saludable, i en aquest sentit la fruita és un aliment indispensable de la nostra dieta. Preveiem posar en marxa actuacions de promoció conjunta amb els Departaments de Presidència, Salut, Exteriors i Ensenyament i impulsar una major presència en la restauració i de la venda de proximitat.

-Per tal d’incrementar el consum de fruita també es preveu posar en marxa el Programa de millora de la Qualitat. En què consistirà?

Pensem que hi ha recorregut per apostar per la qualitat i la diferenciació del producte i cert marge per créixer més en consum intern, que ha patit una pèrdua que s’atribueix a la poca promoció, una pèrdua de la qualitat en alguns casos que atribuïm a la recollida precoç i un excessiu emmagatzematge, i una priorització del sector cap a l’exportació. En termes generals, es tracta de professionalitzar totes les baules de la cadena, des de productors, distribuïdors i comercialitzadors, que també tenen un paper important. Les grans superfícies han de revaloritzar la fruita fresca i col·locar-la al lloc que li pertoca millorant la conservació, el maneig i la seva ubicació. També elaborarem un document d’Etiquetatge i crearem un grup de treball per elaborar una Guia d’autocontrol de la qualitat, a més de campanyes de sensibilització, formació i impuls dels controls administratius i sobre la qualitat. 

-El Pla també inclou deures per a l’empresa productora i proposa alguns aspectes de millora. Quins són? 

En general el sector pateix de poca concentració i estructuració de la producció. Hi ha una gran fragmentació de l’oferta que genera incentius a la compra oportunista. També hem detectat que falta una planificació, ordenació i regulació de les plantacions i una manca d’informació del sector per facilitar la presa de decisions. És necessari un canvi de mentalitat per tal de poder planificar a llarg termini tenint en compte les previsions del mercat. També hem de seguir impulsant i fomentant la recerca i la innovació tecnològica per millorar el sector, així com potenciar els projectes demostratius de la fruita. 

“És necessari un canvi de mentalitat per tal de poder planificar a llarg termini tenint en compte les previsions del mercat”

-Des del 2013 hi ha hagut un creixement del nombre d’organitzacions de productors de la fruita. Considera que el sector està ben organitzat?

El sector està ben organitzat a nivell de producció i s’adapta molt ràpidament a tots els canvis que permeten millorar el seu rendiment. En allò que fallem és en la comercialització, ja que hi ha una manca d’estructures sòlides i poca col·laboració i coordinació sectorial que permeti estabilitzar i cobrir determinades demandes comercials. Moltes organitzacions de productors són també comercialitzadores, i creiem que falten algunes passes més per fer per tal que el gruix del sector entengui que l’oferta no és il·limitada, i que fa falta crear un espai més transparent i col·laboratiu per atacar els mercats. AFRUCAT és un element estructurador important del sector, però encara falten espais per a fomentar la cultura de col·laboració en la cadena de valor i per generar mecanismes d’informació.  

-Pel que fa al pla d’internacionalització 2018-2020, cap a on ha de dirigir-se el sector?

Des del Departament, juntament amb PRODECA, la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries Catalanes, oferim assessorament i organitzem moltes missions comercials per explorar nous mercats i desencallar els entrebancs administratius o de requisits fitosanitaris. Creiem que tenim moltes oportunitats per incrementar les exportacions a països tercers fora de la UE, en particular de la fruita de pinyol, però cal consensuar un model d’exportació i planificar la producció. Aquest any estem explorant Cuba i Mèxic, per exemple. Amb Mèxic hem establert un protocol per exportar i mirar d’aprofitar el mercat que ha deixat EUA a causa del tancament de la política exterior de Trump. Amb Cuba també estem preparant un protocol per garantir que la fruita pugui viatjar de forma segura per via marítima i que arribi sense cap larva viva de mosca.  Les vies per explorar són moltes.

-Amb quines perspectives s’afronta l’horitzó d’aquí al 2020?

Estem davant d’un Pla validat per unanimitat de forma assembleària per tot el sector i que arriba al moll de l’os. Per tant, la música sona bé, la partitura és bonica però hem de veure si els intèrprets, que som tots els implicat, som capaços d’executar la partitura amb cert virtuosisme. Aquest és el repte que tenim d’aquí al 2020. Confiem que aquest any no es produeixin distorsions del mercat i impulsarem un canvi radical d’escenari d’un sector que és molt potent per tal que sigui més transparent i més amo del seu futur. 

“Impulsarem un canvi radical d’escenari d’un sector que és molt potent per tal que sigui més transparent i més amo del seu futur”