ENTREVISTA | 03/05/2019  Ruralcat

José María Omaña  “AIMCRA considera que el bombament solar és l’única sortida a la crisi provocada pel sobrecost energètic del reg”

AIMCRA es va fundar el 1966 a Aula Dei (Saragossa) per iniciativa de la indústria sucrera. Des del 1980 és una associació interprofessional, composta a parts iguals per cultivadors de remolatxa i la indústria sucrera en els seus òrgans directius i en finançament. L’associació, amb seu central a Valladolid, és una entitat privada, sense ànim de lucre ni fins comercials.

José M. Omaña, cap de Transferència tecnològica de l’Asociación para la Investigación de la Mejora del Cultivo de la Remolacha Azucarera (AIMCRA).
AIMCRA es va fundar el 1966 a Aula Dei (Saragossa) per iniciativa de la indústria sucrera. Des del 1980 és una associació interprofessional, composta a parts iguals per cultivadors de remolatxa i la indústria sucrera en els seus òrgans directius i en  finançament. L’associació, amb seu central a Valladolid, és una entitat privada, sense ànim de lucre ni fins comercials.

José M. Omaña, cap de Transferència tecnològica de l’Asociación para la Investigación de la Mejora del Cultivo de la Remolacha Azucarera (AIMCRA). AIMCRA es va fundar el 1966 a Aula Dei (Saragossa) per iniciativa de la indústria sucrera. Des del 1980 és una associació interprofessional, composta a parts iguals per cultivadors de remolatxa i la indústria sucrera en els seus òrgans directius i en finançament. L’associació, amb seu central a Valladolid, és una entitat privada, sense ànim de lucre ni fins comercials.

Quan i per què sorgeix la iniciativa del bombament solar en les vostres explotacions?

La primera instal·lació de reg solar es va posar en marxa el 2014 amb l’objectiu de reduir els costos de producció en la zona de sondejos, on l’energia representa una tercera part dels costos totals de producció dels cultius d’estiu. Aquest fet va coincidir en el temps amb la desaparició de les quotes de producció de la remolatxa i la baixada de preus pagats per l’arrel. Per això, des d’AIMCRA es van buscar solucions tècniques per afrontar aquest escenari optimitzant els costos del cultiu.

La zona de sondejos de Castella i Lleó és on el cost energètic és més car perquè cal tenir bombes per elevar l’aigua des d’un nivell dinàmic de 80 a 100 m de profunditat i impulsar-la a uns 5 kg/cm2 per al regatge de cobertura i pivot. Aquestes bombes tenen una potència mitjana de 80 kW i per al reg necessiten uns 14 kg/cm2 de pressió total. Majoritàriament, funcionen amb dièsel, però  algunes utilitzen energia de la xarxa elèctrica.

La primera instal·lació va ser de Justino Medrano, un agricultor de Villarejo de Cedro, a Valladolid. La instal·lació la va realitzar l’empresa  Riegosolar. El 2014 les plaques solars havien baixat molt de preu i la inversió es veia viable; aquesta instal·lació té una potència fotovoltaica de 120 kW-p i va ser la primera del món amb aquesta potència i capacitat per mantenir la pressió i el cabal constants. Per aconseguir-ho, utilitza dues bombes i un depòsit de xapa de 700 m3 (depòsit de regulació). La primera, de 90 kW, bomba del sondeig al depòsit i la segona, de 30 kW, bomba del depòsit als sistemes de pivot i cobertura. D’aquesta forma, s’aconsegueix un cabal i una pressió constants, ja que el dipòsit serveix d’amortidor al llarg del dia.

Quins agents participen en el desenvolupament d’aquest bombament solar? Quina amortització hi ha?

Els propis agricultors i l’associació que els dona suport en l’estudi de viabilitat hidràulica i solar. Primerament, s’estudia el dimensionament de les necessitats del cultiu i la instal·lació existent de reg. A partir d’aquí, s’aconsella algun canvi en la instal·lació per millorar la seva eficiència hidràulica i la solució energètica necessària. També s’assessora en recomanacions de reg, del propi cultiu, etc.

L’amortització de la instal·lació es calcula fàcilment. El juny és quan hi ha el pic més alt de necessitats i cal bombar les 24 hores. Amb energia solar es pot fer un màxim de 14 hores i la resta del temps s’utilitza dièsel. Durant aquestes setmanes de juny la instal·lació és híbrida, la resta de l’any només funciona amb energia solar. En el còmput global de l’any s’utilitza un 90% de l’energia provinent de l’energia solar i un 10% del dièsel. La primera instal·lació va tenir un cost total real de 150.000 euros i consumia 36.000 euros en gasoil; quan vam fer la instal·lació de reg, el consum de gasoil va passar a 3.600 euros. En aquest cas, en 5 anys ja s’ha amortitzat una inversió que té una vida útil d’uns 25 anys. Els beneficis són importants. 

“En 5 anys s’amortitza una inversió que té una vida útil d’uns 25 anys. Els beneficis són importants.”

Què s’ha fet i què s’està fent actualment en bombament solar? Quins són els resultats i el balanç d’aquesta actuació?

Actualment, en un radi de 80 km al voltant de Valladolid hi ha unes 50 instal·lacions, que representen un total de 4.000 kW-p, en unes 3500 ha (1.500 de cultius d’estiu i 2.000 ha de cultius de primavera). Aquesta rotació de cultius fa que la instal·lació resulti molt rendible, ja que funciona des del febrer fins a l’octubre. La primera instal·lació regava unes 40 ha de cultiu d’estiu amb un consum anual de 280.000 m3.

Es considera un èxit si hi ha més d’un agricultor que repeteix una vegada feta una instal·lació. En aquest sentit, hi ha agricultors que tenen fins a quatre instal·lacions fetes. 

Els costos del model energètic del regadiu de Castella i Lleó són molt alts i per això l’agricultor ha de buscar sistemes alternatius. En aquest cas, el cost de l’aigua passa de 0,16 a 0,04 euros/m3.

El cost de l’energia és un problema global del sector agrari i l’agroindústria, perquè ambdós han de reduir costos i ser més eficients. En regadiu, el cost del bombament és molt elevat, les instal·lacions són antiquades i és urgent canviar de model, no només utilitzant energia solar, sinó també incorporant millores d’eficiència energètica com variadors de velocitat o boqueres de baixa pressió en pivots i altres millores que permetin realitzar un ús més eficient de l’aigua.

Quines dificultats s’han trobat en el desenvolupament d’aquesta tecnologia?

Potser la dificultat més gran és el canvi de mentalitat. És una inversió important i planteja dubtes, és necessari saber amb quines empreses cal treballar; per això, des d’AIMCRA acompanyem els agricultors que volen fer aquesta inversió.

Darrerament, el gasoil havia baixat de preu i havia suposat un fre perquè és complicat fer una inversió tant elevada si no es veu un benefici a curt termini; tot i així, ara el gasoil està pujant.

Pel que fa al finançament, no hi ha problema. Els bancs que veuen aquest tipus d’instal·lacions i n’estudien la viabilitat, les veuen rendibles de seguida i les financen al 100% amb bons interessos. 

Quines perspectives de futur té l’associació?

AIMCRA considera que el bombament solar és l’única sortida a la crisi provocada pel sobrecost energètic del reg. És l’únic que realment ens pot diferenciar dels costos de producció al centre d’Europa, on no és necessari regar. Quin sentit té utilitzar gasoil o energia cara de la xarxa elèctrica per poder regar, quan es pot utilitzar el sol com a font d’energia més econòmica?

Ara totes les instal·lacions que hi ha a la zona estan aïllades de la xarxa, però quan desaparegui l’impost al sol serà més interessant, ja que es podrà vendre a la xarxa l’energia solar que no s’utilitzi en èpoques que no es regui.
Actualment, el preu de les plaques solars és molt baix i per aquest motiu disminuiran els costos d’instal·lació i d’amortització; aquest també és un fet important per a la seva implantació.

El futur és l’energia solar, una solució fantàstica per als agricultors i totes les indústries que en depenguin. El canvi de model energètic reduirà costos de producció. Des d’AIMCRA aconsellem als 4.000 agricultors remolatxers que canviïn de model energètic.