Santiago Suñol  “La terminologia agrària va ser inoculada de manera natural per les preocupacions humanes del dia a dia de la pagesia”

L’escriptor Santiago Suñol ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a escriure sobre la història de Catalunya i, més concretament, sobre la història rural de les terres de Lleida. L’any 2018 l’editorial Llibres de L’Índex va publicar el seu primer volum del Diccionari Temàtic de Terminologia Agrària, que ja té un segon volum, dedicades a repassar el llenguatge intrínsec de la vida de camp i un dels pocs diccionaris dedicats a aquest temàtica. Parlem amb ell per conèixer com es va gestar el diccionari i quines particularitats té la terminologia agrària.

Santiago Suñol és enginyer Tècnic Agrícola i autor del “Diccionari Temàtic de Terminologia Agrària”

-Com va néixer la idea de publicar aquest Diccionari? A quin públic va dirigit?

La idea va néixer a nivell personal a mitjans de la dècada dels anys setanta, encara en ple franquisme, arran de l’anomenat Manifest de Prada de Conflent (agost 1973) en defensa de la llengua catalana com a eina que serveix per ensenyar qualsevol matèria científica o tecnològica, proclama feta tres anys abans que el president Adolfo Suárez declarés a París Match que el català no podia servir per ensenyar ‘química nuclear’...

Amb la intenció de facilitar la redacció de textos escrits en informes pericials sobre temàtica agrícola en la nostra pròpia llengua, vaig començar des d’aleshores a compilar termes agrupats per matèries separades amb la seva corresponent versió en castellà, així com aplegar llurs sinònims respectius. La finalitat inicial fou, doncs, enriquir-me en l’expressió de la variada terminologia tècnica més escaient en cada cas, bandejant barbarismes i grafies incorrectes, tasca d’inventari de lèxic que sortosament em va seguir esperonant en haver coincidit amb les campanyes endegades en la dècada dels anys vuitanta pel procés de Normalització de la Llengua Catalana. 

“La finalitat inicial fou, doncs, enriquir-me en l’expressió de la variada terminologia tècnica més escaient en cada cas”

 -Quants termes hi ha catalogats?

En total 17.603 entrades descriptives, que es reparteixen entre 67 subcapítols agrupats i compresos en 12 grans capítols temàtics (explotació pagesa, medi natural, produccions vegetals, equipament rural, flora silvestre, parts de la planta, comunitats vegetals, malures vegetals, bestiar de renda i de treball, produccions ramaderes, construccions rurals i avaluació quantitativa i qualitativa), mitjançant 2 volums de text i un total de 908 pàgines.

“En total 17.603 entrades descriptives, que es reparteixen entre 67 subcapítols agrupats i compresos en 12 grans capítols temàtics”

-Com ha estat el procés de recaptació d’informació i estudi per recopilar els termes?

Bàsicament convivint durant anys i panys amb la pagesia, tot fent cadastres d’implantació i de renovació que han enriquit el meu vocabulari amb una munió de mots i termes propis del món rural i que com a urbanita fins aleshores desconeixia, havent-ne interioritzat sobretot alguns mots o expressions genuïnes de les terres de Ponent, lleidatanes o bé preses del dialecte pallarès.

-Com definiria i quines característiques comunes té la terminologia agrària?

Per a un poble majoritàriament de pagesos en l’antigor, res té d’estrany que la terminologia agrària fos inoculada de manera natural per les preocupacions humanes del dia a dia de la pagesia, és a dir, el mas, el temps, el cel, el sòl, les aigües, les feines, les eines, l’entorn, les collites, els bestiar, etc., de tot el bagatge lexical acumulat de la qual se’n varen servir la resta de pobladors.

“Per a un poble majoritàriament de pagesos en l’antigor, res té d’estrany que la terminologia agrària fos inoculada de manera natural per les preocupacions humanes del dia a dia de la pagesia”

-Com ha anat evolucionant amb els anys aquesta terminologia? S’han perdut molts mots al llarg del temps o és un àmbit lingüísticament conservador?

Hauríem de recórrer als experts, als 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, l’obra cabdal de Joan Coromines i Vigneaux, així com als 8 volums de l'Onomasticon Cataloniae, també del mateix Coromines.

-Li ha sobtat algun mot en concret o en desconeixia algun que li hagi agradat especialment?

Una bona colla, com ara aquests: albarda, aljub, antena o antana, bardissa, borda, bultra, camí d’abast, canyet, capçó o cavim, cóm, corró, cort, eixermar, espona, farraginal, feixa, gaia, obaga o aubac, pleta, rambler, recanar, regall, sol ixent, terramper, tregillar, trilla, i xisca, sisca o canyissot; i alguns manllevats del dialecte pallarès, com: eixir (sortir) i eixida,  galàpat (gripau), tarter o tartera (pedregall, codolar), videll (bedell), voliana (papallona) i xolís o xoríç (llonganissa, embotit). 

-Moltes paraules, refranys i dites populars catalanes que es conserven avui dia provenen del camp, del vocabulari propi de la vida a pagès. Com ha influït la tradició oral agrícola a la formació del català actual?

No sóc expert en filologia, però evidentment Catalunya havia estat durant molt de temps un país de pagesos, no endebades vam fer la primera revolució civil moderna europea el 1462-1472, que acabaria amb la supressió de l’esclavitud de la pagesia remença, és a dir, sobre un quart de la població del país llavors.

Biografia:

Santiago Suñol vaig néixer al Camp de l’Arpa (Barcelona) l’any 1930 i es va llicenciar com a Enginyer agrícola l’any 1953 a l’Escola Superior d’Agricultura. Com a funcionari de la Diputació de Lleida, entre els anys 1954 i 1956 va fer treballs de camp cadastrals a la demarcació de Lleida i va desenvolupar per primera vegada a l’Estat l’aplicació al Cadastre Rústic dels anys 1956 a 1962 del sistema de targes perforades electroautomàtiques d’IBM per a l’elaboració de les dades de fulls parcel·laris i cèdules de propietat dels contribuents, que va permetre fer-ne el processament de tota la documentació cadastral generada en 270 municipis que suposaven prop del 92 % del territori de la demarcació lleidatana.

Treballant per al Servei d’Extensió Agrària (SEA) va introduir a la Regió de Llevant, i a Espanya en general, la lluita contra la calamarsa mitjançant la inseminació homogènia i precoç de cumulus-nimbus emprant nuclis artificials de congelació de iodur de plata. Al 1958 va ser nomenat Agent Inspector de Zona al Llevant i després va ser destinat tres mesos a Ourense, on es va poder familiaritzar amb els comptes analítics d’explotació agrària. Al 1959 va ser destinat com a funcionari públic al Cadastre de Rústica de Lleida, on va exercir 36 anys fins a la seva jubilació el juny de 1995. Durant aquest temps va executar el mapa geològic a escala 1:200.000 de la demarcació de Lleida i memòria annexa sobre la història litològica del territori i el mapa i memòria corresponents de la demarcació de Barcelona a escala 1:125.000 (1967).

També ha participat en les revisions cadastrals sistemàtiques de la comarca del Segrià i la delimitació de 379 forests o monts d’utilitat pública (MUP), a més de la renovació cadastral de la Zona de Colonització (IRYDA). En els 32 anys de trajectòria professional ha treballat sobre 87.904 hectàrees (78.183 de les quals estrictament a la demarcació de Lleida), operant sobre 23 municipis i 7 altres pertinences. Durant el període de 1988 a 1994 va executar la Segona Renovació Cadastral de la demarcació de Lleida per incorporar-hi les noves tecnologies d’ortofotografia aèria i de computació digital per crear una cartografia i un banc de dades únic i multifuncional del territori, que afectaren a 170 municipis, 772.235 hectàrees.

Durant 27 anys, que van de 1984 fins a 2010, va fer per a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (CAGP) les enquestes anuals de preus de la terra sobre les 38 àrees homogènies agràries subcomarcals que havia dissenyat per a la demarcació de Lleida.

L’any 1989 publica el llibre El Cadastre de Rústica a les Terres de Lleida. També ha publicat per Ediciones de la Tempestad (Llibres de l’Índex) L’ADN sobirà del poble català –800 anys de Catalunya lliure dels carolingis als borbons [878-1714] (maig 2015), L’epopeia californiana de catalans i illencs [1764-1848] (2016), dos volums del Diccionari Temàtic de Terminologia Agrària (2016-febrer 2017), Catalunya, gresol de nouvinguts. Tres mil anys d’immigració en terra de llibertat i frontera (gener 2019) i Rèquiem per Santa Cecília. Història de la devastació del Temple de la Mort de Lleida (maig 2019). Així mateix, també ha col·laborat amb nombroses revistes i diaris i ha estat professor a l’ETSIALL de la UdL durant els cursos escolars de 1993-94, 1995-96 i 1997-98.