La sostenibilitat de la fertilització amb fangs de depuradores en els conreus dels cereals d’hivern
L’activitat demostrativa FANGS compta amb dades de més de 25 anys i ja ha demostrat que els llots són una bona alternativa per fertilitzar cultius.
Aquestes activitats són finançades pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
A Catalunya hi ha més de mig miler d’estacions depuradores urbanes (EDAR), que netegen les aigües residuals del 97% de la població. Aproximadament la meitat dels seus residus secs, també anomenats fangs, llots, o biosòlids, són aptes per a fertilitzar conreus. Fins fa poc temps hi havia incertesa sobre si aquests productes orgànics són tan adequats com els d’origen ramader. També, es posava en qüestió si la concentració de metalls que aporten al sòl limitaria la sostenibilitat de la seva aplicació. Uns dubtes que l’activitat demostrativa FANGS, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha contribuït recentment a esvair. Ara, FANGS s’obre a assumir un nou repte: analitzar la presència al sòl, fruit d’aquest tipus de fertilització, de microplàstics i components orgànics persistents, així com la seva influència sobre la microbiota de la terra. L’objectiu és assegurar que la fertilització amb fangs d’EDAR s’adapti a les normatives que venen.
La presència d’aquestes substàncies al sòl i que poden afectar l’aplicació dels llots al sector agrícola és una qüestió que s’ha discutit en una jornada a Mas Badia, on Camps s’han presentat els resultats de FANGS davant unes 50 persones, entre les quals representants de les principals empreses gestores de biosòlids de Catalunya, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya.
Hi ha tres motius que fan adequat l’ús de llots d’EDAR en la fertilització orgànica dels cultius. Primer, la necessitat de mantenir els nivells de matèria orgànica als sòls agrícoles a llarg termini. Segon, que els fangs tenen molt de valor com a matèria orgànica i molta capacitat fertilitzant, perquè presenten unes característiques similars a les del purí de porc, que és el que s’utilitza tradicionalment. I tercer, un motiu econòmic: són més barats per als agricultors que no disposen de dejeccions ramaderes a la seva explotació.
Fins ara, el projecte FANGS ja ha contribuït a esvair alguns dubtes amb relació a l’ús dels llots d’EDAR, els ha posat en igualtat de condicions amb altres subproductes orgànics molt usats per a la fertilització de conreus i ha ajudat a actualitzar criteris i pautes per a la seva sostenibilitat en l’aplicació agrícola.
Aquesta activitat és finançada a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), en el marc de l'Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
Font: IRTA