Nous sistemes de formació de pomeres més sostenibles, eficients i més econòmics

El projecte demostratiu “Sistemes de formació en pomera: més eixos i menys carrer”, realitzat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i finançat des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha conclòs amb resultats prometedors per a la rendibilitat i sostenibilitat de les explotacions fructícoles. En aquest sentit, la iniciativa ha posat de manifest la importància d’una adequada elecció del sistema de formació, que influeix directament en la productivitat, la qualitat i els costos de maneig, especialment en tasques com la poda, la formació i la recol·lecció, que poden representar fins al 80% del cost total de producció. En un context europeu on la sostenibilitat ambiental és cada cop més prioritària, el projecte ha avaluat nous sistemes de formació adaptats a les principals zones de producció.

A més, davant d’un increment constant dels costos de producció, amb la mà d’obra representant més de la meitat dels mateixos, la situación obliga a treballar amb arbres de menor volum, de ràpida entrada en producció i amb sistemes de formació plans i mecanitzables.

En aquest sentit, aquests nous sistemes de formació multieixos han demostrat millorar els paràmetres productius i qualitatius, facilitant la mecanització i reduint els costos de maneig. D’altra banda, l’ús de porta-empelts més vigorosos que el M.9 ha permès una major eficiència productiva, contribuint a la sostenibilitat ambiental i econòmica de les explotacions. Els resultats indiquen que els sistemes de formació avaluats poden oferir alternatives més rendibles a llarg termini, ajudant els productors a prendre decisions de plantació adequades.

Aquest augment de la densitat de plantació gràcies a l’ús de portaempelts enanitzants ha estat un dels canvis més importants en la producció de poma dels darrers 60 anys. Tot i que els productors de poma continuen plantant altes densitats, hi ha una gran diversitat d’opinions sobre quina densitat o sistema de formació és el més rendible. En aquest sentit, la densitat òptima de plantació depèn de nombroses variables biològiques i econòmiques, com el clima, els recursos del sòl, la taxa de creixement dels arbres, la floració i fructificació, el vigor dels arbres, el preu de la fruita, i els costos laborals.

La producció de les parcel·les està molt relacionada amb la intercepció de llum, que depèn de la separació dels arbres, la seva forma i alçada. Aquestes variables geomètriques estableixen el límit superior del rendiment biològic, però els factors fisiològics també poden tenir un gran impacte. Les principals variables fisiològiques dels sistemes de formació són els portaempelts, l’estructura de la capçada, la càrrega de cultiu i els nivells de nutrients del sòl. Aquestes variables s’han de mantenir durant la vida de l’explotació per assegurar l’equilibri entre el creixement vegetatiu i la fructificació.

A més, la poda i gestió de la càrrega, juntament amb la fertilització i el reg, són les eines principals per aconseguir aquest equilibri. El sistema de formació juga un paper clau en la gestió de la part aèria dels arbres per tal d’aprofitar la intercepció de la llum al màxim. Densitats més altes de plantació poden augmentar la productivitat, però també poden ser contraproduents si el vigor vegetatiu esdevé excessiu. Cada cultivar té el seu propi hàbit de fructificació, determinant la seva idoneïtat per a diferents sistemes de formació.

En aquest context i mitjançant estudis previs, s’ha vist que l’augment de la densitat de plantació ha millorat els rendiments acumulats, sobretot durant els primers deu anys. No obstant això, la llei de rendiments decreixents indica que densitats molt altes no són necessàriament més rendibles que densitats moderades. A majors densitats de plantació, majors costos d’inversió, però també un major rendiment precoç i acumulat durant els primers deu anys. En aquest sentit, com que hi ha molts factors que afecten la rendibilitat de les parcel·les, cal avaluar la seva rendibilitat en funció de diferents situacions de cultivar, clima, sistema de formació, portaempelt, densitat de plantació, ubicació i condició econòmica.

Per això, l’objectiu d’aquest estudi és avaluar la productivitat a llarg termini, el creixement dels arbres, la qualitat dels fruits i l’eficiència de quatre sistemes de formació de poma, per tal d’ajudar els productors a prendre decisions de plantació adequades i obtenir el millor rendiment de la inversió.

En aquesta línia, aquest projecte té un impacte sectorial ampli, destinat a empreses productores, cooperatives i agricultors particulars. En conclusió, una correcta elecció del sistema de formació és fonamental per a la rendibilitat de l’explotació, ja que influeix en la productivitat, la qualitat i els costos de maneig. En un escenari europeu on la sostenibilitat és clau, disposar de sistemes de formació adaptats permetrà avançar en aquest aspecte.

Font: IRTA