La temporada de bolets apunta a xifres altes amb una producció que superarà els 80 quilos per hectàrea
Els experts del CTFC mostregen setmanalment parcel·les a diferents ecosistemes forestals per tal de quantificar la producció i diversitat de bolets
No tots els bolets són comestibles i s’ha de saber molt bé quines espècies es poden caçar.
Quan arriben les pluges de tardor, un gran nombre de persones ja es desplacen als boscos per dur a terme la coneguda tradició boletaire. Tot i que s’ha convertit en una pràctica cada cop més comuna, s’ha de tenir en compte que no tots els bolets són comestibles i s’ha de saber molt bé quins són els que es poden caçar perquè algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. En aquest sentit, en el nostre territori els més freqüents comestibles són la llenega negra, el camagroc, el rossinyol, el rovelló, el pinetell, el fredolic, el carlet, les agulletes, el cep o la trompeta entre altres. Depenent del territori la gent sol caçar més uns que altres perquè estan més acostumats a veure un tipus de bolets i la resta potser no els coneixen.
Des de principi de temporada ja s’han omplert molts cistells. Encara no s’ha acabat la campanya i pels experts, fer-ne una anàlisi és encara complicat. Però a grans trets, la temporada d’enguany asseguren que es pot classificar com una bona temporada, amb una producció que superarà els 80 quilos per hectàrea de mitjana a Catalunya, tot i que ja es veurà quin serà el resultat final. El que està clar, és que no s’igualaran les dades de producció de bolets comercials registrades el 2024 i el 2018 que van ser rècord de producció en els quasi 30 anys que el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) realitza aquests inventaris. De moment, les dades del 2023 i pel que fa a les províncies, s’han recollit 314.70 tones a Barcelona, 165.34 a Girona, 477.80 a Lleida i 54.90 a Tarragona, segons dades de l’Observatori Forestal Català (OFC).
Tot i no tenir les dades d’aquest any 2024, la temporada de bolets aspira a ser una bona temporada com la del 2018 quan se’n van produir 10.709,17 tones i amb les últimes precipitacions segur que anirà a més. Aquesta tardor ha plogut en la majoria de les zones i això ha afavorit una producció més o menys contínua.
Per poder aconseguir aquestes xifres, els experts del CTFC mostregen setmanalment parcel·les a diferents ecosistemes forestals per tal de quantificar la producció i diversitat de bolets. D’aquest seguiment, encarregat per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, se n’extreuen els resultats des de fa més de 25 anys. L’any 2023, la producció se situa en 10,68 kg per hectàrea de bolets. Gairebé la mateixa que el 2017, quan va ser de 15 kg per hectàrea. Des del 2018, quan la producció va ser de 167 kg per hectàrea, la producció no va pujar de 48 kg, que va ser el cas de l’any 2021.
Pel que fa a les tones de bolets, encara no s’han comptabilitzat, perquè s’obtenen a partir de les dades que es recol·lecten de cadascuna de les 100 parcel·les que hi ha repartides pels boscos de tot Catalunya, per tant, s’ha de conèixer la producció de bolets a nivell de l’espècie forestal, ja sigui P. sylvestris, P. nigra, P. halepensis, P. pinaster, P. uncinata, entre d’altres. I una vegada es coneguin aquestes dades, i sabent també la superfície que ocupa cada espècie a Catalunya o per províncies, es podrà saber la producció total de bolets i comestibles.
Com dèiem, això va variant en funció de la zona, però Catalunya és un territori eminentment forestal, més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matorrals, erms naturals i sobretot boscos. En aquest sentit, un total del 64,6% de la superfície total del territori és superficie forestal, de la qual el 76% és privada i el 24% restant és pública.
A més, en els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en existències, per l’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Per això, es constata la relació entre la gestió forestal i la producció, però també la diversitat de bolets que tenim. En aquest sentit, la gestió forestal garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis i la multifuncionalitat dels boscos.
L’aprofitament sostenible dels recursos forestals permet la persistència i millora dels boscos davant dels riscos com els incendis forestals i del canvi climàtic. A més s’ha de tenir en compte que els boscos són productors de matèries primeres com la fusta, la llenya o el surto, però també d’altres béns com els bolets, els pinyons i les tòfones. Així, segons dades de l’OFC, entre l’any 1993 i l’any 2009 la superfície forestal arbrada del país ha tingut un increment del 4 %, que significa un augment de poc més de 8.250 hectàrees anuals.
FONT: OFC