Els Quinze debaten les noves normes de transport animal i sobre el comerç de transgènics
Els ministres d'Agricultura, que es reuneixen per última vegada abans de l'Ampliació a 25 membres, tracten d¿aprovar a Luxemburg normes més estrictes proposades per la presidència irlandesa de torn de la Unió Europea per a millorar el benestar dels animals durant el seu transport, com ara les dues hores de descans després de nou hores de trajecte, i debaten també sobre la fi de la moratòria als Organismes Genèticament Modificats (OGM).
Hemiscicle del parlament europeu. Foto: CE
El text presentat per la presidència europea estableix que en el trasllat de bestiar hi hagi un període altern de viatge i descansos que comença amb nou hores de trajecte, seguit de dues hores de descans, nou hores més de trajecte i 12 hores de descans. A més a més, la presidència planteja que aquest cicle pugui repetir-se de forma il·limitada. Brussel·les va defensar, en la seva proposta inicial, que en els desplaçaments de tot tipus d'animals cada 9 hores s'estableixin descansos de 12 hores. Per a Espanya, l'última proposta de la presidència és més favorable perquè "es poden repetir els cicles i almenys garanteix que siguin viables els trasllats", segons han informat fonts diplomàtiques. Per contra, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Bèlgica i Holanda volen limitar els trasllats i pretenen que el cicle proposat per la presidència no es repeteixi o que s'estableixin descansos de 24 hores. Aquests països al·leguen arguments conservacionistas, però "també tenen motius comercials" per a evitar que continuïn els trasllats d'animals vius i només es transporti carn, segons les fonts. Alemanya i Regne Unit defensen una posició "més pragmàtica" i la seva actitud serà clau per a arribar a un compromís en el Consell, que començarà amb una sessió plenària, a la qual prosseguiran reunions bilaterals. El Consell, al qual també assisteix la ministra espanyola, Elena Espinosa, i que podria perllongar-se fins a demà, dia 27, també discutirà sobre la ventilació del vehicle, la formació dels transportistes i la densitat de la càrrega d'animals en el camió. Nous transgènics, a debat
Els Quinze també debatran si es posa fi a la moratòria que existeix a la UE sobre els Organismes Genèticament Modificats (OGM) mitjançant l'autorització d'un nou blat de moro, encara que és poc probable que hi hagi un consens. El Consell estudiarà una proposta per a aprovar la venda de blat de moro "bt 11" en territori comunitari i acabar així amb el bloqueig que existeix des de 1998 a l'autorització de nous transgènics, que es coneix com moratòria de facto. Aquesta proposta, presentada per la Comissió Europea (CE), arriba al Consell després que el passat mes de desembre, els experts dels Quinze no aconseguissin posar-se d'acord sobre l'autorització d'aquest OGM dintre del Comitè Permanent de la Cadena Alimentària. Aleshores, sis estats (Espanya, Finlàndia, Suècia, Regne Unit, Holanda i Irlanda ) van votar a favor de l'autorització, altres sis en contra (Grècia, Dinamarca, França, Àustria, Luxemburg i Portugal), i tres es van abstenir (Bèlgica, Itàlia i Alemanya). En una reunió posterior del Comitè de Representants Permanents (Coreper), format pels ambaixadors dels Quinze, els països van repetir la mateixa postura que la de desembre. Si en el Consell d¿avui no hi ha canvis, Brussel·les podrà aprovar l'autorització del nou blat de moro i la fi de la moratòria, una vegada transcorreguts els tres mesos des que va presentar la seva proposta, termini que finalitzarà el 4 de maig. La nova ministra espanyola d'Agricultura encara no s'ha pronunciat sobre aquest assumpte, tot i que el PSOE indicava en el seu programa electoral que buscaria la compatibilitat de OGM amb produccions convencionals i ecològiques. Els Quinze també aprovaran sense debat nous requisits sobre la higiene dels aliments i pinsos i una normativa per la qual s'harmonitzen els límits màxims de residus (LMR) de productes fitosanitaris.
Els Quinze també debatran si es posa fi a la moratòria que existeix a la UE sobre els Organismes Genèticament Modificats (OGM) mitjançant l'autorització d'un nou blat de moro, encara que és poc probable que hi hagi un consens. El Consell estudiarà una proposta per a aprovar la venda de blat de moro "bt 11" en territori comunitari i acabar així amb el bloqueig que existeix des de 1998 a l'autorització de nous transgènics, que es coneix com moratòria de facto. Aquesta proposta, presentada per la Comissió Europea (CE), arriba al Consell després que el passat mes de desembre, els experts dels Quinze no aconseguissin posar-se d'acord sobre l'autorització d'aquest OGM dintre del Comitè Permanent de la Cadena Alimentària. Aleshores, sis estats (Espanya, Finlàndia, Suècia, Regne Unit, Holanda i Irlanda ) van votar a favor de l'autorització, altres sis en contra (Grècia, Dinamarca, França, Àustria, Luxemburg i Portugal), i tres es van abstenir (Bèlgica, Itàlia i Alemanya). En una reunió posterior del Comitè de Representants Permanents (Coreper), format pels ambaixadors dels Quinze, els països van repetir la mateixa postura que la de desembre. Si en el Consell d¿avui no hi ha canvis, Brussel·les podrà aprovar l'autorització del nou blat de moro i la fi de la moratòria, una vegada transcorreguts els tres mesos des que va presentar la seva proposta, termini que finalitzarà el 4 de maig. La nova ministra espanyola d'Agricultura encara no s'ha pronunciat sobre aquest assumpte, tot i que el PSOE indicava en el seu programa electoral que buscaria la compatibilitat de OGM amb produccions convencionals i ecològiques. Els Quinze també aprovaran sense debat nous requisits sobre la higiene dels aliments i pinsos i una normativa per la qual s'harmonitzen els límits màxims de residus (LMR) de productes fitosanitaris.