El sector vitivinícola busca consolidar-se a nivell mundial davant la crisi de preus
La davallada del preu del raïm pagat al pagès les darreres campanyes preocupa a Unió de Pagesos, que demana l¿arrencada de les vinyes il·legals, la redefinició del paper de les Denominacions d¿Origen (DO), així com la generalització dels acords de preus entre viticultors i elaboradors. D¿altra banda, els productors de cava han vist reduït el seu marge degut a l¿augment de les marques de distribució en diversos mercats.
Panoràmica vinyes. Foto: INCAVI
Segons ha informat en un comunicat, Unió de Pagesos assenyala ¿la necessitat del sector del vi i la vinya de cercar estratègies per situar-se i consolidar-se dins de la producció mundial del raïm i del vi, després d¿unes últimes campanyes, on el preu del raïm pagat al pagès ha patit una davallada que, fins i tot, ha arribat a no cobrir els costos de producció¿. En aquest sentit, Unió de Pagesos demana a l¿Institut Català del Vi (INCAVI) i al Departament d'Agricultura que garanteixin els controls i inspeccions preceptius als Consells Reguladors. El sindicat reclama que s'apliqui la normativa vigent en matèria de plantacions i, per tant, s'obligui a l¿arrencada de totes les vinyes il·legals, plantades a partir del setembre de 1998, com estableixen les disposicions comunitàries, estatals i catalanes. Tanmateix, el sindicat creu necessari redefinir el paper de les DO per tal que "l¿elaboració i l¿embotellat del vi tingui lloc a la zona de producció del raïm i, sempre que sigui possible, també la comercialització i la distribució". Segons Unió de Pagesos, el valor afegit del vi ha de restar a la zona de producció "per arrelar els pagesos al territori i garantir l¿equilibri territorial". La situació del mercat del cava
D'altra banda, la crisi que pateix el sector del vi també s'ha vist reflectida en la necessitat dels principals productors espanyols d'exportar marques blanques de cava a preus molt baixos. Segons informa Cinco Días en un reportatge de Jordi Sacristán, publicat el passat 20/01/2004, al Regne Unit es venen ampolles de cava per 3,80 euros (2,63 lliures) però, tenint en compte que la càrrega fiscal és de 2,80 euros (1,94 lliures), el marge pel venedor i fabricant és tan sols d'un euro. Aquesta poca rendibilitat que originen les marques de distribució és "el peatge que han de pagar els productors per poder vendre la pròpia marca", explica el responsable del mercat britànic de Codorniu, Xavier Pagés. L'any 2003, en el mercat britànic es van vendre prop de 22 milions d'ampolles, de les quals 17 milions es venien com a marca de distribució, de manera que el producte s'ha convertit en un genèric, segons informa Cinco Días. El responsable de Freixenet al Regne Unit, Manel Durán, assegura que "el futur del cava està molt negre a Gran Bretanya, ja que es ven per sota dels espumosos alemanys o italians que no tenen cap envelliment en cellers". Pel que fa al mercat espanyol, les marques blanques tenen menys pes ja que el consumidor no les acaba d'acceptar.
D'altra banda, la crisi que pateix el sector del vi també s'ha vist reflectida en la necessitat dels principals productors espanyols d'exportar marques blanques de cava a preus molt baixos. Segons informa Cinco Días en un reportatge de Jordi Sacristán, publicat el passat 20/01/2004, al Regne Unit es venen ampolles de cava per 3,80 euros (2,63 lliures) però, tenint en compte que la càrrega fiscal és de 2,80 euros (1,94 lliures), el marge pel venedor i fabricant és tan sols d'un euro. Aquesta poca rendibilitat que originen les marques de distribució és "el peatge que han de pagar els productors per poder vendre la pròpia marca", explica el responsable del mercat britànic de Codorniu, Xavier Pagés. L'any 2003, en el mercat britànic es van vendre prop de 22 milions d'ampolles, de les quals 17 milions es venien com a marca de distribució, de manera que el producte s'ha convertit en un genèric, segons informa Cinco Días. El responsable de Freixenet al Regne Unit, Manel Durán, assegura que "el futur del cava està molt negre a Gran Bretanya, ja que es ven per sota dels espumosos alemanys o italians que no tenen cap envelliment en cellers". Pel que fa al mercat espanyol, les marques blanques tenen menys pes ja que el consumidor no les acaba d'acceptar.