La Fundació Miquel Agustí, una dècada dedicada a l’agrobiodiversitat

La Fundació Miquel Agustí és un equip de recerca que fa més de 10 anys que treballa per impulsar l’estudi i millora de les varietats agrícoles tradicionals catalanes i promoure els productes autòctons de la nostra terra. Durant aquest temps l’entitat s’ha convertit en tot un referent per al sector hortícola català.

13/09/2019

La Fundació Miquel Agustí pren el nom de Fra Miquel Agustí (Banyoles, 1560-1630), un prior de l’ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà i autor del “Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril”, editat el 1617. El llibre, el primer important sobre agricultura escrit en català, tracta temes relacionats amb la vida al camp. D’aquesta manera, la fundació vol honorar la seva feina en l’ordenació dels coneixements agraris del segle XVI en llengua catalana.

Al mateix temps, serveix d’inspiració per repensar les explotacions per tal que, a més de la producció, es gestioni la transformació i distribució dels aliments mitançant les innovacions tecnològiques. Com el renombrat prior, la fundació posa la vista en el futur prenent de base la tradició agrícola dels nostres avantpassats.

L’entitat s’encarrega d’impulsar la recerca de les varietats tradicionals catalanes i els productes autòctons i treballa colze a colze amb el sector agroalimentari per millorar l’eficiència dels seus processos i la qualitat organolèptica i nutritiva dels seus productes. 

La Fundació Miquel Agustí té la seva seu a Sabadell i disposa d’instal.lacions de recerca i transferència a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona a Castelldefels i 9,5 hectàrees de camps experimentals, hivernacles i magatzems a Parc UPC - Agròpolis a Viladecans i camps experimentals en diversos indrets de Catalunya, cedits per productors, on es treballa amb varietats locals.

La Fundació està formada per investigadors tant de la Universitat Politècnica de Catalunya, com investigadors propis de la Fundació que, conjuntament, conformen el grup de recerca multidisciplinari que respon a la pròpia diversitat d’àrees en les quals treballa. La millora genètica vegetal per a l’obtenció de noves varietats ha estat l’eix vertebrador de les tasques de la Fundació, i partir d’aquí, i en molts casos com a complement d’aquesta millora, l’entitat treballa en àrees com l’anàlisi sensorial i la certificació de productes de qualitat, la conservació i promoció de l’agrobiodiversitat catalana, l’experimentació agrícola, la transformació agroalimentària o l’agricultura social i participativa, entre d’altres.

“L’entitat treballa colze a colze amb el sector agroalimentari per millorar l’eficiència dels seus processos i la qualitat organolèptica i nutritiva dels seus productes

Caracterització de les varietats tradicionals catalanes 

Catalunya és una regió extraordinàriament rica a nivell varietal. L’àmplia tradició agrícola de moltes zones del territori, lligat amb una diversitat enorme d’ambients i de ser una zona important de comerç internacional, ha fet que actualment disposem d’una àmplia diversitat de varietats per espècies com el tomàquet, les mongetes, les cebes, les cols, però també les principals espècies cerealístiques o de fruiters.

La principal característica de les varietats tradicionals és la coevolució amb els agricultors i consumidors d’un territori. Al llarg dels anys, aquestes varietats han estat seleccionades pels agricultors seguint criteris de qualitat però també d’adaptabilitat a les condicions de cultiu on eren cultivades. Això ha fet que, en molts casos, siguin varietats que presenten una qualitat diferenciada i alhora una major adaptació a les condicions de cultiu (tant climàtiques com biològiques) del territori d’on són tradicionals. Per tant, són una molt bona font d’on partir per tal de millorar-les i adaptar-les a les condicions de cultiu, però també de mercat actuals.

“Les varietats tradicionals són la base de l’agrobiodiversitat de cada territori i alhora l’herència dels agricultors que l’han treballat. El fet de disposar de diversitat genètica és la garantia que serem capaços de resoldre els reptes de futur” explica el Director científic i expert en Millora Genètica de la Fundació Miquel Agustí, Joan Simó. A més, afegeix, “les varietats tradicionals, en molts casos, van acompanyades d’informació cultural associada que encara els hi donen més valor. En una agricultura on es vulgui posar en valor la qualitat, la proximitat i, en definitiva, la singularitat de cada producte les varietats tradicionals hi tenen un paper imprescindible”. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura va impulsar fa uns anys el Pla d’acció per la Biodiversitat cultivada, de la qual l’entitat en forma part activa, que pretén conservar, promoure i investigar entorn a les varietats locals de Catalunya.

“El fet de disposar de diversitat genètica és la garantia que serem capaços de resoldre els reptes de futur”

La Fundació estudia i documenta les característiques agronòmiques, morfològiques, sensorials, químiques i de fons genètic de les varietats tradicionals catalanes. Els assajos que realitza permeten fer emergir les característiques singulars i l’estructura de les poblacions cultivades de cada varietat tradicional. Aquesta informació serveix per entendre com són les varietats tradicionals i dissenyar estratègies eficients de conservació ex situ i in situ de la variabilitat genètica, preservant les varietats dels processos d’erosió genètica.

Pel que fa a l’agrobiodiversitat, la Fundació tradicionalment ha treballat amb tomàquet, mongeta, ceba, calçot i col. La tria de les varietats respon bàsicament a dos criteris. Per una banda, es tracta de quatre de les principals varietats hortícoles de Catalunya i, de fet, segurament per aquest motiu, sorgeix el segon criteri, que respon a la demanda del sector. 

Simó detalla que en totes elles s’han seguit esquemes similars de treball, que són bàsicament el recull exhaustiu de l’agrobiodiversitat existent per a cada espècie, la seva conservació i caracterització, i el desenvolupament d’eines que en permetin la seva millora, que passen des de millores en les tècniques de cultiu, fins a la recerca dels gens responsables dels principals caràcters d’interès, passant per la creació de panels de tast, tècniques de caracterització, definició d’idiotips o la creació de marques de qualitat, entre d’altres. 

Segons ell buscar atributs que puguin esdevenir un valor diferencial pels consumidors, trobar eines que facilitin el cultiu o la conservació d’aquestes varietats i promocionar el consum de proximitat i les marques de qualitat són algunes de les estratègies que han de servir per conservar la nostra agrobiodiversitat. 

Programes de millora de varietats tradicionals

Des de la Fundació també es duen a terme programes de selecció i millora per obtenir cultivars avançats en cadascuna de les varietats tradicionals catalanes, en estreta col·laboració amb el sector productiu, per ajudar a millorar la rendibilitat de les explotacions catalanes.

La Fundació treballa perquè els agricultors disposin d’eines que els facilitin la difícil tasca de produir i vendre aliments. Simó comenta que “es fa difícil pensar que l’agricultura catalana podrà competir per preu amb productes vinguts de països on la producció és molt més barata. Així doncs, la diferenciació per qualitat creiem que ha de ser l’estratègia a seguir”. En aquest sentit, la fundació treballa per millorar aquelles varietats que ja presenten un valor sensorial diferenciat però que, en molts casos, presenten deficiències importants en altres aspectes agronòmics com el rendiment o la resistència a fisiopaties.

      

 Mongetes de la varietat Montcau apunt per ser analitzades pel panel de tast i selecció de les cebes que formaran part del camp de multiplicació de la Ceba de Coll de Nargó

L’entitat compta amb milloradors especialistes en la millora genètica del calçot, la mongeta, el tomàquet i la col. Totes les varietats es posen a disposició dels agricultors interessats o directament passen a ser de la seva propietat.

Els treballs han permès obtenir el tomàquet d’amanir Montgrí, la varietat tradicional Tavella Brisa Croscat del Fesol de Santa Pau, la varietat Punxa de Tomàquet de Penjar, la Mongeta del Ganxet Montcau i les varietats Roquerola i Montferri del Calçot de Valls, els més apreciats a Catalunya i arreu del món.

                        

         Mostres de tomàquet a punt per ser analitzades pel panel de tast

Així mateix, en col·laboració amb el sector productiu i l’administració, la Fundació Miquel Agustí impulsa els segells de qualitat europeus per distingir les varietats tradicionals catalanes i promoure el seu cultiu a l’àrea d’origen. En aquest àmbit, l’entitat assessora la Indicació Geogràfica Protegida “Calçot de Valls” i les Denominacions d’Origen Protegides “Mongeta del Ganxet” i “Fesols de Santa Pau”.

Des de la Fundació, Joan Simó recalca la importància de seguir treballant per donar a conèixer entre la ciutadania els nostres segells de qualitat: “actualment disposem d’un gran nombre de segells i marques que acompanyen els aliments i sovint el consumidor es perd entre tanta distinció. Creiem que s’ha de seguir treballant amb la difusió d’aquests segells de qualitat, així com s’ha de seguir impulsant la creació de nous”. 

L’entitat compta amb milloradors especialistes en la millora genètica del calçot, la mongeta, el tomàquet i la col

La conservació de la biodiversitat cultivada

La fundació contribueix en la conservació de l’agrobiodiversitat catalana mitjançant diferents programes de col·lecta de germoplasma arreu del territori català i estratègies de conservació ex situ de la variabilitat genètica de les varietats tradicionals catalanes.

El Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí és una estructura on es conserva la llavor de les varietats tradicionals, cedida pels agricultors catalans. És una col·lecció viva, que serveix com a base dels diferents programes de recuperació i millora de les varietats tradicionals catalanes. “El Banc de Germoplasma és una eina imprescindible per a la nostra feina. La nostra feina és assegurar-nos que aquelles varietats que estan a punt de perdre’s (per exemple quan es jubila un agricultor, o perquè estan mal guardades) es puguin conservar durant més temps i, mentrestant, poder-les caracteritzar per tal de valorar quin interès poden tenir i en quina mesura podran ser aprofitades, o bé directament per algun productor o bé per ser utilitzades en algun programa de millora” explica Joan Simó.

Actualment el Banc disposa de més 2.000 entrades (el nom que reben les varietats) diferents, sobretot de mongeta i tomàquet, dues espècies per les quals la Península Ibèrica està considerada un dels centres de diversificació més importants al món. De moltes d’elles ja es disposa d’informació agrícola i fins i tot sensorial.

                          

Investigadora de la FMA, ordenant les entrades del Banc de Germoplasma de la Fundació corresponents als tipus varietals d’espigalls del Garraf i col brotonera

L’entitat també col·labora amb diferents Bancs de Germoplasma oficials que es dediquen a la conservació ex situ a llarg termini per garantir que la llavor estigui disponible en un futur pel conjunt de la societat catalana. 

Actualment el Banc disposa de més 2.000 entrades diferents, sobretot de mongeta i tomàquet

Els panels de tast

El panel de tast de la Fundació Miquel Agustí té més de 10 anys d’expertesa en l’anàlisi sensorial de diversos productes hortícoles. L’entitat és especialista en l’estudi de la metodologia i la millora dels atributs sensorials de les varietats hortícoles fent servir tècniques avançades d’anàlisi del perfil sensorial per entendre la variabilitat genètica existent en les varietats tradicionals. Per cada espècie hortícola en la qual treballa, s’entrena un panel de tast específic, capaç de descriure el perfil sensorial dels materials cultivats en aquella espècie. Entre ells, destaquen els treballs dels investigadors en metodologia d’anàlisi sensorial de mongeta seca, que han estat reconeguts a nivell internacional.

L’objectiu del panel de tast és valorar objectivament el producte. Existeixen nombroses proves però l’entitat fa servir majoritàriament el panel de tastadors entrenats que valoren en una escala de 0 a 10 els atributs que en cada espècie s’hagin consensuat. Aquests atributs són els que permeten descriure sensorialment cada producte i, per tant, caracteritzar-lo, comparar-lo o escollir-lo. Actualment la Fundació disposa de panels entrenats de tomàquet, mongeta, ceba, calçot, col i torró. 

                                       

 Sala de tast de la FMA ubicada a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)

L’entitat també organitza estudis de consumidors per desxifrar les preferències d’aquests en referència als atributs sensorials dels aliments, per després poder modelar les varietats cultivades d’acord amb les seves preferències. Els tastos de consumidors també són una bona oportunitat per donar a conèixer les varietats tradicionals del nostre país, contribuint a la seva conservació al camp i al plat. 

Una altra de les activitats per impulsar-ne el seu consum és el disseny de nous productes transformats elaborats a partir de varietats tradicionals catalanes. Els processos d’elaboració dels productes transformats tenen per objectiu mantenir i maximitzar els valors organolèptics i nutritius singulars de cada varietat. Aquests nous productes permeten diversificar la comercialització de l’empresa agrària catalana, així com facilitar l’arribada dels productes autòctons a la taula dels consumidors. “El que busquem és que el valor diferencial que moltes varietats tradicionals presenten quan es consumeixen directament no es perdi en el procés de transformació. I alhora busquem donar noves sortides als productes que en molts casos són difícils de revaloritzar. En col·laboració amb l’IRTA i el CETT, hem treballat amb productes transformats de calçots, bràssiques i mongetes. Esperem que en breu, algun d’aquests productes els puguem trobar al mercat” explica Joan Simó. 

Recuperació de l’agricultura social i el cultiu en espais naturals

L’entitat també treballa de la mà amb les administracions locals per promoure la formació i la inserció laboral al sector agrícola de persones en situació de vulnerabilitat a través d’estratègies innovadores d’aprenentatge i serveis que promoguin l’interès i la capacitació dels joves en l’àmbit agroalimentari, en un espai de recerca on es retorna la inversió mitjançant beneficis pel sector productiu i la societat en general.

L’entitat treballa de la mà amb les administracions locals per promoure la formació i la inserció laboral al sector agrícola de persones en situació de vulnerabilitat

La Fundació també realitza programes dirigits a recuperar l’activitat agrícola en espais d’alt valor natural inclosos a la Xarxa Natura 2000. D’aquest manera, es vol impulsar el cultiu de varietats tradicionals autòctones i adaptar les tècniques de cultiu perquè tinguin un alt valor ecològic, amb l’objectiu de revitalitzar l’activitat agrícola en espais naturals. 

Projectes en marxa

Actualment l’entitat treballa amb projectes directament relacionats amb la millora de la producció primària de la mà de cooperatives, com la Coop Conca de la Tordera amb el Tomàquet de Penjar, la Coop de Valls i l’IRTA amb els Calçots de Valls o la Coop Progrés Garbí per a la millora de la qualitat de les conserves de la Mongeta del Ganxet.

En l’àmbit de la conservació de recursos en entorns d’espais protegits l’entitat col·labora amb els productors de l’Associació dels Espigalls del Garraf i la Diputació de Barcelona per millorar i impulsar els Espigalls del Garraf com a producte propi del Parc Natural del Garraf. També amb agricultors de Collserola i acompanyats pel Parc Natural de Collserola està impulsant el cultiu del tomàquet Mandó a l’entorn del Parc i, amb el suport del Departament d’Agricultura i en el marc de la conservació de l’agrobiodiversitat, està impulsant projectes amb varietats d’enciams i de tomàquets que permetin la caracterització de varietats conservades per tal que la transferència al sector sigui més senzill.

En l’àrea d’impuls a les marques de qualitat i en el de desenvolupament de producte de qualitat, des de l’any passat la Fundació és la responsable de la certificació del producte comercialitzat sota la denominació IGP Torró d’Agramunt.

Finalment, la Fundació posa en marxa diversos projectes per a la recuperació i millora de varietats tradicionals amb valor afegit com la Ceba de Coll de Nargó (de la mà de l’Ajuntament de Coll de Nargó), la col brotonera de Terrassa amb la col·laboració de la Fundació Sant Galderic, diverses varietats de bràssiques en l’entorn del Parc Agrari del Baix Llobregat, varietats d’enciams per cultiu en ecològic a partir de selecció participativa o noves varietats de mongetes per les DOPs de Ganxet i Fesols de Santa Pau

Tots aquests projectes permeten a l’entitat treballar amb una gran varietat de sectors i agents diferents. “Un dels aspectes dels quals més contents estem és la transversalitat de projectes que duem a terme des de la Fundació, ja que ens permet treballar amb pràcticament tots els agents de la cadena alimentària, des dels productors, fins els consumidors, passant pels transformadors i en col·laboració dels principals agents públics d’àmbit nacional i local, així com diverses entitats de recerca. Això ens permet tenir un visió molt àmplia del sector i alhora executar projectes que integren aquests diferents agents” detalla Simó.

“Un dels aspectes dels quals estem més contents és la transversalitat de projectes que duem a terme des de la Fundació, ja que ens permet treballar amb pràcticament tots els agents de la cadena alimentària”

L’entitat també participa en diversos fòrums amb el sector productiu per transferir la recerca científica que fa l’entitat als agricultors, a través d’informacions pràctiques que els hi serveixin per millorar els seus cultius. A més es realitzen jornades tècniques dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT), l’edició de Dossiers Tècnics de varietats tradicionals catalanes i conferències de divulgació científica per aproximar els coneixements sobre la millora genètica vegetal i la conservació de l’agrobiodiversitat a la societat.

Noves varietats desenvolupades

La Fundació, en la seva tasca d’estudi, caracterització i difusió de l’agrodiversitat catalana, s’ha centrat en els cultius de tomàquet, mongeta, col i ceba. De totes les varietats desenvolupades, la Fundació en destaca quatre, que corresponen a tres espècies diferents. 

En tomàquet la varietat Montgrí, una varietat del tipus varietal Pera de Girona, amb una gran acceptació per part dels productors i sobretot dels consumidors.

En mongeta, la varietat Montcau de tipus varietal Ganxet, amb un elevat grau de ganxo i una qualitat sensorial molt bon i que, actualment, és una de les varietats que s’usen a la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme. 

En fesol, la varietat Croscat, una varietat que correspon al tipus varietal Tavella brisa, amb bones característiques agronòmiques però especialment sensorials i una de les varietats que s’usen dins al DOP Fesols de Santa Pau.

I finalment, en calçot, la varietat Montferri, que pertany al tipus varietal ceba blanca de Lleida i que, tot i conservar les propietats sensorials de la varietat inicial, presenta un increment significatiu del rendiment. Actualment aquesta varietat és la més utilitzada pels productors de la IGP Calçot de Valls.

Informació relacionada