L’EA del Solsonès, el centre especialitzat en agricultura i ramaderia extensives i gestió del medi natural

L’Escola Agrària del Solsonès es troba ubicada a la Catalunya central, enmig d’una comarca que es caracteritza per tenir la població molt disseminada i amb un sector primari de gran pes, majoritàriament representat per explotacions mixtes que combinen agricultura i ramaderia. La gestió forestal també és una activitat tradicional, i en les darrers dècades estan prenent importància activitats complementàries com poden ser la transformació agroalimentària o el turisme rural.

Per aquests motius, l’escola s’ha especialitzat en agricultura i ramaderia extensives, per una banda, i la gestió del medi natural, per una altra. Això, sense deixar de banda els altres aspectes que poden interessar al món rural.

L’oferta formativa

En formació reglada el centre ofereix dos cicles formatius de grau superior: Paisatgisme i medi rural (perfil professional de gestió agropecuària), que consisteix a gestionar la producció ramadera, la producció agrícola i la producció de plantes i a desenvolupar projectes de jardins i zones verdes; programar i organitzar els recursos materials i humans disponibles aplicant criteris de rendibilitat econòmica, i complir la normativa ambiental, de control de qualitat, de seguretat alimentària, de benestar animal i de prevenció de riscos laborals; i Gestió forestal i del medi natural, en modalitat dual, amb què l’alumnat aprèn a programar, organitzar, supervisar i dur a terme, si escau, els treballs a la forest i en vivers, controlant i protegint el medi natural i capacitant les persones per a la conservació i millora ambiental, aplicant els plans de qualitat, de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental d'acord amb la legislació vigent.

En formació contínua els cursos poden ser de caire tecnològic, de gestió empresarial, o relacionats amb activitats complementàries.

Pel que fa a les activitats de transferència tecnològica l’escola ofereix jornades puntuals de temes diversos, innovadors i d’interès per al sector agropecuari i del medi natural.

El centre també dona servei de tutoratge de joves que es volen incorporar a l’agricultura amb el disseny d’un itinerari formatiu adaptat a les necessitats de cada alumne/a i acompanyament en la seva formació fins a la incorporació.

L’escola compta amb 9 membres del professorat i disposa d’unes instal·lacions plenament adaptades a les necessitats de l'alumnat, amb quatre aules totalment equipades on s'imparteixen les classes teòriques i pràctiques dels diferents mòduls; aula d’informàtica; aula de pràctiques; laboratori; taller equipat per a la realització de les pràctiques de mecanització i instal·lacions que es consideren bàsiques per al funcionament de l'explotació; biblioteca amb bibliografia tècnica de temes agraris, ramaders, forestals, de producció de planta, jardineria, restauració de paisatge, fauna cinegètica i piscícola; sala d’actes amb capacitat per a 90 persones; sala de descans-menjador i magatzem de maquinària agrícola per les pràctiques a la finca i també maquinària forestal per als aprofitaments fustaners al bosc.

També disposa d’una finca agrícola de quatre hectàrees, que es dedica a les pràctiques de producció agrícola i mecanització. Majoritàriament s'hi conrea el cereal, però també vinya, llúpol, farratge, i unes joves plantacions l’alzina micorizada amb tòfona negra i de pi pinyoner empeltat. Es disposa d'una zona de microparcel·les d'assaig de diferents cultius i gespes gestionada pels propis alumnes. Una altra part de la finca es dedica al conreus alternatius. Com que l’escola no disposa de terreny forestal, les pràctiques d’aquesta matèria es realitzen en finques veïnes.

“L’escola disposa d’una finca agrícola de quatre hectàrees, que es dedica a les pràctiques de producció agrícola i mecanització”

La finca també compta amb un hivernacle i umbracle destinats a les pràctiques de producció i cultiu de plantes tant forestals com hortícoles i ornamentals i una explotació ramadera amb ramat d’ovelles amb què els alumnes realitzen les pràctiques de maneig, reproducció i producció de xais i maneig higiènic-sanitari del ramat, i de gallines.

La resta de les activitats d'aprenentatge de la producció de bestiar es realitza mitjançant convenis de col·laboració amb explotacions ramaderes ubicades generalment a la comarca i a les comarques limítrofes.

L’alumnat del centre

Aquest curs el centre acull 80 alumnes de cicles formatius. L'alumnat que cursa el cicle de Medi rural prové majoritàriament del sector primari, sovint amb explotacions familiars agràries que volen continuar. L'alumnat que cursa el cicle de Gestió forestal acostuma a provenir d’entorns més urbans, amants del medi natural i amb ganes de treballar en aquest entorn.

Dins de l'alumnat de cicles formatius, el que té major demanda és el cicle de gestió forestal. Per contra, el que té major inserció laboral és el de Paisatgisme i medi rural. “En aquest cicle, a part de l’ocupació a l’explotació familiar, hi ha una alta demanda de treballadors per part de les empreses que sovint no es poden cobrir amb alumnat de els nostres escoles per falta de disponibilitat” comenta la directora de l’escola, Isabel Rovira.

Per tal de contribuir a la inserció dels i de les joves del cicle de gestió forestal i donar sortida també a la demanda del sector, el curs 2018/19 es va iniciar la formació d’aquests estudis en modalitat dual, on l'alumnat combina la formació a l’escola amb la formació a l’empresa, amb una estada de beca o contracte remunerats i amb una durada de quasi 1.000 hores.

“Per tal de contribuir a la inserció dels i de les joves del cicle de gestió forestal i donar sortida també a la demanda del sector, el curs 2018/19 es va iniciar la formació d’aquests estudis en modalitat dual”

En formació contínua l’escola acull més de 500 alumnes de mitjana cada any. “L’alumnat que assisteix tant a cursos com a jornades de transferència acostumen a ser persones que ja estan treballant en aquet àmbit i accedeixen a la nostra formació per actualitzar coneixements, estar al dia de les tendències del sector o per cursar formacions obligatòries per al seu àmbit de treball” explica Rovira.

El percentatge d’ocupació de l'alumnat que acaba els cicles formatius els darrers anys està per sobre del 70%, sent superior en el cicle de Medi rural (86,1%) que en de Gestió forestal (63,3%). Quasi un 25% de l'alumnat continuen els seus estudis, seguint aquesta opció en major proporció els alumnes de Gestió forestal.

En la següent taula es pot veure el detall de les dades mitjanes dels últims cinc anys a l’escola:

Principals xifres

Principals reptes de futur

Des del centre expliquen que pel que fa als cicles formatius els principals reptes per als propers anys són la introducció de metodologies innovadores per a la millora de  l’aprenentatge, i l’assentament de la formació dual per tal de contribuir a la inserció laboral de l’alumnat i a la demanda per part de les empreses i entitats del sector

Quant a la formació permanent es vol augmentar la relació amb els sectors per una millor detecció de les necessitats i oferir formacions útils i en formats fàcilment accessible.

“Tot això, sempre buscant la major satisfacció dels nostres grups d’interès que són alumnat, empreses i entitats del sector, personal de l’escola i col·laboradors diversos” puntualitza la directora.

L’experiència en primera persona

Clara Ballarà té 30 anys i viu a Cardona. Actualment es dedica al món de la ramaderia ecològica, i més concretament, a la producció i comercialització de carn de boví ecològica. “El meu pare es va jubilar ara farà cinc anys i vaig decidir agafar el relleu generacional perquè hi hagués una continuïtat en el negoci” explica. “Actualment tenim un ramat de 40 vaques gascones en extensiu i fem l’engreix dels nostres vedells. D’una part d’aquests en fem la venda directa”.

La Clara va començar a estudiar l’especialitat de Gestió i organització d’empreses agropecuàries a l’escola del Solsonès l’any 2013 i el va acabar l’any 2015. “La raó per la qual vaig escollir l’Escola Agrària del Solsonès va ser per proximitat. La meva idea inicial era fer un grau superior d’agricultura i ramaderia ecològica, però no vaig trobar cap centre que oferís aquesta formació” comenta. L’exalumna afegeix que, quan ella estudiava, menys d’una quarta part de la classe estava formada per dones. “Segons el meu punt de vista,  avui en dia encara és difícil ser una dona en un àmbit tant masculinitzat com ho és el sector primari. A Catalunya encara persisteix la tradició de l’hereu, que deixa les dones en un pla secundari” es lamenta.

Respecte a la seva experiència al centre, reconeix que se sent molt satisfeta: “valoro molt positivament el pas per l’Escola Agrària del Solsonès i me n’emporto molts bons records així com una motxilla plena de coneixements! Part dels continguts s’aprenien a través de les pràctiques que fèiem al taller, al corral amb les ovelles o a l’hivernacle. En definitiva, bona part de l’aprenentatge era vivencial i, per tant, més significatiu. Podíem veure una aplicació pràctica a allò que la mestra ensenyava. A més a més, visitàvem diferents finques d’on n’extrèiem moltes idees. Per mi aquest fet va ser decisiu en una època on tot eren dubtes”.

La Clara assegura que molts dels coneixements adquirits, no només de ramaderia i agricultura, sinó també de gestió d’empresa els va poder aplicar quan es va incorporar a la seva finca familiar, per tal de millorar la gestió de la informació i organització de dades, un fet que considera “essencial per entendre el punt on em trobava”.

“El què més m’agrada de la meva feina és el contacte diari amb les vaques. Aquesta passió pels animals de quatre potes és la què em manté en peu a l’hora d’encarar altres feines més dures” reconeix. Per últim, lamenta que el treball de la dona en el sector primari encara no estigui prou valorat: “tot i que la figura de la dona ha estat imprescindible per al desenvolupament de les explotacions agràries, molts cops aquesta no ha estat reconeguda. L’escassa visibilitat de la dona encara és una realitat avui en dia en el sector de l’agricultura i la ramadera. Actualment estan naixent grups com ara el de Ramaderes de Catalunya que pretenen denunciar l’estigmatització i les dificultats que han d’afrontar les dones a la seva feina per raó de gènere. A poc a poc les dones ens anem organitzant i reclamant la visualització en el món rural però encara queda molt de camí”.