BlueNetCat, un treball en xarxa per impulsar la innovació en economia blava a Catalunya

La recent creada Xarxa Marítima de Catalunya, projecte cofinançat entre el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i els Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), s’alinea amb l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa científica del sector marítim de referència i d’excel·lència del país.

27/09/2021

Una iniciativa emparada per l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030

El passat mes de juny de 2020 va començar a prendre forma de manera efectiva la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya – Catalan Network for Blue Innovation (BlueNetCat), que té per objectiu la creació d’un ecosistema interdisciplinari i multidisciplinari de transferència i innovació́ en totes les àrees de l’Economia Blava. L’activitat que ha programat BlueNetCat constituirà un pont entre tots els agents de la quàdruple hèlix, és a dir, l’acadèmia, la indústria, les Administracions públiques i la societat, que ha de ser clau per millorar la competitivitat del sector mitjançant la innovació a Catalunya.

Tal i com expliquen la directora de la Xarxa Marítima d’R+D+I de Catalunya (BlueNetCat), Lourdes Reig, i el Business Development Manager, Pablo Bou, es vol “generar un entorn en  què els grups de recerca que treballen en els diferent àmbits de l’Economia Blava puguin identificar reptes i objectius comuns que produeixin un benefici econòmic i social. Un entorn multiplicador, en tant que ultrapassa les competències i capacitats de cadascun dels grups i centres de recerca, eixamplant així les fronteres del coneixement de cadascú i permetent-nos arribar més lluny”.

Amb la finalitat d’incloure els principals reptes del mar, per avui i per les properes dècades, la xarxa desenvoluparà la seva activitat en els àmbits de la pesca (professional i esportiva), l’aqüicultura, el turisme i activitats marítim-recreatives i esportives, l’enginyeria marítima (costes, onatge, energies renovables, construcció naval i acústica), la biotecnologia marina, la conservació de recursos naturals (recursos vius i no vius), la cultura marítima, els riscos naturals i el canvi climàtic. I ho farà des d’un vessant científic a través de diverses disciplines com la biologia, la biotecnologia, la física, la química, l’enginyeria, les ciències ambientals, l’economia, la sociologia, entre d’altres.

BlueNetCat neix en un moment dolç, alineada amb l’Estratègia Marítima de Catalunya, que va ser aprovada a l’estiu de 2018, que ja preveu, en el seu Pla estratègic 2018-2021, la creació d’una xarxa científica de referència que estructuri la base científica i estableixi una comunitat de recerca marítima d’excel·lència del país. Aquest és un dels objectius que permetrà desenvolupar el sector marítim de Catalunya i aconseguir un creixement de manera sostenible i integrat en el marc d’una Política Marítima Integrada. Es tracta d’una estratègia regional que proposa una governança integral i harmònica del nostre mar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la qualitat ambiental i generar progrés i riquesa. Un model força singular que ha cridat l’atenció fora de casa nostra, com ho reflecteix la seva incorporació com a cas d’estudi al 2020 Blue Economy Report de la Unió Europea, en el qual també es dedica atenció a la creació de BlueNetCat. El projecte també contribueix als objectius de l’estratègia Blue Growth de la UE i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Un equip multidisciplinar d’alt nivell

La Xarxa Marítima la composen un total de 591 membres entre personal investigador, personal en formació i tècnics de recerca. Aquests membres pertanyen a 64 grups de recerca de set entitats catalanes de recerca. Aquestes entitats són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca en Tecnologies Alimentàries (IRTA).

Aquesta comunitat, que inclou una àmplia diversitat de perfils de formació des de l’enginyeria fins a l’antropologia, des de l’economia fins a la geologia, constitueix un model de multidisciplinarietat que permet crear un ecosistema capaç de trobar solucions innovadores als reptes més diversos.

“Aquesta comunitat constitueix un model de multidisciplinarietat que permet crear un ecosistema capaç de trobar solucions innovadores als reptes més diversos”

Però, a més, BlueNetCat fa créixer la seva xarxa a través de multitud de col·laboradors externs, tant del sector industrial i de l’Administració pública com de la societat civil. Aquests contactes resulten claus per teixir complicitats i identificar i afrontar les seves activitats de transferència de tecnologia.

La Xarxa aprofita, com a punt de partida per al seu desenvolupament, la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya (XRAq) i col·labora amb altres xarxes de referència com la de Biotecnologia, Tecnologia dels Aliments i Química teòrica i computacions, entre d’altres.

Els grups de treball de BlueNetCat

El treball de la Xarxa es basa en quatre objectius principals. El primer és la creació d’una estructura interna que cristal·litzi en un ecosistema intensiu en coneixement i propici a la transferència i a la innovació. El segon objectiu és la detecció d’oportunitats externes per construir entorn d’innovació i identificar i respondre a demandes socials. El tercer repte és la promoció i impuls d’iniciatives de valorització i transferència mitjançant un laboratori d’idees i el quart  contempla la creació d’un portal de visualització de dades espacials Open Data per tal d’accelerar la transferència al mercat i els seu impacte social.

Per tal d’assumir els reptes s’han creat diferents grups de treball. La primera tasca és identificar i catalogar les necessitats que cada grup té i les que poden tenir conjuntament. Després d’aquesta primera identificació es preveu definir un catàleg de productes i serveis que poden ser útils al seu entorn.

En aquest sentit, els responsables de la Xarxa expliquen que un dels aspectes que està resultant més interessant en aquest moment és l’organització dels grups de recerca de la Xarxa per reptes marítims: “Hem demanant als grups que identifiquin els reptes marítims transversals més rellevants des de la seva àrea de coneixement específica, però pensant en anar més enllà en abast i ambició. Això ens està permetent crear grups de treball multidisciplinaris amb expertesa en un repte concret, com poden ser els plàstics al mar o l’efecte dels fenòmens climàtics excepcionals com el temporal Glòria a la nostra costa. Aquests grups de treball per Reptes Marítims seran una eina molt útil per cercar oportunitats, possibles productes de finançament complementaris i atendre a demandes d’agents externs entre d’altres”.

“Aquests grups de treball per Reptes Marítims seran una eina molt útil per cercar oportunitats, possibles productes de finançament complementaris i atendre a demandes d’agents externs entre d’altres”

S’espera que d’aquí a mitjans de 2023 es pugui mesurar l’impacte social i econòmic del treball fet en dues direccions: l’estratègia d’avaluació d’impacte a través d’una metodologia a mida per avaluar l'orientació de la xarxa dels grups de recerca i una metodologia per avaluar l’orientació de mercat dels grups de recerca.

Creació d’un portal Open Data

Per tal de prendre decisions en qualsevol àmbit, també en el marítim, és fonamental una avaluació objectiva de la situació mitjançant dades. Un dels objectius de BlueNetCat és facilitar la tasca d’estructurar les dades dels grups de recerca en un portal visualitzador únic i accessible. “A l’actualitat hi ha generades multitud de dades de procedències molt variades, especialment de projectes nacionals i europeus. Estem parlant de dades d’onatge, batimètriques, de corrents, de contaminants, temperatures, entre moltes altres. Aquestes dades, correctament estructurades i empaquetades, poden esdevenir productes valorats pel sector que els hi permetin millorar les seves operacions logístiques” expliquen Lourdes Reig i Pablo Bou.

De forma paral·lela a aquesta tasca de gestió de les dades i la seva transferència, des de la Xarxa s’establirà una constant interacció amb el sector per tal de millorar i adaptar els productes de transferència a les seves necessitats. “La recerca i la transferència tecnològica tenen un paper fonamental en la millora de la competitivitat sectorial en entorns tan canviants i punters com el marítim. En aquest sentit, només la identificació de 64 grups de recerca que poden contribuir aportant coneixement i productes de transferència ja té un valor molt important. És una aposta per valoritzar la recerca com un element estratègic indispensable que de ben segur donarà lloc a un futur sector marítim més robust, innovador i competitiu”.

“És una aposta per valoritzar la recerca com un element estratègic indispensable que de ben segur donarà lloc a un futur sector marítim més robust, innovador i competitiu”

Una iniciativa d’àmbit català amb projecció internacional

Cercant una projecció externa, al llarg dels pròxims mesos des de BlueNetCat tenen previst realitzar estudis estratègics que els permetran establir el posicionament de la Xarxa en entorns internacional i aproximar les tecnologies dels seus membres al mercat. Aquesta activitat de posicionament estratègic transcorre en paral·lel a l’activitat diària d’establir llaços entre els nostres grups de recerca i els agents externs i impulsant consorcis per projectes i contractes tecnològics, d’acord amb les possibilitats que sorgeixen.

A part de participar en diverses trobades sectorials, l’esdeveniment més destacat serà el primer congrés internacional MarineHUB que tindrà lloc els pròxims dies 9 i 10 de novembre i que aspira a esdevenir un entorn de trobada de referència en la transferència de coneixement en l’àmbit marítim.

Els reptes de futur  del sector marítim català

Internament, com a xarxa de transferència de tecnologia, l’entitat és una mostra del que passa en altres àmbits de la recerca i la seva transferència cap a la societat, on la manca d’interacció entre la recerca i la indústria és una realitat. Per això, des de BlueNetCat volen construir ponts que permetin superar la distància que ha de recórrer el coneixement entre el món de la recerca i la indústria o la societat. Una separació que ha estat anomenada en entorns internacionals com ‘el vall de la mort’, on moltes dades i idees queden aturades sense convertir-se en innovació i progrés, tal i com comenten els seus responsables: “Necessitem convertir els resultats de la recerca en quelcom tangible i comprensible per la societat.  Necessitem estructurar les nostres capacitats en una oferta tecnològica que sigui coherent amb les necessitats de la societat, el que implica un seguiment continu i en profunditat de quines són aquestes necessitats dels diferents actors i en el diversos subàmbits de l’economia blava”.

Des de BlueNetCat volen construir ponts que permetin superar la distància que ha de recórrer el coneixement entre el món de la recerca i la indústria o la societat

Externament, el sector marítim català ha de fer front a un conjunt de reptes per tal d’aprofitar al màxim el seu potencial. El principal és estructurar els diferents subsectors de l’Economia Blava. “Només una política marítima integrada permetrà fer front a una gestió conjunta i integrada i visibilitzar un sector en el qual Catalunya pot ser capdavanter. En aquest sentit l’Estratègia Marítima de Catalunya està actuant com un autèntic catalitzador del sector. La creació d’estructures com el Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM), l’òrgan on hi ha la màxima representació d’actors i que és responsable del seguiment de l’Estratègia catalana, els Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) responsables de la dinamització sectorial a nivell local, l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), que canalitzarà l’activitat de recerca, i la pròpia xarxa BlueNetCat, que garantirà la transferència del resultats de la recerca al sector, són passos fonamentals per assolir els objectius proposats” analitzen des de la Xarxa.

“Només una política marítima integrada permetrà fer front a una gestió conjunta i integrada i visibilitzar un sector en el que Catalunya pot ser capdavantera”

Per últim, a nivell internacional encara hi ha camí a recórrer. A través de l’Estratègia, Catalunya es posiciona en l’entorn internacional, per exemple, a través de la Iniciativa WestMED, que aterra el concepte i el marc legislatiu de l’economia blava a l’àmbit mediterrani. A través d’aquesta iniciativa i altres instruments es poden incorporar bones pràctiques d’altres regions i/o països a l’ecosistema blau català. Aquesta és una via encara poc explorada i que pot reportar molts beneficis qualitatius i quantitatius.

La salut dels oceans, una prioritat més enllà de la crisi sanitària

La pandèmia de la Covid-19 ha produït unes conseqüències sanitàries, econòmiques i socials sense precedents en les darreres dècades. Com a conseqüència, algunes entitats del nostre entorn han disminuït la seva capacitat d’inversió en R+D+I, disminuint la seva competitivitat.

Els efectes d’aquesta reducció poden ser visibles durant un període encara difícil de determinar. Des de BlueNetCat estan, però, intentant donant resposta a aquesta situació, incrementant els esforços en cercar oportunitats de finançament exterior per facilitar aquesta transferència de tecnologia. També estan treballant per comprendre aquelles àrees d’activitat que poden necessitar de més esforços en aquest moment.

La pandèmia ha posat sobre la taula conceptes com ‘One Health. Una salut’ segons el qual la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades a la salut dels ecosistemes. Així, la conservació i millora dels oceans es situen en un punt central per garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest és un tema en el qual els grups de recerca de la Xarxa poden contribuir significativament.

Per altra banda, des de BlueNetCat consideren que la pandèmia no pot ser excusa per deixar de banda reptes vitals per a la humanitat com el canvi climàtic, ja que la seva responsabilitat és seguir aportant el coneixement sobre aquest i altres temes que poden millorar la nostra societat.

Notícies relacionades