Carles Díaz “Vam voler donar a conèixer l'agricultura tan poc coneguda que fem a Bolet Ben Fet: el cultiu de bolets lignícoles”
Parlem amb Carles Díaz, creador de Teb Verd, l’empresa guanyadora dels premis PITA 2022 en la modalitat empresa agrària.
Carles Díaz Tarragó és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona. Durant 3 anys, va estar treballant com ajudant de recerca al Departament de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Biologia, i després, treballant en I+D en el sector dels agroquímics. Porta més de 25 anys dedicat al cultiu de bolets com a única activitat.
La cooperativa Teb Verd ha aconseguit cultivar bolets de varietats totalment noves i úniques al món mitjançant la tradició i el coneixement del sector boletaire de Catalunya. L'interès culinari d'aquestes noves espècies ha estat determinat per nombrosos cuiners professionals, ja que permet oferir alternatives per als consumidors. La cooperativa ha desenvolupat un sistema de producció propi que va des de l'obtenció de matèries primeres fins a la distribució del producte final al consumidor. La iniciativa s'ha especialitzat a reutilitzar subproductes de la indústria forestal com ara serradures, llenya fina, triturats i altres elements que no tenen valor de mercat, i els fan servir de forma sostenible per ajudar al cultiu de bolets. A part, han adaptat els mètodes de cultiu perquè persones amb diversitat funcional els puguin realitzar. Les instal·lacions estan dotades de la tecnologia necessària per climatitzar les sales de producció amb sistemes eficients energèticament. D'aquesta manera es permet que subministrament de bolets es pugui fer durant tot l'any. De les restes sobrants se'n fa compost ecològic que és utilitzat pels agricultors de la zona.
Què us va impulsar a participar en els premis PITA?
En primer lloc, vam voler donar a conèixer l'agricultura tan poc coneguda que fem a Bolet Ben Fet: el cultiu de bolets lignícoles. Pensem que cultivar bolets té un gran futur, per les seves propietats nutricionals (rics en proteïnes, baixos en greixos...), perquè millora els plats en textures i sabors, etc.; i molt especialment a Catalunya que és un país amb molta superfície forestal i en general poc rendible.
“cultivar bolets té un gran futur, per les seves propietats nutricionals (rics en proteïnes, baixos en greixos...), perquè millora els plats en textures i sabors, etc”
Però aquest no era el motiu principal. Teb Verd està inscrita en el registre de Centres Especials de Treball i forma part del Grup Cooperatiu TEB. Aquest grup fa més de 60 anys que es dedica a la integració a la societat de persones amb diversitat funcional. El que més ens importava era poder demostrar als nostres companys, que treballant en equip i amb ganes, es pot arribar a la primera línia de l’agricultura catalana.
Un premi com aquest sempre fa moltíssima il·lusió, però per aquestes persones que tenen dificultats, els en fa encara molta més, ja que senten vivament la importància de la seva aportació i un gran orgull pel que han aconseguit. Un reconeixement com aquest, i fet per la Generalitat de Catalunya, els dona tanta energia que arriba no solament pels que som a la granja, sinó per a tot el col·lectiu.
Com va néixer la idea de crear el projecte empresarial?
Tot i que aquest any hem produït més de 34 tones de bolets, som una granja petita. Hem de competir amb grans productors que hi ha a les zones de La Rioja i de Castella La Manxa. Ells tenen instal·lacions molt grans i estan ben amortitzades perquè les van construir als anys 60 amb fortes ajudes estatals i no podem de cap manera competir amb ells en preus. L'única estratègia que podem seguir és la d’anar per davant d’ells, amb innovació i fent una qualitat molt alta.
Fa més de 25 anys vam començar a conrear xiitake quan pràcticament no se’n feia a tota Espanya. Actualment, se n’estan produint centenars de tones per setmana. Sort que fa uns 15 anys vam aprendre a cultivar la Gírgola de Castanyer, també anomenada Maitake, que és un bolet autòcton del Montseny i que encara no hi ha ningú a l’estat espanyol que el sàpiga produir. Però, és clar, arribarà el dia que n’aprendran i podrem tenir problemes.
La millor solució és innovar i cercar noves espècies per cultivar-les. La majoria dels productors de bolets del món segueixen el model que marquen els asiàtics. A l’Àsia són pioners en el cultiu i en el consum de bolets, i produeixen regularment més d’una vintena d’espècies. Nosaltres, en canvi, vam apostar per aprofitar la llarga tradició que tenim a Catalunya en consum de bolets i la gran coneixença d’espècies de la població avesada a collir-ne.
“La millor solució és innovar i cercar noves espècies per cultivar-les. La majoria dels productors de bolets del món segueixen el model que marquen els asiàtics”
Vam poder aconseguir el finançament per afrontar aquest repte organitzant un Projecte Pilot Innovador, finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i per l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles. Això ens va permetre treballar amb l’IRTA i amb la Universitat de Barcelona, i també amb els eminents micòlegs de la Societat Catalana de Micologia (Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 de Cooperació per la Innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020).
Quins processos i indicacions s’han de tenir en compte per cultivar aquestes noves varietats?
Cada nova espècie de bolet té uns requisits específics: del tipus de fusta que els agrada, dels temps d' incubació, de les condicions ambientals, etc.
Hem tingut molt bons resultats amb una desena de bolets, alguns dels quals no s’havien cultivat mai al món, almenys d’una manera professional. Encara ens queda, però, treballar intensament per a posar a punt aquests cultius fins que els puguem produir amb regularitat i a un preu assequible per comercialitzar-los.
A més, com hi ha espècies que no s’han cultivat mai, primer cal incorporar-los al llistat de bolets comercialitzables del BOE. Això dels papers sí que em fa por! Actualment, estem treballant amb la Societat Catalana de Micologia per presentar un dossier de documentació a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i després anar a Madrid.
Com heu adaptat el sistema de producció per poder oferir llocs de treball a persones amb diversitat funcional?
Nosaltres pensem que tots som hàbils en algunes coses i maldestres en d’altres. El que busquem en totes les persones que venen a treballar a la granja és veure quines són les seves habilitats per a potenciar-les, i quines coses li costen més, per intentar millorar-les. És per això que s’ha de fer un vestit a mida per a cadascú. Busquem les eines adequades, el mobiliari que els suplementi les mancances, mirem de fer les indicacions per tal que les entenguin i es recordin, etc.
“El que busquem en totes les persones que venen a treballar a la granja és veure quines són les seves habilitats per a potenciar-les, i quines coses li costen més, per intentar millorar-les.”
Una de les coses en què hem de parar molta atenció és en la seguretat a la feina. Hi ha persones que tenen una percepció baixa d’alguns perills, o poden fer coses amb la maquinària que mai se t’hagués acudit que algú podria fer. S’ha de tenir molta cura amb això.
Quins avantatges ofereix Teb Verd al sector boletaire i gastronòmic?
Podem oferir bolets amb regularitat als consumidors i en especial al potent sector de la restauració que tenim a Catalunya. Són bolets nets, no cal rentar-los, amb una qualitat alta i coneguda, amb un preu que no fluctua com el de bosc.
També podem atendre la gran demanda de bolets que hi ha - i que no para de créixer- sense exhaurir la producció silvestre. La recol·lecció de bolets als boscos ha de servir, i per molts anys, com una activitat cultural i de gaudi de la natura, no pas per fer-ne un comerç opac i que no respecti el medi ambient. El cultiu de bolets pot solucionar aquest problema i, a més, genera feina estable i no pas de temporada.
Un tema molt important és que el cultiu de bolets dona valor a subproductes forestals com les serradures, la llenya petita, etc. que no tenen gaire sortida comercial. Això fa que les explotacions forestals sostenibles tinguin una nova font d'ingressos que revertirà, segur, en uns boscos més ben cuidats i gestionats, cosa que ens fa molta falta entre altres coses, per evitar incendis.
Per acabar, cultivant bolets podem fer espècies que estan en perill d’extinció, com aquest que ara està tan de moda perquè li han trobat propietats neuro-regeneradores: el Bolet Carner (Hericium erinaceum), i que està totalment prohibit collir-lo del bosc.
Quins reptes de futur us plantegeu?
Voldríem que els nostres bolets agradessin molt per poder fer-ne cada cop més, i així poder incorporar més companys a la granja i compartir amb ells aquesta feina que ens fa tan feliços.
